
Sempre s’ha de buscar el màxim de tots/es els alumnes de l’aula, en tots els aspectes no només l’acadèmic. Com més nivell demostris en tots els àmbits de la vida (curricular, personal,…), més finestres obertes tindràs en un futur. A vegades, parlem a l’aula del futur que volen quan acabin d’estudiar i els hi comento tot el que necessiten per arribar on volen arribar. La gran majoria s’esgarrifen, però se’ls ha de motivar i intentar que lluitin per aconseguir els seus objectius de la vida.

El fet de plantejar reptes, infondre respecte, utilitzar material motivador, …, ja fan que les expectatives i el rendiment puguin ser alts, crec que és el capoll de tot el decàleg.
Un estiu que treballava en una fàbrica de pernils per tal de guanyar quatre duros i seguir estudiant,-en aquell moment dels €, encara no se’n parlava-, un treballador molt gran se’m va acostar i em va dir: “tu noi, has de procurar fer el tret com més enlaire millor, perquè la vida t’ensenyarà que les bales sempre acaben baixant…”
Suposo que, en part, es referia a la importància de tenir bones espectatives, de no renunciar, de no deixar-nos emportar pel pessimisme, de lluitar, de posar la nostra mirada i encomanar l’ànim necessari com per a intentar d’arribar a bon port, malgrat que les circumstàncies de vegades no siguin del tot favorables…