Arbres/arbusts

La regidoria de medi ambient i sotenibilitat de Badalona publica Els arbres de Badalona.

Benvolguts/des,

Us informem que la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Badalona ha elaborat la publicació Els arbres de Badalona amb l’objectiu de difondre una part del patrimoni vegetal de la ciutat. Es tracta d’una guia en format digital que convida a descobrir el patrimoni natural format pels arbres que es troben a la trama urbana, que milloren el medi urbà i fan més agradable la vida a la ciutat.

Aquesta guia, que es troba disponible al web de l’Ajuntament de Badalona, s’estructura en forma de fitxes i consta de dues parts diferenciades. La primera explica les característiques de 50 espècies d’arbres, les més representatives de les que podem trobar en els carrers de Badalona. A la segona part de la guia es parla dels arbres o grups d’arbres que han merescut una protecció especial com a arbres d’interès local, pel seu port, per la seva edat o per raons històriques i científiques.

Podeu consultar aquesta guia clicant aquest enllaç

Gener 2011

El Parc de la Serralada de Marina edita un CD interactiu de descoberta vegetal

El Parc de la Serralada de Marina, amb la col·laboració del Parc de Collserola, ha editat un CD interactiu titulat ‘Clic a clic. El Parc de la Serralada de Marina. Interactiu de descoberta vegetal’, que es repartirà gratuïtament als centres escolars dels municipis del parc: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.

El CD té per objectiu acostar la vegetació del parc mitjançant el joc i l’espectacle audiovisual i fer redescobrir la serra gaudint de la seva dimensió floral.

S’inclou un mapa interactiu del parc amb capes d’informació temàtica, un herbari fotogràfic de més de 250 espècies, una cançó audovisual, ‘Camí florit’, de Maria del Mar Bonet, set itineraris virtuals per descobrir la flora tot jugant i un joc per identificar les plantes.

A més de repartir-se als centres educatius, si alguna persona està interessada en tenir el CD el pot demanar presencialment a l’oficina del parc, de dilluns a divendres, de 9 a 15 h.

Font de la informació
Parc de la Serralada de Marina

Troben al Parc de la Serralada de Marina una espècie de flora protegida molt rara a Catalunya

Arran del projecte de Cartografia d’hàbitats del Parc de la Serralada de Marina encarregat a la Universitat de Barcelona en el marc del Pla de conservació, Moisès Guardiola, botànic col·laborador del Parc, ha descobert una població força extensa de fraret (Arisarum simorrhinum) als afloraments granítics tan característics del vessant solell de Marina.

El fraret és un geòfit que creix en fissures humides de roca i és una de les poques plantes que floreix només a la tardor i hivern, i resta vegetativa a la primavera i estiu en forma de bulb sota terra. El nom de fraret li ve donat per la semblança que té la inflorescència amb una caputxa de frare.

El fraret és una espècie molt rara a Catalunya i ha estat inclosa en l’Annex II (espècies catalogades com a ‘vulnerables’) del Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.

Malgrat la intensa transformació del territori en les darreres dècades i la pressió de les grans ciutats de l’àrea metropolitana vers els parcs naturals, cal destacar que encara hi ha veritables illes que acullen espècies molt notables, com és el cas d’aquesta població de fraret en el municipi de Badalona, on l’acompanyen altres espècies molt rares al parc com és la murta (Myrtus communis).

Font de la informació
Consorci del Parc de la Serralada de Marina

Data de la notícia
12/11/2010

Arbres  i Arbusts del terme municipal de Badalona (Serralada de Marina)

Text i Fotografies: Fernando Carceller i Angel Romo

Mapa de vegetación de Badalona ( Joanjo Ibañez, Angel Romo i Fernando carceller)

 

Taxonomia	Ailanthus altissima, ailant,
Descripció de l’espècie	Arbre rebrotador de soca,amb les fulles compostes de nombrosos folíol acabats en punxa.
Hàbitat	Talussos, vores de carreteres i ambients molt alterats per l’home
Distribució	Oriünd de l’Àsia, subespontani
Estatus	En expansió
Fenologia	VI-VIII
Observacions	Al terme de Badalona freqüent
Aspectes a ressaltar	Forma rebrots que colonitzen els llocs oberts

 



Taxonomia	Anthyllis cytisoides, albada
Descripció de l’espècie	Arbust de1-1,5 m, tot ells blanquinós amb fulles formades per tres folíols i flors grogues.
Hàbitat	Vessant solejats , sobre sòls poc profunds i pedregosos.
Distribució	Colonitza els vessants solejats de la serralada de Marina
Estatus	Forma poblacions denses i estables, no sembla que estigui ni en expansió ni en regressió.
Fenologia	II-V
Observacions	Freqüent i abundant
Aspectes a ressaltar	Constitueix les formacions d’albada, on és l’espècie dominant.

 

Taxonomia	Arbutus unedo, arboç, madroño
Descripció de l’espècie	Arbust que supera els dos metres d’alçada , amb fulles lluentes i rígides, dentades, flors en forma de petit fanalet i fruit les cireres d’arboç, comestibles
Hàbitat	Forma part de les màquies, que
Distribució	Torrents amb sol profunds, vessant de poc pendent i formacions preforestals
Estatus	En regressió, per destrucció de l’hàbitat
Fenologia	IX-XI
Observacions	Sin ser rar no es excessivament freqüent i abundant
Aspectes a ressaltar	Es un dels elements importants de la màquia, rebrota de rabassa després dels incendis.

Taxonomia	Asparagus acutifolius, esparreguera de bosc, esparraguera
Descripció de l’espècie	Petit arbust de tiges llenyoses i cladiodis punxants i rígids, el fruit son petites baies negres
Hàbitat	Los ombrívols, boscos, màquies, talussos situats a mitja ombra
Distribució	Es troba a boscos, màquies i més rarament a  brolles
Estatus	Sembla estable malgrat que s’intueix certa regressió per destrucció de l’hàbitat
Fenologia	III-VI
Observacions	Planta escadussera, que sense esser rara es troba aquí i allà
Aspectes a ressaltar	Els brots tendres son cercats i emprats per a consum humà (espàrrecs de bosc)

 

Taxonomia	Bupleurum fruticescens, botja groga,
Descripció de l’espècie	Arbust que no supera dos pams d’altura, té fulles estretes y llargues i les inflorescències en forma d’umbel·la, on són les flors grogues.
Hàbitat	Afloraments calcaris del Permotrias, on forma part de les brolles basòfiles.
Distribució	Turons calcaris del terme de Badalona.
Estatus	En regressió per destrucció de l’hàbitat.
Fenologia	IV-VII
Observacions	Planta rar i molt localitzada.
Aspectes a ressaltar	El afloraments de calcaries tenen una flora ben peculiar que caldria salvaguardar.

 

Taxonomia	Calicotome spinosa, argelaga negra,
Descripció de l’espècie	Arbust de fins a dos metres d’alt, molt ramificat i amb espines llargues i arquejades, flors grogues i llegums que esdevenen foscos en madurar
Hàbitat	Màquies no molt denses dels vessants no excessivament  pedregosos.
Distribució	Es troba a tots els vessants del terme municipal.
Estatus	Les poblacions actuals semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Planta comuna i abundant, que forma poblacions denses.
Aspectes a ressaltar	Es un dels elements importants de les màquies.

Taxonomia	Celtis australis, lledoner, almez
Descripció de l’espècie	Arbre d’escorça llisa, un xic grisenca, les fulles senceres i amb el marge  dentat, el fruit son petites drupes que en principi són verdes i esdevenen grogues en madurar.
Hàbitat	Arbre plantat vora els masos i llocs habitats, exemplars aïllats es troben a alguns marges.
Distribució	Es troba introduït a tota la regió mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables, no sembla pas en expansió.
Fenologia	V-VI
Observacions	Arbre antigament cultivat a petita escala, es troba subespontani al terme de Badalona.
Aspectes a ressaltar	Els fruit, els lledons, són comestibles.

Taxonomia	Ceratonia siliqua, garrofer, algarrobo
Descripció de l’espècie	Arbre de tronc fort, fulles dures i rígides i els fruïts en forma de llegums: les garrofes.
Hàbitat	Antics camps de conreu.
Distribució	Arbre espontani de la regió Mediterrània.
Estatus	Sembla que està en regressió per abandonament dels antics conreus.
Fenologia	II-V
Observacions	Les garrofes eren usades per aliment del bestiar i per aliment humà.
Aspectes a ressaltar	El garrofer es va cultivar àmpliament pels seus fruits: les garrofes.

Taxonomia	Cistus albidus, estepa blanca,
Descripció de l’espècie	Mata blanquinosa, fulles d’un blanc grisec que gira a verdós; flors rosades.
Hàbitat	Brolles i matollars esclarissats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Aquesta estepa incrementa la seva àrea desprès d’un incendi o de la destrucció de la màquia..
Fenologia	IV-VI
Observacions	Sense ésser abundant es troba aquí i allà al terme municipal.
Aspectes a ressaltar	De les tres estepes presents al terme aquest es la que tolera millor els carbonats i els sòls de caire neutre.

 

Taxonomia	C. monspeliensis, estepa negra,
Descripció de l’espècie	Mata de color verd fosc; fulles estretes , flors blanques i fruits en forma de capseta.
Hàbitat	Brolles i matollars esclarissats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània
Estatus	Les poblacions d’aquest estepa semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	De les tres estepes presents al terme de Badalona és la més rara.
Aspectes a ressaltar	Aquesta espècie gemina les seves llavors després dels incendis.

 

Taxonomia	C. salvifolius, estepa borrera,
Descripció de l’espècie	Mata de color verd viu; fulles amples , flors blanques i fruits en forma de capseta.
Hàbitat	Brolles i matollars esclarissats, sobre sols de caràcter àcid..
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània
Estatus	Les poblacions d’aquest estepa semblen en expansió després dels incendis.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Es l’estepa més comuna de les brolles de Badalona.
Aspectes a ressaltar	Aquesta estepa gemina les seves llavors després dels incendis.

 

Taxonomia	Clematis flammula, vidiella,
Descripció de l’espècie	Liana de fulla perenne; fulles compostes amb folíols de marge sencer; flors blanques.
Hàbitat	Màquies i matollars baixos i esclarissats, sobre sòls àcids.
Distribució	Liana de distribució Mediterrània.
Estatus	Les poblacions d’aquest estepa semblen estables.
Fenologia	IV-V
Observacions	Encara que mai abundant apareix aquí i allà a les zones de vegetació silvestre,
Aspectes a ressaltar	Es una liana de fulles perennes.

 

Taxonomia	C. vitalba, vidalba
Descripció de l’espècie	Liana de fulla caduca; fulles compostes amb folíols de marge dentat; flors blanques.
Hàbitat	Bardisses i matollars ombrívols.
Distribució	Es troba als ambients més ombrívols de les rieres de la capçalera del terme.
Estatus	Espècie estable que es limita als ambients humits on creix.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Forma poblacions denses i atapeïdes a les rieres ombrívoles.
Aspectes a ressaltar	Es una liana de fulles caduques.

Taxonomia	Colutea arborescens, espantallops,
Descripció de l’espècie	Arbust de fulla caduca, flors en forma de papallona y fruit en forma de petit fanalet.
Hàbitat	Clarianes de màquies i d’altres  matollars alts.
Distribució	Es troba  alguns punts del Torrent de l’Amigó i a la Coscollada.
Estatus	Arbust molt rar i que es troba sempre en baix nombre d’exemplars.
Fenologia	V-VI
Observacions	Planta rara i escassa amb molt poques localitats conegudes al teme de Badalona.
Aspectes a ressaltar	Caldria fer un seguiment de les poblacions actuals per veure la seva evolució en el futur.

Taxonomia	Coriaria myrtifolia, roldor, emborracha cabras
Descripció de l’espècie	Arbust de fulla caduca, amb les tiges arquejades, flors poc vistoses i fruits que recorden a les mores.
Hàbitat	Bardisses i matollars ombrívols de fons de barrancs.
Distribució	Freqüent sobre sols humits i argilosos, on forma grans colònies.
Estatus	Planta estable als hàbitats que colonitza.
Fenologia	IV-VI.
Observacions	Arbust que forma grans colònies, als barrancs ombrívols.
Aspectes a ressaltar	Els fruits del roldor són altament tòxics i es poden confondre amb els fruits dels esbarzers.

 

Taxonomia	Coris monspeliensis, pinzell,
Descripció de l’espècie	Petita mata de tiges ajagudes; fulles estretes i curtes ; flors rosades i fruits en forma de capsetes.
Hàbitat	Prats secs, sobre sòls molt erosionats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	Rar, les seves  poblacions són formades per un numero baix i limitat d’exemplars.
Aspectes a ressaltar	Els calzes, que es conserven llarg temps, tenen una consistència papiràcia.

 

Taxonomia	Crataegus monogyna, arç blanc
Descripció de l’espècie	Arbust espinós, molt ramificat; fulles caduques, lobulades; flors blanques.
Hàbitat	Bardisses i matollars alts, sobre sòls profunds i humits al fons de rieres i de torrenteres.
Distribució	Planta Eurosiberiana que irradia a zones humides de la regió Mediterrània.
Estatus	Arbust en regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Arbust rar i amb pocs exemplars poc nombrosos a les localitats on es fa.
Aspectes a ressaltar	Els fruits són comestibles, malgrat que tenen pinyols molt grossos.

 

Taxonomia	Daphne gnidium, matapoll,
Descripció de l’espècie	Arbust amb poques ramificacions; fulles agrupades als extrems de les tiges, estretes i llargues; flors blanques i fruits en forma de baia taronja.
Hàbitat	Habita a les brolles i d’altres matollars oberts i no gaire elevats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Freqüent, sense ésser abundant, apareix de forma escadussera aquí i allà.
Fenologia	V-VII
Observacions	Les poblacions d’aquest arbust són poc denses i formades per pocs exemplars. Es troba a tota la part alta del terme municipal.
Aspectes a ressaltar	Arbust baix que forma fruits d’un taronja viu a la tardor.

 

Taxonomia	Dittrichia viscosa, olivarda,
Descripció de l’espècie	Mata llenyosa a la base, molt ramificada; fulles senceres enganxoses; flors grogues.
Hàbitat	Freqüent als prats secs i llocs oberts, i als ambients molt alterats per l’acció humana.
Distribució	Planta de base llenyosa de distribució mediterrània.
Estatus	Espècie en expansió per al forta alteració dels ambients periurbans.
Fenologia	VIII-X
Observacions	Molt abundant a les rodalies dels llocs habitats al tot el terme de Badalona.
Aspectes a ressaltar	El nom d’olivarda té el seu origen en els cecidis de la planta que recorden el pinyol d’una oliva.

 

Taxonomia	Dorycnium pentaphyllum, botja d’escombres,
Descripció de l’espècie	Petit arbust de fulles compostes trifoliolades; flors blanques i fruit en forma de petit llegum.
Hàbitat	Brolles i prats secs, sobre sòls poc profunds i de caràcter àcid.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	VI-VIII
Observacions	Planta escadussera que apareix aquí i allà, sempre són exemplars aïllats.
Aspectes a ressaltar	Aquesta fabàcia o papilionàcia es una planta fixadora de nitrogen.

 

Taxonomia	Erica arborea, bruc boal
Descripció de l’espècie	Arbust de banques rectes; les joves cobertes d’uns pelets blanc; fulles estretes; flors blanquinoses.
Hàbitat	Bruc típic de les màquies, requereix sols més o menys profunds i desenvolupats sobre substrats de tipus àcid.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Sembla estable o en lleugera regressió per destrucció de l’hàbitat.
Fenologia	II-V
Observacions	Freqüent i abundant a totes les màquies del terme de Badalona.
Aspectes a ressaltar	Les rebasses del bruc boal eren  emprades per a fer pipes de fumar

 

Taxonomia	Erica multiflora, bruc d’hivern
Descripció de l’espècie	Mateta de tiges erectes, fulles petites i estretes; flors rosades.
Hàbitat	Bruc característic de les brolles que es desenvolupen sobre roques riques en carbonats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Espècie en regressió per destrucció dels seu hàbitat.
Fenologia	X-XII
Observacions	Es troba als turons calcaris del terme de Badalona
Aspectes a ressaltar	El nom de bruc d’hivern té el seu origen en l’època en que floreix aquesta planta: tardor i inicis d’hivern.

 

Taxonomia	Ficus carica, figuera, higuera
Descripció de l’espècie	Arbust de capçada molt oberta; fulles lobulades en grans incisions; els fruits són  comestibles.
Hàbitat	Arbre plantat per l’home i subespontani a les rodalies del llocs habitats.
Distribució	Arbre de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Assilvestrat i subespontani als llocs més secs i prop del masos.
Aspectes a ressaltar	Arbre conegut pels seus fruits comestibles: les figues.

 

Taxonomia	Fumana glutinosa,
Descripció de l’espècie	Mata molt petita tota ella enganxosa; flors grogues i fruit en forma de capsuleta.
Hàbitat	Turons calcaris del terme de Badalona.
Distribució	Petit arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Espècie en regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	IV-V
Observacions	Forma poblacions denses, però molt localitzades als hàbitats peculiars on viu.
Aspectes a ressaltar	Mata tota ella coberta de pèls glandulosos.

 

Taxonomia	Fumana ericoides,
Descripció de l’espècie	Mata molt petita de fulles verdes i molt estretes; flors grogues i fruit en forma de capsuleta.
Hàbitat	Mata de llosc secs i assolejats de prats secs i brolles.
Distribució	Petit arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	Encara que sempre poc abundant, creix als prats sec i llocs de sòl prim de la zona amb vegetació silvestre del terme.
Aspectes a ressaltar	El nom llatí fa referència a la forma de les fulles que recorden a una petita mata de bruc.

 

Taxonomia	Globularia alypum, coroneta de frare,
Descripció de l’espècie	Mateta molt poc ramificada, de fulla perenne, en forma de petits rombes; flors de un color blau fosc.
Hàbitat	Brolles basòfiles, es a dir que es fan en sols rics en carbonats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Espècie en regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	III-V
Observacions	Turons calcaris del terme municipal de Badalona
Aspectes a ressaltar	El nom comú fa referència a la forma de la inflorescència.

 

Taxonomia	Hedera helix, heura, hiedra
Descripció de l’espècie	Planat enfiladissa de fulla perenne, de forma que recorda un pentàgon amb els vèrtex més o menys estretes; flors poc vistoses.
Hàbitat	Boscos de ribera, alzinars, màquies i ambients de sòls humits.
Distribució	Planta de distribució pluriregional.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	III-V
Observacions	Comuna i abundant als ambient ombrívols on creix.
Aspectes a ressaltar	Planta enfiladissa per excel·lència, que cobreix des de el sotabosc del bosc a murs.

 

Taxonomia	Helichrysum stoechas, sempreviva
Descripció de l’espècie	Petita mata tota ella blanquinosa, de fulles estretes i flors groguenques; quan s’esclafa desprèn un aroma semblant al Nescafé.
Hàbitat	Prats secs i brolles poc denses.
Distribució	Petita mata de base llenyosa de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VII
Observacions	Mata comuna als parts secs i brolles del Terme.
Aspectes a ressaltar	Planta que si s’asseca conserva el color de les flors llarg temps.

 

Taxonomia	Juniperus oxycedrus, càdec, esqueno
Descripció de l’espècie	Mata molt compacta coberta de fulles que punxen en forma de agulla, flors poc vistoses y els fruits son unes pilotetes marrons.
Hàbitat	Brolles altes i màquies esclarissades.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Espècie en regressió pels incendis.
Fenologia	III-V
Observacions	Planta molt rara, i sempre són presents exemplars aïllats.
Aspectes a ressaltar	Arbust incapaç de regenerarse de soca després dels incendis

 

Taxonomia	Lavandula stoechas, caps d’ase
Descripció de l’espècie	Mata petita, tota ella molt aromàtica; fulles estretes i grisenques; flors de color violaci.
Hàbitat	Prats secs i brolles, que es troben als sòls esquelètics.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	Encara que no es una espècie dominants sempre es present a les brolles i matollars esclarissats del Terme.
Aspectes a ressaltar	Planta aromàtica, parent proper de l’espígol.

 

Taxonomia	Lonicera implexa, lligabosc, madreselva
Descripció de l’espècie	Liana de fulles perennes, les superiors juntes per al seva base, flors blanques-rosades i fruit en forma de baia de color taronja.
Hàbitat	Colonitza les màquies i matollars alts, que es troben sobre sòls profunds.
Distribució	Liana de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	No és pas rara a les màquies i formacions arbòries denses, sense arribar a ésser abundant.
Aspectes a ressaltar	Les flors desprenen una suau flaire.

 

Taxonomia	Phagnalon rupestre, herba morenera
Descripció de l’espècie	Petita mata tota ella blanquinosa, am les fulles ovalades i flors agrupades en petits capítols.
Hàbitat	Brolles basòfiles que es desenvolupen  sobre substrats de tipus calcari.
Distribució	Petita mata llenyosa de distribució Mediterrània.
Estatus	Espècie en regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	V-VII
Observacions	Rar i poc abundant, la seva presencia és limita als afloraments calcaris del terme de Badalona
Aspectes a ressaltar	Planta tota ella d’un color gris blanquinós,color que protegeix de la forta radiació solar.

 

Taxonomia	Phagnalon saxatile, herba morenera
Descripció de l’espècie	Petita mata tota ella blanquinosa, am les fulles allargades en petits capítols.
Hàbitat	Sobre sòls poc desenvolupats, a les brolles i als parts secs.
Distribució	Petita mata de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VII
Observacions	Mata freqüent, però poc abundant, a les brolles i matollars esclarissats del terme
Aspectes a ressaltar	Planta d’un color gris blanquinós, color que protegeix de la forta radiació solar, degut a la presència de pels blanquinosos.

 

Taxonomia	Phillyrea angustifolia, aladern de fulla estreta, aladierno de hoja estrecha
Descripció de l’espècie	Mata de fulles perennes i molt estretes i allargades; fruits en forma de baia fosca.
Hàbitat	Es fa als matollars alts esclarissat i poc densos.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Espècie en regressió per destrucció dels seu hàbitat.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Molt rara i amb pocs exemplars a tot al Terme.
Aspectes a ressaltar	Planta de fulles dures i rígides també denominada esclerofil·les.

 

Taxonomia	Pistacia lentiscus, mata, lentisco
Descripció de l’espècie	Arbust de fulla perenne, formada per nombrosos folíols, sencers; hi ha peus mascles i peus femelles; els fruits son petites baies.
Hàbitat	Planta pròpia dels matollars esclarissats alts amb incursions a les brolles.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Planta molt comuna i abundant a tot el terme de Badalona.
Aspectes a ressaltar	Planta de fulles compostes, dures i rígides també denominada esclerofil·les.

 

Taxonomia	Pinus halepensis, pi blanc, pino carrasco
Descripció de l’espècie	Arbre d’escorça gris blanquinosa; fulles d’un verd groguenc i pinyes allargades.
Hàbitat	Viu als costers secs, sota el vol dels arbres es desenvolupen brolles, màquies i més rarament prats secs.
Distribució	Arbre de distribució Mediterrània.
Estatus	Aquestes pinedes amb sofert de ple l’efecte devastador dels focs.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Les pinedes de pi blanc es troben molt fragmentades al Terme.
Aspectes a ressaltar	Arbre que té la germinació dels seus pinyons afavorida després dels incendis.

 

Taxonomia	Pinus pinea, pi pinyer, pino piñonero
Descripció de l’espècie	Arbre d’escorça vermellosa, fulles d’un verd blavís i pinyes grans i quasi arrodonides.
Hàbitat	Viu als sòls molt sorrencs, sota el vol dels arbres es desenvolupen brolles, màquies i més rarament prats secs.
Distribució	Arbre de distribució Mediterrània.
Estatus	Aquestes pinedes amb sofert de ple l’efecte devastador dels focs.
Fenologia	IV-VII
Observacions	El pi pinyer, sense ésser rar, es menys freqüent que el pi blanc.
Aspectes a ressaltar	Arbre amb la germinació dels seus pinyons afavorida després dels incendis.

 

Taxonomia	Plantago sempervirens,
Descripció de l’espècie	Petita mata de fulles estretes i llargues, flors poc vistoses i fruits en forma de petites capsuletes.
Hàbitat	Prats secs i brolles sobre sòls molt esquelètics.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Mata molt rar a tot al terme de Badalona i sempre es presenten els exemplars aïllats.
Aspectes a ressaltar	Totes les espècies de plantatges de la nostra flora són herbàcies, excepte aquesta.

 

Taxonomia	Populus deltoides, pollancre, chopo
Descripció de l’espècie	Arbre de branques rectes; fulla caduca i de forma romboïdal.
Hàbitat	Fragments de bosc de ribera, que es localitza a les rieres més humides.
Distribució	Arbre d’origen americà cultivat pel l’home.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	III-V
Observacions	Rar en el conjunt del Terme.
Aspectes a ressaltar	L’asilvestrament d’aquests exemplarse és dubtós, doncs probablement han estat plantats per l’home.

 

Taxonomia	Prunus dulcis, ametller, almendro
Descripció de l’espècie	Arbre de fulla caduca; les flors broten en ple hivern abans que les fulles.
Hàbitat	Cultivat i subespontani cerca de les habitacions humanes.
Distribució	Arbre oriünd de l’Orient proper, conreat a casa nostre de temps immemorials.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	II-IV
Observacions	Plantat per l’home, a més dels exemplars vora dels masos, alguns d’aïllats són escampat una mica als antics conreus.
Aspectes a ressaltar	Arbre conreat pels seus fruits: les ametlles.

 

Taxonomia	Prunus spinosa, aranyoner, endrino
Descripció de l’espècie	Mata tota ella espinosa; de fulla caduca; flors blanques i fruits en forma de baies d’un blavís quasi negre.
Hàbitat	Bardisses i matollars densos, sobre sòls humits.
Distribució	Arbust de distribució Eurosiberiana  amb irradiacions a la regió Mediterrània.
Estatus	En regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	IV-V
Observacions	Rar i poc abundant a les zones de vegetació silvestre del Terme.
Aspectes a ressaltar	Els seus fruits, que són comestibles, serveixen per a elaborar el licor patxaran.

 

Taxonomia	Quercus cerrioides, roure, roble
Descripció de l’espècie	Arbre de fulla caduca; fulles lobulades al marge i aglans mes grans i voluminosos que els de l’alzina.
Hàbitat	Boscos sobre sòls profunds i humits, tant dels fons de les rieres com dels indrets favorables on es donen aquestes condicions.
Distribució	Arbre de distribució Eurosiberiana  amb irradiacions a la regió Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	III-VI
Observacions	Rar i poc abundant a les zones forestals del Terme.
Aspectes a ressaltar	Aquest arbre es considera d’origen híbrid entre Q. pubescens i Q. faginea.

 

Taxonomia	Q. coccifera, garric, coscoja
Descripció de l’espècie	Arbust molt ramificat; fulles amb el marge punxós i verdes a totes dues cares; fruit amb un didal basal formats per petits garfis punxents.
Hàbitat	Sols esquelètics i abruptes, a indrets poc alterats per l’home.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Freqüent i dominant als llosc mes abruptes i elevats del terme.
Aspectes a ressaltar	La garriga o coscollada són formacions dominades per aquesta planta.

 

Taxonomia	Q. ilex, alzina, encina
Descripció de l’espècie	Arbre de fulla perenne; fulles de color verd fosc amb dents molt espaiades; didal de l’aglà no punxent.
Hàbitat	Boscos, sobre sòls profunds i humits.
Distribució	Arbre de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	Comú i abundant a les zones de vegetació silvestre del Terme.
Aspectes a ressaltar	Les aglans de l’alzina formen part de la dieta de nombroses aus i mamífers.

 

Taxonomia	Q. suber, surera, alcornoque
Descripció de l’espècie	Arbre de capçada mitjanament densa. Fullatge verd grisenc. Glans amargants. L’escorça gruixuda
Hàbitat	Boscos amb una certa humitat. Sobre sòls sorrencs, molt àcids i formats a partir de granits.
Distribució	Arbre de distribució  Mediterrània del W.
Estatus	No amenaçat . En Badalona rar.
Fenologia	IV-V
Observacions	Rar i poc abundant a les zones de vegetació silvestre de Badalona, forma bosquets al torrent de Gotmar i a la Vallençana.
Aspectes a ressaltar	Rebrota bé desprès dels incendis, tant de rebassa com de capçada.

 

Taxonomia	Rhamnus alaternus, aladern, aladierno
Descripció de l’espècie	Arbust molt ramificat, de fulla perenne; fruit son petites baies negres al madurar.
Hàbitat	Alzinars, màquies i matollars alts, sobre sòls rics en matèria orgànica.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VII
Observacions	Freqüent però poc abundant als boscos, màquies i matollars alts del Terme.
Aspectes a ressaltar	Els seus fruits son escampats per les aus i posteriorment les seves granes per formigues..

Taxonomia	Robinia pseudoacacia, robínia, robinia
Descripció de l’espècie	Arbre de fulles caduca; fulles compostes amb folíols arrodonits; flors blanques, disposades en raïm; fruit en llegum marrò.
Hàbitat	Fons de torrenteres i barrancs i talussos humits.
Distribució	Arbre d’origen Americà, assilvestrat a la nostra flora.
Estatus	Planta invasora amb ple procés d’expansió.
Fenologia	V-VII
Observacions	Forma poblacions molt denses i atapeïdes, on és l’espècie dominant.
Aspectes a ressaltar	La floració d’aquest arbre és espectacular amb atapeïts raïms de flors blanques.

 

Taxonomia	Rosa canina, roser, rosal
Descripció de l’espècie	Arbust amb agulles a les fulles i les tiges; fulles compostes; flors blanques i fruits vermellosos.
Hàbitat	Matollars alts, sobre sòls profunds i rics en matèria orgànica.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	Planta rara i poc abundant a tot el Terme.
Aspectes a ressaltar	El roser silvestre posseeix una única corona de pètals.

 

Taxonomia	Rosmarinus officinalis, romaní, romero
Descripció de l’espècie	Arbust  baix amb les fulles llargues i estretes, verdes per sobre, blanques per sota; flors blaves.
Hàbitat	Parts secs i brolles que es troben sobre sòls neutres o rics en carbonats.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	II-VII
Observacions	Mata molt abundant i freqüents.
Aspectes a ressaltar	Es possible de trobar-ne exemplars en flor pràcticament tot l’any.

 

Taxonomia	Rubia peregrina, rogeta,
Descripció de l’espècie	Planta enfiladissa coberta tota ella d’agullons; flors blanques un xic groguenc; fruit es una baia negra.
Hàbitat	Ambients ombrívols d’alzinars i màquies.
Distribució	Petita mata enfiladissa de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	III-VI
Observacions	Planta freqüent, però que mai es abundant; apareix més freqüentment als boscos i màquies, és rara als llocs més oberts.
Aspectes a ressaltar	Els seus fruits, baies negres, son consumits per aus i petits mamífers.

Taxonomia	Rubus ulmifolius, esbarzer, zarza
Descripció de l’espècie	Arbust de tiges arquejades i cobertes d’agullons; flors rosades y els fruits formats per una agregat de petits granets carnosos.
Hàbitat	Bardisses i matollars densos sobre sols profunds i humífers.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Molt comuna i abundant a les bardisses i matollars humits.
Aspectes a ressaltar	Els seus fruits formen part de la dieta d’aus i mamífers.

Taxonomia	Sorbus domestica, server, serbal
Descripció de l’espècie	Arbre de fulla caduca; amb les fulles amb nombrosos folíols  tots ells dentats; flors blanques.
Hàbitat	Matollars alts i poc densos.
Distribució	Arbre de distribució Eurosiberiana  amb irradiacions a la regió Mediterrània.
Estatus	Planta en regressió.
Fenologia	V-VI
Observacions	Planta molt rara i escassa amb comptades localitats al Terme.
Aspectes a ressaltar	Els exemplars trobats podrien ser fruit d’antics conreus.

 

Taxonomia	Spartium junceum, ginesta, genista
Descripció de l’espècie	Arbust amb tiges verdoses; flors grogues i llegums foscos .
Hàbitat	Prats secs, brolles i indrets molt alterats per l’home.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Arbust en expansió, per ésser pioner en colonitzar hàbitats alterats.
Fenologia	III-VI
Observacions	Molt comú i abundant als parts secs, erms i matollars de llocs molt alterats.
Aspectes a ressaltar	Es una de les plantes més comunes de tot el terme.

 

Taxonomia	Sarothamnus catalaunicus, gonestell
Descripció de l’espècie	Arbust molt ramificat; amb fulles trifoliolades i fruits en llegum.
Hàbitat	Arbust propi de les màquies més madures i millor desenvolupades.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	En regressió per causa dels incendis.
Fenologia	IV-VI
Observacions	Rara, però localment molt abundant a les màquies.
Aspectes a ressaltar	Les seves flors són pol·linitzades  per insectes capaços d’atènyer el nèctar que es troba al fons de les flors.

Taxonomia	Smilax aspera, aritjol, zarzaparrilla
Descripció de l’espècie	Planta enfiladissa coberta tota ella d’agullons; fulles en forma de cor; flors blanquinoses disposades en petits grups.
Hàbitat	Liana pròpia de les màquies i els alzinars.
Distribució	Liana de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables
Fenologia	IV-VII
Observacions	Freqüent i abundant a les màquies i als alzinars, més rara a les bardisses i altres tipus de matollars.
Aspectes a ressaltar	Planta de fulles dures i rígides també denominada esclerofil·les.

 

Taxonomia	Staehelina dubia, pinzell,
Descripció de l’espècie	Petita mata de fulles estretes, blanques  ala cara inferior; flors rosades agrupades en inflorescències.
Hàbitat	Brolles que es fan sobre substrats de tipus carbonatat, basòfiles, del Permotrias.
Distribució	Petit arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	En regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	V-VII
Observacions	Mata molt rara i amb molts pocs exemplars al Terme.
Aspectes a ressaltar	El nom comú català fa referència a la forma de la inflorescència.

 

Taxonomia	Thymus vulgaris, farigola, tomillo
Descripció de l’espècie	Petita mata de fulles diminutes amb les flors de color rosat i agrupades en inflorescències a l’extrem de les tiges.
Hàbitat	Mata pròpia dels matollars secs i llocs de sòl prim i de caràcter més o menys neutre o bàsic.
Distribució	Petita mata de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	V-VI
Observacions	Freqüent i poc abundant, apareix de forma escadussera a tot el Terme
Aspectes a ressaltar	Planta aromàtica, empleada en medicina popular i a la cuina.

 

Taxonomia	Ulex parviflorus, gatosa
Descripció de l’espècie	Arbust tot ell densament espinós, de flors grogues i fruits en forma de petits llegums.
Hàbitat	Planta pròpia de les brolles i matollars baixos oberts.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les poblacions són estables i queden afavorides pels incendis.
Fenologia	IX-XI
Observacions	Molt freqüent i abundant a tots els costers secs i llocs oberts del Terme.
Aspectes a ressaltar	Espècie que germina les seves granes després dels incendis.

 

Taxonomia	Ulmus minor, om, olmo
Descripció de l’espècie	Arbre  molts ramificat, de fulles caduques, dentades al marge; flors poc vistoses i fruits alats..
Hàbitat	Boscos de ribera, sobre sòls profunds i humífers.
Distribució	Arbre de distribució Eurosiberiana  amb irradiacions a la regió Mediterrània.
Estatus	En regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	III-VI
Observacions	Arbre poc abundant i amb el major grup d’exemplars a la Riera de l’Amigó.
Aspectes a ressaltar	Són peculiars els seus fruits, amb les granes que tenen una ala llarga.

Taxonomia	Viburnum tinus, marfull, durillo
Descripció de l’espècie	Arbust de fulles dures i rígides amb el marge sencer, tiges dels brots vermelloses i flors blanquinoses agrupades en inflorescències.
Hàbitat	Arbust propi dels alzinars i de les màquies.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	Les seves poblacions semblen estables.
Fenologia	IX-XII
Observacions	Freqüent, però poc abundant tant als alzinars com a les màquies del Terme.
Aspectes a ressaltar	La floració tardoral coincideix amb l’època de maduració dels fruits.

Taxonomia	Vitex agnus-castus, aloc, sauzgatillo
Descripció de l’espècie	Arbust de tiges quadrangulars, fulles formades per cinc folíols i agrupades en inflorescències de color blau clar.
Hàbitat	L’aloc es desenvolupa sobre sòls profunds i humífers dels fons de rieres.
Distribució	Arbust de distribució Mediterrània.
Estatus	En regressió per destrucció del seu hàbitat.
Fenologia	V-VII
Observacions	Molt rar, poc abundant  i localitzat a les rieres del Terme. Rieres de Canyet, Pomar i especialment Sant Jeroni (on és troba el millor alocar del Barcelonès)
Aspectes a ressaltar	S’han fet varies iniciatives  per a evita la desaparició d’aquesta espècie a nombroses localitats costeres catalanes.