És tal vegada el desànim una de les “malalties” més freqüents i que produeixen més col•lapses en els alumnes. Pot ser degut a moltes causes diverses. Una de les causes més freqüents és la impaciència, que consisteix en tenir unes fortes ganes d’obtenir d’una forma ràpida els resultats, sense tenir en compte que cada aprenentatge requereix un cert temps, depenent de la seva complexitat, igual com passa amb tots els processos de la naturalesa.
S’ha de recordar als alumnes que els aprenentatges d’activitats concretes requereixen necessàriament passar per un procés d’assaig-error, tal com es posa de manifest en l’estudi d’un instrument musical. Quan es vol aprendre a tocar el violí, les primeres vegades de fregar les cordes amb l’arc surt de l’instrument un soroll que destrossa els nervis de l’oient; però amb el temps arribarà a tocar precioses melodies. Els grans concertistes han pagat també aquest preu.

Quan ens trobem amb algun alumne necessitat d’ajut, hauríem de prendre alguna mesura:

– Un possible ajut pot ser entregar a l’alumne la poesia de Joan Maragall:

Esforça’t en el teu quefer
com si de cada detall que pensis,
de cada paraula que diguis,
de cada peça que posis,
de cada cop de martell que donis,
depengués la salvació de la humanitat;
perquè en depèn, creu-ho!

– Es pot escriure a la pissarra:

“El fracaso és para el hombre prudente el pedestal del éxito.
No te apures si fracasas porquè triunfo és el fracaso cuando nos revela sus causas y aprendemos a evitarlas”.

– Es pot entregar també el següent escrit, que porta per títol: “Tú puedes”

Aunque una y otra vez hayas errado,
también erraron cuantos han vencido;
cuanto más duro el golpe recibido
más honda la lección que habrá dejado.

Si el rumbo que una vez has elegido
palpita como un fuego esperanzado,
no dejes que se apague en el olvido.
Luchar, ya es medio triunfo conquistado,
que no importan las veces que has caído,
si después de caer te has levantado.
E. J. Malinowski