La superació en el que fas i sobretot l’autosuperació personal, haurien de ser uns valors que es treballessin constantment a les aules. Se’ls ha de motivar perquè no només es quedin en fer-ho bé, sinó que han d’intentar arribar al màxim que puguin, dintre de les seves possibilitats. De tant en tant, dic als alumnes que preparin un Powerpoint d’un tema en concret, sense ajuda de cap mestre. Quan està fet, es miren tots i ells/es mateixos decideixen quin creuen que és el que més esforç ha portat de fer. Aquest elegit és el que es publica al bloc de la classe.

Sempre s’ha de buscar el màxim de tots/es els alumnes de l’aula, en tots els aspectes no només l’acadèmic. Com més nivell demostris en tots els àmbits de la vida (curricular, personal,…), més finestres obertes tindràs en un futur. A vegades, parlem a l’aula del futur que volen quan acabin d’estudiar i els hi comento tot el que necessiten per arribar on volen arribar. La gran majoria s’esgarrifen, però se’ls ha de motivar i intentar que lluitin per aconseguir els seus objectius de la vida.

Per superar els reptes que la vida et va donant, necessites d’un esforç i d’una perseverança per poder superar-los. S’ha d’inculcar des de ben petit la cultura de l’esforç, si la tens interioritzada, tot serà més fàcil. Algun cop a l’aula hem parlat de personatges famosos o no tan famosos que la seva infància ha estat molt dura i que han hagut de lluitar molt per ser on són ara. I algunes vegades, ho relacionen amb algun familiar o conegut que ha hagut de ser lluitador i perseverant per aconseguir els seus objectius.

En aquesta vida s’ha de ser totalment autònom i treballar-te el teu futur, i més ara, que hi ha molta competència per tot arreu. Molta gent que s’espavila per ella mateixa, sense l’ajuda de ningú, aconsegueix els objectius marcats. Com a tutor que sóc i que agafo els alumnes a 5è i els deixo al final de primària, veig una gran evolució del primer dia a l’últim. Al principi, els/les alumnes et busquen i et necessiten, al final fan les feines sense que hagis de dir res i autònomament.

Tot aprenentatge té una finalitat i uns objectius que s’han d’assolir. Per tant, tot l’alumnat hauria de saber des d’un bon principi el perquè d’aquell aprenentatge. Al començar cada sessió, sempre explico què farem i perquè serveix. És una manera de que coneguin aquell contingut i tenir la seva atenció i motivació al màxim, sobretot si l’aprenentatge és atractiu.

Quasi tot l’aprenentatge de l’alumnat hauria d’estar relacionat amb l’entorn que els envolta, és molt més motivador i enriquidor. Treballo en un centre de Valls i un any vam voler fer problemes matemàtics relacionats amb la ciutat. Vam anar per grups a fer fotos dels llocs més emblemàtics de la localitat, tantes com alumnes havia a la classe. Un cop a l’aula, cadascú va triar la foto que va voler i es va inventar un problema que tingués una relació amb aquell indret. Va sortir de tot, problemes de geometria, càlcul, estadística,…

Per una bona relació de grup i una bona motivació dins l’aula, com a docents hauríem de conèixer quines preocupacions tenen els alumnes i hauríem de saber de la seva vida diària. Cada any, faig el dia del “Hobbie”. Durant un dia tots els/les alumnes exposen quin és el seu hobbie preferit i l’expliquen a la resta de la classe. Poden portar qualsevol material que els ajudi a explicar i entendre millor el que els hi agrada.