| 1936 | Victòria del Front Popular a les Eleccions Generals (febrer). Companys i els polítics catalans surten de la presó i tornen a la Generalitat (abril). Assassinat dels germans Badia per la FAI (abril). Azaña, president de la República (maig). Preparatius colpistes. Assassinat del tinent Castillo (12 juliol). Assassinat de Calvo Sotelo (13 juliol). Alçament militar contra la República (17-18 juliol): comença la Guerra Civil espanyola. Fracàs de l’aixecament militar. Dimissió Casares Quiroga i govern llampec de Martínez Barrio (18 juliol). Govern Giral (19 juliol). Alçament militar a Barcelona (19 juliol). Els republicans triomfen a Barcelona i a Catalunya (juliol). Comença la guerra i la revolució a Catalunya (juliol). Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (juliol-setembre). La CNT-FAI dirigeix el moviment revolucionari i s’apodera del control de Catalunya. Aldarulls. Els militants obrers decreten la vaga general i obtenen armes. Assassinats indiscriminats. Divisió comarcal de Catalunya (agost). Junta de Defensa Nacional, a Burgos (23 juliol). La “Columna Durruti” parteix cap al front d’Aragó (24 juliol). Constitució del Comitè de No-Intervenció (agost). L’Exèrcit d’Àfrica arriba a la Península (agost). Desembarcament del capità Bayo a Mallorca (agost). Govern de Largo Caballero (4 setembre). Els nacionalistes ocupen Irun (5 setembre) i Sant Sebastià (13 setembre). Govern Tarradellas (entrada dels anarquistes) i dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (26 setembre). Les Corts del Front Popular aproven l’Estatut del País Basc (1 octubre): formació del Govern d’Euskadi (octubre). Franco, cap d’Estat i Generalíssim (1 octubre). Junta Tècnica de l’Estat, a Burgos (3 octubre). Fundació de l’Exèrcit Popular (9 octubre). Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (24 octubre).Trasllat del govern de la República a València i creació Junta Delegada de Defensa a Madrid (Miaja) (6 novembre). Comença la batalla de Madrid (7 novembre). Hitler i Mussolini reconeixen el govern de Franco (novembre). |
| 1937 | Decrets de S’Agaró (Pla Tarradellas) (gener). Batalla del Jarama (febrer). Caiguda de Málaga (8 febrer). Batalla de Guadalajara (març). Campanya del Nord (abril-octubre). Bombardeig alemany (Legió Còndor) de Guernica (26 abril). Fets de Maig a Barcelona. Persecució del POUM. La Generalitat de Catalunya perd algunes competències. Dimissió de Largo Caballero i govern de Negrín (15 maig). Caiguda de Bilbao (19 juny). Batalla de Brunete (juliol). Batalla de Belchite (agost-setembre). Ocupació de Santander (26 agost). Caiguda de Gijón (21 octubre). Fi del front del Nord. Barcelona, capital de la República (31 octubre). Govern basc a Barcelona (novembre). Batalla de Terol (desembre-febrer). |
| 1938 | Primer govern de Franco, a Burgos (30 gener). Conquesta de Terol pels nacionals (22 febrer). Barcelona, severament bombardejada (març). Ofensiva al front d’Aragó. Ocupació de Lleida (3 abril). El govern de Franco decreta l’abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (5 abril). Arribada de les tropes nacionals al Mediterrani: la República, partida en dos (15 abril). Programa dels “13 punts” de Negrín (1 maig). Bombardeig de Granollers (31 maig). Batalla de l’Ebre (juliol-novembre). Procés contra el POUM a Barcelona (octubre). Retirada de les Brigades Internacionals (octubre). Ofensiva final sobre Catalunya (desembre-febrer). |
| 1939 | Ocupació de Tarragona (15 gener). Caiguda de Barcelona (26 gener). Últimes Corts republicanes en territori de l’Estat espanyol, a Figueres (1 febrer). Caiguda de Girona (4 febrer). Final de la guerra civil a Catalunya (10 febrer). Exili de milers de catalans. Dimissió d’Azaña (27 febrer). Constitució del Consell Nacional de Defensa, a Madrid (Casado) (5 març). Ocupació de Madrid (28 març). Ocupació de València (30 març). Fi de la guerra civil (1 abril). |
DIARI DE LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
| ABANS DE LA GUERRA | TRIOMF DEL FRONT POPULAR: LES ESQUERRES TORNEN AL PODER CREIXEN LES TENSIONS ENTRE LES DRETES I LES ESQUERRES |
| 16 febrer | Eleccions Generals. El dia 18 es coneixen els resultats: gran triomf del Front Popular, liderat per Azaña (272 sobre 484 diputats). A Catalunya, victòria del Front d’Esquerres. |
| 4 abril | Reunió de les Corts per primera vegada després de les eleccions de febrer. |
| 28 abril | Assassinat del germans Badia (Miquel i Josep) per pistolers de la FAI, a Barcelona. |
| 6 maig | Manuel Azaña, president de la República Espanyola. |
| Juny | Mola i Fal Conde arriben a un acord fixant l’aixecament militar per a una data entre el 10 i el 20 de juliol de 1936. |
| JULIOL 1936 | SUBLEVACIÓ MILITAR CONTRA LA REPÚBLICA COMENÇA LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA MADRID I BARCELONA RESISTEIXEN L’EMBAT FEIXISTA |
| 12 juliol | Un oficial socialista, José Castillo, tinent de carrabiners de la Guàrdia d’Assalt, és assassinat a primeres hores de la tarda per uns pistolers falangistes a Madrid. |
| 13 juliol | Com a represàlia per la mort del tinent Castillo, és assasinat per membres de la policia a Madrid el diputat José Calvo Sotelo, líder del partit monàrquic. |
| 14 juliol | Intercanvi de trets entre la Guàrdia d’Assalt i grups de falangistas als voltants del cementiri de Madrid, mentres es fan els enterraments de José Castillo i Calvo Sotelo. Moren quatre persones. |
| 17 juliol | A les 5 de la tarda comença l’aixecament militar contra la República, a Melilla. Sublevació militar de la Legió Estrangera al Marroc. El general Manuel Romerales, oficial en cap de l’Exèrcit de l’Est, és assassinat pels rebels. A última hora de la tarda les colònies espanyoles al Marroc passen a mans dels rebels. El general Franco declara des de les Canàries l'”estat de guerra” a tot el territori espanyol. Els rebels dominen la situació. El govern, creient que es tracta d’un pronunciament, pren mesures insuficients. |
| 18 juliol | L’aixecament militar s’estén per tota la península: els sublevats aconsegueixen el control d’una tercera part de l’Estat. La situació és molt incerta. A les 6 del matí, a Pamplona, Mola decreta l’estat de guerra: comença l’aixecament militar a la Península. Franco se subleva a les Canàries i fa una crida a les divisions i bases navals i marxa cap al Marroc. Queipo de Llano es fa amb el comandament de la II Divisió i amb escasses forces controla alguns punts estratègics de Sevilla. A Andalusia s’aixequen Jerez, Cadis, Algesires, Còrdova i Màlaga; dubtes a Granada. A Madrid es mobilitzen els sindicats i els partits d’esquerra recolzant al govern. Saliquet domina Valladolid i proclama l’estat de guerra. A Burgos és destituït el general Batet i s’estableix la llei marcial. Recolzament dels falangistes i dretans a Castella la Vella. Franco passa la nit a Casablanca. Dimissió del president del govern republicà Casares Quiroga i substitució per Martínez Barrio, que féu un intent de pactar amb Mola. Govern llampec de Martínez Barrio, que ni tan sols arriba a formar-se, en el que s’ofereix dues carteres a militars compromesos, entre elles el càrrec de Ministre de la Guerra al general Mola, cap dels militars sollevats. Fracassa l’intent. El general Cabanellas subleva les guarnicions d’Aragó i envia a Mola fusells i municions. La CNT respon amb la vaga general. |
| 19 juliol | A la matinada, se subleva Barcelona i altres guarnicions. Guàrdies d’Assalt i voluntaris, principalment de la CNT-FAI, planten clara als sublevats. El general Mola se subleva a Pamplona amb la col.laboració del requetès. Aixecament a moltes ciutats de Castella la Vella i Lleó. Mallorca cau a mans dels nacionals. A les 11 del matí, el general Goded, procedent de Mallorca, que havia dominat, arriba a Barcelona i és detingut per les forces lleials a la República. Sublevacions a Vitòria, Oviedo i Cáceres. Sevilla passa a control dels rebels (Queipo de Llano) després de derrotar als efectius policials i a les milícies obreres. S’inaugura l’Olimpíada Popular a Barcelona, que no arribarà a fer-se per la lluita entre militars insurrectes i republicans. Formació d’un nou govern a Madrid presidit per José Giral, que decideix armar a les organitzacions sindicals i partits del Front Popular. |
| 20 juliol | Fracassa l’aixecament militar a Madrid: atac contra el “Cuartel de la Montaña” i contra els sublevats de Getafe i Carabanchel que, després d’un combat breu però intens, són reduïts. Sublevació a Galícia i combats a La Corunya i Vigo. Durant tot el matí, són conquerits a Barcelona els últims reductes rebels. La CNT-FAI s’apodera de considerable armament i controla la ciutat. El general Sanjurjo mor en accident d’aviació quan venia de Lisboa per a fer-se càrrec de la direcció de l’aixecament militar. Comencen a perfilar-se ambdúes zones i s’organitzen columnes. |
| 21 juliol | Creació a Barcelona del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya. Dominat per la CNT-FAI, és el veritable òrgan de poder executiu a la ciutat. |
| 22 juliol | Socialistes i comunistes catalans creen a Barcelona el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC). |
| 23-24 juliol | Se celebren a Londres les primeres conversacions francobritàniques que conduïran a la creació del Comitè de No-intervenció. |
| 23 juliol | El general Mola constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars. El general Cabanellas és nomenat president. Alacant en poder dels republicans. Mor Onésimo Redondo a Labajos (Segòvia). |
| 24 juliol | Els primers milicians voluntaris catalans, la “Columna Durruti“, formada per uns 3.000 homes, la majoria treballadors, comandats per Buenaventura Durruti, surten de Barcelona per dirigir-se cap al front d’Aragó. |
| 25 juliol | Durruti pren Casp. París decideix recolzar la República: avions francesos aterren a Barcelona. Alemanya decideix recolzar els sublevats. La jerarquia eclesiàstica espanyola recolza la sublevació militar i la considera una Croada. |
| 27 juliol | Creació per decret del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU). |
| 28 juliol | Arriben els primers avions enviats per Itàlia i Alemanya. Avions italians recolzen la sublevació feixista al Marroc. Fundació de la legió Còndor alemanya. |
| AGOST 1936 | CONSTITUCIÓ DEL COMITÈ DE NO-INTERVENCIÓ L’EXÈRCIT D’ÀFRICA ARRIBA A LA PENÍNSULA FRACASSA L’EXPEDICIÓ DEL CAPITÀ BAYO A MALLORCA |
| 1 agost | Nou govern de la Generalitat de Catalunya, amb tres ministres del PSUC. Comencen els Jocs Olímpics de Berlín 1936. França renúncia, sota pressió britànica, a declarar la seva ajuda a la República Espanyola. França i la Gran Bretanya formen el Comitè de No-Intervenció. |
| 2 agost | Tropes rebels de la Legió comencen a Sevilla l’avenç cap a Madrid. Decret republicà d’incautació de totes les indústries abandonades pels seus propietaris, que passen a ser administrades per comitès d’obrers. Capitulació de les casernes sublevades a València. |
| 3 agost | La CNT-FAI crea la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya. |
| 4-5 agost | A Londres s’estableix l’acord de constitució del Comité de No-intervenció. |
| 5 agost | L’Exèrcit d’Àfrica, amb el Terç i els regulars, travessen l’estret de Gibraltar i arriben a la Península (Algeciras). |
| 6 agost | Procedent del Marroc, Franco fixa el seu quarter general a Sevilla. L’URSS s’uneix als acords del Comitè de No-intervenció, amb excepcions. |
| 7 agost | L’Exèrcit d’Àfrica ocupa Almendralejo (Badajoz). Creació per decret de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat, presidida per Josep Tarradellas. |
| 8 agost | França tanca la frontera amb Espanya d’acord al Tractat de No-Intervenció. Eivissa i Formenteren tornen a ser controlades per la República. Mallorca segueix a mans dels nacionals. La Generalitat de Catalunya crea el Comitè d’Indústries de Guerra. |
| 10 agost | Els nacionals ocupen Mérida (Badajoz). El govern republicà decreta la clausura de les institucions religioses. |
| 11 agost | Creació del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya. |
| 12 agost | Els generals Goded i Fernández Burriel són afusellats a Montjuïc (Barcelona). |
| 14 agost | El general Yagüe ocupa Badajoz i hi aplica una sagnant repressió (matança a la Plaça de Braus). |
| 16 agost | Sota el comandament del capità Bayo, un contingent republicà de quasi 10.000 homes, procedent de Barcelona i València, desembarca a Mallorca, malgrat el bombardeig intens dels avions italians, però l’operació fracassà (3 setembre). Acaben els Jocs Olímpics de Berlín. |
| 19 agost | Mor afusellat pels nacionals a Víznar (Granada) el poeta Federico García Lorca. |
| 21 agost | La República transforma la Guàrdia Civil en Guàrdia Nacional Republicana i reorganitza la carrera diplomàtica. |
| 23 agost | A la presó Model de Madrid són assassinats Melquíades Álvarez, Ruiz de Alda i Fernando Primo de Rivera, entre d’altres. Es creen a Madrid els tribunals populars (creació, entre d’altres, del Tribunal Especial de Madrid per a jutjar els delictes especials contra l’Estat). |
| 24 agost | Itàlia i Alemanya s’adhereixen oficialment al Tractat de No-Intervenció. |
| 25 agost | Arriba a Barcelona el cònsol soviètic Antonov Ovseenko. |
| 27 agost | Primer bombardeig aeri sobre Madrid per junkers alemanys. |
| 27 agost i 23 desembre |
Disposicions del Decret de Divisió Territorial de Catalunya, per les quals fou posada en vigor una nova estructura político-administrativa de la Catalunya de l’Estatut d’Autonomia. Dividia el territori català en 9 regions o vegueries i 38 comarques. |
| SETEMBRE 1936 | GOVERN LARGO CABALLERO GOVERN TARRADELLAS A LA GENERALITAT |
| 2 setembre | Manuel Hedilla és nomenat a Valladolid cap provisional de la “Junta de Mando” de la Falange. |
| 3 setembre | Els nacionals ocupen Talavera de la Reina (Toledo). El capità Alberto Bayo és obligat a retirar-se de Mallorca: els republicans són definitivament rebutjats de Mallorca. |
| 4 setembre | El govern Giral dimiteix. Largo Caballero (PSOE) forma el primer govern de guerra, en el que entren, juntament amb republicans i socialistes, els comunistes. |
| 5 setembre | Les tropes del general Mola ocupen Irun: els nacionals controlen el pas fronterer a França. |
| 9 setembre | Primera reunió oficial del Comitè de No-intervenció, a Londres. Hi assisteixen 25 països, amb l’absència de Portugal. El tinent coronel Vicente Rojo intenta alliberar els hostatges segrestats pels nacionals a l’Alcàsser de Toledo des del 21 de juliol. |
| 13 setembre | El general Mola ocupa Sant Sebastià. El govern republicà decideix enviar part de la reserva nacional d’or, via Cartagena, a la Unió Soviètica. |
| 14 setembre | En una audiència concedida a 500 peregrins espanyols, Pius XI es refereix a l'”odi satànic cap a Déu” dels republicans espanyols. |
| 19 setembre | Els nacionals ocupen Eivissa. |
| 22 setembre | Prieto, ministre de Marina i Aire, ordena el trasllat de la flota republicana al Cantàbric. |
| 24 setembre | Franco decideix retardar l’avanç cap a Madrid per a ajudar els assetjats a l’Alcàsser de Toledo. |
| 25 setembre | Es prohibeix per decret qualsevol activitat política i sindical a la zona rebel. |
| 26 setembre | Constitució del primer govern Tarradellas a la Generalitat de Catalunya, amb la participació del POUM i la CNT-FAI. Es dissol el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. La CNT passa a formar part del govern de la Generalitat. Les tropes nacionals arriben a Toledo. Decret nacional que anul.la la Reforma Agrària i restitueix les terres als antics propietaris. |
| 27 setembre | El general Varela trenca el cercle de l’Alcàsser de Toledo. El PSUC entra en el govern de la Generalitat de Catalunya. |
| 28 setembre | El Comitè de No-Intervenció refusa considerar les acusacions contra Portugal. |
| 29 setembre | La Junta de Defensa de Burgos declara Franco “generalíssim” de tots els exèrcits. |
| 30 setembre | Primeres decisions del govern Largo Caballero per a incorporar a les milícies els efectius militars lleials a la República. |
| Setembre | Creació de la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, per garantir l’ordre interior i posar fi a l’acció dels incontrolats. Fou suprimida el 5 de juny de 1937. |
| OCTUBRE 1936 | ESTATUT D’AUTONOMIA BASC FUNDACIÓ DE L’EXÈRCIT POPULAR LA GENERALITAT DE CATALUNYA REGULA PER DECRET LES COL.LECTIVITZACIONS |
| 1 octubre | Promulgació de l’Estatut d’Autonomia del País Basc. A Burgos, Franco assumeix la Jefatura de l’Estat; és proclamat generalíssim dels exèrcits del nou estat espanyol. |
| 3 octubre | Formació, a Burgos, de la Junta Técnica del Estado, amb funcions governamentals. El general Fidel Dávila n’és nomenat president. |
| 4 octubre | Talavera de la Reina (Toledo) presa pels nacionals. |
| 5 octubre | Creació de la Comissió de Propaganda de la Generalitat de Catalunya. |
| 6 octubre | Creació per decret del Departament de Proveïments, dissolt el 6 de gener de 1938. L’URSS decideix ajudar la República espanyola. |
| 7 octubre | José Antonio Aguirre, president del Govern basc. Fundació de les Brigades Internacionals a Albacete. |
| 8 octubre | El general Varela a la província de Madrid. |
| 9 octubre | Decret republicà de fundació de l’Exèrcit Popular, en el que s’integraren també milicians. |
| 12 octubre | En un acte a la Universitat de Salamanca, Miguel de Unamuno s’enfronta al general Millán Astray. |
| 15 octubre | Largo Caballero crea el Comissariat de Guerra i pren el comandament de totes les forces militars de la República. |
| 17 octubre | Les tropes nacionals procedents de Galícia trenquen el cercle republicà d’Oviedo. |
| 18 octubre | L’Exèrcit d’Àfrica ocupa Illescas (Toledo) i queda a només 17 kms. de Madrid. |
| 19 octubre | Manuel Azaña, president de la República, acompanyat de tres ministres, abandona Madrid i es dirigeix a València. |
| 21 octubre | Els nacionals ocupen Navalcarnero, aprop de Madrid. |
| 24 octubre | El govern republicà nomena a Asensio sotsecretari de Guerra i a Pozas cap de l’Exèrcit del Centre. Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (Decret de Col.lectivització i Control Obrer d’Indústries i Comerços), que col.lectivitza les empreses de més de 200 treballadors. |
| 25 octubre | Signatura del pacte UGT-CNT. L’or de la República surt de Cartagena cap a Odessa: primer enviament de les reserves d’or espanyoles a l’URSS. Es detecta la presència de tropes alemanyes, conegudes com la “Legió Còndor”, per ajudar l’exèrcit franquista. Es crea l’Eix Berlín-Roma amb un tractat de cooperació entre Alemanya i Itàlia. |
| 26 octubre | Creació per decret de l’Escola Popular de Guerra de Catalunya. |
| 27 octubre | Els primers tancs russos arriben a Madrid. |
| 29 octubre | Són afusellats a Madrid Ramiro de Maeztu i Ledesma Ramos. |
| 30 octubre | Atac aeri contra Madrid: balanç del bombardeig, 16 persones mortes i 60 ferits. |
| Octubre | La República legalitza les ocupacions camperoles de terres de propietaris facciosos. |
| NOVEMBRE 1936 | EL GOVERN ES TRASLLADA A VALÈNCIA COMENÇA LA BATALLA DE MADRID |
| 4 novembre | Les forces franquistes ocupen Alcorcón, Leganés, Getafe y Cuatro Vientos situant-se a només 5 kms. de Madrid. Això força la reestructuració del govern de Largo Caballero, cercant una major unitat política, amb l’entrada de quatre ministres cenetistes: García Oliver, Frederica Montseny, Peiró i Juan López. |
| 6 novembre | Franco llança una proclama als madrilenys convidant-los a la rendició. El Govern en ple abandona Madrid per anar-se’n a València i deixa formada una Junta Delegada de Defensa presidida pel general José Miaja, que es fa càrrec de la defensa de Madrid. |
| 7 novembre | Primera fase de la batalla de Madrid: atac des del Sud per la columna del general Varela (l’atac durarà fins al 23 de novembre). Amb aquesta operació, comença l’atac directe de les tropes de Franco a Madrid: els milicians madrilenys i les tropes lleials resisteixen. |
| 8 novembre | Participació de les primeres quatre brigades internacionals, a Madrid. |
| 13 novembre | El general Varela pren el turó Garabitas, a la Casa de Campo de Madrid. |
| 14 novembre | La “Columna Durruti”, amb Durruti al capdavant, que havia abandonat el front d’Aragó, arriba a Madrid per a la seva defensa. |
| 17 novembre | Duríssims combats al Clínic de Madrid. L’aviació nacional segueix bombardejant la capital de l’Estat. |
| 18 novembre | Alemanya i Itàlia reconeixen oficialment el govern de Franco a Burgos. |
| 19 novembre | L’anarquista Durruti mor, en circumstàncies confuses, en la defensa de Madrid, davant la Ciutat Universitària. |
| 20 novembre | Mor afusellat a Alacant José Antonio Primo de Rivera, cap de la Falange Española. |
| 23 novembre | Franco suspèn els atacs contra Madrid. |
| 29 novembre | Segona fase de la batalla de Madrid: l’assalt per l’Oest (durarà fins al 16 de gener de 1937). |
| DESEMBRE 1936 | LA REPÚBLICA AÏLLADA INTERNACIONALMENT |
| 1 desembre | Estabilitzat el front de Madrid, les Corts de la República es reuneixen a València. |
| 6 desembre | Creació per decret de l’Exèrcit Popular de Catalunya, reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució. La seva formació real no arribà mai a acomplir-se. |
| 11 desembre | Álvarez del Vayo es queixa davant la Societat de Nacions, a Ginebra, del suport de Portugal, Itàlia i Alemanya als nacionals i de l’aïllament polític i econòmic de la República espanyola afavorit pel Comitè de No-Intervenció. Sol.licita la condemna d’Itàlia i Alemanya per haver reconegut a Franco i ataca la no intervenció. |
| 15 desembre | Els nacionals reemprenen l’ofensiva sobre Madrid intentant aïllar als republicans del Guadarrama tallant la carretera de La Corunya. |
| 17 desembre | Constitució del Consell de Defensa d’Aragó, govern a l’Aragó. |
| 22 desembre | Desembarca a Cadis el primer contingent de 3.000 “camises negres” italians. Arriben a Càdis milers de voluntaris italians, que formaran el Corpo di Truppe Volontarie (CTV). |
| 23 desembre | Decret amb el que el govern de la República reconeix oficialment el Consell de Defensa d’Aragó. |
| 24 desembre | L’exèrcit republicà d’Andalusia llança una ofensiva en el sector de Còrdova però fracassa. Queipo de Llano contraataca i conquesta uns 1.500 quilòmetres quadrats de terreny. |
| 27 desembre | Ofensiva republicana contra Terol. |
| 30 desembre | George Orwell s’allista en una milícia republicana (del POUM) per a lluitar contra el feixisme. |
| 31 desembre | Mor Miguel de Unamuno a la seva casa de Salamanca, on estava retingut pels nacionals després del seu enfrontament amb Millán Astray. |
| GENER 1937 | PLA TARRADELLAS |
| 2 gener | Es reemprenen els combats al front de Madrid. Els nacionals ocupen Villanueva del Castillo. |
| 8, 9 i 12 gener | Decrets de S’Agaró (Pla Tarradellas). |
| 9 gener | Creació de la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya. |
| 10 gener | Madrid es troba sota una intensa ofensiva de les tropes nacionals, per la qual cosa La Junta de Defensa Nacional ha donat l’ordre d’evacuar a la població civil. |
| 11 gener | Els vaixells “Canarias” i “Almirante Cervera” bombardegen Málaga. Comença l’ofensiva contra la ciutat. |
| 14 gener | Comença l’ofensiva dels nacionals contra Málaga. |
| 19 gener | S’inaugura a Salamanca “Radio Nacional de España” dirigida per Antonio Tovar. |
| 30 gener | Carta pastoral del cardenal Gomá titulada “La cuaresma de España” en la que es pronuncïa a favor dels rebels i culpa a massons, jueus i comunistes. |
| FEBRER 1937 | BATALLA DEL JARAMA |
| Febrer-Març | Tercera fase de la batalla de Madrid: l’assalt per l’Est. Aquesta ofensiva donà lloc a les batalles del Jarama i la de Guadalajara. |
| 6-23 febrer | Batalla del Jarama: els nacionals no poden aconseguir l’objectiu d’aïllar Madrid de la resta de la zona republicana. |
| 8 febrer | Els nacionals ocupen Málaga. |
| 15 febrer | El general Miaja substitueix Pozas en el comandament del front del Jarama. |
| 16 febrer | Últim intent nacional de trencar el front del Jarama. |
| 18 febrer | Mor afusellat a Burgos el general Batet. |
| 23 febrer | Miaja contraataca al Jarama. Els nacionals detenen l’atac i acaba la batalla del Jarama. La República promulga un decret de nacionalització d’empreses. |
| 24 febrer | L’URSS prohibeix enviar voluntaris a Espanya. |
| 28 febrer | L’Espanya nacional decreta com a himne nacional l’antiga Marcha Real, juntament amb el Cara al Sol, l’Oriamendi (himne carlí) i l’himne de la Legió. |
| MARÇ 1937 | BATALLA DE GUADALAJARA COMENÇA LA CAMPANYA DEL NORD |
| 2 març | La ració màxima de pa a Barcelona és de 250 grams per persona. |
| 5 març | Primer congrés del Partit Comunista d’Espanya (PCE) durant la guerra, en el que es declara el recolzament a la democràcia i el rebuig a les idees trotskistes de revolució. En el ple del PCE es demana la unificació de l’exèrcit i la liquidació del trotskisme. |
| 8-21 març | Batalla de Guadalajara, tercer intent fallit d’ocupar Madrid. |
| 10 març | Les tropes italianes entren a Brihuega. Decideixen continuar el seu avanç, molt ràpid gràcias als motorizats. Comença la resistència republicana sota un temps fred i plujós. |
| 12 març | Superioritat aèria republicana a Guadalajara. |
| 13 març | Comença el contraatac republicà a Guadalajara. La divisió Littorio defensa Trijueque tot el dia, però Líster el reconquesta a la nit. |
| 15 març | Continua l’avanç republicà a Guadalajara. La retirada italiana és molt més desordenada. |
| 18 març | Els republicans reconquesten Brihuega. “La Vanguardia” passa a ser òrgan del govern de la Generalitat de Catalunya. |
| 21 març | Acaba la batalla de Guadalajara. Franco es decideix a llançar la campanya del Nord. |
| 27 març | Dimiteixen els consellers anarquistes de la Generalitat de Catalunya. |
| 31 març | Mola i Vigón comencen l’ofensiva contra Bilbao, activant la guerra al Nord. Comença la campanya del Nord, contra la zona republicana, que comprenia Biscaia, la província de Santander i Astúries (menys Oviedo). |
| ABRIL 1937 | L’AVIACIÓ ALEMANYA BOMBARDEJA GERNIKA |
| 3 abril | La CNT declara que la revolució ha de continuar. |
| 5 abril | L’exèrcit republicà planteja una gran ofensiva sobre Brunete. |
| 7 abril | Acaba la primera fase de l’ofensiva nacional al Nord. El lehendakari basc Aguirre fa una crida a la resistència per ràdio. |
| 8 abril | El PCE i el PSOE signen el “pacte de la unió”, comprometent-se a treballar conjuntament. L’acord crea tensions entre els socialistes i els anarquistes de la CNT. |
| 9 abril | Miaja contraataca al Centre per a intentar desarticular l’ofensiva nacional al Nord. |
| 11 abril | Als estudis de Hollywood es recapta prop d’un milió i mig de dòlars per a la causa republicana. |
| 16 abril | El govern republicà restringeix les atribucions dels comissaris de guerra. Franco ha decidit la unificació de carlistes i falangistes. Els primers accepten, encara que no majoritàriament, la fussió, convençuts per Rodezno. A la Falange la situació és mes confusa. Aznar, Dávila i Garcerán expulsen Hedilla del seu despatx. Un escamot d’hedillistes intenta detenir a Dávila i es produeix un tiroteig i la posterior detenció de tots els implicats. |
| 18 abril | El Consejo Nacional de Falange nomena Hedilla cap nacional. |
| 19 abril | Decret d’unificació de carlistes i falangistes, pel que Franco decideix la creació de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS), suprimint els partits no frontpopulistes més o menys tolerats fins llavors. Tots els partits de dreta resten units en un partit únic, liderat per Franco. |
| 20 abril | Les tropes republicanes es repleguen al “cinyell de ferro”, dispositiu de la defensa de Bilbao. |
| 23 abril | Dissolució de la Junta de Defensa de Madrid. |
| 24 abril | Es reemprèn l’ofensiva nacional al Nord. A la zona sublevada s’institucionalitza la salutació braç en alt. Hedilla renuncïa al seu lloc en la Junta Política recentment creada per Franco. |
| 25 abril | Hedilla és detingut. |
| 26 abril | Bombardeig alemany de la legió Còndor sobre Gernika, amb bombes de fòsfor. |
| 29 abril | La IV Brigada navarresa entra a Gernika. |
| 30 abril | Les forces republicanes han enfonsat el cuirassat “España” a les costes de Santander. |
| MAIG 1937 | FETS DE MAIG A BARCELONA GOVERN NEGRÍN |
| 1 maig | Episodi de Santa María de la Cabeza. La Generalitat de Catalunya prohibeix la desfilada del Dia del Treball a Barcelona, arran dels incidents haguts els dies anteriors. |
| Maig | Fets de maig a Catalunya. Enfrontaments entre militants de la CNT-FAI i POUM contra forces de la Generalitat i militants del PSUC, UGT , ERC i Estat Català, sobretot a Barcelona. Conseqüències: persecució del POUM, enfortiment dels comunistes i pèrdua d’algunes competències de la Generalitat. |
| 3 maig | Incidents a la Telefònica de Barcelona: membres de la Generalitat visiten la Telefònica de Barcelona preocupats per l’activitat que el Comitè de Censura de la CNT realitza sobre tot tipus de trucades oficials i es produeix un tiroteig. |
| 4 maig | Vaga general i tiroteigs a Barcelona. El POUM lluita al costat de la CNT contra republicans i comunistes. Companys demana el retorn a la normalitat així com diversos dirigents anarquistes. |
| 5 maig | El president Companys aconsegueix una treva entre els grups enfrontats. |
| 6 maig | Fets de maig a Barcelona: lluites entre anarquistes i comunistes, enquadrats a la CNT i el POUM per un costat, i el PCE, per l’altre. |
| 8 maig | L’ordre va restablint-se a Barcelona. Al Nord continua l’avanç nacional. |
| 11 maig | El POUM és acusat dels incidents de Barcelona. |
| 13 maig | Els ministres comunistes del govern republicà exigeixen la supressió del POUM. Els comunistes demanen en Consell de Ministres el càstig del POUM; Largo Caballero s’hi oposa. |
| 15 maig | Largo Caballero presenta la dimissió després d’intentar formar un altre govern amb anarquistes i socialistes, que es boicotejat per comunistes. Azaña ofereix el càrrec a Negrín, molt més proper a la línia política comunista, que accepta. Comença el govern republicà del Dr.Negrín. Serà l’últim govern de la República (fins al març de 1939). |
| 17 maig | Inauguració de l’Exposició Universal de París 1937. |
| 27 maig | Suspensió del diari “La Batalla”, òrgan del POUM. |
| 29 maig | L’aviació republicana bombardeja el cuirassat alemany “Deutschland”, a les costes d’Eivissa. A la zona nacional s’estableix la censura de premsa i impremta. |
| 30 maig | Els republicans llancen una ofensiva en el front de Segòvia intentant descongestionar la tenalla de Bilbao. En represàlia pel bombardeig del “Deutschland”, l'”Admiral Scheer” bombardeja Almería. |
| JUNY 1937 | ELS NACIONALS OCUPEN BILBAO |
| 1 juny | Gamir Ulíbarri pren el comandament de l’exèrcit republicà al País Basc en substitució de Llano de la Encomienda. |
| 3 juny | Mor el general Mola a Alcocero (Burgos), en accident d’aviació, en circumstàncies misterioses. El substitueix en la direcció de l’exèrcit del Nord el general Dávila. |
| 8 juny | Se signa l’ordre per a l’atac republicà a Osca, en un intent de descongestionar el front nord. |
| 11 juny | Assassinat a Osca del general Lukacs de les Brigades Internacionals. |
| 13 juny | Les tropes de Solchaga trenquen el “cinyell de ferro” de Bilbao. |
| 16 juny | Els republicans llancen un dels atacs més durs de la guerra contra Osca. Comença la repressió contra el POUM dirigida directament por la policia soviètica. La policia secreta arresta a la majoria dels líders del POUM, menys Andreu Nin. |
| 17 juny | El govern basc abandona Bilbao. Andreu Nin, líder del POUM, és detingut a Barcelona. |
| 19 juny | Els nacionals ocupen Bilbao. |
| 20 juny | Possible assassinat d’Andreu Nin, dirigent del POUM, a la presó d’Alcalá de Henares a mans de russos. La desmoralització de l’exèrcit gudari és total. |
| 21 juny | A França dimiteix el Govern del Front Popular del socialista Léon Blum. |
| 30 juny | Les tropes de Franco continuen el seu avanç per l’oest de Biscaia. |
| JULIOL 1937 | BATALLA DE BRUNETE |
| 1 juliol | Publicació de la Carta Col.lectiva de l’Episcopat Espanyol: carta col.lectiva dels bisbes espanyols a favor de Franco. No la signen ni Múgica ni Vidal i Barraquer. |
| 6-25 juliol | Batalla de Brunete: és la primera ofensiva de l’Exèrcit Popular; d’aquesta manera, la República tracta de disminuir la pressió dels nacionals en el front Nord. |
| 6 juliol | Els republicans ataquen Brunete, a l’oest de Madrid. Líster ocupa el poble a les 7 del matí. |
| 9 juliol | “El Campesino” ocupa Quijorna. |
| 11 juliol | En el que serà el darrer avanç de l’exèrcit republicà a la batalla, Miaja conquesta Villanueva del Pardillo. |
| 12 juliol | El govern francès obre la frontera. Se signa a Salamanca un acord econòmic entre l’España nacional i Alemanya. |
| 14 juliol | Prieto ordena a les seves tropes passar a la defensiva a Brunete. |
| 19 juliol | Contraofensiva nacional a Brunete. La Legió Còndor bombardeja Villanueva de la Cañada. Hi ha moltes baixes d’ambdos bàndols, però la batalla sigueix sense decidir-se. |
| 25 juliol | Els nacionals ocupen definitivament Brunete. La batalla ha acabat. |
| AGOST 1937 | BATALLA DE BELCHITE CAU SANTANDER |
| 2 agost | El líder feixista Hedilla ingressa a la presó de Las Palmas, on passarà quatre anys. |
| 9 agost | Per decret de Prieto s’organitza el SIM. |
| 10 agost | Decret de dissolució del Consell d’Aragó, que estava controlat per la CNT. El signa Prieto. |
| 13 agost | Comença l’atac dels nacionals a Santander. |
| 14 agost | Les brigades navarreses ataquen per Reinosa i el CTV pel port de l’Escudo aconseguint ambdos objectius. A València, el govern prohibeix les crítiques a l’ URSS a la premsa anarquista i trotskista. |
| 22 agost | Els nacionals avancen cap a Santander. Prieto demana a Gamir Ulíbarri que resisteixi tres dies per a poder llançar una ofensiva a Belchite. |
| 23 agost- 6 setembre |
Batalla de Belchite: segona ofensiva republicana; nou intent de treure pressió al front del Nord. |
| 23 agost | Comença la batalla de Belchite. Al front del Nord els nacionals continuen el seu avanç per Santander. Comença l’evacuació de la ciutat. Es crea a Salamanca el “Servicio Nacional del Trigo“. |
| 24 agost | Els republicans ataquen Quinto i ocupen Codo a l’Aragó. A Santander la posició republicana és desesperada. |
| 26 agost | Segueixen els atacs republicans a la zona de Belchite. Els nacionals ocupen Santander. |
| 27 agost | Es dissol la Junta de Defensa del nord d’Espanya. |
| 28 agost | Decret republicà que permet la militarització de qualsevol indústria. |
| 29 agost | Franco és nomenat doctor honoris causa de la Universitat de Valladolid. |
| SETEMBRE 1937 | GOVERN REPUBLICÀ SOTA CONTROL COMUNISTA |
| 1 setembre | Comença l’ofensiva nacional d’Astúries. Fundació a Madrid de la “Alianza de la Juventud contra el Fascismo“. |
| 4 setembre | Un cop ocupat Santander, els nacionals comencen la penetració a Astúries. Segueixen els combats a l’Aragó. |
| 6 setembre | Els republicans ocupen finalment Belchite. |
| 13 setembre | La Generalitat de Catalunya crea el Servei de Cultura al Front. Els nacionals avancen per Astúries. A Ginebra, Negrín presideix l’ Assemblea de la Societat de Nacions. |
| 14 setembre | Signatura del Tractat de Noyon contra la “pirateria” en el Mediterrani. |
| 15 setembre | El govern Negrín passa a controlar la CNT i el POUM. |
| 20 setembre | Aranda ocupa el port de Pajares. |
| 27 setembre | Batalla ferotge entre les tropes nacionals i les Brigades Internacionals a Fuentes de Ebro. |
| 29 setembre | Espanya demana a Ginebra, a la Societat de Nacions, el restabliment de la seva llibertat de comerç. |
| OCTUBRE 1937 | LARGO CABALLERO ARRESTAT AMB LA CAIGUDA DE GIJÓN, DESAPAREIX EL FRONT DEL NORD BARCELONA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA |
| 1 octubre | Largo Caballero és apartat de la direcció de la UGT. Els nacionals ocupen Covadonga. Sessió extraordinària de les Corts republicanes a València. |
| 5 octubre | El president nord-americà Roosevelt condemna l’agressió feixista a Espanya. |
| 7 octubre | Decret republicà d’expropiació sense indemnització de les terres dels sollevats. Es crea a la zona nacional el “Servicio Social“, obligatori per a totes les dones. |
| 12 octubre | El Congrés del PCE acorda el suport total al govern de Negrín. |
| 17 octubre | Largo Caballero és arrestat a Madrid. La 4ª Brigada navarresa travessa el riu Sella. El Consejo Soberano de Asturias, presidit per Belarmino Tomás, decideix l’evacuació del territori. |
| 21 octubre | Els nacionals ocupen Gijón i Avilés. Desapareix el front Nord. |
| 28 octubre | S’anuncia el trasllat del govern a Barcelona. |
| 31 octubre | El govern republicà trasllada la seva seu a Barcelona, que d’aquesta manera es converteix en la capital de la República. |
| NOVEMBRE 1937 | EL GOVERN BASC EXILIAT A BARCELONA |
| 2 novembre | El govern basc es trasllada a Barcelona. |
| 11 novembre | L’Espanya nacional i la Gran Bretanya estableixen relacions comercials. |
| 19 novembre | Un nou decret de Franco crea el Consejo Nacional del Movimiento. |
| 20 novembre | Decret d’Intervencions Especials: la Generalitat de Catalunya instaura l’economia dirigida. |
| 25 novembre | Es clausura l’Exposició Internacional de París. |
| DESEMBRE 1937 | COMENÇA LA BATALLA DE TEROL |
| 1 desembre | El Japó reconeix oficialment el govern de Franco. |
| 2 desembre | Fernández Cuesta és nomenat secretari general de Falange. |
| 6 desembre | Uruguai reconeix oficialment el govern de Franco. |
| 8 desembre | Els nacionals bombardegen Barcelona. Els republicans, en represàlia, bombardegen Palma de Mallorca. |
| 11 desembre | El líder sindical anarquista Àngel Pestaña mor a Barcelona. |
| 15 desembre- 22 febrer ’38 |
Batalla de Terol: tercer projecte d’ofensiva republicana per a evitar el projecte franquista d’atacar Madrid. |
| 15 desembre | Comença l’atac republicà contra Terol. Rey d´Harcourt dirigeix la defensa de la ciutat. Franco ordena enviar reforços. |
| 18 desembre | En condicions climàtiques duríssimes continua a Terol l’avanç republicà amb la presa de La Muela de Teruel. |
| 21 desembre | Les forces republicanes assetgen Terol. |
| 22 desembre | Dues divisions republicanes entren a Terol. Franco decideix suspendre l’ofensiva sobre Madrid i recuperar Terol. |
| 24 desembre | Contraatac nacional a Terol, dirigit pel general Varela. L’intens fred paralitza la lluita. |
| 29 desembre | Segueix l’ofensiva nacional sobre Terol. La resistència dels republicans és aferrissada però al final són desallotjats de La Muela. |
|
GENER 1938 |
ELS REPUBLICANS RECUPEREN TEROL PRIMER GOVERN DE FRANCO |
| 1 gener | Segueix la batalla de Terol. Els republicans ataquen amb duresa La Muela. |
| 5 gener | Neix a Roma el príncep Joan Carles de Borbó. |
| 7 gener | Després d’evacuar als civils, Rey d´Harcourt es rendeix a Terol. Els republicans recuperen Terol: les tropes nacionals es rendeixen a les forces republicanes a Terol, encara que els franquistes segueixen acosant. |
| 11 gener | El líder del partit laborista britànic Attlee visita Madrid per donar suport a la República. |
| 18 gener | Es reemprèn la lluita a Terol. Entra en combat el cos d’exèrcit marroquí a les ordres de Yagüe. Comença el replegament republicà. |
| 21 gener | La força aèria republicana bombardeja Salamanca. |
| 22 gener | Els republicans es retiren a l’altre costat del riu Alfambra. |
| 23 gener | Dissolució de la Comissió d’Indústries de Guerra de Catalunya. |
| 28 gener | Turquia reconeix el govern de Franco. |
| 30 gener | Franco dissol la Junta Técnica del Estado i constitueix el primer govern, el “Govern de Burgos“, en el que assumeix la jefatura. Serrano Suñer, Martínez Anido i Fernández Cuesta són alguns dels ministres del nou govern, que durarà fins el 9 d’agost de 1939. |
|
FEBRER 1938 |
ELS NACIONALS RECUPEREN TEROL |
| 1 febrer | Les Corts republicanes es reuneixen a Montserrat, presidides per Martínez Barrio. Promulgació de l’Estatut d’Autonomia de Galícia, que no va arribar a tenir vigència. |
| 5-7 febrer | Batalla de l’Alfambra (els nacionals pretenen l’encerclament de Terol). |
| 5 febrer | Comença la segona ofensiva nacional sobre Terol que dóna inici a la batalla d’Alfambra. |
| 7 febrer | El front republicà de Terol es trenca en tres punts. |
| 17 febrer | Yagüe travessa el riu Alfambra i avança vuit quilòmetres. |
| 20 febrer | Es tanca l’encerclament nacional sobre Terol. “El Campesino” queda aïllat a la ciutat i ha d’obrir-se pas amb grans dificultats. |
| 22 febrer | Els nacionals tornen a fer-se amb el control de Terol i fa presoners a 14.500 soldats republicans. |
| 27 febrer | El PCE insisteix en unificar el PSOE amb els comunistes. |
|
MARÇ 1938 |
LES BOMBES FEIXISTES CASTIGUEN SEVERAMENT BARCELONA |
| 1 març | Manifest de més de 200 intel.lectuals del món hispà en favor de l’Espanya democràtica i la República. Entre els signants figuren noms com Pablo Picasso, Juan Ramón Jiménez, Pere Bosch Gimpera, Vicente Aleixandre, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Joaquim Xirau, Jacinto Benavente, etc. |
| 2 març | Es fa públic a la zona nacional un decret que elimina la llibertat d’expressió i reunió. |
| 6 març | Barcelona és bombardejada per avions italians. Destructors republicans enfonsen el creuer “Baleares” a l’alçada del cap de Palos. |
| 9 març | Després de l’èxit de Terol, comença l’ofensiva nacional al sud de l’Ebre amb l’objectiu final d’arribar al Mediterrani i tallar la zona republicana en dos. A Burgos es promulga el “Fuero del Trabajo“. |
| 10 març | Els nacionals recuperen Belchite. |
| 12 març | Abolició del divorci a la zona nacional. |
| 15 març | Els nacionals ocupen Alcañiz (Terol). |
| 16 març | Campanya comunista contra Indalecio Prieto. |
| 16-18 març | Barcelona pateix 13 atacs aeris per part de l’aviació italiana. Els bombardeigs es dirigeixen sobre la població civil, no contra objectius militars. Moren més de mil persones, entre elles el vicecònsul de França a Barcelona. La Catedral de Barcelona és bombardejada. |
| 17 març | Els nacionals ocupen Casp. El cap del Govern de París, Léon Blum, reobre la frontera francesa per donar pas a les armes destinades a la República. |
| 21 març | Abolició dels matrimonis civils a la zona nacional. |
| 22 març | Comença la campanya del Maestrat. |
| 27 març | El cos d’exèrcit marroquí entra a Fraga: els nacionals ocupen Fraga. |
| 28 març | Els nacionals ocupen Barbastro. |
| 29 març | Solchaga i Moscardó arriben al riu Cinca. Bombardeig sobre Tarragona. |
| 30 març | Pressionat pel PCE, Indalecio Prieto dimiteix |
|
ABRIL 1938 |
LLEIDA ÉS OCUPADA PELS NACIONALS FRANCO ABOLEIX L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA ELS NACIONALS ARRIBEN AL MEDITERRANI: LA REPÚBLICA PARTIDA EN DOS |
| 3 abril | Els nacionals, dirigits per García Valiño, ocupen Gandesa. Malgrat la dura defensa de “El Campesino”, Yagüe ocupa Lleida. |
| 5 abril | Des de Burgos, després d’entrar les primeres tropes nacionals al territori català, Franco decreta l’abolició de l’Estatut de Catalunya. Nou govern de Negrín, sense Indalecio Prieto. Es consuma la caiguda de Prieto. Negrín assumeix la cartera de Defensa. |
| 6 abril | Creació a Burgos del “Servicio Nacional de Reforma Económica i Social de la Tierra“: comença formalment la contrareforma agrària. |
| 7 abril | Els nacionals ocupen Tremp i Camarasa. |
| 8 abril | El president del govern francès Léon Blum dimiteix a París. El nou president és Daladier. |
| 9 abril | El líder del partit catòlic català, Manuel Carrasco i Formiguera, és executat a Burgos pels franquistes. El Vaticà envia una nota de protesta al general Franco. |
| 15 abril | Els nacionals (Camilo Alonso Vega) ocupen Vinaròs: les tropes nacionals arriben al Mediterrani i la zona republicana queda partida en dos. Catalunya queda aïllada de la resta de la República. França torna a tancar la frontera. |
| 16 abril | Nous bombardeigs sobre Barcelona. |
| 18 abril | La 62ª Divisió nacional ocupa Vielha i la vall d’Aran. |
| 19 abril | Els nacionals (Yagüe) ocupen Tortosa. |
| 20 abril | Nous atacs aeris sobre Barcelona. |
| 22 abril | “Ley Serrano Súñer“: els franquistes imposen la censura de premsa. |
| 23 abril | Comença la batalla de Llevant, en un intent dels nacionals d’atacar València. |
| 29 abril | Durruti és honorat, a títol pòstum, com a tinent coronel de l’exèrcit republicà espanyol. |
|
MAIG 1938 |
PROGRAMA DELS TRETZE PUNTS DE NEGRÍN SAGNANT BOMBARDEIG SOBRE GRANOLLERS |
| 1 maig | Negrín fa públics els seus “13 puntos para una España en paz” (“13 puntos para la victoria“), per acabar amb la guerra. El programa, però, no té cap acollida. |
| 4 maig | El Vaticà reconeix oficialment el règim de Franco. |
| 11 maig | La República autoritza el culte catòlic, sempre que se celebri en privat. Portugal (presidit pel dictador Salazar) reconeix oficialment el govern de Franco. |
| 12 maig | Atac aeri sobre Barcelona: 50 morts. |
| 14 maig | Atac aeri al port de Barcelona. André Malraux visita Barcelona. Mor a Málaga el general Cabanellas. |
| 21 maig | A la zona nacional es prohibeix l’ús de noms que no figuren en el santoral catòlic o els de caire separatista. L’exèrcit republicà comença una maniobra divergent sobre Sort, Tremp i Balaguer que fracassarà totalment. |
| 28 maig | Bombardeig sobre l’àrea portuària de Barcelona |
| 29 maig | Es crea el GERO, dirigit per Hernández Saravia. El formen l’Exèrcit de l’Est, comandat per Perea i l’Exèrcit de l’Ebre comandat per Modesto. |
| 31 maig | Bombardeig sobre Granollers: més de 200 morts i uns 450 ferits. Franco visita les seves tropes a Vinaròs. |
|
JUNY 1938 |
SEGUEIX L’OFENSIVA NACIONAL A CATALUNYA, MAESTRAT I OSCA |
| 2 juny | Atacs nacionals a la zona de La Pobla de Segur. |
| 3 juny | Atacs nacionals a la zona del Maestrat i a la “Bossa de Bielsa”. |
| 8 juny | Bombardeig sobre Figueres: 39 morts. |
| 12 juny | El president del govern francès Daladier ordena tornar a tancar la frontera amb Espanya. |
| 13 juny | Els nacionals (Aranda) ocupen Castelló de la Plana. França tanca la frontera espanyola. |
| 16 juny | Els nacionals eliminen la “Bossa de Bielsa”. Rojo ordena una ofensiva parcial de l’Exèrcit de l’Est: contraatacs de tropes republicanes, comandades pel general Rojo, a La Pobla de Segur. |
| 26 juny | L’aviació nacional bombardeja Alacant. |
|
JULIOL 1938 |
COMENÇA LA BATALLA DE L’EBRE |
| 1 juliol | Atacs aeris italians sobre Badalona i Blanes. |
| 4 juliol | Els nacionals travessen el riu Túria en la seva ofensiva sobre València. |
| 5 juliol | El Comitè de No-Intervenció presenta un pla per treure els voluntaris estrangers d’Espanya. El pla està dirigit tant als voluntaris estrangers de les Brigades Internacionals com als soldats alemanys de la legió Còndor i els italians del CTV. |
| 13 juliol | Varela comença les operacions per a acabar amb la bossa de resistència republicana de Mora de Rubielos, molt fortificada. “Neteja cultural” a la zona nacional: els llibres, les pintures, les escultures, els gravats, etc. han de transmetre “valors nacionalistes i cristians”. Pintures clàssiques, com la Maja de Goya (considerada una obra pornogràfica), queden prohibides al públic. El català, i les altres llengües no castellanes, queden prohibides (només s’acceptarà la llengua castellana). |
| 16 juliol | Els nacionals trenquen el front de Mora de Rubielos. |
| 18 juliol | El president de la República, Manuel Azaña, demana en un discurs públic que es deturi la guerra i promet “Pau, Pietat i Perdó”, per als que van aixecar-se contra el poder legítim. |
| 19 juliol | Durant els atacs aeris diaris sobre Barcelona, una bomba impacta en la Catedral, causant greus danys. Comença a Extremadura una ofensiva nacional contra la bossa de Don Benito. |
| 24 juliol | Queipo de Llano ocupa Don Benito, Villanueva de la Serena i Castrena. |
| 25 juliol | A les 0:15 hores, les tropes republicanes travessen l’Ebre per sorpresa i per diversos punts, entre Mequinensa i Amposta, i progressen fins als afores de Gandesa. L’objectiu és ocupar la vital zona de Gandesa i, en cas d’èxit, continuar cap a Vinaròs unificant de nou les dues zones republicanes i evitar així que els nacionals avancin sobre València. Comença la decisiva batalla de l’Ebre, la més llarga i cruenta de tota la guerra civil (“Un altre Verdun“) (fins al 15 de novembre). |
| 26 juliol | L’Exèrcit Popular avança per la vall de l’Ebre i recupera Móra d’Ebre. |
| 27 juliol | Franco arriba a la zona de l’Ebre, per dirigir personalment les operacions de l’exèrcit nacional. Els Països Baixos reconeixen oficialment el règim de Franco. |
| 28 juliol | Es deté l’ofensiva republicana. Tagüeña ataca inútilment Gandesa. Bombardeig sobre Tarragona. |
| 29 juliol | Com a venjança per l’ofensiva republicana de l’Ebre, els nacionals bombardegen València, Alacant i Dènia. Els atacs aeris van dirigits sobre blancs civils i militars. |
| 30 juliol | Comencen els combats a la serra de Pàndols. Nous atacs republicans contra Gandesa i Vilalba, sense èxit. |
| 31 juliol | Els continus bombardeigs frenen l’avanç republicà en la batalla de l’Ebre. Una delegació del Partit Socialista Belga visita Lluís Companys |
|
AGOST 1938 |
ELS NACIONALS FRENEN L’AVANÇ REPUBLICÀ AL FRONT DE L’EBRE |
| 1 agost | Els republicans passen a la defensiva a l’Ebre: comença una terrible batalla de desgast. L’escriptor nord-americà Theodore Dreiser visita Barcelona. |
| 4 agost | Durs combats a Mequinensa, alt Guadalaviar i Móra d’Ebre. |
| 7 agost | Els republicans han de retirar-se de Mequinensa, es veuen obligats a tornar a travessar l’Ebre. |
| 9 agost | Ofensiva republicana al Segre: les tropes ataquen Balaguer i travessen el riu. Atacs nacionals del general Queipo de Llano a Castuera (Extremadura). |
| 10 agost | Els nacionals, sota el comandament de Saliquet, avancen per Extremadura. |
| 11 agost | El govern republicà posa sota control directe seu les indústries de guerra més importants. Segueixen els combats a la serra de Pàndols. |
| 12 agost | Contraatac republicà a Castuera. |
| 13 agost | Combat ferotge a la serra de Pàndols. |
| 14 agost | Les forces nacionals frenen l’avanç dels republicans al front de l’Ebre. Franco conmina l’exèrcit republicà a retirar-se de la batalla de l’Ebre. Reunió entre el president de la República, Azaña, i el president del govern, Negrín. |
| 17 agost | Negrín presenta el seu nou govern. |
| 18 agost | Una comissió britànica arriba a Barcelona per a examinar les destrosses ocasionades pels bombardeigs diaris sobre la ciutat. |
| 19 agost | Ofensiva nacional sobre Villalba de los Arcos. |
| 20 agost | Yagüe comença l’ofensiva nacional a l’Ebre amb un gran desplegament d’artilleria. L’escriptor alemany Ernst Toeller visita Barcelona. |
| 24 agost | Els nacionals avancen molt lentament a l’Ebre. Nombroses baixes en ambdos bàndols. |
| 29 agost | Ofensiva republicana al front d’Extremadura. |
| 31 agost | Al front de l’Ebre, ofensiva nacional a la Venta de Camposines, rebutjada pels republicans. Franco insisteix en una victòria militar total i rebutja qualsevol negociació de pau. |
|
SETEMBRE 1938 |
NEGRIN CLAMA PER LA PAU |
| 1 setembre | El govern republicà suspèn totes les execucions a mort. |
| 3 setembre | L’alt comandament nacional decideix portar la batalla de l’Ebre fins a les últimes conseqüències i comença una ofensiva sobre el front de Gandesa dirigida per García Valiño: atac nacional a Gandesa. |
| 9 setembre | S’endureixen els combats a les serres de Cavalls i Pàndols. El Dr.Negrin i l’ambaixador a la Gran Bretanya i el Duc d’Alba, primer ministre de Franco, trenquen les negociacions secretes de pau, sense cap resultat. |
| 16 setembre | Nou atac aeri sobre el port de Barcelona. |
| 18 setembre | Els nacionals llancen una altra ofensiva sobre la Venta de Camposines. L’avanç és molt lent perque les tropes de Modesto es defensen bé a les serres. |
| 21 setembre | Negrín demana a la Societat de Nacions la retirada de tots els alemanys i italians de la guerra d’Espanya. |
| 29 setembre | Les Corts espanyoles es reuneixen a Sant Cugat del Vallès. Pacte de Munic: Chamberlain, Daladier, Hitler i Mussolini signen l’acord que suposa el desmembrament de Txecoslovàquia. |
|
OCTUBRE 1938 |
LES BRIGADES INTERNACIONALS ES RETIREN DE LA GUERRA |
| 2 octubre | Segueix el lent avanç nacional en el front de l’Ebre. Les brigades navarreses es troben a un quilòmetre de la Venta de Camposines. |
| 8 octubre | Atac aeri nacional sobre un tren civil parat a l’estació de Sant Vicenç de Calders: 30 morts. |
| 10 octubre | Els nacionals arriben a la Venta de Camposines. |
| 21 octubre | El govern republicà accepta les condicions establertes pel tractat de no intervenció en la guerra i anuncia oficialment la retirada de les Brigades Internacionals del front. |
| 24 octubre | Comença a Barcelona el procés contra el POUM. |
| 25 octubre | Negrín fa un discurs de comiat als voluntaris estrangers de les Brigades Internacionals. |
| 28 octubre | Ramon Franco, germà del general Franco, mor en accident d’aviació. Desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona: un gran nombre de ciutadans els aclamen. |
| 29 octubre | Acaba el procés contra el POUM amb diverses condemnes de presó. |
| 30 octubre | Comença l’ofensiva nacional sobre l’Ebre. La 1ª Divisió navarresa ocupa la serra de Cavalls. |
|
NOVEMBRE 1938 |
ELS NACIONALS GUANYEN LA BATALLA DE L’EBRE |
| 3 novembre | Els nacionals ocupen la serra de Pàndols. |
| 4 novembre | S’ensorra definitivament el sistema defensiu que Líster havia disposat a l’Ebre. |
| 6 novembre | Ofensiva republicana a Fraga. |
| 7 novembre | El front republicà de l’Ebre comença a trencar-se. Els nacionals (García Valiño) arriben a Móra d’Ebre. Des de llavors, l’únic objectiu de Modesto serà el de fer tornar a travessar l’Ebre a les seves tropes en les millors condicions possibles. |
| 8 novembre | Franco anuncia que no hi haurà amnistia política i sí en canvi càstigs severs contra els que van oposar-se als seus objectius. |
| 13 novembre | Julián Besteiro, lider socialista moderat de Madrid, visita el govern a Barcelona, per a mostrar el seu enfadament per la influència dels comunistes a Catalunya. |
| 15 novembre | El front de l’Ebre es trenca i les tropes republicanes es retiren totalment. Les últimes tropes de Modesto travessen l’Ebre. Líster ha deixat a García Valiño 4.607 presoners. Final de la batalla de l’Ebre: les últimes tropes republicanes creuen en sentit invers l’Ebre. Des de l’inici de la batalla (25 juliol), l’Exèrcit Popular ha deixat 30.000 morts i 20.000 presoners. El front resta igual que al començament de la batalla. Negrín i Azaña assisteixen a la desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona. Amb discursos de Negrín i “La Pasionaria”, s’agraeix l’esforç als voluntaris estrangers que han defensat la República i la democràcia. |
| 22 novembre | El govern català rep aliments dels Estats Units. |
|
DESEMBRE 1938 |
COMENÇA L’OFENSIVA NACIONAL SOBRE CATALUNYA |
| 10 desembre | El mal temps retarda l’ofensiva nacional sobre Catalunya. |
| 18 desembre | L’exrei Alfons XIII rep de Franco la nacionalitat espanyola. |
| 23 desembre | Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya. El front republicà es trenca en diversos punts. |
| 24 desembre | Mor als 76 anys el general Severiano Martínez Anido. |
|
GENER 1939 |
TARRAGONA I BARCELONA CAUEN EN MANS FRANQUISTES |
| 4 gener | Continua l’avanç nacional a Catalunya amb l’ocupació d’Artesa de Segre i Les Borges Blanques. Les tropes de Modesto, nucli bàsic de l’exèrcit republicà, estan pràcticament destrossades. |
| 5 gener | El govern republicà decreta la mobilització total. Per tal de descongestionar el front català, la República llança una ofensiva a Extremadura. |
| 12 gener | Ruptura del front republicà a Les Borges Blanques. |
| 13 gener | Els nacionals ocupen Tortosa. |
| 15 gener | Els nacionals ocupen Tarragona i Reus: Juan Bautista Sánchez entra a Tarragona i Yagüe a Reus. |
| 23 gener | El govern republicà decreta, després de trenta mesos de lluita, l’estat de guerra. L’ordre nomena Miaja generalíssim de las forces de Terra, Mar i Aire, cosa que el converteix pràcticament en cap civil i militar del territori republicà. |
| 24 gener | Les tropes de l’exèrcit nacional arriben al Llobregat. |
| 26 gener | Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres. Hernández Saravia, cap del GERO, és substituït pel general Jurado. |
|
FEBRER 1939 |
LES TROPES FRANQUISTES ARRIBEN A LA JONQUERA EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA, MANUEL AZAÑA, PRESENTA LA SEVA DIMISSIÓ |
| 1 febrer | Els nacionals (García Valiño) ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres. |
| 3 febrer | Primers contactes a Madrid entre el coronel Casado i Besteiro, ambdos partidaris de negociar amb Franco la pau. |
| 4 febrer | Els nacionals (Solchaga) ocupen Girona. L’Estat Major Central republicà intenta salvar el seu exèrcit fent-lo passar a França. |
| 5 febrer | Azaña, Martínez Barrio, Companys i Aguirre travessen la frontera francesa. Els nacionals (Muñoz Grandes) ocupen La Seu d´Urgell. A Madrid, Casado s’entrevista amb el tinent coronel Centaño, agent de Franco. |
| 8 febrer | Els nacionals (González Ubieta) ocupen Menorca. Els nacionals (Solchaga) ocupen Figueres. Negrín travessa la frontera. Decret nacional pel que es cessa a 15.000 funcionaris de la Generalitat de Catalunya. |
| 9 febrer | Publicació de la “Ley de Responsabilidades Políticas“: s’institucionalitza la depuració franquista dels funcionaris de l’Estat. |
| 10 febrer | Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat. Uns 100.000 civils i 200.000 soldats republicans han creuat els Pirineus. Comencen a funcionar a França els camps de concentració per als refugiats espanyols. Procedent de França, Negrín aterra a Alacant i anima a continuar la resistència. |
| 11 febrer | Els nacionals ocupen Llívia. |
| 21 febrer | Franco presideix a Barcelona la Desfilada de la Victòria, en la que hi participen més de 100.000 homes. |
| 22 febrer | Mor a Cotlliure el poeta Antonio Machado. |
| 23 febrer | El Comitè Central del PCE llança un manifest en el que sosté que la resistència és possible i que només ella permetrà salvar milers de vides. Casado prohibeix la circulació de “Mundo Obrero”. |
| 25 febrer | Casado, del que Negrín coneix les seves activitats conspiratòries, és ascendit a general. |
| 27 febrer | Negrín presideix a l’aeròdrom Los Llanos un consell de guerra. Només Miaja recolza les tesis de Negrín, referents a continuar la lluita. A París, Azaña presenta la seva dimissió com a president de la República. El Regne Unit i França, al complir-se un mes de la caiguda de Barcelona, reconeixen oficialment el govern de Franco. |
|
MARÇ 1939 |
ELS NACIONALS OCUPEN MADRID, SENSE TROBAR RESISTÈNCIA VALÈNCIA OCUPADA PELS NACIONALS |
| 3 març | Negrín nomena comandants militars d’Alacant, Múrcia i de la base naval de Cartagena a Vega, Mendiola i Galán respectivament. Tots són comunistes. |
| 4 març | La base de Cartagena decideix oposar-se al nomenament de Galán i se subleva. Participen en la sublevació membres de la quinta columna i presoners alliberats. Buiza amenaça als sublevats i aquests alliberen Galán, però diversos oficials es fan forts al parc d’Artilleria i demanen ajuda a Franco. |
| 5 març | Una brigada afecta al Govern entra a Cartagena i comença a dominar la situació. A mitjanit, Casado anuncia des de Madrid la constitució del “Consejo Nacional de Defensa“, amb recolzament anarquista i amb l’oposició dels comunistes. Casado acabava de protagonitzar un cop d’estat antirrepublicà, amb la intenció de posar fi a la guerra. |
| 6 març | A Madrid comença la lluita entre casadistes i comunistes. La flota republicana es trasllada a Bizerta (Tunícia). Els nacionals ocupen Cartagena. |
| 7 març | A Cartagena la situació es ressol a favor de la República. Els vaixells nacionals que van en ajuda dels sublevats han de recular, però el “Castillo de Olite” i el “Castillo de Peñafiel” entren a Cartagena desconeixent la situació. Una bateria governamental obre foc i enfonsa al “Castillo de Olite”. A Madrid la situació de Casado empitjora. |
| 8 març | Casado, cada cop més aïllat, demana l’ajut del IV Cos d’Exèrcit. |
| 12 març | Els comunistes veuen reduïdes les seves posicions als “Nuevos Ministerios” d’on seran desallotjats pels casadistes. La lluita ha acabat. Molts comunistes són empresonats. Acaba la resistència comunista contra el cop antirepublicà a Madrid: Barceló és afusellat per ordre del coronel Casado. |
| 13 març | Comencen les conversacions entre Casado i el govern de Burgos. |
| 14 març | Casado explica per Ràdio Madrid que la seva missió és aconseguir una pau honrosa que satisfagui als que han lluitat. El missatge senta malament a Burgos i les negociacions se suspenen. |
| 22 març | El “Consejo de Defensa” accepta la rendició sense condicions. |
| 25 març | El “Consejo de Defensa” demana com a única condició als nacionals que es justifiqui l’actuació de la Junta de Casado. Burgos trenca les negociacions. |
| 26 març | Franco ordena a les seves tropes que comencin l’ofensiva de la victòria. Els marroquís de Yagüe trenquen el front per Peñarroya, sense trobar resistència. |
| 27 març | El govern de Burgos s’addereix al Pacte Antikomintern. |
| 28 març | Les tropes nacionals entren a Madrid, sense trobar resistència. Franco, ignorant les propostes de Casado, havia decidit la capitulació incondicional. |
| 30 març | La República s’ensorra totalment: els nacionals ocupen València i Alacant. |
| 31 març | Signatura a Burgos del “Tractat germanoespanyol d’amistat”. |
|
ABRIL 1939 |
ACABA LA GUERRA CIVIL AMB LA VICTÒRIA DELS NACIONALS |
| 1 abril | El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra. Últim parte oficial de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.“ |
|
DESPRÉS DE LA GUERRA |
CONSOLIDACIÓ DEL NOU RÈGIM FRANQUISTA |
| 7 maig | Reobertura de l’Ateneu Barcelonès, prèvia depuració dels fitxers de la seva biblioteca. |
| 1 juny | Els legionaris italians tornen al seu país després de participar en la guerra al costat dels nacionals. |
| 22 juliol | Visita oficial del mariscal Pétain a Barcelona. |
| 27 juliol | La permanent de les Corts republicanes decideix dissoldre el govern. |
| 8 agost | Promulgació de la llei que reforça els poders de Franco com a Cap d’Estat. Afusellament de les “Tretze Roses“, un grup de dones marxistes que havien atemptat contra diversos falangistes. |
| 9 agost | Formació del segon govern de Franco (“Govern de la neutralitat i la no-bel.ligerància”) (fins al juliol del 1945). |
| 1 setembre | Alemanya envaeix Polònia: inici de la Segona Guerra Mundial. |