En Xesco Boix era un noi alt i prim, i anava pel món amb una gorra al cap i una guitarra a les mans. Darrere les ulleres de pasta se li veien els ulls de bona persona, i el seu somriure obert el feia ser amic de tothom: de totes les persones, de les flors, dels animals, dels arbres, dels estels, del món sencer. Li agradava cantar i fer de mestre.
Quan es va fer gran va pensar la manera d’acostar les cançons del seu país als nens i nenes, als pares i les mares, als avis i les àvies, a tothom. Per això va estudiar a la Universitat i també es va fer músic.
També va portar un company per a la seva guitarra: un banjo, que és un instrument de 4 cordes molt americà.
Les seves cançons parlaven de pau i de llibertat. Volia aconseguir un món millor; cantant i fent cantar els nens i nenes els ajudava a fer-se grans, els ensenyava a estimar, a jugar, a divertir-se, a ser bons amics, a tenir el cap clar i el cor net.
La cançó “Vull ser lliure” és una adaptació al català d'”Oh Freedom”, un clam a la llibertat que corejaven els esclaus negres després de la Guerra de Secessió dels Estats Units, i que va ser enregistrat per primera vegada per E.R. Nance Family amb Clarence Dooley l’any 1931.
Enguany aquest curs, el dia de la Pau a l’escola girarà al voltant de la figura de’n Xesco Boix, el 3 de febrer és el 80è aniversari del seu naixement.
Nosaltres cantarem aquesta versió
Podeu escoltar la versió original
