Breu cronologia de la Guerra civil a Catalunya

miliciano_muerto.jpg

1936 Victòria del Front Popular a les Eleccions Generals (febrer). Companys i els polítics catalans surten de la presó i tornen a la Generalitat (abril). Assassinat dels germans Badia per la FAI (abril). Azaña, president de la República (maig). Preparatius colpistes. Alçament militar contra la República (17-18 juliol): comença la Guerra Civil espanyola. Fracàs de l’aixecament militar. Dimissió Casares Quiroga i govern llampec de Martínez Barrio (18 juliol). Govern Giral (19 juliol). Alçament militar a Barcelona (19 juliol). Els republicans triomfen a Barcelona i a Catalunya (juliol). Comença la guerra i la revolució a Catalunya (juliol). Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya (juliol-setembre). La CNT-FAI dirigeix el moviment revolucionari i s’apodera del control de Catalunya. Aldarulls. Els militants obrers decreten la vaga general i obtenen armes. Assassinats indiscriminats. Divisió comarcal de Catalunya (agost). Junta de Defensa Nacional, a Burgos (23 juliol). La “Columna Durruti” parteix cap al front d’Aragó (24 juliol). Constitució del Comitè de No-Intervenció (agost). Govern de Largo Caballero (4 setembre). Govern Tarradellas (entrada dels anarquistes) i dissolució del Comitè de Milícies Antifeixistes de Catalunya (26 setembre). Les Corts del Front Popular aproven l’Estatut del País Basc (1 octubre): formació del Govern d’Euskadi (octubre). Franco, cap d’Estat i Generalíssim (1 octubre). Junta Tècnica de l’Estat, a Burgos (3 octubre). Fundació de l’Exèrcit Popular (9 octubre). Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (24 octubre).
1937 Decrets de S’Agaró (Pla Tarradellas) (gener). Fets de Maig a Barcelona. Persecució del POUM. La Generalitat de Catalunya perd algunes competències. Dimissió de Largo Caballero i govern de Negrín (15 maig). Barcelona, capital de la República (31 octubre). Govern basc a Barcelona (novembre). Batalla de Terol (desembre-febrer).
1938 Primer govern de Franco, a Burgos (30 gener). Barcelona, severament bombardejada (març). Ocupació de Lleida (3 abril). El govern de Franco decreta l’abolició de l’Estatut d’Autonomia de Catalunya (5 abril). Arribada de les tropes nacionals al Mediterrani: la República, partida en dos (15 abril). Programa dels “13 punts” de Negrín (1 maig). Bombardeig de Granollers (31 maig). Batalla de l’Ebre (juliol-novembre). Procés contra el POUM a Barcelona (octubre). Retirada de les Brigades Internacionals (octubre). Ofensiva final sobre Catalunya (desembre-febrer).
1939 Ocupació de Tarragona (15 gener). Caiguda de Barcelona (26 gener). Últimes Corts republicanes en territori de l’Estat espanyol, a Figueres (1 febrer). Caiguda de Girona (4 febrer). Final de la guerra civil a Catalunya (10 febrer). Exili de milers de catalans. Dimissió d’Azaña (27 febrer). Constitució del Consell Nacional de Defensa, a Madrid (Casado) (5 març). Ocupació de Madrid (28 març). Ocupació de València (30 març). Fi de la guerra civil (1 abril).

DIARI DE LA GUERRA CIVIL A CATALUNYA

ABANS DE LA GUERRA TRIOMF DEL FRONT POPULAR: LES ESQUERRES TORNEN AL PODER
CREIXEN LES TENSIONS ENTRE LES DRETES I LES ESQUERRES
16 febrer Eleccions Generals. A Catalunya, victòria del Front d’Esquerres.
28 abril Assassinat del germans Badia (Miquel i Josep) per pistolers de la FAI, a Barcelona.
6 maig Manuel Azaña, president de la República Espanyola.
JULIOL 1936 SUBLEVACIÓ MILITAR CONTRA LA REPÚBLICA
COMENÇA LA GUERRA CIVIL ESPANYOLA
LA SUBLEVACIÓ FRACASSA A BARCELONA I A CATALUNYA
18 juliol L’aixecament militar s’estén per tota la península: els sublevats aconsegueixen el control d’una tercera part de l’Estat.
19 juliol A la matinada, se subleva Barcelona i altres guarnicions. Guàrdies d’Assalt i voluntaris, principalment de la CNT-FAI, planten clara als sublevats. A les 11 del matí, el general Goded, procedent de Mallorca, que havia dominat, arriba a Barcelona i és detingut per les forces lleials a la República. S’inaugura l’Olimpíada Popular a Barcelona, que no arribarà a fer-se per la lluita entre militars insurrectes i republicans. Formació d’un nou govern a Madrid presidit per José Giral, que decideix armar a les organitzacions sindicals i partits del Front Popular.
20 juliol Durant tot el matí, són conquerits a Barcelona els últims reductes rebels. La CNT-FAI s’apodera de considerable armament i controla la ciutat. Comencen a perfilar-se ambdúes zones i s’organitzen columnes.
21 juliol Creació a Barcelona del Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya, per organitzar militarment les forces que lluitaren contra l’alçament a Catalunya. Dominat per la CNT-FAI, és el veritable òrgan de poder executiu a la ciutat.
22 juliol Socialistes i comunistes catalans creen a Barcelona el Partit Socialista Unificat de Catalunya (PSUC).
23 juliol El general Mola constitueix a Burgos la Junta de Defensa Nacional, integrada per militars. El general Cabanellas és nomenat president.
24 juliol Els primers milicians voluntaris catalans, la “Columna Durruti“, formada per uns 3.000 homes, la majoria treballadors, comandats per Buenaventura Durruti, surten de Barcelona per dirigir-se cap al front d’Aragó.
27 juliol Creació per decret del Consell de l’Escola Nova Unificada (CENU).
AGOST 1936 NOU GOVERN DE LA GENERALITAT
CONSTITUCIÓ DEL COMITÈ DE NO-INTERVENCIÓ
1 agost Nou govern de la Generalitat de Catalunya, amb tres ministres del PSUC. França i la Gran Bretanya formen el Comitè de No-Intervenció.
3 agost La CNT-FAI crea la Federació de Sindicats Agrícoles de Catalunya.
4-5 agost A Londres s’estableix l’acord de constitució del Comité de No-intervenció.
7 agost Creació per decret de la Comissió d’Indústries de Guerra de la Generalitat, presidida per Josep Tarradellas.
8 agost França tanca la frontera amb Espanya d’acord al Tractat de No-Intervenció. La Generalitat de Catalunya crea el Comitè d’Indústries de Guerra.
11 agost Creació del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya.
12 agost Els generals Goded i Fernández Burriel són afusellats a Montjuïc (Barcelona).
16 agost Sota el comandament del capità Bayo, un contingent republicà de quasi 10.000 homes, procedent de Barcelona i València, desembarca a Mallorca, malgrat el bombardeig intens dels avions italians, però l’operació fracassà (3 setembre). Acaben els Jocs Olímpics de Berlín.
25 agost Arriba a Barcelona el cònsol soviètic Antonov Ovseenko.
27 agost i
23 desembre		 Disposicions del Decret de Divisió Territorial de Catalunya, per les quals fou posada en vigor una nova estructura político-administrativa de la Catalunya de l’Estatut d’Autonomia. Dividia el territori català en 9 regions o vegueries i 38 comarques.
SETEMBRE 1936 GOVERN LARGO CABALLERO
GOVERN TARRADELLAS A LA GENERALITAT
3 setembre El capità Alberto Bayo és obligat a retirar-se de Mallorca: els republicans són definitivament rebutjats de Mallorca.
4 setembre El govern Giral dimiteix. Largo Caballero (PSOE) forma el primer govern de guerra, en el que entren, juntament amb republicans i socialistes, els comunistes.
26 setembre Constitució del primer govern Tarradellas a la Generalitat de Catalunya, amb la participació del POUM i la CNT-FAI. Es dissol el Comitè Central de Milícies Antifeixistes de Catalunya. La CNT passa a formar part del govern de la Generalitat.Decret nacional que anul.la la Reforma Agrària i restitueix les terres als antics propietaris.
27 setembre El PSUC entra en el govern de la Generalitat de Catalunya.
29 setembre La Junta de Defensa de Burgos declara Franco “generalíssim” de tots els exèrcits.
30 setembre Primeres decisions del govern Largo Caballero per a incorporar a les milícies els efectius militars lleials a la República.
Setembre Creació de la Junta de Seguretat Interior de Catalunya, per garantir l’ordre interior i posar fi a l’acció dels incontrolats. Fou suprimida el 5 de juny de 1937.
OCTUBRE 1936 ESTATUT D’AUTONOMIA BASC
FUNDACIÓ DE L’EXÈRCIT POPULAR
LA GENERALITAT DE CATALUNYA REGULA PER DECRET LES COL.LECTIVITZACIONS
1 octubre Promulgació de l’Estatut d’Autonomia del País Basc. A Burgos, Franco assumeix la Jefatura de l’Estat; és proclamat generalíssim dels exèrcits del nou estat espanyol.
3 octubre Formació, a Burgos, de la Junta Técnica del Estado, amb funcions governamentals. El general Fidel Dávila n’és nomenat president.
5 octubre Creació de la Comissió de Propaganda de la Generalitat de Catalunya.
6 octubre Creació per decret del Departament de Proveïments, dissolt el 6 de gener de 1938.
9 octubre Decret republicà de fundació de l’Exèrcit Popular, en el que s’integraren també milicians.
19 octubre Manuel Azaña, president de la República, acompanyat de tres ministres, abandona Madrid i es dirigeix a València.
24 octubre Decret de Col.lectivitzacions de la Generalitat de Catalunya (Decret de Col.lectivització i Control Obrer d’Indústries i Comerços), que col.lectivitza les empreses de més de 200 treballadors.
26 octubre Creació per decret de l’Escola Popular de Guerra de Catalunya.
NOVEMBRE 1936 EL GOVERN ES TRASLLADA A VALÈNCIA
COMENÇA LA BATALLA DE MADRID
4 novembre Reestructuració del govern de Largo Caballero, cercant una major unitat política, amb l’entrada de quatre ministres cenetistes: García Oliver, Frederica Montseny, Peiró i Juan López.
6 novembre El Govern en ple abandona Madrid per anar-se’n a València i deixa formada una Junta Delegada de Defensa presidida pel general José Miaja, que es fa càrrec de la defensa de Madrid.
14 novembre La “Columna Durruti”, amb Durruti al capdavant, que havia abandonat el front d’Aragó, arriba a Madrid per a la seva defensa.
19 novembre L’anarquista Durruti mor, en circumstàncies confuses, en la defensa de Madrid, davant la Ciutat Universitària.
DESEMBRE 1936 GEORGE ORWELL, MILICIÀ DEL POUM
6 desembre Creació per decret de l’Exèrcit Popular de Catalunya, reorganitzant les forces militars de Catalunya i intentant de militaritzar les milícies del Comitè Central de Milícies Antifeixistes, després de la seva dissolució. La seva formació real no arribà mai a acomplir-se.
17 desembre Constitució del Consell de Defensa d’Aragó, govern a l’Aragó.
23 desembre Decret amb el que el govern de la República reconeix oficialment el Consell de Defensa d’Aragó.
30 desembre George Orwell s’allista en una milícia republicana (del POUM) per a lluitar contra el feixisme.
GENER 1937 PLA TARRADELLAS
8, 9 i 12 gener Decrets de S’Agaró (Pla Tarradellas).
9 gener Creació de la Comissió de Responsabilitats de la Generalitat de Catalunya.
30 gener Carta pastoral del cardenal Gomá titulada “La cuaresma de España” en la que es pronuncïa a favor dels rebels i culpa a massons, jueus i comunistes.
FEBRER 1937 LA REPÚBLICA NACIONALITZA EMPRESES
18 febrer Mor afusellat a Burgos el general Batet.
23 febrer La República promulga un decret de nacionalització d’empreses.
MARÇ 1937 ELS ANARQUISTES SURTEN DEL GOVERN DE LA GENERALITAT
2 març La ració màxima de pa a Barcelona és de 250 grams per persona.
5 març Primer congrés del Partit Comunista d’Espanya (PCE) durant la guerra, en el que es declara el recolzament a la democràcia i el rebuig a les idees trotskistes de revolució. En el ple del PCE es demana la unificació de l’exèrcit i la liquidació del trotskisme.
18 març “La Vanguardia” passa a ser òrgan del govern de la Generalitat de Catalunya.
27 març Dimiteixen els consellers anarquistes de la Generalitat de Catalunya.
ABRIL 1937 L’AVIACIÓ ALEMANYA BOMBARDEJA GERNIKA
8 abril El PCE i el PSOE signen el “pacte de la unió”, comprometent-se a treballar conjuntament. L’acord crea tensions entre els socialistes i els anarquistes de la CNT.
19 abril Decret d’unificació de carlistes i falangistes, pel que Franco decideix la creació de la Falange Española Tradicionalista y de las JONS (FET y de las JONS), suprimint els partits no frontpopulistes més o menys tolerats fins llavors. Tots els partits de dreta resten units en un partit únic, liderat per Franco.
23 abril Dissolució de la Junta de Defensa de Madrid.
26 abril Bombardeig alemany de la legió Còndor sobre Gernika, amb bombes de fòsfor.
MAIG 1937 FETS DE MAIG A BARCELONA
GOVERN NEGRÍN
1 maig La Generalitat de Catalunya prohibeix la desfilada del Dia del Treball a Barcelona, arran dels incidents haguts els dies anteriors.
Maig Fets de maig a Catalunya. Enfrontaments entre militants de la CNT-FAI i POUM contra forces de la Generalitat i militants del PSUC, UGT , ERC i Estat Català, sobretot a Barcelona. Conseqüències: persecució del POUM, enfortiment dels comunistes i pèrdua d’algunes competències de la Generalitat.
3 maig Incidents a la Telefònica de Barcelona: membres de la Generalitat visiten la Telefònica de Barcelona preocupats per l’activitat que el Comitè de Censura de la CNT realitza sobre tot tipus de trucades oficials i es produeix un tiroteig.
4 maig Vaga general i tiroteigs a Barcelona. El POUM lluita al costat de la CNT contra republicans i comunistes. Companys demana el retorn a la normalitat així com diversos dirigents anarquistes.
5 maig El president Companys aconsegueix una treva entre els grups enfrontats.
6 maig Fets de maig a Barcelona: lluites entre anarquistes i comunistes, enquadrats a la CNT i el POUM per un costat, i el PCE, per l’altre.
8 maig L’ordre va restablint-se a Barcelona.
11 maig El POUM és acusat dels incidents de Barcelona.
15 maig Largo Caballero presenta la dimissió després d’intentar formar un altre govern amb anarquistes i socialistes, que es boicotejat per comunistes. Azaña ofereix el càrrec a Negrín, molt més proper a la línia política comunista, que accepta. Comença el govern republicà del Dr.Negrín. Serà l’últim govern de la República (fins al març de 1939).
27 maig Suspensió del diari “La Batalla”, òrgan del POUM.
JUNY 1937 REPRESSIÓ CONTRA EL POUM
16 juny Comença la repressió contra el POUM dirigida directament por la policia soviètica. La policia secreta arresta a la majoria dels líders del POUM, menys Andreu Nin.
17 juny Andreu Nin, líder del POUM, és detingut a Barcelona.
20 juny Possible assassinat d’Andreu Nin, dirigent del POUM, a la presó d’Alcalá de Henares a mans de russos.
21 juny A França dimiteix el Govern del Front Popular del socialista Léon Blum.
JULIOL 1937 NOVA OBERTURA DE LA FRONTERA AMB FRANÇA
12 juliol El govern francès obre la frontera.
AGOST 1937 MILITARITZACIÓ DE LES INDÚSTRIES
10 agost Decret de dissolució del Consell d’Aragó, que estava controlat per la CNT. El signa Prieto.
28 agost Decret republicà que permet la militarització de qualsevol indústria.
SETEMBRE 1937 GOVERN REPUBLICÀ SOTA CONTROL COMUNISTA
13 setembre La Generalitat de Catalunya crea el Servei de Cultura al Front.
15 setembre El govern Negrín passa a controlar la CNT i el POUM.
29 setembre Espanya demana a Ginebra, a la Societat de Nacions, el restabliment de la seva llibertat de comerç.
OCTUBRE 1937 BARCELONA, CAPITAL DE LA REPÚBLICA
28 octubre S’anuncia el trasllat del govern a Barcelona.
31 octubre El govern republicà trasllada la seva seu a Barcelona, que d’aquesta manera es converteix en la capital de la República.
NOVEMBRE 1937 EL GOVERN BASC EXILIAT A BARCELONA
2 novembre El govern basc es trasllada a Barcelona.
20 novembre Decret d’Intervencions Especials: la Generalitat de Catalunya instaura l’economia dirigida.
DESEMBRE 1937 COMENÇA LA BATALLA DE TEROL
8 desembre Els nacionals bombardegen Barcelona. Els republicans, en represàlia, bombardegen Palma de Mallorca.
11 desembre El líder sindical anarquista Àngel Pestaña mor a Barcelona.
15 desembre-
22 febrer ’38		 Batalla de Terol: tercer projecte d’ofensiva republicana per a evitar el projecte franquista d’atacar Madrid.

GENER 1938

 ELS REPUBLICANS RECUPEREN TEROL
PRIMER GOVERN DE FRANCO
7 gener Després d’evacuar als civils, Rey d´Harcourt es rendeix a Terol. Els republicans recuperen Terol: les tropes nacionals es rendeixen a les forces republicanes a Terol, encara que els franquistes segueixen acosant.
18 gener Es reemprèn la lluita a Terol. Entra en combat el cos d’exèrcit marroquí a les ordres de Yagüe. Comença el replegament republicà.
23 gener Dissolució de la Comissió d’Indústries de Guerra de Catalunya.
30 gener Franco dissol la Junta Técnica del Estado i constitueix el primer govern, el “Govern de Burgos“, en el que assumeix la jefatura. Serrano Suñer, Martínez Anido i Fernández Cuesta són alguns dels ministres del nou govern, que durarà fins el 9 d’agost de 1939.

FEBRER 1938

 ELS NACIONALS RECUPEREN TEROL
1 febrer Les Corts republicanes es reuneixen a Montserrat, presidides per Martínez Barrio.
7 febrer El front republicà de Terol es trenca en tres punts.
22 febrer Els nacionals tornen a fer-se amb el control de Terol i fa presoners a 14.500 soldats republicans.
27 febrer El PCE insisteix en unificar el PSOE amb els comunistes.

MARÇ 1938

 LES BOMBES FEIXISTES CASTIGUEN SEVERAMENT BARCELONA
1 març Manifest de més de 200 intel.lectuals del món hispà en favor de l’Espanya democràtica i la República. Entre els signants figuren noms com Pablo Picasso, Juan Ramón Jiménez, Pere Bosch Gimpera, Vicente Aleixandre, Miguel Hernández, Rafael Alberti, Joaquim Xirau, Jacinto Benavente, etc.
6 març Barcelona és bombardejada per avions italians.
9 març Després de l’èxit de Terol, comença l’ofensiva nacional al sud de l’Ebre amb l’objectiu final d’arribar al Mediterrani i tallar la zona republicana en dos.
16-18 març Barcelona pateix 13 atacs aeris per part de l’aviació italiana. Els bombardeigs es dirigeixen sobre la població civil, no contra objectius militars. Moren més de mil persones, entre elles el vicecònsul de França a Barcelona. La Catedral de Barcelona és bombardejada.
17 març El cap del Govern de París, Léon Blum, reobre la frontera francesa per donar pas a les armes destinades a la República.
22 març Comença la campanya del Maestrat.
27 març El cos d’exèrcit marroquí entra a Fraga: els nacionals ocupen Fraga.
29 març Solchaga i Moscardó arriben al riu Cinca. Bombardeig sobre Tarragona.

ABRIL 1938

 LLEIDA ÉS OCUPADA PELS NACIONALS
FRANCO ABOLEIX L’ESTATUT D’AUTONOMIA DE CATALUNYA
ELS NACIONALS ARRIBEN AL MEDITERRANI: LA REPÚBLICA PARTIDA EN DOS
3 abril Els nacionals, dirigits per García Valiño, ocupen Gandesa. Malgrat la dura defensa de “El Campesino”, Yagüe ocupa Lleida.
5 abril Des de Burgos, després d’entrar les primeres tropes nacionals al territori català, Franco decreta l’abolició de l’Estatut de Catalunya. Nou govern de Negrín, sense Indalecio Prieto. Es consuma la caiguda de Prieto. Negrín assumeix la cartera de Defensa.
7 abril Els nacionals ocupen Tremp i Camarasa.
8 abril El president del govern francès Léon Blum dimiteix a París. El nou president és Daladier.
9 abril El líder del partit catòlic català, Manuel Carrasco i Formiguera, és executat a Burgos pels franquistes. El Vaticà envia una nota de protesta al general Franco.
15 abril Els nacionals (Camilo Alonso Vega) ocupen Vinaròs: les tropes nacionals arriben al Mediterrani i la zona republicana queda partida en dos. Catalunya queda aïllada de la resta de la República. França torna a tancar la frontera.
16 abril Nous bombardeigs sobre Barcelona.
18 abril La 62ª Divisió nacional ocupa Vielha i la vall d’Aran.
19 abril Els nacionals (Yagüe) ocupen Tortosa.
20 abril Nous atacs aeris sobre Barcelona.
23 abril Comença la batalla de Llevant, en un intent dels nacionals d’atacar València.
29 abril Durruti és honorat, a títol pòstum, com a tinent coronel de l’exèrcit republicà espanyol.

MAIG 1938

 PROGRAMA DELS TRETZE PUNTS DE NEGRÍN
SAGNANT BOMBARDEIG SOBRE GRANOLLERS
1 maig Negrín fa públics els seus “13 puntos para una España en paz” (“13 puntos para la victoria“), per acabar amb la guerra. El programa, però, no té cap acollida.
12 maig Atac aeri sobre Barcelona: 50 morts.
14 maig Atac aeri al port de Barcelona. André Malraux visita Barcelona.
21 maig L’exèrcit republicà comença una maniobra divergent sobre Sort, Tremp i Balaguer que fracassarà totalment.
28 maig Bombardeig sobre l’àrea portuària de Barcelona
31 maig Bombardeig sobre Granollers: més de 200 morts i uns 450 ferits.

JUNY 1938

 SEGUEIX L’OFENSIVA NACIONAL A CATALUNYA, MAESTRAT I OSCA
2 juny Atacs nacionals a la zona de La Pobla de Segur.
3 juny Atacs nacionals a la zona del Maestrat i a la “Bossa de Bielsa”.
8 juny Bombardeig sobre Figueres: 39 morts.
12 juny El president del govern francès Daladier ordena tornar a tancar la frontera amb Espanya.
13 juny Els nacionals (Aranda) ocupen Castelló de la Plana. França tanca la frontera espanyola.
16 juny Els nacionals eliminen la “Bossa de Bielsa”. Rojo ordena una ofensiva parcial de l’Exèrcit de l’Est: contraatacs de tropes republicanes, comandades pel general Rojo, a La Pobla de Segur.

JULIOL 1938

 COMENÇA LA BATALLA DE L’EBRE
1 juliol Atacs aeris italians sobre Badalona i Blanes.
4 juliol Els nacionals travessen el riu Túria en la seva ofensiva sobre València.
13 juliol Varela comença les operacions per a acabar amb la bossa de resistència republicana de Mora de Rubielos, molt fortificada. “Neteja cultural” a la zona nacional: els llibres, les pintures, les escultures, els gravats, etc. han de transmetre “valors nacionalistes i cristians”. Pintures clàssiques, com la Maja de Goya (considerada una obra pornogràfica), queden prohibides al públic. El català, i les altres llengües no castellanes, queden prohibides (només s’acceptarà la llengua castellana).
19 juliol Durant els atacs aeris diaris sobre Barcelona, una bomba impacta en la Catedral, causant greus danys.
25 juliol A les 0:15 hores, les tropes republicanes travessen l’Ebre per sorpresa i per diversos punts, entre Mequinensa i Amposta, i progressen fins als afores de Gandesa. L’objectiu és ocupar la vital zona de Gandesa i, en cas d’èxit, continuar cap a Vinaròs unificant de nou les dues zones republicanes i evitar així que els nacionals avancin sobre València. Comença la decisiva batalla de l’Ebre, la més llarga i cruenta de tota la guerra civil (“Un altre Verdun“) (fins al 15 de novembre).
26 juliol L’Exèrcit Popular avança per la vall de l’Ebre i recupera Móra d’Ebre.
28 juliol Es deté l’ofensiva republicana. Tagüeña ataca inútilment Gandesa. Bombardeig sobre Tarragona.
29 juliol Com a venjança per l’ofensiva republicana de l’Ebre, els nacionals bombardegen València, Alacant i Dènia. Els atacs aeris van dirigits sobre blancs civils i militars.
30 juliol Comencen els combats a la serra de Pàndols. Nous atacs republicans contra Gandesa i Vilalba, sense èxit.
31 juliol Els continus bombardeigs frenen l’avanç republicà en la batalla de l’Ebre. Una delegació del Partit Socialista Belga visita Lluís Companys

AGOST 1938

 ELS NACIONALS FRENEN L’AVANÇ REPUBLICÀ AL FRONT DE L’EBRE
1 agost Els republicans passen a la defensiva a l’Ebre: comença una terrible batalla de desgast. L’escriptor nord-americà Theodore Dreiser visita Barcelona.
4 agost Durs combats a Mequinensa, alt Guadalaviar i Móra d’Ebre.
7 agost Els republicans han de retirar-se de Mequinensa, es veuen obligats a tornar a travessar l’Ebre.
9 agost Ofensiva republicana al Segre: les tropes ataquen Balaguer i travessen el riu. Atacs nacionals del general Queipo de Llano a Castuera (Extremadura).
11 agost El govern republicà posa sota control directe seu les indústries de guerra més importants. Segueixen els combats a la serra de Pàndols.
13 agost Combat ferotge a la serra de Pàndols.
14 agost Les forces nacionals frenen l’avanç dels republicans al front de l’Ebre. Franco conmina l’exèrcit republicà a retirar-se de la batalla de l’Ebre.
17 agost Negrín presenta el seu nou govern.
18 agost Una comissió britànica arriba a Barcelona per a examinar les destrosses ocasionades pels bombardeigs diaris sobre la ciutat.
20 agost Yagüe comença l’ofensiva nacional a l’Ebre amb un gran desplegament d’artilleria. L’escriptor alemany Ernst Toeller visita Barcelona.
24 agost Els nacionals avancen molt lentament a l’Ebre. Nombroses baixes en ambdos bàndols.

SETEMBRE 1938

 LA BATALLA DE L’EBRE S’ENDUREIX
3 setembre L’alt comandament nacional decideix portar la batalla de l’Ebre fins a les últimes conseqüències i comença una ofensiva sobre el front de Gandesa dirigida per García Valiño: atac nacional a Gandesa.
9 setembre S’endureixen els combats a les serres de Cavalls i Pàndols.
16 setembre Nou atac aeri sobre el port de Barcelona.
29 setembre Les Corts espanyoles es reuneixen a Sant Cugat del Vallès.

OCTUBRE 1938

 LES BRIGADES INTERNACIONALS ES RETIREN DE LA GUERRA
PROCÉS CONTRA EL POUM
8 octubre Atac aeri nacional sobre un tren civil parat a l’estació de Sant Vicenç de Calders: 30 morts.
21 octubre El govern republicà accepta les condicions establertes pel tractat de no intervenció en la guerra i anuncia oficialment la retirada de les Brigades Internacionals del front.
24 octubre Comença a Barcelona el procés contra el POUM.
25 octubre Negrín fa un discurs de comiat als voluntaris estrangers de les Brigades Internacionals.
28 octubre Ramon Franco, germà del general Franco, mor en accident d’aviació. Desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona: un gran nombre de ciutadans els aclamen.
29 octubre Acaba el procés contra el POUM amb diverses condemnes de presó.
30 octubre Comença l’ofensiva nacional sobre l’Ebre. La 1ª Divisió navarresa ocupa la serra de Cavalls.

NOVEMBRE 1938

 ELS NACIONALS GUANYEN LA BATALLA DE L’EBRE
3 novembre Els nacionals ocupen la serra de Pàndols.
4 novembre S’ensorra definitivament el sistema defensiu que Líster havia disposat a l’Ebre.
6 novembre Ofensiva republicana a Fraga.
7 novembre El front republicà de l’Ebre comença a trencar-se. Els nacionals (García Valiño) arriben a Móra d’Ebre. Des de llavors, l’únic objectiu de Modesto serà el de fer tornar a travessar l’Ebre a les seves tropes en les millors condicions possibles.
13 novembre Julián Besteiro, lider socialista moderat de Madrid, visita el govern a Barcelona, per a mostrar el seu enfadament per la influència dels comunistes a Catalunya.
15 novembre El front de l’Ebre es trenca i les tropes republicanes es retiren totalment. Les últimes tropes de Modesto travessen l’Ebre. Líster ha deixat a García Valiño 4.607 presoners. Final de la batalla de l’Ebre: les últimes tropes republicanes creuen en sentit invers l’Ebre. Des de l’inici de la batalla (25 juliol), l’Exèrcit Popular ha deixat 30.000 morts i 20.000 presoners. El front resta igual que al començament de la batalla. Negrín i Azaña assisteixen a la desfilada de comiat de les Brigades Internacionals a Barcelona. Amb discursos de Negrín i “La Pasionaria”, s’agraeix l’esforç als voluntaris estrangers que han defensat la República i la democràcia.
22 novembre El govern català rep aliments dels Estats Units.

DESEMBRE 1938

 COMENÇA L’OFENSIVA NACIONAL SOBRE CATALUNYA
10 desembre El mal temps retarda l’ofensiva nacional sobre Catalunya.
23 desembre Comença l’ofensiva nacional sobre Catalunya. El front republicà es trenca en diversos punts.

GENER 1939

 TARRAGONA I BARCELONA CAUEN EN MANS FRANQUISTES
4 gener Continua l’avanç nacional a Catalunya amb l’ocupació d’Artesa de Segre i Les Borges Blanques. Les tropes de Modesto, nucli bàsic de l’exèrcit republicà, estan pràcticament destrossades.
12 gener Ruptura del front republicà a Les Borges Blanques.
13 gener Els nacionals ocupen Tortosa.
15 gener Els nacionals ocupen Tarragona i Reus: Juan Bautista Sánchez entra a Tarragona i Yagüe a Reus.
23 gener El govern republicà decreta, després de trenta mesos de lluita, l’estat de guerra. L’ordre nomena Miaja generalíssim de las forces de Terra, Mar i Aire, cosa que el converteix pràcticament en cap civil i militar del territori republicà.
24 gener Les tropes de l’exèrcit nacional arriben al Llobregat.
26 gener Caiguda de Barcelona en mans de l’exèrcit franquista: les tropes de Yagüe i Solchaga entren a Barcelona sense trobar resistència. El govern de Negrín s’ha traslladat a Figueres.

FEBRER 1939

 GIRONA CAU EN MANS FRANQUISTES
LES TROPES FRANQUISTES ARRIBEN A LA JONQUERA
EL PRESIDENT DE LA REPÚBLICA, MANUEL AZAÑA, PRESENTA LA SEVA DIMISSIÓ
1 febrer Els nacionals (García Valiño) ocupen Vic. Reunió de les Corts republicanes (l’últim cop que ho fan a l’Estat espanyol) al castell de Figueres.
3 febrer Primers contactes a Madrid entre el coronel Casado i Besteiro, ambdos partidaris de negociar amb Franco la pau.
4 febrer Els nacionals (Solchaga) ocupen Girona.
5 febrer Azaña, Martínez Barrio, Companys i Aguirre travessen la frontera francesa. Els nacionals (Muñoz Grandes) ocupen La Seu d´Urgell.
8 febrer Els nacionals (Solchaga) ocupen Figueres. Negrín travessa la frontera. Decret nacional pel que es cessa a 15.000 funcionaris de la Generalitat de Catalunya.
9 febrer Publicació de la “Ley de Responsabilidades Políticas“: s’institucionalitza la depuració franquista dels funcionaris de l’Estat.
10 febrer Les tropes de Franco, ocupada tota Catalunya, arriben a la frontera francesa a Port-Bou i La Jonquera. La guerra a Catalunya ha acabat. Uns 100.000 civils i 200.000 soldats republicans han creuat els Pirineus. Comencen a funcionar a França els camps de concentració per als refugiats espanyols. Procedent de França, Negrín aterra a Alacant i anima a continuar la resistència.
11 febrer Els nacionals ocupen Llívia.
21 febrer Franco presideix a Barcelona la Desfilada de la Victòria, en la que hi participen més de 100.000 homes.
22 febrer Mor a Cotlliure el poeta Antonio Machado.
27 febrer A París, Azaña presenta la seva dimissió com a president de la República. El Regne Unit i França, al complir-se un mes de la caiguda de Barcelona, reconeixen oficialment el govern de Franco.

MARÇ 1939

 ELS NACIONALS OCUPEN MADRID, SENSE TROBAR RESISTÈNCIA
VALÈNCIA OCUPADA PELS NACIONALS
5 març Una brigada afecta al Govern entra a Cartagena i comença a dominar la situació. A mitjanit, Casado anuncia des de Madrid la constitució del “Consejo Nacional de Defensa“, amb recolzament anarquista i amb l’oposició dels comunistes. Casado acabava de protagonitzar un cop d’estat antirrepublicà, amb la intenció de posar fi a la guerra.
28 març Les tropes nacionals entren a Madrid, sense trobar resistència. Franco, ignorant les propostes de Casado, havia decidit la capitulació incondicional.
30 març La República s’ensorra totalment: els nacionals ocupen València i Alacant.

ABRIL 1939

 ACABA LA GUERRA CIVIL AMB LA VICTÒRIA DELS NACIONALS
1 abril El general Franco dóna el darrer i victoriós comunicat de guerra. Últim parte oficial de guerra: “En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército Rojo, han alcanzado las tropas nacionales sus últimos objetivos militares. La guerra ha terminado.“

DESPRÉS DE LA GUERRA

 CONSOLIDACIÓ DEL NOU RÈGIM FRANQUISTA
7 maig Reobertura de l’Ateneu Barcelonès, prèvia depuració dels fitxers de la seva biblioteca.
22 juliol Visita oficial del mariscal Pétain a Barcelona.
27 juliol La permanent de les Corts republicanes decideix dissoldre el govern.
8 agost Promulgació de la llei que reforça els poders de Franco com a Cap d’Estat.
9 agost Formació del segon govern de Franco (“Govern de la neutralitat i la no-bel.ligerància”) (fins al juliol del 1945).
1 setembre Alemanya envaeix Polònia: inici de la Segona Guerra Mundial.