La regidoria de medi ambient i sotenibilitat de Badalona publica Els arbres de Badalona.
Benvolguts/des,
Us informem que la Regidoria de Medi Ambient i Sostenibilitat de l’Ajuntament de Badalona ha elaborat la publicació Els arbres de Badalona amb l’objectiu de difondre una part del patrimoni vegetal de la ciutat. Es tracta d’una guia en format digital que convida a descobrir el patrimoni natural format pels arbres que es troben a la trama urbana, que milloren el medi urbà i fan més agradable la vida a la ciutat.
Aquesta guia, que es troba disponible al web de l’Ajuntament de Badalona, s’estructura en forma de fitxes i consta de dues parts diferenciades. La primera explica les característiques de 50 espècies d’arbres, les més representatives de les que podem trobar en els carrers de Badalona. A la segona part de la guia es parla dels arbres o grups d’arbres que han merescut una protecció especial com a arbres d’interès local, pel seu port, per la seva edat o per raons històriques i científiques.
Podeu consultar aquesta guia clicant aquest enllaç
Gener 2011
El Parc de la Serralada de Marina edita un CD interactiu de descoberta vegetal
El Parc de la Serralada de Marina, amb la col·laboració del Parc de Collserola, ha editat un CD interactiu titulat ‘Clic a clic. El Parc de la Serralada de Marina. Interactiu de descoberta vegetal’, que es repartirà gratuïtament als centres escolars dels municipis del parc: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.
Portada del CD
El CD té per objectiu acostar la vegetació del parc mitjançant el joc i l’espectacle audiovisual i fer redescobrir la serra gaudint de la seva dimensió floral.
S’inclou un mapa interactiu del parc amb capes d’informació temàtica, un herbari fotogràfic de més de 250 espècies, una cançó audovisual, ‘Camí florit’, de Maria del Mar Bonet, set itineraris virtuals per descobrir la flora tot jugant i un joc per identificar les plantes.
A més de repartir-se als centres educatius, si alguna persona està interessada en tenir el CD el pot demanar presencialment a l’oficina del parc, de dilluns a divendres, de 9 a 15 h.
Font de la informació
Parc de la Serralada de Marina
Troben al Parc de la Serralada de Marina una espècie de flora protegida molt rara a Catalunya
Arran del projecte de Cartografia d’hàbitats del Parc de la Serralada de Marina encarregat a la Universitat de Barcelona en el marc del Pla de conservació, Moisès Guardiola, botànic col·laborador del Parc, ha descobert una població força extensa de fraret (Arisarum simorrhinum) als afloraments granítics tan característics del vessant solell de Marina.
El fraret. Autor: Moisès Guardiola
El fraret és un geòfit que creix en fissures humides de roca i és una de les poques plantes que floreix només a la tardor i hivern, i resta vegetativa a la primavera i estiu en forma de bulb sota terra. El nom de fraret li ve donat per la semblança que té la inflorescència amb una caputxa de frare.
El fraret és una espècie molt rara a Catalunya i ha estat inclosa en l’Annex II (espècies catalogades com a ‘vulnerables’) del Decret 172/2008, de 26 d’agost, de creació del Catàleg de flora amenaçada de Catalunya de la Generalitat de Catalunya.
Malgrat la intensa transformació del territori en les darreres dècades i la pressió de les grans ciutats de l’àrea metropolitana vers els parcs naturals, cal destacar que encara hi ha veritables illes que acullen espècies molt notables, com és el cas d’aquesta població de fraret en el municipi de Badalona, on l’acompanyen altres espècies molt rares al parc com és la murta (Myrtus communis).
Font de la informació
Consorci del Parc de la Serralada de Marina
Data de la notícia
12/11/2010
Arbres i Arbusts del terme municipal de Badalona (Serralada de Marina)
Text i Fotografies: Fernando Carceller i Angel Romo
Mapa de vegetación de Badalona ( Joanjo Ibañez, Angel Romo i Fernando carceller)
Taxonomia | Ailanthus altissima, ailant, |
Descripció de l’espècie | Arbre rebrotador de soca,amb les fulles compostes de nombrosos folíol acabats en punxa. |
Hàbitat | Talussos, vores de carreteres i ambients molt alterats per l’home |
Distribució | Oriünd de l’Àsia, subespontani |
Estatus | En expansió |
Fenologia | VI-VIII |
Observacions | Al terme de Badalona freqüent |
Aspectes a ressaltar | Forma rebrots que colonitzen els llocs oberts |
Taxonomia | Anthyllis cytisoides, albada |
Descripció de l’espècie | Arbust de1-1,5 m, tot ells blanquinós amb fulles formades per tres folíols i flors grogues. |
Hàbitat | Vessant solejats , sobre sòls poc profunds i pedregosos. |
Distribució | Colonitza els vessants solejats de la serralada de Marina |
Estatus | Forma poblacions denses i estables, no sembla que estigui ni en expansió ni en regressió. |
Fenologia | II-V |
Observacions | Freqüent i abundant |
Aspectes a ressaltar | Constitueix les formacions d’albada, on és l’espècie dominant. |
Taxonomia | Arbutus unedo, arboç, madroño |
Descripció de l’espècie | Arbust que supera els dos metres d’alçada , amb fulles lluentes i rígides, dentades, flors en forma de petit fanalet i fruit les cireres d’arboç, comestibles |
Hàbitat | Forma part de les màquies, que |
Distribució | Torrents amb sol profunds, vessant de poc pendent i formacions preforestals |
Estatus | En regressió, per destrucció de l’hàbitat |
Fenologia | IX-XI |
Observacions | Sin ser rar no es excessivament freqüent i abundant |
Aspectes a ressaltar | Es un dels elements importants de la màquia, rebrota de rabassa després dels incendis. |
Taxonomia | Asparagus acutifolius, esparreguera de bosc, esparraguera |
Descripció de l’espècie | Petit arbust de tiges llenyoses i cladiodis punxants i rígids, el fruit son petites baies negres |
Hàbitat | Los ombrívols, boscos, màquies, talussos situats a mitja ombra |
Distribució | Es troba a boscos, màquies i més rarament a brolles |
Estatus | Sembla estable malgrat que s’intueix certa regressió per destrucció de l’hàbitat |
Fenologia | III-VI |
Observacions | Planta escadussera, que sense esser rara es troba aquí i allà |
Aspectes a ressaltar | Els brots tendres son cercats i emprats per a consum humà (espàrrecs de bosc) |
Taxonomia | Bupleurum fruticescens, botja groga, |
Descripció de l’espècie | Arbust que no supera dos pams d’altura, té fulles estretes y llargues i les inflorescències en forma d’umbel·la, on són les flors grogues. |
Hàbitat | Afloraments calcaris del Permotrias, on forma part de les brolles basòfiles. |
Distribució | Turons calcaris del terme de Badalona. |
Estatus | En regressió per destrucció de l’hàbitat. |
Fenologia | IV-VII |
Observacions | Planta rar i molt localitzada. |
Aspectes a ressaltar | El afloraments de calcaries tenen una flora ben peculiar que caldria salvaguardar. |
Taxonomia | Calicotome spinosa, argelaga negra, |
Descripció de l’espècie | Arbust de fins a dos metres d’alt, molt ramificat i amb espines llargues i arquejades, flors grogues i llegums que esdevenen foscos en madurar |
Hàbitat | Màquies no molt denses dels vessants no excessivament pedregosos. |
Distribució | Es troba a tots els vessants del terme municipal. |
Estatus | Les poblacions actuals semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Planta comuna i abundant, que forma poblacions denses. |
Aspectes a ressaltar | Es un dels elements importants de les màquies. |
Taxonomia | Celtis australis, lledoner, almez |
Descripció de l’espècie | Arbre d’escorça llisa, un xic grisenca, les fulles senceres i amb el marge dentat, el fruit son petites drupes que en principi són verdes i esdevenen grogues en madurar. |
Hàbitat | Arbre plantat vora els masos i llocs habitats, exemplars aïllats es troben a alguns marges. |
Distribució | Es troba introduït a tota la regió mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables, no sembla pas en expansió. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Arbre antigament cultivat a petita escala, es troba subespontani al terme de Badalona. |
Aspectes a ressaltar | Els fruit, els lledons, són comestibles. |
Taxonomia | Ceratonia siliqua, garrofer, algarrobo |
Descripció de l’espècie | Arbre de tronc fort, fulles dures i rígides i els fruïts en forma de llegums: les garrofes. |
Hàbitat | Antics camps de conreu. |
Distribució | Arbre espontani de la regió Mediterrània. |
Estatus | Sembla que està en regressió per abandonament dels antics conreus. |
Fenologia | II-V |
Observacions | Les garrofes eren usades per aliment del bestiar i per aliment humà. |
Aspectes a ressaltar | El garrofer es va cultivar àmpliament pels seus fruits: les garrofes. |
Taxonomia | Cistus albidus, estepa blanca, |
Descripció de l’espècie | Mata blanquinosa, fulles d’un blanc grisec que gira a verdós; flors rosades. |
Hàbitat | Brolles i matollars esclarissats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Aquesta estepa incrementa la seva àrea desprès d’un incendi o de la destrucció de la màquia.. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Sense ésser abundant es troba aquí i allà al terme municipal. |
Aspectes a ressaltar | De les tres estepes presents al terme aquest es la que tolera millor els carbonats i els sòls de caire neutre. |
Taxonomia | C. monspeliensis, estepa negra, |
Descripció de l’espècie | Mata de color verd fosc; fulles estretes , flors blanques i fruits en forma de capseta. |
Hàbitat | Brolles i matollars esclarissats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània |
Estatus | Les poblacions d’aquest estepa semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | De les tres estepes presents al terme de Badalona és la més rara. |
Aspectes a ressaltar | Aquesta espècie gemina les seves llavors després dels incendis. |
Taxonomia | C. salvifolius, estepa borrera, |
Descripció de l’espècie | Mata de color verd viu; fulles amples , flors blanques i fruits en forma de capseta. |
Hàbitat | Brolles i matollars esclarissats, sobre sols de caràcter àcid.. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània |
Estatus | Les poblacions d’aquest estepa semblen en expansió després dels incendis. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Es l’estepa més comuna de les brolles de Badalona. |
Aspectes a ressaltar | Aquesta estepa gemina les seves llavors després dels incendis. |
Taxonomia | Clematis flammula, vidiella, |
Descripció de l’espècie | Liana de fulla perenne; fulles compostes amb folíols de marge sencer; flors blanques. |
Hàbitat | Màquies i matollars baixos i esclarissats, sobre sòls àcids. |
Distribució | Liana de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les poblacions d’aquest estepa semblen estables. |
Fenologia | IV-V |
Observacions | Encara que mai abundant apareix aquí i allà a les zones de vegetació silvestre, |
Aspectes a ressaltar | Es una liana de fulles perennes. |
Taxonomia | C. vitalba, vidalba |
Descripció de l’espècie | Liana de fulla caduca; fulles compostes amb folíols de marge dentat; flors blanques. |
Hàbitat | Bardisses i matollars ombrívols. |
Distribució | Es troba als ambients més ombrívols de les rieres de la capçalera del terme. |
Estatus | Espècie estable que es limita als ambients humits on creix. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Forma poblacions denses i atapeïdes a les rieres ombrívoles. |
Aspectes a ressaltar | Es una liana de fulles caduques. |
Taxonomia | Colutea arborescens, espantallops, |
Descripció de l’espècie | Arbust de fulla caduca, flors en forma de papallona y fruit en forma de petit fanalet. |
Hàbitat | Clarianes de màquies i d’altres matollars alts. |
Distribució | Es troba alguns punts del Torrent de l’Amigó i a la Coscollada. |
Estatus | Arbust molt rar i que es troba sempre en baix nombre d’exemplars. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Planta rara i escassa amb molt poques localitats conegudes al teme de Badalona. |
Aspectes a ressaltar | Caldria fer un seguiment de les poblacions actuals per veure la seva evolució en el futur. |
Taxonomia | Coriaria myrtifolia, roldor, emborracha cabras |
Descripció de l’espècie | Arbust de fulla caduca, amb les tiges arquejades, flors poc vistoses i fruits que recorden a les mores. |
Hàbitat | Bardisses i matollars ombrívols de fons de barrancs. |
Distribució | Freqüent sobre sols humits i argilosos, on forma grans colònies. |
Estatus | Planta estable als hàbitats que colonitza. |
Fenologia | IV-VI. |
Observacions | Arbust que forma grans colònies, als barrancs ombrívols. |
Aspectes a ressaltar | Els fruits del roldor són altament tòxics i es poden confondre amb els fruits dels esbarzers. |
Taxonomia | Coris monspeliensis, pinzell, |
Descripció de l’espècie | Petita mata de tiges ajagudes; fulles estretes i curtes ; flors rosades i fruits en forma de capsetes. |
Hàbitat | Prats secs, sobre sòls molt erosionats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Rar, les seves poblacions són formades per un numero baix i limitat d’exemplars. |
Aspectes a ressaltar | Els calzes, que es conserven llarg temps, tenen una consistència papiràcia. |
Taxonomia | Crataegus monogyna, arç blanc |
Descripció de l’espècie | Arbust espinós, molt ramificat; fulles caduques, lobulades; flors blanques. |
Hàbitat | Bardisses i matollars alts, sobre sòls profunds i humits al fons de rieres i de torrenteres. |
Distribució | Planta Eurosiberiana que irradia a zones humides de la regió Mediterrània. |
Estatus | Arbust en regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Arbust rar i amb pocs exemplars poc nombrosos a les localitats on es fa. |
Aspectes a ressaltar | Els fruits són comestibles, malgrat que tenen pinyols molt grossos. |
Taxonomia | Daphne gnidium, matapoll, |
Descripció de l’espècie | Arbust amb poques ramificacions; fulles agrupades als extrems de les tiges, estretes i llargues; flors blanques i fruits en forma de baia taronja. |
Hàbitat | Habita a les brolles i d’altres matollars oberts i no gaire elevats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Freqüent, sense ésser abundant, apareix de forma escadussera aquí i allà. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Les poblacions d’aquest arbust són poc denses i formades per pocs exemplars. Es troba a tota la part alta del terme municipal. |
Aspectes a ressaltar | Arbust baix que forma fruits d’un taronja viu a la tardor. |
Taxonomia | Dittrichia viscosa, olivarda, |
Descripció de l’espècie | Mata llenyosa a la base, molt ramificada; fulles senceres enganxoses; flors grogues. |
Hàbitat | Freqüent als prats secs i llocs oberts, i als ambients molt alterats per l’acció humana. |
Distribució | Planta de base llenyosa de distribució mediterrània. |
Estatus | Espècie en expansió per al forta alteració dels ambients periurbans. |
Fenologia | VIII-X |
Observacions | Molt abundant a les rodalies dels llocs habitats al tot el terme de Badalona. |
Aspectes a ressaltar | El nom d’olivarda té el seu origen en els cecidis de la planta que recorden el pinyol d’una oliva. |
Taxonomia | Dorycnium pentaphyllum, botja d’escombres, |
Descripció de l’espècie | Petit arbust de fulles compostes trifoliolades; flors blanques i fruit en forma de petit llegum. |
Hàbitat | Brolles i prats secs, sobre sòls poc profunds i de caràcter àcid. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | VI-VIII |
Observacions | Planta escadussera que apareix aquí i allà, sempre són exemplars aïllats. |
Aspectes a ressaltar | Aquesta fabàcia o papilionàcia es una planta fixadora de nitrogen. |
Taxonomia | Erica arborea, bruc boal |
Descripció de l’espècie | Arbust de banques rectes; les joves cobertes d’uns pelets blanc; fulles estretes; flors blanquinoses. |
Hàbitat | Bruc típic de les màquies, requereix sols més o menys profunds i desenvolupats sobre substrats de tipus àcid. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Sembla estable o en lleugera regressió per destrucció de l’hàbitat. |
Fenologia | II-V |
Observacions | Freqüent i abundant a totes les màquies del terme de Badalona. |
Aspectes a ressaltar | Les rebasses del bruc boal eren emprades per a fer pipes de fumar |
Taxonomia | Erica multiflora, bruc d’hivern |
Descripció de l’espècie | Mateta de tiges erectes, fulles petites i estretes; flors rosades. |
Hàbitat | Bruc característic de les brolles que es desenvolupen sobre roques riques en carbonats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Espècie en regressió per destrucció dels seu hàbitat. |
Fenologia | X-XII |
Observacions | Es troba als turons calcaris del terme de Badalona |
Aspectes a ressaltar | El nom de bruc d’hivern té el seu origen en l’època en que floreix aquesta planta: tardor i inicis d’hivern. |
Taxonomia | Ficus carica, figuera, higuera |
Descripció de l’espècie | Arbust de capçada molt oberta; fulles lobulades en grans incisions; els fruits són comestibles. |
Hàbitat | Arbre plantat per l’home i subespontani a les rodalies del llocs habitats. |
Distribució | Arbre de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Assilvestrat i subespontani als llocs més secs i prop del masos. |
Aspectes a ressaltar | Arbre conegut pels seus fruits comestibles: les figues. |
Taxonomia | Fumana glutinosa, |
Descripció de l’espècie | Mata molt petita tota ella enganxosa; flors grogues i fruit en forma de capsuleta. |
Hàbitat | Turons calcaris del terme de Badalona. |
Distribució | Petit arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Espècie en regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | IV-V |
Observacions | Forma poblacions denses, però molt localitzades als hàbitats peculiars on viu. |
Aspectes a ressaltar | Mata tota ella coberta de pèls glandulosos. |
Taxonomia | Fumana ericoides, |
Descripció de l’espècie | Mata molt petita de fulles verdes i molt estretes; flors grogues i fruit en forma de capsuleta. |
Hàbitat | Mata de llosc secs i assolejats de prats secs i brolles. |
Distribució | Petit arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Encara que sempre poc abundant, creix als prats sec i llocs de sòl prim de la zona amb vegetació silvestre del terme. |
Aspectes a ressaltar | El nom llatí fa referència a la forma de les fulles que recorden a una petita mata de bruc. |
Taxonomia | Globularia alypum, coroneta de frare, |
Descripció de l’espècie | Mateta molt poc ramificada, de fulla perenne, en forma de petits rombes; flors de un color blau fosc. |
Hàbitat | Brolles basòfiles, es a dir que es fan en sols rics en carbonats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Espècie en regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | III-V |
Observacions | Turons calcaris del terme municipal de Badalona |
Aspectes a ressaltar | El nom comú fa referència a la forma de la inflorescència. |
Taxonomia | Hedera helix, heura, hiedra |
Descripció de l’espècie | Planat enfiladissa de fulla perenne, de forma que recorda un pentàgon amb els vèrtex més o menys estretes; flors poc vistoses. |
Hàbitat | Boscos de ribera, alzinars, màquies i ambients de sòls humits. |
Distribució | Planta de distribució pluriregional. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | III-V |
Observacions | Comuna i abundant als ambient ombrívols on creix. |
Aspectes a ressaltar | Planta enfiladissa per excel·lència, que cobreix des de el sotabosc del bosc a murs. |
Taxonomia | Helichrysum stoechas, sempreviva |
Descripció de l’espècie | Petita mata tota ella blanquinosa, de fulles estretes i flors groguenques; quan s’esclafa desprèn un aroma semblant al Nescafé. |
Hàbitat | Prats secs i brolles poc denses. |
Distribució | Petita mata de base llenyosa de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Mata comuna als parts secs i brolles del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Planta que si s’asseca conserva el color de les flors llarg temps. |
Taxonomia | Juniperus oxycedrus, càdec, esqueno |
Descripció de l’espècie | Mata molt compacta coberta de fulles que punxen en forma de agulla, flors poc vistoses y els fruits son unes pilotetes marrons. |
Hàbitat | Brolles altes i màquies esclarissades. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Espècie en regressió pels incendis. |
Fenologia | III-V |
Observacions | Planta molt rara, i sempre són presents exemplars aïllats. |
Aspectes a ressaltar | Arbust incapaç de regenerarse de soca després dels incendis |
Taxonomia | Lavandula stoechas, caps d’ase |
Descripció de l’espècie | Mata petita, tota ella molt aromàtica; fulles estretes i grisenques; flors de color violaci. |
Hàbitat | Prats secs i brolles, que es troben als sòls esquelètics. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Encara que no es una espècie dominants sempre es present a les brolles i matollars esclarissats del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Planta aromàtica, parent proper de l’espígol. |
Taxonomia | Lonicera implexa, lligabosc, madreselva |
Descripció de l’espècie | Liana de fulles perennes, les superiors juntes per al seva base, flors blanques-rosades i fruit en forma de baia de color taronja. |
Hàbitat | Colonitza les màquies i matollars alts, que es troben sobre sòls profunds. |
Distribució | Liana de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | No és pas rara a les màquies i formacions arbòries denses, sense arribar a ésser abundant. |
Aspectes a ressaltar | Les flors desprenen una suau flaire. |
Taxonomia | Phagnalon rupestre, herba morenera |
Descripció de l’espècie | Petita mata tota ella blanquinosa, am les fulles ovalades i flors agrupades en petits capítols. |
Hàbitat | Brolles basòfiles que es desenvolupen sobre substrats de tipus calcari. |
Distribució | Petita mata llenyosa de distribució Mediterrània. |
Estatus | Espècie en regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Rar i poc abundant, la seva presencia és limita als afloraments calcaris del terme de Badalona |
Aspectes a ressaltar | Planta tota ella d’un color gris blanquinós,color que protegeix de la forta radiació solar. |
Taxonomia | Phagnalon saxatile, herba morenera |
Descripció de l’espècie | Petita mata tota ella blanquinosa, am les fulles allargades en petits capítols. |
Hàbitat | Sobre sòls poc desenvolupats, a les brolles i als parts secs. |
Distribució | Petita mata de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Mata freqüent, però poc abundant, a les brolles i matollars esclarissats del terme |
Aspectes a ressaltar | Planta d’un color gris blanquinós, color que protegeix de la forta radiació solar, degut a la presència de pels blanquinosos. |
Taxonomia | Phillyrea angustifolia, aladern de fulla estreta, aladierno de hoja estrecha |
Descripció de l’espècie | Mata de fulles perennes i molt estretes i allargades; fruits en forma de baia fosca. |
Hàbitat | Es fa als matollars alts esclarissat i poc densos. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Espècie en regressió per destrucció dels seu hàbitat. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Molt rara i amb pocs exemplars a tot al Terme. |
Aspectes a ressaltar | Planta de fulles dures i rígides també denominada esclerofil·les. |
Taxonomia | Pistacia lentiscus, mata, lentisco |
Descripció de l’espècie | Arbust de fulla perenne, formada per nombrosos folíols, sencers; hi ha peus mascles i peus femelles; els fruits son petites baies. |
Hàbitat | Planta pròpia dels matollars esclarissats alts amb incursions a les brolles. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Planta molt comuna i abundant a tot el terme de Badalona. |
Aspectes a ressaltar | Planta de fulles compostes, dures i rígides també denominada esclerofil·les. |
Taxonomia | Pinus halepensis, pi blanc, pino carrasco |
Descripció de l’espècie | Arbre d’escorça gris blanquinosa; fulles d’un verd groguenc i pinyes allargades. |
Hàbitat | Viu als costers secs, sota el vol dels arbres es desenvolupen brolles, màquies i més rarament prats secs. |
Distribució | Arbre de distribució Mediterrània. |
Estatus | Aquestes pinedes amb sofert de ple l’efecte devastador dels focs. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Les pinedes de pi blanc es troben molt fragmentades al Terme. |
Aspectes a ressaltar | Arbre que té la germinació dels seus pinyons afavorida després dels incendis. |
Taxonomia | Pinus pinea, pi pinyer, pino piñonero |
Descripció de l’espècie | Arbre d’escorça vermellosa, fulles d’un verd blavís i pinyes grans i quasi arrodonides. |
Hàbitat | Viu als sòls molt sorrencs, sota el vol dels arbres es desenvolupen brolles, màquies i més rarament prats secs. |
Distribució | Arbre de distribució Mediterrània. |
Estatus | Aquestes pinedes amb sofert de ple l’efecte devastador dels focs. |
Fenologia | IV-VII |
Observacions | El pi pinyer, sense ésser rar, es menys freqüent que el pi blanc. |
Aspectes a ressaltar | Arbre amb la germinació dels seus pinyons afavorida després dels incendis. |
Taxonomia | Plantago sempervirens, |
Descripció de l’espècie | Petita mata de fulles estretes i llargues, flors poc vistoses i fruits en forma de petites capsuletes. |
Hàbitat | Prats secs i brolles sobre sòls molt esquelètics. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Mata molt rar a tot al terme de Badalona i sempre es presenten els exemplars aïllats. |
Aspectes a ressaltar | Totes les espècies de plantatges de la nostra flora són herbàcies, excepte aquesta. |
Taxonomia | Populus deltoides, pollancre, chopo |
Descripció de l’espècie | Arbre de branques rectes; fulla caduca i de forma romboïdal. |
Hàbitat | Fragments de bosc de ribera, que es localitza a les rieres més humides. |
Distribució | Arbre d’origen americà cultivat pel l’home. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | III-V |
Observacions | Rar en el conjunt del Terme. |
Aspectes a ressaltar | L’asilvestrament d’aquests exemplarse és dubtós, doncs probablement han estat plantats per l’home. |
Taxonomia | Prunus dulcis, ametller, almendro |
Descripció de l’espècie | Arbre de fulla caduca; les flors broten en ple hivern abans que les fulles. |
Hàbitat | Cultivat i subespontani cerca de les habitacions humanes. |
Distribució | Arbre oriünd de l’Orient proper, conreat a casa nostre de temps immemorials. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | II-IV |
Observacions | Plantat per l’home, a més dels exemplars vora dels masos, alguns d’aïllats són escampat una mica als antics conreus. |
Aspectes a ressaltar | Arbre conreat pels seus fruits: les ametlles. |
Taxonomia | Prunus spinosa, aranyoner, endrino |
Descripció de l’espècie | Mata tota ella espinosa; de fulla caduca; flors blanques i fruits en forma de baies d’un blavís quasi negre. |
Hàbitat | Bardisses i matollars densos, sobre sòls humits. |
Distribució | Arbust de distribució Eurosiberiana amb irradiacions a la regió Mediterrània. |
Estatus | En regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | IV-V |
Observacions | Rar i poc abundant a les zones de vegetació silvestre del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Els seus fruits, que són comestibles, serveixen per a elaborar el licor patxaran. |
Taxonomia | Quercus cerrioides, roure, roble |
Descripció de l’espècie | Arbre de fulla caduca; fulles lobulades al marge i aglans mes grans i voluminosos que els de l’alzina. |
Hàbitat | Boscos sobre sòls profunds i humits, tant dels fons de les rieres com dels indrets favorables on es donen aquestes condicions. |
Distribució | Arbre de distribució Eurosiberiana amb irradiacions a la regió Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | III-VI |
Observacions | Rar i poc abundant a les zones forestals del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Aquest arbre es considera d’origen híbrid entre Q. pubescens i Q. faginea. |
Taxonomia | Q. coccifera, garric, coscoja |
Descripció de l’espècie | Arbust molt ramificat; fulles amb el marge punxós i verdes a totes dues cares; fruit amb un didal basal formats per petits garfis punxents. |
Hàbitat | Sols esquelètics i abruptes, a indrets poc alterats per l’home. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Freqüent i dominant als llosc mes abruptes i elevats del terme. |
Aspectes a ressaltar | La garriga o coscollada són formacions dominades per aquesta planta. |
Taxonomia | Q. ilex, alzina, encina |
Descripció de l’espècie | Arbre de fulla perenne; fulles de color verd fosc amb dents molt espaiades; didal de l’aglà no punxent. |
Hàbitat | Boscos, sobre sòls profunds i humits. |
Distribució | Arbre de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Comú i abundant a les zones de vegetació silvestre del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Les aglans de l’alzina formen part de la dieta de nombroses aus i mamífers. |
Taxonomia | Q. suber, surera, alcornoque |
Descripció de l’espècie | Arbre de capçada mitjanament densa. Fullatge verd grisenc. Glans amargants. L’escorça gruixuda |
Hàbitat | Boscos amb una certa humitat. Sobre sòls sorrencs, molt àcids i formats a partir de granits. |
Distribució | Arbre de distribució Mediterrània del W. |
Estatus | No amenaçat . En Badalona rar. |
Fenologia | IV-V |
Observacions | Rar i poc abundant a les zones de vegetació silvestre de Badalona, forma bosquets al torrent de Gotmar i a la Vallençana. |
Aspectes a ressaltar | Rebrota bé desprès dels incendis, tant de rebassa com de capçada. |
Taxonomia | Rhamnus alaternus, aladern, aladierno |
Descripció de l’espècie | Arbust molt ramificat, de fulla perenne; fruit son petites baies negres al madurar. |
Hàbitat | Alzinars, màquies i matollars alts, sobre sòls rics en matèria orgànica. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Freqüent però poc abundant als boscos, màquies i matollars alts del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Els seus fruits son escampats per les aus i posteriorment les seves granes per formigues.. |
Taxonomia | Robinia pseudoacacia, robínia, robinia |
Descripció de l’espècie | Arbre de fulles caduca; fulles compostes amb folíols arrodonits; flors blanques, disposades en raïm; fruit en llegum marrò. |
Hàbitat | Fons de torrenteres i barrancs i talussos humits. |
Distribució | Arbre d’origen Americà, assilvestrat a la nostra flora. |
Estatus | Planta invasora amb ple procés d’expansió. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Forma poblacions molt denses i atapeïdes, on és l’espècie dominant. |
Aspectes a ressaltar | La floració d’aquest arbre és espectacular amb atapeïts raïms de flors blanques. |
Taxonomia | Rosa canina, roser, rosal |
Descripció de l’espècie | Arbust amb agulles a les fulles i les tiges; fulles compostes; flors blanques i fruits vermellosos. |
Hàbitat | Matollars alts, sobre sòls profunds i rics en matèria orgànica. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Planta rara i poc abundant a tot el Terme. |
Aspectes a ressaltar | El roser silvestre posseeix una única corona de pètals. |
Taxonomia | Rosmarinus officinalis, romaní, romero |
Descripció de l’espècie | Arbust baix amb les fulles llargues i estretes, verdes per sobre, blanques per sota; flors blaves. |
Hàbitat | Parts secs i brolles que es troben sobre sòls neutres o rics en carbonats. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | II-VII |
Observacions | Mata molt abundant i freqüents. |
Aspectes a ressaltar | Es possible de trobar-ne exemplars en flor pràcticament tot l’any. |
Taxonomia | Rubia peregrina, rogeta, |
Descripció de l’espècie | Planta enfiladissa coberta tota ella d’agullons; flors blanques un xic groguenc; fruit es una baia negra. |
Hàbitat | Ambients ombrívols d’alzinars i màquies. |
Distribució | Petita mata enfiladissa de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | III-VI |
Observacions | Planta freqüent, però que mai es abundant; apareix més freqüentment als boscos i màquies, és rara als llocs més oberts. |
Aspectes a ressaltar | Els seus fruits, baies negres, son consumits per aus i petits mamífers. |
Taxonomia | Rubus ulmifolius, esbarzer, zarza |
Descripció de l’espècie | Arbust de tiges arquejades i cobertes d’agullons; flors rosades y els fruits formats per una agregat de petits granets carnosos. |
Hàbitat | Bardisses i matollars densos sobre sols profunds i humífers. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Molt comuna i abundant a les bardisses i matollars humits. |
Aspectes a ressaltar | Els seus fruits formen part de la dieta d’aus i mamífers. |
Taxonomia | Sorbus domestica, server, serbal |
Descripció de l’espècie | Arbre de fulla caduca; amb les fulles amb nombrosos folíols tots ells dentats; flors blanques. |
Hàbitat | Matollars alts i poc densos. |
Distribució | Arbre de distribució Eurosiberiana amb irradiacions a la regió Mediterrània. |
Estatus | Planta en regressió. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Planta molt rara i escassa amb comptades localitats al Terme. |
Aspectes a ressaltar | Els exemplars trobats podrien ser fruit d’antics conreus. |
Taxonomia | Spartium junceum, ginesta, genista |
Descripció de l’espècie | Arbust amb tiges verdoses; flors grogues i llegums foscos . |
Hàbitat | Prats secs, brolles i indrets molt alterats per l’home. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Arbust en expansió, per ésser pioner en colonitzar hàbitats alterats. |
Fenologia | III-VI |
Observacions | Molt comú i abundant als parts secs, erms i matollars de llocs molt alterats. |
Aspectes a ressaltar | Es una de les plantes més comunes de tot el terme. |
Taxonomia | Sarothamnus catalaunicus, gonestell |
Descripció de l’espècie | Arbust molt ramificat; amb fulles trifoliolades i fruits en llegum. |
Hàbitat | Arbust propi de les màquies més madures i millor desenvolupades. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | En regressió per causa dels incendis. |
Fenologia | IV-VI |
Observacions | Rara, però localment molt abundant a les màquies. |
Aspectes a ressaltar | Les seves flors són pol·linitzades per insectes capaços d’atènyer el nèctar que es troba al fons de les flors. |
Taxonomia | Smilax aspera, aritjol, zarzaparrilla |
Descripció de l’espècie | Planta enfiladissa coberta tota ella d’agullons; fulles en forma de cor; flors blanquinoses disposades en petits grups. |
Hàbitat | Liana pròpia de les màquies i els alzinars. |
Distribució | Liana de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables |
Fenologia | IV-VII |
Observacions | Freqüent i abundant a les màquies i als alzinars, més rara a les bardisses i altres tipus de matollars. |
Aspectes a ressaltar | Planta de fulles dures i rígides també denominada esclerofil·les. |
Taxonomia | Staehelina dubia, pinzell, |
Descripció de l’espècie | Petita mata de fulles estretes, blanques ala cara inferior; flors rosades agrupades en inflorescències. |
Hàbitat | Brolles que es fan sobre substrats de tipus carbonatat, basòfiles, del Permotrias. |
Distribució | Petit arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | En regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Mata molt rara i amb molts pocs exemplars al Terme. |
Aspectes a ressaltar | El nom comú català fa referència a la forma de la inflorescència. |
Taxonomia | Thymus vulgaris, farigola, tomillo |
Descripció de l’espècie | Petita mata de fulles diminutes amb les flors de color rosat i agrupades en inflorescències a l’extrem de les tiges. |
Hàbitat | Mata pròpia dels matollars secs i llocs de sòl prim i de caràcter més o menys neutre o bàsic. |
Distribució | Petita mata de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | V-VI |
Observacions | Freqüent i poc abundant, apareix de forma escadussera a tot el Terme |
Aspectes a ressaltar | Planta aromàtica, empleada en medicina popular i a la cuina. |
Taxonomia | Ulex parviflorus, gatosa |
Descripció de l’espècie | Arbust tot ell densament espinós, de flors grogues i fruits en forma de petits llegums. |
Hàbitat | Planta pròpia de les brolles i matollars baixos oberts. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les poblacions són estables i queden afavorides pels incendis. |
Fenologia | IX-XI |
Observacions | Molt freqüent i abundant a tots els costers secs i llocs oberts del Terme. |
Aspectes a ressaltar | Espècie que germina les seves granes després dels incendis. |
Taxonomia | Ulmus minor, om, olmo |
Descripció de l’espècie | Arbre molts ramificat, de fulles caduques, dentades al marge; flors poc vistoses i fruits alats.. |
Hàbitat | Boscos de ribera, sobre sòls profunds i humífers. |
Distribució | Arbre de distribució Eurosiberiana amb irradiacions a la regió Mediterrània. |
Estatus | En regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | III-VI |
Observacions | Arbre poc abundant i amb el major grup d’exemplars a la Riera de l’Amigó. |
Aspectes a ressaltar | Són peculiars els seus fruits, amb les granes que tenen una ala llarga. |
Taxonomia | Viburnum tinus, marfull, durillo |
Descripció de l’espècie | Arbust de fulles dures i rígides amb el marge sencer, tiges dels brots vermelloses i flors blanquinoses agrupades en inflorescències. |
Hàbitat | Arbust propi dels alzinars i de les màquies. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | Les seves poblacions semblen estables. |
Fenologia | IX-XII |
Observacions | Freqüent, però poc abundant tant als alzinars com a les màquies del Terme. |
Aspectes a ressaltar | La floració tardoral coincideix amb l’època de maduració dels fruits. |
Taxonomia | Vitex agnus-castus, aloc, sauzgatillo |
Descripció de l’espècie | Arbust de tiges quadrangulars, fulles formades per cinc folíols i agrupades en inflorescències de color blau clar. |
Hàbitat | L’aloc es desenvolupa sobre sòls profunds i humífers dels fons de rieres. |
Distribució | Arbust de distribució Mediterrània. |
Estatus | En regressió per destrucció del seu hàbitat. |
Fenologia | V-VII |
Observacions | Molt rar, poc abundant i localitzat a les rieres del Terme. Rieres de Canyet, Pomar i especialment Sant Jeroni (on és troba el millor alocar del Barcelonès) |
Aspectes a ressaltar | S’han fet varies iniciatives per a evita la desaparició d’aquesta espècie a nombroses localitats costeres catalanes. |