
La superació en el que fas i sobretot l’autosuperació personal, haurien de ser uns valors que es treballessin constantment a les aules. Se’ls ha de motivar perquè no només es quedin en fer-ho bé, sinó que han d’intentar arribar al màxim que puguin, dintre de les seves possibilitats. De tant en tant, dic als alumnes que preparin un Powerpoint d’un tema en concret, sense ajuda de cap mestre. Quan està fet, es miren tots i ells/es mateixos decideixen quin creuen que és el que més esforç ha portat de fer. Aquest elegit és el que es publica al bloc de la classe.

Cada dia intento fer partícips a tots els alumnes, la qual cosa ja crea un repte, perquè tots volen contestar i ho volen fer bé. M’adono que són molt sistemàtics i no saben utilitzar els conceptes apresos per explicar-se, així que pregunto el perquè de tot. S’enfaden amb sí mateixos perquè no saben expressar-se. Cada dia aprenen que s’ha de pensar abans de contestar, que ser ràpid no vol dir ser concret, ni que un és més bo per ser el primer que dóna la resposta, sinó aquell que la sap justificar. Poc a poc vaig creant una dinàmica de treball molt positiva, perquè van aprenent a expressar-se i el més important, aprenen a justificar el que diuen, la qual cosa fa que consolidin els conceptes. Un repte molt subtil, però importantíssim pel seu dia a dia, HAN D’APRENDRE A EXPRESSAR-SE AMB FONAMENT.
“L’aventura és l’aventura”. Sovint el fet d’anar a l’institut esdevé una cosa per molts alumnes, amorfa i sense color. Ser capaços de crear una aventura, engrescar-los en una autèntica recerca del tresor o una oportunitat magnífica a fi que els nostres alumnes se sentin els autèntics herois dels seus aprenentages ha de ser realment fantàstic. Però, de vegades, m’ha passat que tan sols el fet d’iniciar la classe amb un repte o una pregunta que els engresqui, aconsegueixes encendre una guspira molt potent com per tenir-los molt atents i concentrats, no us ha passat mai?