El dissabte 24 de maig, els alumnes de CS vam participar a la Cantània “Rambla Llibertat” que es va fer al Teatre Jardí de Figueres. El dilluns anterior ja havíem fet un assaig general a l’escola, però només amb les mestres i els alumnes de Camallera. Dissabte vam anar al Teatre Jardí a les 6 de la tarda, i allà vam fer l’últim assaig amb les altres escoles que també cantaven amb nosaltres. El director era molt divertit i el que ens ensenyava els moviments també. Ens va agradar molt l’experiència i ja tenim ganes de tornar-la a repetir l’any que ve.
Us deixem amb algunes impressions del que ha suposat l’experiència pels alumnes de 6è:
Des del gener hem practicat la Cantània tots els dimarts. Hem fet el material necessari per cantar i hem après molts moviments (Ilyas)
Han estat uns mesos complicats; hem hagut de treballar molt dur, però al final ha valgut la pena. Hi havia molta varietat de músiques amb molt de ritme i divertides! (Carola)
Crec que l’experiència que hem tingut de Cantània aquests dos anys ens ha fet sentir artistes i a mi en concret em fa llàstima no poder tornar-la a viure (Eva).
Em va agradar Cantània perquè quan vam anar a l’escenari hi sortien llums de diferents colors (Aya).
Al principio no quería cantar porque me daba vergüenza pero los días fueron pasando y me acostumbré a cantar y cuando llegó el dia lo hice muy bien (Hanzel).
Quan estava a punt de fer el concert estava súper contenta i feliç (Maria Batlle).
Va ser una experiència molt maca ja que compartíem les mateixes cançons amb altres col•legis (Sílvia).
Quan va començar el concert va ser molt emocionant i especial; Cantània celebrava 25 anys (Robert).
M’ha agradat molt perquè aquest any m’ho sabia millor que l’any passat, ja que havia arribat a les últimes setmanes (Roger Llorens).
Vam arribar bastant justets al concert però ens vam ensortir molt bé i va quedar fenomenal. Quina pena que no ho poguem tornar a fer. (Kinan).
Aquest any Cantània era molt més divertit que l’any passat. (Wilfi).
Gràcies a Cantània he après a cantar amb fuses i semifuses. (Roger Garrido).
El primer dia de Cantània no m’agradava però a mesura que va passar el temps m’agradava cada cop més (Gerard).
