Felicitacions

Malauradament ja comencem a acostumar-nos al fet de rebre felicitacions.
Avui ha tocat el torn al director del camp d’aprenentatge, Josep Baluja, que, en pujar l’escalinata ens ha felicitat dient-nos que feia molts anys que els grups que s’asseuen allà no deixen un passadís perquè les altres persones puguen circular. Quina cosa més tonta, eh? Però això els ha fet adonar de la importància de pensar en els altres i que les instruccions que els donem no són mania nostra ni se’ls diu perquè sí.
Com no podia ser menys, contents.
Aquesta felicitació s’afegeix a la del dimarts a la tarda per part d’asidus oients de la pregària dels monjos de Poblet.

Menjars

Les menjades de l’alberg són correctes. Tot es pot millorar, però no tenim cap queixa.
Tot i així estem observant com arriben a ser de selectius i selectives los xiquets i xiquetes que portem. Amb tot lo carinyo del món, alguns estan bastant malcriadets en l’assumpte del menjar. En cinc dies tampoc els arreglarem, però els demanem que facen un esforç en menjar encara que no els agrade una cosa determinada, i no estem parlant només de les gentilles, sinó de pernil dolç, arròs,…
Hem de tenir en compte que cap pare i mare ens heu fet saber cap tipus d’al·lèrgia alimentària ni els xiquets tampoc no ens ho han dit.

Ja els llegiran en arribar

La programació horària, la programació de les activitats i l’espai on es troba situat l’ordinador públic de l’alberg impossibilita que l’alumnat puga accedir-hi.
Així, tret d’algun cas que ve bé de comentar, los vostres fills i les vostres filles no han llegit els comentaris que esteu dixant als diferents articles del bloc. Ja el llegiran en arribar a Alcanar

La vila de Montblanc

Hem estat quasi una hora al Camp d’Aprenentatge fent una introducció sobre l’evolució de les ciutats, de les ciutats medievals i de Montblanc en concret. Hem repassat alguns conceptes apresos els dies anteriors i s’ha notat que estan apresos, encara que la traça no és la mateixa. Potser falten algunes hores de dormir. Anit va haver un poquet de sarau i alguns van experimentar la fresqueta de la nit acompanyats d’un mestre.
Després de la introducció, un autobús ens ha portat a Montblanc i, seguint un dossier, hem fet i hem anotat observacions. Durant una mitja horeta hem hagut d’anar seguint un itinerari en grups de cinc o sis i tot sols. Ningú s’ha perdut. A l’hora, tots al lloc assenyalat al mapa.
Els qui s’han retardat un poc han estat los mestres, perquè havien anat a comprar per a l’escola un DVD sobre Sant Jordi.
A la una ja estàvem un altre cop a l’alberg i ens han passat un vídeo sobre la llegenda de Sant Jordi.

DIJOUS

INTENSITAT.
Dia a dia, hora a hora, minut a minut… sempre tenim algo que fer, els temps està volant i això s’acaba.
Per que us feu una idea, els alumnes no han utilitzat el camp de futbol que disposa l’alberg, tot i que portàvem una pilota de l’escola, prefereixen dutxar-se i descansar 10 minutets, quan hi ha la possibilitat.
Tot continua anant sobre rodes. En aquests moments els alumnes estan a Montblanc amb Joan, Amparo i Núria. Esperem poder pujar fotos el més prompte possible.
Jo he anat a al “súper” per comprar les papes i diverses begudes refrescants (sí, sense cafeína). 200 globus i fil per ambientar donaran color. Ara nomès falten uns quants pares / mares que vinguen a unflar-los, qui s’anima?. Bé, desprès de dinar buscarem una estoneta per que els protagonistes de l’estada omplin d’aire els globus.
A la tarde hi haurà taller de Jocs Medievals i desprès hem d’anar a un concert on tambè hi participem, sopar i festa fi d’estada.
Res, afegir que ha estat molt emocionant per part dels Joseps el rebre les postaletes que heu tramès els familiars. S’han vist llagrimetes d’emoció. Ha estat molt bonic.
Bé, desprès continuem contant-vos com va el dia.
Si, en disposar de les imatges començarem a penjar-les.
Fa un Sol INTENS TAMBÈ.
FINS ARA!

Gràcies pels comentaris que deixeu

El tresor del bosc de Poblet

L’activitat d’anit ens va agradar molt. Vam realitzar el joc de Stalking, amb llanternes a camp obert, on haviem de caçar a un dels mestres.
A la nit hem caigut redons. Tot i així, avui hem matinat més del que caldria. Quan apunta la llum alguns han començat a despertar-se.
Després d’esmorzar hem fet una activitat d’intoducció a les aules i ens han repartir un dossier per a treballar el tresor del bosc de Poblet. Aquesta vegada ens hem dividit en dos grups.
Ens han donat una bossa amb un entrepà, aigua i una peça de fruita per a dinar. Ens passarem tot lo dia fora. Bé, fins a dos quarts de sis o les sis. Al voltant de les 11 hem sortit.
En estos moments, un mestre que s’ha quedat a l’alberg està intentant pujar més fotos, ja en porta 7 més del segon dia.

Bé, ara continuo jo (Fran) amb la crònica del dia, són les 22:00 h. Els alumnes estan ocupats amb una actvitat i no volem faltar al compromís d’informació diària. Desprès d’escriure aquestes línies començaré a penjar fotos.

La sortida al Bosc de Poblet, ha estat INTENSA. Hem caminat unes 7 hores per la muntanya que envolta l’entorn del monestir i hem après molts conceptes del medi natural i social de la zona. A més a més hem tingut un dia especialment donat a anècdotes molt positives i que ajuden a reforçar aquest ambient grupal que dia a dia m’atreveixo a dir que comença a semblar-se a una gran família.

Bé, abans de posar-me a penjar fotos, dir-vos que des de la meva perspectiva l’experiència està sent molt positiva tant per alumnes com per mestres, l’ambient és formidable i està sortint tot molt bé. Hi ha moltíssimes anècdotes, que no es poden contar ara en un moment però que valdrà la pena que escolteu en persona.

Tenim poc temps lliure, anem de bòlid i penjem tantes fotos com ens és possible. Hi ha quatre càmeres funcionant al llarg del dia i moltes fotografies que no es poden penjar en el temps que disposem, amb la connexió que hi ha a l’alberg. De totes maneres, quan tornem a casa, seguirem penjant més imatges.

Salutacions!

Gentilles

Lo dinar del dimarts, gentilles i pollastre amb pataques fregides.
Hi ha hagut de tot, però alguns han augmentat la ració de pa i se’ls ha oferit de repetir de pollastre perquè això de les gentilles… Ai, que estan molt mal acostumats.
A la tarda, sessió de teoria i història de la dansa i, com no, a dansar. Fins i tot hem fet de mestres i hem ensenyat als mestres del Camp d’Aprenentatge lo ball de Sant Antoni.
Berenem pa amb formatgets.
Després de l’activitat del camp hem tornat a Poblet, a vore una de les set pregàries diàries dels monjos, la de les 18:30 h. Ha durat mitja hora. Hem tornat amb armilles reflectants i fanalets.
Estem esperant l’hora de sopar. Uns telefonen a casa, els altres se dutxen, altres estan preparant la crònica per a demà a la ràdio,…
Bé, us hem de deixar que ara toca uns vint minuts d’explicació de l’activitat de la nit.
Ah, he sentit que un xiquet ha dit a casa una cosa així. “Un monjo ha ofegat a una xiqueta” i au, res més. Pobre monjo, poc s’imaginava que la seua demostració sobre què és més important a la vida (el respirar) provocaria aquesta breu descripció. El mateix monjo pregunta a una altra xiqueta que on viu i la xiqueta li respon que a Alcanar. El monjo li contesta que no pot ser perquè si no no podrien estar un davant de l’altre en aquells moments. Coses senzilles, no?
Au, seguim, que ja fem tard.

Segon dia d’estada… i part del primer

Qüestió d’anar ràpid.
Ens vam col·locar a les habitacions després de berenar pa amb xocolata.
Emoció a tope.
A l’hora de sopar: sopa i salsitxes amb pataques.
Vam fer un parell de jocs a la nit i a dormir. Bé, és un dir. L’emoció no ens deixava dormir.
Van haver de passar dos quarts de dos de la matinada perquè hi haja un silenci acceptable.
Algun mestre va haver d’anar a fer companyia forçada a una habitació.
Avui, el nostre primer esmorzar. Teníem per a escollir: llet gelada, calenta, cereals, melmelades, pernil dolç i pa que el podies sucar amb tomaca, suc de taronja i ensaïmada. Igual ens deixem alguna cosa.
Ans d’esmorzar, Àlex i Josep Sol han parlat per la ràdio i han llegit el que ahir van preparar.
Després d’esmorzar i rentar-nos les dents, el treball: una hora de teoria sobre la societat medieval i l’ofici de picapedrer i després, cap al monestir de Poblet, a passejar i treballar l’interior. Ben abrigats, perquè feia fred a dins del monestir.
Ara estem esperant l’hora de dinar. Fins la propera

Ei, que l’hora que surt a l’article és una hora més que l’hora real.