El bon pastor dona la vida per les ovelles; el mercenari, que no és el pastor i a qui no pertanyen les ovelles, veu venir el llop, i abandona les ovelles i fuig, i el llop les arrabassa i dispersa.
Joan 10,10

Vindrà, inevitablement, el dia en que les paraules del mestre ja no seran de cap valor,sinó tan sols, allò que és.
Carl G. Jung

Aquesta cita del psicòleg Carl G. Jung marca, al meu entendre, la tendència cap on es dirigeix la humanitat i a la vegada la que ha d’inspirar els docents. No hi ha possibilitat de fer marxa enrere en l’evolució de la humanitat, tot i que moltes vegades els fets demostrin el contrari i sembli que retrocedeixi, doncs amb aquesta succeeix igual que amb els meandres del riu, que a moments retrocedeixen però finalment l’aigua sempre va a parar al mar. Per altra part, tinc la convicció, que cadascú s’ha de posar en marxa, independentment del que faci la resta, perquè de no ser així estaríem perdent moltes oportunitats.

El filòsof Krishnamurti reafirma la importància del rol de l’educador quan diu: “El mestre que no es val de l’ensenyament com un mitjà per adquirir posició, poder, autoritat, sinó que ensenya amb el propòsit de despertar la intel•ligència en els seus alumnes, ocupa el principal lloc en la civilització. Perquè totes les grans civilitzacions han tingut per base els mestres, no els enginyers i els tècnics. Aquests són absolutament necessaris, però els qui desperten la intel•ligència ètica, la intel•ligència moral, són evidentment de suprema importància”.

Krishnamurti continua en relació al mateix tema: “És trist constatar que en els temps moderns al càrrec de docent no se li ha atorgat la deguda consideració. Avui en dia qualsevol persona és considerada suficientment apta per a ser docent; d’aquí la poca consideració en què és tinguda. És natural, doncs, que els joves més intel•ligents no se sentin atrets per aquesta professió. Tot al contrari, la professió de docent és realment, la més sagrada i la més important per a la nació, ja que forma el caràcter dels joves que seran els futurs ciutadans. Antigament aquest ofici es considerava tan sagrat que només els sacerdots eren instructors, i l’escola formava part del temple. A l’Índia, la confiança dipositada en l’instructor era tan gran, que els pares li confiaven els seus fills durant anys, i mestres i deixebles vivien junts com si fossin d’una mateixa família. I, precisament perquè aquestes felices relacions haurien de ser restablertes, poso l’Amor com el requisit més important que un instructor haurà de posseir”.

De la visió del filòsof Krishnamurti es desprèn que qualsevol persona no ha de ser considerada necessàriament vàlida per a la tasca de docent, són imprescindibles uns requisits.
Si a l’ensenyament s’hi acostessin aquelles persones que tenen un clar propòsit d’estar al servei de l’alumne, segurament que el procés que es menciona s’acceleraria molt. Aquell mestre hauria de tenir el coratge de mantenir la bandera blanca (el color blanc conté tots els colors) enlairada, comprenent-los tots, però sense identificar-se amb cap.