Gentilles

Lo dinar del dimarts, gentilles i pollastre amb pataques fregides.
Hi ha hagut de tot, però alguns han augmentat la ració de pa i se’ls ha oferit de repetir de pollastre perquè això de les gentilles… Ai, que estan molt mal acostumats.
A la tarda, sessió de teoria i història de la dansa i, com no, a dansar. Fins i tot hem fet de mestres i hem ensenyat als mestres del Camp d’Aprenentatge lo ball de Sant Antoni.
Berenem pa amb formatgets.
Després de l’activitat del camp hem tornat a Poblet, a vore una de les set pregàries diàries dels monjos, la de les 18:30 h. Ha durat mitja hora. Hem tornat amb armilles reflectants i fanalets.
Estem esperant l’hora de sopar. Uns telefonen a casa, els altres se dutxen, altres estan preparant la crònica per a demà a la ràdio,…
Bé, us hem de deixar que ara toca uns vint minuts d’explicació de l’activitat de la nit.
Ah, he sentit que un xiquet ha dit a casa una cosa així. “Un monjo ha ofegat a una xiqueta” i au, res més. Pobre monjo, poc s’imaginava que la seua demostració sobre què és més important a la vida (el respirar) provocaria aquesta breu descripció. El mateix monjo pregunta a una altra xiqueta que on viu i la xiqueta li respon que a Alcanar. El monjo li contesta que no pot ser perquè si no no podrien estar un davant de l’altre en aquells moments. Coses senzilles, no?
Au, seguim, que ja fem tard.

One thought on “Gentilles

  1. juan antonio

    Bueeeeeeeeenas.
    Además de la labor docente veo se lo están pasando estupendamente.
    Felicidades.
    Muchas gracias por vuestra información tan detellada.
    Hasta pronto.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *