Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres… He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad està en la forma de subir la escarpada.
Gabriel Garcia Marquez

En el vídeo “Amor y vida”, Antonio, malalt de SIDA de la residència de Madrid de les Germanes de Teresa de Calcuta, diu parlant de les drogues: “No os metáis en esos berengenales porque después tendréis dos problemas: el que teníais i el de las drogas”.
Una cosa és evadir-se d’un problema quan aquest sorgeix i posposar l’intent de solucionar-lo per més endavant, una altra cosa és no afrontar-lo mai i encara una altra cosa molt pitjor és arran d’un problema fer-ne aparèixer un altre.

Amb els alumnes, una possible manera de començar a desenvolupar el tema de l’addicció i les drogues és demanant a algú del grup que vulgui fer d’entrevistador de la resta de companys. Pot agafar qualsevol objecte amb la mà per tal que simbolitzi un micròfon, i preguntar: “Què vols o què desitges en aquesta vida?” La resposta que generalment dóna tothom, amb expressions diferents, és que vol aconseguir la felicitat. A continuació es pot preguntar: ”I com penses que trobaràs la felicitat?” Aquí és quan apareix la diversitat. Sorgirà un llarg i variat llistat en que es reflecteix que a tothom li sembla que la trobarà per camins diferents.

Una altra possible manera de començar aquest tema, o també per complementar l’activitat anterior, és explicar el següent: Imaginem-nos que anem per un camí i de cop ens trobem una bifurcació amb dues possibilitats, amb els respectius cartells senyalitzadors. L’un indica cap a la generositat, i l’altre cap a l’egoisme. Aquesta cruïlla, simbolitza el dilema que tan sovint ens trobem a la vida. Se’ns apareix en el moment en que hem de prendre una decisió sobre algun aspecte en particular. Per exemple: He de fer un treball important, però a la TV fan, una pel•lícula de les que ens agraden. Qui guanya en aquella situació, la generositat o l’egoisme? Si som observadors, si aprenem a estar atents, veurem que aquesta polarització es presenta cada vegada amb més freqüència, i si persistim en l’observació veurem que es presenta a cada instant de la vida.
Explicat d’una altra manera és com si en tot moment el ser humà estigués sotmès a la tracció de dues forces: per un cantó la generositat, el sentit del deure, la solidaritat, l’amor, etc.; per l’altre l’egoisme, la mandra, la rutina, les drogues, etc.
El simbolisme de la cruïlla i el de l’home que és estirat per dues forces, pot ser un mitjà per introduir els alumnes en aquest camp de la presa de decisions, especialment en l’àmbit de la pressió de grup.

Tenim la meravellosa expressió que fa Goethe d’aquesta lluita quan exclama: “¡Ay! Que dos almas alientan en mi pecho”.
Quina guanyarà? es pregunta Sant Agustí, referint-se a aquesta dicotomia. Depèn de cada ser humà i de les situacions que li toqui viure, però si som perseverants, molt lentament la balança es decantarà cap el cantó del bé, de la generositat. Per això, a mi em sembla molt important oferir als alumnes contes o històries on el bé triomfi sempre sobre el mal.

Un altre símbol és el d’imaginar la vida com un llarg camí en el qual s’hi pot trobar tota mena de coses, situacions: drogues, amics, companys de diversió, sexe, la parella, les religions, etc. Tots passem per entre elles al llarg de la vida, algunes ens ajuden; altres ens aturen. Algunes poden arribar a ser tan addictives, que poden tenir a la persona estacionada per molts anys en un mateix lloc, fins al punt d’oblidar-se totalment de quina és la seva autèntica missió.
Prenent com a símbol la joguina, anem prenent i deixant joguines al llarg de la vida, algunes ens ajudaran, altres ens deixaran en l’estacada, d’algunes no ens en sabrem desprendre. Tal i com diu en Jaume Escoí: “Seran moltes les joguines que necessitarem per recórrer aquest camí de temps i espai que ens ha de conduir cap a la ciutat de les portes d’or, la nostre ciutat natal, on al seu interior s’experimenta, sense cap mena de joguina, l’eterna i única Veritat”.

És important no donar per acabat el tema sense haver parlat d’alternatives a les drogues. Si s’aprofita per fer una “pluja d’idees”, els alumnes fan grans aportacions.
L’alternativa a substàncies addictives fortes es pot trobar, per exemple, en la pràctica de certs esports, que obliguen a estar molt presents en aquell instant; semblantment el que es busca en el fons amb les drogues és una intensa vivència.

La millor protecció contra les drogues és una bona educació i cohesió familiar.
L’educador ha de recordar que al jove només li arribarà de l’adult el què fa i és, no el què diu. Com diu Felicitats Vogt: “El jove ha de vivenciar com l’adult lluita, aspira, fracassa, com pateix en això, i com dóna un nou pas en el seu aprenentatge. Aquest encontre pot impulsar al noi i despertar la responsabilitat autònoma”.