Llamó a mi corazón, un claro día,
con un perfume de jazmín , el viento.
-A cambio de este aroma.
todo el aroma de tus rosas quiero.
-No tengo rosas; flores
en mi jardín no hay ya: todas han muerto.
Me llevaré los llantos de las fuentes,
Las hojas amarillas y los mustios pétalos.
Y el viento huyó… Mi corazón sangraba…
Alma, ¿qué has hecho de tu pobre huerto?Antonio Machado
Quan el gran mestre hasídic Rabbi Zusya es feia vell i sabia que el seu temps damunt de la terra arribava a la seva fi, els seus alumnes van ser cridats al voltant seu. Tímidament un d’ells va parlar i preguntà a Rabbi Zusya de què tenia més por ara que estava a punt de morir.
“Del que tinc més por és del què em preguntaran quan arribi al cel”,va respondre.
“Què et preguntaran?”, demanaren ansiosos de saber-ho els deixebles.
“Ells no em preguntaran, Zusya, per què no has estat com Moisès? Sinó que em preguntaran, Zusya, perquè no has estat Zusya?”
“La pregunta” (Doorways to the soul)
Sai Baba a l’India ensenya les “Quatre Lleis de l’Espiritualitat”
La primera diu:
“La persona que llega es la persona correcta”, es decir que nadie llega a nuestras vidas por casualidad, todas las personas que nos rodean, que interactúan con nosotros, están allí por algo, para hacernos aprender y avanzar en cada situación.”
La segona llei diu:
“Lo que sucede es la única cosa que podía haber sucedido”. Nada, pero nada, absolutamente nada de lo que nos sucede en nuestras vidas podría haber sido de otra manera. Ni siquiera el detalle más insignificante. No existe el: “si hubiera hecho tal cosa…hubiera sucedido tal otra…”. No. Lo que pasó fue lo único que pudo haber pasado, y tuvo que haber sido así para que aprendamos esa lección y sigamos adelante. Todas y cada una de las situaciones que nos suceden en nuestras vidas son perfectas, aunque nuestra mente y nuestro ego se resistan y no quieran aceptarlo.”
La tercera dice:
“En cualquier momento que comience es el momento correcto”. Todo comienza en el momento indicado, ni antes, ni después. Cuando estamos preparados para que algo nuevo empiece en nuestras vidas, es allí cuando comenzará.”
Y la quarta i última:
“Cuando algo termina, termina”. Simplemente así. Si algo terminó en nuestras vidas, es para nuestra evolución, por lo tanto es mejor dejarlo, seguir adelante y avanzar ya enriquecidos con esa experiencia. Creo que no es casual que estén leyendo esto, si este texto llegue a nuestras vidas hoy; es porque estamos preparados para entender que ningún copo de nieve cae alguna vez en el lugar equivocado!”
Estem aquí, en aquest món i en aquest moment per un motiu! Cada dia que passa veig més clar que tots tenim un motiu per estar allà on estem, veig el meus motius per viure allà on estic, fent les coses que em toquen fer i estar amb les persones que he d’estar.
Tots tenim un “dharma” personal per resoldre. Aquesta és una paraula sànscrita que significa vàries coses a la vegada: deure, propòsit, llei. Ens recorda que tots tenim una missió a complir. Cadascú ha de saber trobar dins seu quina és la seva. Tenim una missió en tots els àmbits de la nostra vida:
Per què he nascut en aquesta família?
Per què tinc aquesta professió?
Per què he de tenir aquests companys?
Per què m’han posat aquests alumnes?
Per què m’ha passat això a mi?, etc.
Hi ha senyals, petits indicis que els trobem al nostre voltant o també indicis interns, que actuen en nosaltres com a pals indicadors per mostrar-nos cap on hem d’anar. Si sabem reconèixer’ls i els hi fem cas ben segur que ens acostarem una mica més a la nostra “pàtria”.