En aquesta vida s’ha de ser totalment autònom i treballar-te el teu futur, i més ara, que hi ha molta competència per tot arreu. Molta gent que s’espavila per ella mateixa, sense l’ajuda de ningú, aconsegueix els objectius marcats. Com a tutor que sóc i que agafo els alumnes a 5è i els deixo al final de primària, veig una gran evolució del primer dia a l’últim. Al principi, els/les alumnes et busquen i et necessiten, al final fan les feines sense que hagis de dir res i autònomament.
Treball cooperatiu. Estratègies de Motivació a l'Aula
Espai per compartir
L’autonomia és un dels punts més difícils de treballar en alguns casos. La cultura d’anar a repàs al sortir de col·le anul·la qualsevol intent a dins de l’aula, per alguns alumnes. Sóc tutora a 3r d’ESO i per més que diguis als pares que el nen no vagi a repàs que és millor que treballi sol, els pares s’estimen més pagar algú i justificar les hores que no l’atenen a casa. Tot i que no tots funcionen així, sí que és un greu problema pels que porten els deures fets de repàs, després a l’hora de fer l’examen, no saben contestar res i el més greu és que van adquirint aquesta manera de treballar que l’únic que fa és deixar-los cada cop més endarrerits a nivell acadèmic, però sobretot a nivell d’autonomia.
En acabar el tema de socials, els plantejo per grups de dos o tres un treballet de recerca a partir d’activitats que suggereix el llibre o ells mateixos plantegen. Quan veus que els alumnes s’espavilen per fer un treball i resulta que no els has hagut d’indicar gaires pautes, orientacions o ajudes dius: “ostres, que bé!” Però això no sempre funciona així i t’adones que a alguns alumnes els costa molt prendre la decisió de plantejar-se les qüestions : què faig? i com ho faig?.