Entre soledades te busqué
y sólo las brisas me hablaban.
Te busqué entre multitudes
y sólo rumores de gente escuché.
Cuando creí no encontrarte, te hallé.

No te aflijan mis silencios pues
te estoy amando, tanto,
que mi silencio es un canto.

Per mi no seria just deixar de mencionar aquí la Pedagogia Waldorf amb tota la seva llarga trajectòria, des que Rudolf Steiner durant l’abril de 1919 va donar sortida a la primera escola Waldorf. Doble injustícia seria per part meva no fer-ne esment quan tanta inspiració i ajudes m’ha proporcionat.
He de dir que vaig trigar a trobar-la, es va fer esperar, però des de que la vaig conèixer va ser impossible oblidar-la.

Aquesta pedagogia es caracteritza per tenir la seva pròpia formació de mestres. El meu breu resum particular, que presento aquí, es pot dir que està basat en lectures, cursos realitzats i en xerrades mantingudes:
Per a la Pedagogia Waldorf la missió més important de l’educador és promoure els talents individuals amb l’objectiu que siguin fructífers per a la societat, -no preparar la nova generació per a la continuïtat alienant de la trajectòria de desenvolupament tècnic i econòmic ja prefixat. Rudolf Steiner en la seva Antroposofia ja avançava: “No ens hem de preocupar què necessita saber i conèixer l’home per mantenir l’ordre social establert; sinó quin potencial hi ha en l’home i què pot desenvolupar-se en ell? Així serà possible aportar a l’ordre social noves forces procedents de les joves generacions. D’aquesta manera sempre es manifestarà en l’ordre social el que facin d’ell els homes integrals que s’hi incorporin.” La Pedagogia Waldorf considera que l’escola, la del present, però especialment la del futur, ha d’estar edificada en una profunda antropologia. Per a una escola així només hi ha una única meta: La formació de l’home, i això requereix una reforma en la formació del mestre.

La Pedagogia Waldorf és una barreja de mètodes tradicionals i progressistes que nodreixen totalment el ser humà: “cap, cor i mans”, basant-se molt especialment en les arts i l’expressió creativa. La finalitat és formar individus que siguin capaços de trobar un sentit a les seves vides
El que atorga a la Pedagogia Waldorf la seva particularitat i el seu valor específic és el fet que tots els seus educadors tenen enfront seu el mateix objectiu espiritual. Això ajuda a crear la vertadera atmosfera que es respira a les seves escoles sostingudes en comunitat per mestres i pares.
Steiner va definir tres regles d’or pels mestres:
“Rebre el nen amb gratitud del món al qual pertanyia; educar el nen amb amor; i conduir el nen cap a la llibertat pròpia de l’home.”
Els mestres no podrien portar endavant la nombrosa tasca, les seves obligacions diàries, sense un continu i perseverant treball interior.

La Pedagogia Waldorf considera que els adolescents necessiten persones que de forma no autoritària, però en mutu contacte anímic, indiquin al nen el camí cap els coneixements i activitats per mitjà de les quals l’existència pugui adquirir sentit, enmig d’aquest buit impersonal que caracteritza la vida moderna. “El nostre més elevat esforç ha de ser desenvolupar individus que siguin capaç, per pròpia iniciativa, de donar propòsit i direcció a les seves vides” (Rudolf Steiner)