El sector sud de la serralada de Marina correspon a una zona de 3.032 hectàrees que inclou part dels termes municipals de Tiana, Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Montcada i Reixac, i Sant Fost de Campsentelles. Aquest espai constitueix un element molt notable pel seu gran interès ecològic, cultural i paisatgístic, incrementat encara més per la seva situació contigua a una de les àrees més densament poblades de la regió metropolitana de Barcelona. Degut a aquest emplaçament estratègic —envoltada per la plana del Besòs a l’oest i al sud, i pel Maresme a l’est, dues àrees de gran dinamisme econòmic—, el sector sud de la serralada de Marina juga un paper clau en l’estructuració territorial d’aquesta zona. En el marc del projecte de l’anella verda, la serralada de Marina representa una baula de primer ordre al llarg de la serralada Litoral, donat que és la connexió natural entre les serres de Sant Mateu i Céllecs al nord-est i la serra de Collserola al sud-oest, a través del riu Besòs, en un territori molt artificialitzat i on la necessària continuïtat dels sistemes naturals es veu fortament amenaçada.
Es per això que s’ha desenvolupat un projecte de protecció i millora ambiental i paisatgística, adequat per a la creació i el progrés d’un espai protegit, que permeti compaginar els aspectes estrictament de conservació del patrimoni natural i cultural, amb l’ús públic de l’espai i el manteniment de les activitats econòmiques.
Medi físic
Geogràficament la zona correspon a l’extrem meridional de la serralada de Marina, en el sector conegut com la serra de la Conreria. Aquesta serra segueix en paral·lel el traçat de la costa mediterrània, de sud-oest a nord-est. Tot i que l’àrea compresa en el Pla Especial no assoleix una gran altitud —485 m d’altitud màxima de la serra al turó de Galzeran—, té una destacada importància geogràfica, ecològica, paisatgística i territorial per la seva ubicació entre la plana del Vallès i la línia de costa.
El relleu és en general arrodonit, degut al modelat propi de l’erosió sobre els materials granítics predominants, només trencat en determinats indrets per afloraments d’altres litologies. Els torrents i rieres acostumen a formar lleres aixaragallades a les parts més altes i de major pendent, per donar lloc a cursos més suaus i amples a les valls mitges i baixes.
Flora i fauna
Per la seva ubicació geogràfica, la serralada de Marina es troba situada de ple en la regió biogeogràfica mediterrània, tot i que les diferències de relleu i orientació donen lloc a una notable riquesa d’espècies i diversitat de sistemes naturals.
A grans trets, la orientació obaga dels vessants vallesans de la serralada permet que s’hi donin les formacions pròpies de zones més humides, com ara els alzinars i les rouredes, En aquests ambients d’influència eurosiberiana s’hi localitzen espècies de fauna forestal eurosiberiana de gran raresa en el conjunt de la serra.
Els sistemes naturals dels vessants del solell són propis de zones eixutes. Així, la vegetació d’aquestes orientacions està constituït principalment per comunitats arbustives i herbàcies, amb algunes clapes arbòries, principalment de pi pinyer. En aquest context, existeixen nombroses formacions de gran interès, tant per la seva raresa, vulnerabilitat, singularitat i estat de conservació, com els prats d’albellatge i les brolles, garrigues i màquies, de gran diversitat florística i faunística. On dominen les formacions arbustives baixes, s’hi troben espècies de fauna pròpies dels espais oberts, algunes d’elles força rares a Catalunya, com és el cas de determinats ocells migrants transaharians.
Menció especial mereixen les comunitats de ribera, que constitueixen una veritable xarxa de connectors biològics. Entre les principals comunitats cal destacar els alocars que encara romanen al llarg de diverses rieres del vessant costaner, i els magnífics boscos de ribera, amb espècies tan significatives com el vern, l’avellaner i el roure africà incloses entre els hàbitats d’interès comunitaris.
Cal esmentar tambe la importància de la serralada en la migració dels ocells, ja que la zona estudiada es troba dins la ruta migratòria de la Mediterrània occidental. És remarcable el cas de les rapinyaires, que aprofiten els corrents d’aire que es generen als vessants de solell per remuntar, de manera que és força corrent observar aquests ocells resseguint les carenes de la serra.
Antecedents
Euphydryas aurinia (papallona del lligabosc)
Dins de l’estudi de la biodiversitat del terme municipal de Badalona que un equip de naturalistes portem a terme des de fa 8 anys per encàrrec de l’Àrea de Medi Ambient i mobilitat- Gestió del medi natural- de l’Ajuntament de Badalona un dels objectius d’aquest estudi es el coneixement de la fauna vertebrada i invertebrada del terme municipal que serviran per definir les àrees de més interès biològic a la vegada que serviran per planificar una estratègia de conservació de la biodiversitat dels espais naturals del terme municipal ( part del qual es troba inclòs dins del Parc Natural de la Serralada de Marina).
Fins al moment s’han catalogat 53 espècies de papallones diürnes, 13 espècies d’odonats (libèl·lules), 28 espècies d’ortòpters, 13 espècies de cerambícids, 12 coleòpters edàfics i 35 taxons de mol·luscs tant d’aigua dolça com terrestre, pel que respecta als vertebrats 85 espècies d’ocells nidificants, 29 espècies de mamífers, 6 d’amfibis i 10 de rèptils. Per altra banda són moltes les dades acumulades d’altres grups d’insectes al llarg d’aquest anys, que s’aniran sistematitzant de mica en mica. En aquest informe presentem les dades corresponents a la Vall de Betlem ja solament resta la vessant del Besòs (la Vallençana) per completar l’estudi de la biodiversitat i dels valors naturals de Badalona (Serralada de Marina). Desembre 2011
Aquest estudi s’ha anat enriquint amb dades de tot el Parc, producte de treballs amb el Parc de la serralada de Marina i dades del mateix parc els seus tècnis i guardas així com naturalistes i affeccionats.
El Parc de la Serralada de Marina edita un CD interactiu de descoberta vegetal
El Parc de la Serralada de Marina, amb la col·laboració del Parc de Collserola, ha editat un CD interactiu titulat ‘Clic a clic. El Parc de la Serralada de Marina. Interactiu de descoberta vegetal’, que es repartirà gratuïtament als centres escolars dels municipis del parc: Badalona, Santa Coloma de Gramenet, Tiana, Montcada i Reixac i Sant Fost de Campsentelles.
Portada del CD
El CD té per objectiu acostar la vegetació del parc mitjançant el joc i l’espectacle audiovisual i fer redescobrir la serra gaudint de la seva dimensió floral.
S’inclou un mapa interactiu del parc amb capes d’informació temàtica, un herbari fotogràfic de més de 250 espècies, una cançó audovisual, ‘Camí florit’, de Maria del Mar Bonet, set itineraris virtuals per descobrir la flora tot jugant i un joc per identificar les plantes.
A més de repartir-se als centres educatius, si alguna persona està interessada en tenir el CD el pot demanar presencialment a l’oficina del parc, de dilluns a divendres, de 9 a 15 h.
Font de la informació
Parc de la Serralada de Marina
Data de la notícia
25/03/2010
Medi socioeconòmic
Tot i el predomini dels sòls forestals, les escasses rendes directes per producció fustanera d’uns boscos esclarissats i de poc creixement han fet que l’activitat lligada a l’explotació forestal sigui actualment testimonial. D’altra banda, els factors lligats al medi natural, abans esmentats, i l’elevat ús públic que sostenen els boscos de la serralada de Marina, fan que les funcions protectora i social d’aquests espais sigui predominant sobre l’estrictament econòmica, i que calgui buscar fórmules per assegurar la viabilitat i l’equilibri dels terrenys forestals.
Pel que fa a l’activitat agrària, al voltant de 240 hectàrees de l’àmbit estan qualificades com a sòls agrícoles segons el cens agrari. D’aquestes, gairebé la meitat corresponen a vinya, i la resta a horts, farratges i cereals.
En l’actualitat, molts sòls agrícoles tradicionals corresponen a zones periurbanes, i pateixen una forta pressió urbanitzadora.
Quant al sector industrial, destaquen sobre manera les activitats extractives a cel obert, que han deixat i deixen una forta empremta sobre el medi i el paisatge.
