Cicle Biològic
Anomenem cicle biològic el conjunt d’etapes per les que passa un organisme durant la seva vida.
El cicle biològic de les papallones es molt complex, té una metamorfosi completa o holometàbola, i comprèn els estadis d’ou, eruga (larva), crisàlide (o popa) i adult (imago).
L’ou
El ou es el primer dels estadis. La posta la realitza l’adult femella directament sobre la planta nutricia o bé deixant caure els ous des de l’aire en zones on aquesta abunda. El nombre d’ous pot anar des de unes desenes fins a alguns centenars.
L’eruga
Dels ous neixen petites erugues que immediatament es posen a menjar fulles augmentant el seu pes més de deu mil vegades, la coloració pot ser-hi molt diferent des de críptica fins a tenir colors vius indicant la seva toxicitat (aposematica). Donat que la pell de les erugues no creix, aquestes es veuen obligades a mudar amb certa periodicitat, (de quatre a cinc vegades) per tal d’augmentar el seu volum. Algunes esppècies podem passar l’hivern en aquesta fase.
La crisàlide
Quan l’eruga ha arribat al seu màxim creixement desprès de realitzar l’última muda deixa de menjar perdent d’un 20 a un 50% del seu pes,, es fixa amb seda a una tija o be s’enterra. Aquesta fase pot durar d’uns dies a varis mesos, segons l’època en que se desenvolupa la l’eruga. Generalment les crisàlides formades en primavera donen adults al pocs dies en un dia assolejat podem veure un gran emergencia d’adults aixo es degut a que les crisalides detecten la pressió atmosferica i la temperatura exterior per evitar sortir en un dia plujós, mentre que les crisàlides formades a finals d’estiu, hivernaran en aquest estadi i la papallona no sortirà fins la primavera següent.
La crisàlide
Quan l’eruga ha arribat al seu màxim creixement desprès de realitzar l’última muda deixa de menjar perdent d’un 20 a un 50% del seu pes,, es fixa amb seda a una tija o be s’enterra. Aquesta fase pot durar d’uns dies a varis mesos, segons l’època en que se desenvolupa la l’eruga. Generalment les crisàlides formades en primavera donen adults al pocs dies en un dia assolejat podem veure un gran emergencia d’adults aixo es degut a que les crisalides detecten la pressió atmosferica i la temperatura exterior per evitar sortir en un dia plujós, mentre que les crisàlides formades a finals d’estiu, hivernaran en aquest estadi i la papallona no sortirà fins la primavera següent.
L’adult o Imago
La seva principal missió es reproductora. Tenen una vida molt curta des de una o dues setmanes en la majoria d’espècies fins a vuit mesos en algunes espècies com la llimonera (Gonepteryx rhamni) o el paó de dia (Inachis io) que hivernen com adults. El nombre de generacions que es produeixen al llarg d’un any (voltinisme) pot variar segons les espècies i les condicions climàtiques. Així podem trobar espècies univoltines, bivoltines, trivoltines o polivoltines segons si tenen una, dues, tres o més de tres generacions al llarg de l’any. Les papallones femelles son fecundades a les poques hores de néixer. La major part de les papallones que veien volant pel camp ja s’han aparellat i estan posant ous. La proporció de mascles i femelles es de deu a un, inclòs aquesta proporció pot arribar fins a 50 a 1. Els mascles solen aparèixer una o dues setmanes abans (protandria) y donada la seva superioritat numèrica, no deixen cap femella sense fecundar.
Taxonomia | F.Papiliònids. Papilio machaon . Papallona rei. Macaón .Swallowtail |
Descripció de l’espècie | Fàcilment identificable groga amb marques negres. Mida 64-100 mm. Les femelles una mica més grans |
Hàbitat | Zones ruderals i camps |
Distribució | Espècie comuna |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Trivoltina vola entre abril i octubre |
Problemàtica | Necessita flors amb nèctar abundant |
Observacions | Els mascles realitzen el “hilltoping”concentracions en turons durant hores (Turó d’en Boscà, Sant Onofre, T.Galtzeran etc.) |
Aspectes a ressaltar | Les erugues s’alimenten de ruda i fonoll. Espècie que es veu sovint amb els jardins amb flors amb nèctar ( budlejes i compostes especialment) |
Taxonomia | F. Papiliònids Iphiclides feisthamelii .Papallona zebrada. Chupaleches . Scarce Swallotail |
Descripció | Dors blanc cremós amb bandes negres. Mida 64-90 mm |
Hàbitat | Zones ruderals , camps amb fruiters |
Distribució | Comuna |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Trivoltina :març -octubre |
Problemàtica | Pèrdua de camps de fruiters i biocides |
Observacions | Espècie menys abundant que la papallona rei però molt espectacular , acudeix als jardins de papallones. Planta nutricia prunus i crataegus |
Aspectes a ressaltar | Realitzen el “ hilltoping” |
Taxonomia | F.Pièrids Pieris brassicae. Papallona de la col. Blanca de la col |
Descripció | Blanca amb taques negres en les puntes de les ales. Mida 57-66mm |
Hàbitat | Divers, Especialment zones de cultius i ruderals |
Distribució | Molt comuna. (41% IRP 1) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina Març -octubre |
Problemàtica | Pot causar danys en cultius de crucíferes ( a Badalona no gaires). Els insecticides |
Observacions | Les erugues s’alimenten de crucíferes especialment del gènere brassica (col). Espècie fàcil de criar utilitzada en educació ambiental |
Aspectes a ressaltar | Potent migradora es poden observar per tota la serralada exemplars migrants |
Taxonomia | F. Pièrids. Artogeia rapae. Blanqueta. Blanquita de la col |
Descripció de l’espècie | Blanca o groguenca amb taques negres a l’àpex de les ales. 46-55. |
Hàbitat | Qualsevol part amb crucíferes, resedacies etc. des de jardins a zones de brolles |
Distribució | Molt comú (76% IRP 0) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina . freqüent des de març fins al novembre |
Problemàtica | Pot arribar a ser –hi una plaga en alguns cultius de crucíferes |
Observacions | Es distingeix de la Blanca de la col per la seva més petita mida |
Aspectes a ressaltar | Hiverna com a crisàlide a forats de les parets i sòl |
Taxonomia | F. Pièrids Pontia daplidice. Blanquiverdosa |
Descripció de l’espècie | La seva cara superior és blanca amb taques negres. La seva cara inferior taques de color gris verdós poc definides. |
Hàbitat | Àrees obertes i pradells |
Distribució | Comú (36%- IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina de març a octubre |
Problemàtica | Necessita espais oberts |
Observacions | Probablement també s’associa amb Formigues (simbiosi) |
Aspectes a ressaltar | La planta nutricia de les erugues és la Reseda lutea i diverses crucíferes (Sinapis, Arabis etc) |
Taxonomia | F. Pièrids Colias crocea Papallona de l’alfals Amarilla |
Descripció de l’espècie | De color groc ataronjat amb les taques negres.. Dimorfisme sexual la femella té un color groc grisós. Mida 46-54 mm |
Hàbitat | Pradells i espais oberts |
Distribució | Molt comú (43% IRP 1) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltína. Març-octubre |
Problemàtica | Necessita espais oberts i camps de papilionacies per criar |
Observacions | Planta nutricía diverses palioniacies |
Aspectes a ressaltar | Espècie que fa migracions es pot observar en diversos habitats |
Taxonomia | F. Pièrids.Gonepteryx rhamni Llimonera. Limonera |
Descripció de l’espècie | El color del mascle i el de la femella blanc verdós |
Hàbitat | Brolles i zones properes a boscos |
Distribució | Molt comú (40% IRP 1) |
Estatus | No amenaçada. |
Fenologia | Bivoltína. maig-octubre |
Problemàtica | |
Observacions | La planta nutricia es Rhamnus alaternus. Atreta als jardins de papallones |
Aspectes a ressaltar | Es poden veure exemplars als dies assolellats de febrer, Hiverna com adult |
Taxonomia | F.Pièrids. Gonepteryx cleopatra. Llimonera. |
Descripció de l’espècie | El mascle te un fons groc amb una taca taronja intensa. La femella es similar a G.rhamni |
Hàbitat | Brolles associades a boscos oberts. |
Distribució | Molt comú. (44% IRP 1) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Maig-agost |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia Aladern (Rhamnus alaternus) |
Aspectes a ressaltar | De Febrer a Abril es veuen exemplars hivernants |
Taxonomia | F.Pièrids Euchloe carmeri Blanquiverdosa moteada |
Descripció de l’espècie | Semblant a P. Daplidice però amb les taques de la cara inferior de color més platejat i molt més definides. |
Hàbitat | Zones obertes. Comú a zones ruderals |
Distribució | Comú (32% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Bivoltí Març-Maig(juny) |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia diverses crucíferes |
Aspectes a ressaltar | Hiverna com a crisàlide pot restar en aquest estat una o dues temporades |
Taxonomia | F. Pièrids Aporia crataegi Blanca del majuelo |
Descripció de l’espècie | Color de fons blanc, amb les venes senyalades de negre |
Hàbitat | Zones arbustives assolellades i cultius de fruiters |
Distribució | Comú (10% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltina Maig-juliol |
Problemàtica | Pèrdua de plantes nutricies (fruiters) i biocides |
Observacions | Les larves s’alimentes de l’aranyoner (P.spinosa) i fruiters |
Aspectes a ressaltar | Fluctuen les poblacions d’any en any . Quan volen molt perden escames i son transparents |
Taxonomia | F.Pièridae Leptidea sinapis Blanqueta Blanca esbelta |
Descripció de l’espècie | De color blanc amb una taca negra o grisa a l’àpex.. La mes esvelta i fràgil de la família. |
Hàbitat | Divers. Clarianes del bosc, brolles i prats amb flors. |
Distribució | Comú (11% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Trivoltí Març-setembre |
Problemàtica | |
Observacions | Plantes nutricies del gènere Lathyrus i Lotus |
Aspectes a ressaltar | Vola baix i molt lentament |
Taxonomia | F.Pièrids Antocharis cardamines Papallona de taques taronges Musgosa |
Descripció de l’espècie | Molt fàcil de reconèixer per la seva taca de color taronja. Les femelles la tenen grisosa |
Hàbitat | Va associada a prats humits i les zones de ribera |
Distribució | Comú (12% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltina Març-Maig |
Problemàtica | Associada a les rieres i zones humides |
Observacions | Plantes nutricies dels generes Cardamine, Alliaria, Arabis |
Aspectes a ressaltar | Es una espècie fluctuant en la irrupció depenen de la climatologia |
Taxonomia | F. Nimfàlids Vanessa atalanta Papallona reina Numerada |
Descripció de l’espècie | Fons de color negre amb taques blanques i vermelles |
Hàbitat | Divers és més comuna en zones de rieres i humides |
Distribució | Comú (36% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltina Juny a Setembre |
Observacions | Les seves plantes nutricies son les ortigues i parietaries |
Aspectes a ressaltar | Potent migradora els mesos d’octubre i novembre es pot veure una gran arribada d’exemplars del nord i centre d’Europa es poden veure exemplars fins la platja de Badalona. Els descendents dona lloc a una generació al març-maig ( es veuen exemplars per aquestes dates) que recolonitzara el continent europeu. Atreta pels jardins de papallones |
Taxonomia | F. Nimfàlids Euphydryas aurinia Papallona del Lligabosc. Ondas rojas |
Descripció de l’espècie | De color vermell taronja amb taques negres i grogues. |
Hàbitat | Prats amb flors. Rieres. Brolles |
Distribució | Comú (18% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada a Badalona. Protegida annex !! Directiva d’habitats |
Fenologia | Univoltina Maig-juny |
Observacions | La seva principal nutricia a Badalona és el Lligabosc (Lonicera implexa) |
Aspectes a ressaltar | Pel març i abril es poden veure nius plens de erugues al lligabosc |
Taxonomia | F.Nimfàlids Charases jasius. Papallona de l’arboç El baja o cuatro colas |
Descripció de l’espècie | Cara superior de color marró amb un ample marge lleonat. Cara inferior amb llapases tigrades. Quatre coles. Mida 76-83 mm |
Hàbitat | Maquia amb presencia d’arboç |
Distribució | Comú (10% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Bivoltina. Maig-juny i Agost-octubre |
Observacions | Planta nutricia Arbutus unedo. Hiverna com larva |
Taxonomia | F. Ninfàlids Polygonia c-album. C-blanca |
Descripció de l’espècie | Color de fons marró grogós, amb taques marró vermelloses. A la car inferior es veu una c blanca. Perfil retallat |
Hàbitat | Clarianes de boscos i zones humides. |
Distribució | Molt rar (0,9% IRP 64) |
Estatus | Únicament s’han detectat exemplars a la Riera de Pomar |
Fenologia | Bivoltina. Maig-juny i juliol-agost |
Problemàtica | Va associada a rieres en bon estat de conservació |
Observacions | Plantes nutricies Ortiga, Oms, Salze i avellaners |
Aspectes a ressaltar | Possiblement estigui més àmpliament distribuïda però amb escassos exemplars. Restauració rieres afavorirà la seva presencia |
Taxonomia | F.Nimfàlids Limenitis reducta Nimfa dels rierols Nimfa de los arroyos |
Descripció de l’espècie | Cara superior completament negra amb taques blanques. La cara inferior es marró amb taques blanques |
Hàbitat | Zones humides a prop de les rieres. Clarianes del bosc |
Distribució | Rara (8,6% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina Abril-Octubre |
Problemàtica | Associada a les rieres menys abundant que la E. aurinia |
Observacions | La planta nutricia es el lligabosc |
Aspectes a ressaltar | Atreta pels jardins de papallones |
Taxonomia | F.Nimfàlids. Meliaea phoebe . Doncella mayor |
Descripció de l’espècie | Color groc i lleonat amb taques negres. La cara inferior de color beige, groc i taronja |
Hàbitat | Fenassars i llistonars amb flor. Matollars |
Distribució | Comú (14% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Bivoltí Mitjans Abril- Mitjans de juny i finals juny-principi setembre |
Observacions | Planta nutricia Centaurea sp. |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F.Nimfàlids Argynnis paphia Nacarada |
Descripció de l’espècie | Color de fons lleonat amb taques negres. Els dors de color verd clar amb reflexos platejats |
Hàbitat | A prop de la riera amb esbarzers i zones obertes |
Distribució | Molt rara (0,8% IRP 64) |
Estatus | Molt rara a Badalona solament s’han observat fins al moment a la Riera de Pomar i Can Miravitges |
Fenologia | Univoltí Juny-setembre |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia viola sp. |
Aspectes a ressaltar | Es atreta pel jardí de papallones |
Taxonomia | F Nimfàlids Cynthia cardui Vanesa dels cards Cardera |
Descripció de l’espècie | Color de fons vermellós amb taques blanques i negres. El dors mes clar amb petis ocells blaus a la part inferior |
Hàbitat | Divers prefereix zones amb abundància de cards |
Distribució | Comú (26% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina .Maig-Octubre |
Observacions | Gran varietat de plantes nutricies. |
Aspectes a ressaltar | Espècie migradora procedent de Àfrica arriba a la primavera. Alguns anys a mitjans de maig hi ha una gran irrupció d’exemplars en pas cap al nord. Atretes pels jardins de papallones |
Taxonomia | F.Satiríds Pararge aegeria Papallona dels murs. Maculada |
Descripció de l’espècie | Color de fons lleonat amb dibuixos marró |
Hàbitat | Zones humides, rierols, jardins i boscos |
Distribució | Comú (14% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Trivoltí Març-Octubre |
Observacions | Planta nutricia: graminies (Brachipodium, Cynodon, Agrostis, Oryzopsis) |
Aspectes a ressaltar | L’agraden zones d’obagues amb heures i jardins |
Taxonomia | F.Satìrids Lasiommata megera. Saltacercas |
Descripció de l’espècie | Color de fons lleonat amb dibuixos marró |
Hàbitat | Prats secs, camins, roquissars, prats amb flors.. |
Distribució | Comú (35% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | A Badalona es veu des de Març fins l’octubre |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia gramínies (Dactylis, Brachipodium, Agrostis, Aegilops..) |
Aspectes a ressaltar | Es pot confondre amb P. Aegeria però aquesta viu en llocs assolellats i més secs |
Taxonomia | F.Satìrids Melanargia lachesis Medioluto ibérica |
Descripció de l’espècie | De color blanc i negre |
Hàbitat | Matollars i llistonars amb flors |
Distribució | Comú (17% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltina Juny-agost |
Observacions | Plantes nutricies gramínies (Brachipodium, Agrostis, dactylis,..) |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F. satìrids Brintesia circe |
Descripció de l’espècie | Cara superior negra amb taues blanques. Molt gran |
Hàbitat | Prats secs i arbustius i camps de conreu |
Distribució | Rara (9,5% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí. Mitjans juny-setembre |
Problemàtica | |
Observacions | Plantes nutricies : gramínies |
Aspectes a ressaltar | Solta els ous entre la vegetació des de el vol |
Taxonomia | F.Satìrids Hipparchia statilinus. Sátiro moreno |
Descripció de l’espècie | Mascle cara superior negra. Femella Color de fons lleonat i els ocells grans. |
Hàbitat | Prats secs , zones obertes |
Distribució | Rar (4,3% IRP 16) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Juliol-setembre |
Observacions | La seva planta nutricia son les graminies |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F. Satìrids Maniola jurtina La loba |
Descripció de l’espècie | Mascles cara superior negra. La femella color de fons lleonat amb dibuixos marró i grans ocells. |
Hàbitat | Divers. Prats i matollars amb flors. Cultius i clarianes de bosc |
Distribució | Comú (19,8% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Juny-setembre |
Problemàtica | |
Observacions | Plantes nuricies gramínies |
Aspectes a ressaltar | Si fa molt calor estiuejant. Al setembre son més abundants les femelles |
Taxonomia | F.Satìrids Coenonympha pamphilus Níspola |
Descripció de l’espècie | Color de fons beige taronjat amb dibuixos marró fosc |
Hàbitat | Prats diversos |
Distribució | Rar (8,6% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltí Març-novembre |
Problemàtica | |
Observacions | Plantes nutricies : gramínies |
Aspectes a ressaltar | La regressió dels prats secs fa disminuir la població |
Taxonomia | F. Satìrids. Hipparchia fidia Festón blanco |
Descripció de l’espècie | Color fos el dors te bandes en forma de zig-zag |
Hàbitat | Rocams , prats secs, matollars dispersos, talussos |
Distribució | Rar (7,8% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Juliol-setembre |
Observacions | Plantes nutricies: gramínies |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F. Satìrids. Pyronia bathseba |
Descripció de l’espècie | Color de fons taronja amb dibuixos marró i un ocell negre. El dors té uns ocells definits al costat d’una franja blanca |
Hàbitat | Prats i matollars |
Distribució | Comú (33% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Maig-juliol |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia el llisto i el fenás |
Aspectes a ressaltar | Deixa caure els ous en vol |
Taxonomia | F. Satìrids Pyronia cecilia |
Descripció de l’espècie | Color de fons taronja amb dibuixos marró i un ocell negre. El dors sense ocells definits sinó un dibuix gravat de blanc i marró fosc |
Hàbitat | Matollars i prats secs |
Distribució | Comú (33% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Juliol-setembre |
Observacions | Plantes nutricies : llistó i fenás |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F. Libiteïns Lybithea celtis Papallona del lledoner Repicoteada |
Descripció de l’espècie | Color de fons és lleonat amb dibuix marró fosc. Molt cararacteristica pel seu retallat de les ales |
Hàbitat | Àrees arbustives obertes amb arbres caducifolis dispersos |
Distribució | Molt rar (1,72% IRP 32) |
Estatus | Molt rara de veure. Solament detectada a la Riera de Pomar |
Fenologia | Univoltina juny-agost. Exemplars en marc-abril (hivernants) |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia el lledoner (Celtis australis) |
Aspectes a ressaltar | Es molt críptica amb les ales plegades això fa dicicil trobar-la |
Taxonomia | F.Licènids Polyommatus icarus Blaveta .Dos puntos |
Descripció de l’espècie | Cara superior blau cel. Petita la femella el dors color marró semblant a A.cramera es distingeixi per tenir dos punts en la part inferior de l’ala superior. |
Hàbitat | Molt divers especialment prats i conreus abandonats |
Distribució | Rar (9,5% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina de març a octubre |
Observacions | Les seves larves s’alimenten de gran diversitat de papilionacies : Medicago,lotus, Astralagus, ononis.. |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F.Licènids . Aricia cramera Morena |
Descripció de l’espècie | Color marró amb una banda taronja |
Hàbitat | Prats secs amb flors, també en zones cultivades |
Distribució | Comú (11,2% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltina de Abril a Octubre |
Problematica | |
Observacions | Planta nutricia : Geranium, Erodium, Helianthemun |
Aspectes a ressaltar | Es pot confondre amb les femelles de P.icarus., és menys abundant que aquesta. Les seves larves viuen en simbiosi amb formigues (Lasius sp) |
Taxonomia | F.Licènids Leptotes pirithous Gris estriada |
Descripció de l’espècie | Color blau violeta en el mascle i marró grisos en la femella. El revers es marró amb bandes ondulades blanques te unes petites cuetes. |
Hàbitat | Divers. Matollars i camps de cultiu i espais ruderals |
Distribució | Comú (37% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltí Febrer-octubre |
Problemàtica | |
Observacions | Planta nutricia diverses i papilionacies i també rosàcies |
Aspectes a ressaltar | Espècie migradora a vegades s’observen molts exemplars a l’octubre en migració des de el nord |
Taxonomia | F.Licènids Lampides boeticus Canela estriada |
Descripció de l’espècie | S’assembla a L. Pirithous per tenir una banda blanca marcada al dors i el color es més marronós i és més gran |
Hàbitat | L’agraden llocs sec i zones cultivades i ruderals amb flors |
Distribució | Comú (37% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltí Febrer- Octubre |
Problematica | |
Observacions | Plantes nutricies diverses paplionacies. |
Aspectes a ressaltar | També fan migracions raó que dona lloc a una gran variació en la densitat de poblacions interanual. (comú al octubre novembre) Larves en simbiosi amb formigues |
Taxonomia | F.Licènids Tomares ballus Cardenillo |
Descripció de l’espècie | Color marronos el mascle i taronjat i marronós la femella el dors l’ala inferior verd i l’ala superior taronja amb punts negres |
Hàbitat | Espais oberts i prats secs. |
Distribució | Molt rar (1,7% IRP 32) |
Estatus | Molt rar a Badalona. S’ha observat a Can Miravitges i fora del terme a zones properes al T. Galtzeran |
Fenologia | Univoltí Febrer.abril |
Observacions | S’alimenta de Medicago i Colutea arborescens |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F.Licènids Glaucopsiche melanops |
Descripció de l’espècie | Blau cel i el dors llis grisos amb taques negres |
Hàbitat | Matollars d’albada i maquies |
Distribució | Comú (19% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Abril-Maig |
Problemàtica | |
Observacions | Plantes nutricies Dorycnium pentaphillum i albada |
Aspectes a ressaltar | Comú a les zones amb gran presencia de botja d’escombres (D. Pentaphylum) |
Taxonomia | F. Licènids Callophrys rubi Blaveta verda Cejialba |
Descripció de l’espècie | Car superior marró i cara inferior verda. Ceja blanca |
Hàbitat | Matollars |
Distribució | Comú (12% IRP 2) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltina Abril-juny |
Observacions | Planta nutricia: ginestes i botja d’escombres |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F.Licènids Lycaena phlaeas Manto bicolor |
Descripció de l’espècie | Color coure i marró. La femella més obscura |
Hàbitat | Divers ,. Freqüenta espais ruderals i camps de conreu |
Distribució | Rar (8,6% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada. |
Fenologia | Polivoltina Abril-octubre |
Problemàtica | |
Observacions | La seva planta nutricia es del gener Rumex |
Aspectes a ressaltar | Sòl ser freqüent a camps de conreu abandonats i marges de zones cultivades |
Taxonomia | F.Licènids Cacyreus marshali Papallona del gerani |
Descripció de l’espècie | El dors de color marró fosc i el dors amb bandes de color gris i marró |
Hàbitat | Jardins i zones ruderals |
Distribució | Comú (38% IRP 2) |
Estatus | Espècie introduïda de Sud Àfrica a partir del 1990 paràsit dels geranis de jardineria (Pelargonium sp) |
Fenologia | Es pot veure d’abril a octubre |
Problemàtica | Ha constituït una plaga però sembla que ara manté una població estable controlada per depredadors i paràsits |
Aspectes a ressaltar | Al 1997-1998 va ser una plaga actualment la seva població permanent estable |
Taxonomia | F.Licènids Satyrum esculi Qüerquera Querquera serrana |
Descripció de l’espècie | Cara superior color marro fosc. Cara inferior té petites taques de color taronja . |
Hàbitat | Coscollars i alzinars |
Distribució | Comú (18,9% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Finals de maig – agost |
Problemàtica | |
Observacions | La planta nutricia es el coscoll o garric (Q.coccifera) i Q.ilex |
Aspectes a ressaltar | En les zones de matollars de coscoll a vegades es molt abundant |
Taxonomia | F.Licènids. Celestrina argiolus Náyade |
Descripció de l’espècie | Color blau i la cara inferior color blanquinós |
Hàbitat | Associada a marges de bosc i zones humides (rieres) |
Distribució | Comú (12% IRP 4) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Bivoltí Abril-juny i juliol-agost es veuen en setembre (3 generació) |
Observacions | Planta nutricia (heura,esbarzer, ligustrum) |
Taxonomia | F. hespèrids. Thymelicus acteon Dorada oscura |
Descripció de l’espècie | Té u fons lleonat fosc, el mascle es més petit amb la ratlla curta i punts clars a la part superior |
Hàbitat | Prats secs amb flors |
Distribució | Rar (6% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Univoltí Maig-agost |
Observacions | La seva planta nutricia és el Llistó i el fenàs (Brachypodium sp.) |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F.hespèrids Carcharodus alceae Piquitos castaña |
Descripció de l’espècie | Cara superior la té negra i gris fosc, la cara inferior es marró bastant fosc |
Hàbitat | Zones obertes amb flors |
Distribució | Rar (9,5% IRP 8) |
Estatus | No amenaçada |
Fenologia | Polivoltí Abril-Octubre |
Problemàtica | |
Observacions | La seva planta nutricia es la malva (Malva sylvestris) |
Aspectes a ressaltar | Les larves hivernen a la base de la seva planta nutricia |
Taxonomia | F.Hespèrids |
Descripció de l’espècie | Car superior es gris i marró uniforme. La cara inferior marró amb petites taques blanques |
Hàbitat | Prats amb flors |
Distribució | Molt rar (1,7% IRP 32) |
Estatus | Espècie poc freqüent |
Fenologia | Bivoltina Abril-principis de juny i finals de juny -agost |
Observacions | Las seves plantes nutricies son lleguminoses (lotus, Hippocrepis) |
Aspectes a ressaltar |
Taxonomia | F.Hespèrids. Gegenes nostradamus Veloz de las rieras |
Descripció de l’espècie | Gris obscura la car superior i més clara la inferior |
Hàbitat | Rieres seques i pedregoses |
Distribució | Molt rara (1,7% IRP 32) |
Estatus | Rar a Catalunya i la península solament trobat a la riera de pomar. Atreta al estiu pel jardí de les papallones de Can Miravitges |
Fenologia | A la zona s’ha detectat de finals de juny -agost |
Observacions | No se sap bé la seva biologia |
Aspectes a ressaltar |