Fem Música!

Hola a tothom!!Hem presentat el Fem Música! al “III Premio Espiral Edublogs”.

Un dels objectius d’aquest concurs és valorar la importància i repercussió dels blocs a nivell educatiu.

Es presenten molts blocs, ens voleu ajudar a que el jurat es fixi en nosaltres? Sí? Aleshores necessitem la vostra col·laboració deixant  comentaris sobre què us sembla el Fem Música! en aquesta adreça:

http://ciberespiral.org/edublogs09/?p=232

El concurs és a nivell estatal però els comentaris els podem deixar també en català!

Gràcies a tots per la vostra participació! Visca la música!

Un amic, un mestre… Cliqueu a la imatge per llegir l’article que surt avui al Vilaweb.

De del Fem Música! també li fem el nostre petit homenatge!

Era alt com un Sant Pau i els seus ulls eren vius i plens de bondat. La seva tarja de presentació era un somriure capaç d’arribar al cor més trencat. Portava els cabells llargs, negres, sempre tapats amb una gorra que li donava un aire molt especial, molt seu. En comptes de firmar autògrafs feia petons.

A l’espatlla sempre hi duia una guitarra, i al cor mil idees per compartir. Desitjava sobretot ser lliure per així ser més amic de la Terra, de les flors, dels estels i dels homes. Però, com poder ser lliure en aquest món tan ple d’interessos? Calia obrir noves vies i anar contracorrent per poder canviar les coses.

Ben aviat se n’adonà que dins del món dels adults hi havia una altre món, alegre, confiat, senzill. Era el món dels més menuts. I amb l’amor com a vehicle de les cançons, i els contes com a eines se n’anà a trobar els seus petits i grans amics. Infant entre els infants, home entre els homes, demostrava dia a dia amb la seva tasca que encara és possible l’esperança en el demà. La mainada l’estimava i amb ell viatjaven a aquell món on 2+2=5.

Lluís. M. Panyella.