EL FUTURO DEL MUNDO

Leopoldo Abadía (autor de “La crisis Ninja”) dice en su artículo:

Me escribe un amigo diciendo que está muy preocupado por el futuro de sus nietos. Que no sabe qué hacer: si dejarles herencia para que estudien o gastarse el dinero con su mujer y que “Dios les coja confesados”.
Lo de que Dios les coja confesados es un buen deseo, pero me parece que no tiene que ver con su preocupación. En muchas conferencias, se levanta una señora (esto es pregunta de señoras) y dice esa frase que me a mí me hace tanta gracia: “¿qué mundo les vamos a dejar a nuestros hijos?”
Ahora, como me ven mayor y ven que mis hijos ya están crecidos y que se manejan bien por el mundo, me suelen decir “¿qué mundo les vamos a dejar
a nuestros nietos?”

Yo suelo tener una contestación, de la que cada vez estoy más convencido:
“¡y a mí, ¿qué me importa?!” Quizá suena un poco mal, pero es que, realmente, me importa muy poco.

Yo era hijo único. Ahora, cuando me reúno con los otros 64 miembros de mi familia directa, pienso lo que dirían mis padres, si me vieran, porque de 1 a 65 hay mucha gente. Por lo menos, 64.
Mis padres fueron un modelo para mí. Se preocuparon mucho por mis cosas, me animaron a estudiar fuera de casa (cosa fundamental, de la que hablaré otro día, que te ayuda a quitarte la boina y a descubrir que hay otros mundos fuera de tu pueblo, de tu calle y de tu piso), se volcaron para que fuera feliz. Y me exigieron mucho.

Pero ¿qué mundo me dejaron? Pues mirad, me dejaron:

1. La guerra civil española
2. La segunda guerra mundial
3. Las dos bombas atómicas
4. Corea
5. Vietnam
6. Los Balcanes
7. Afganistán
8. Irak
9. Internet
10. La globalización

Y no sigo, porque ésta es la lista que me ha salido de un tirón, sin pensar. Si pienso un poco, escribo un libro. ¿Vosotros creéis que mis padres pensaban en el mundo que me iban a dejar? ¡Si no se lo podían imaginar!

Lo que sí hicieron fue algo que nunca les agradeceré bastante: intentar darme una muy buena formación. Si no la adquirí, fue culpa mía.

Eso es lo que yo quiero dejar a mis hijos, porque si me pongo a pensar en lo que va a pasar en el futuro, me entrará la depre y además, no servirá para nada, porque no les ayudaré en lo más mínimo.

A mí me gustaría que mis hijos y los hijos de ese señor que me ha escrito y los tuyos y los de los demás, fuesen gente responsable, sana, de mirada limpia, honrados, no murmuradores, sinceros, leales,.Lo que por ahí se llama “buena gente”.

Porque si son buena gente harán un mundo bueno. Y harán negocios sanos. Y, si son capitalistas, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano. (Si son mala gente, demostrarán con sus hechos que el capitalismo es sano, pero que ellos son unos sinvergüenzas.)
Por tanto, menos preocuparse por los hijos y más darles una buena formación: que sepan distinguir el bien del mal, que no digan que todo
vale, que piensen en los demás, que sean generosos. En estos puntos suspensivos podéis poner todas las cosas buenas que se os ocurran.

Al acabar una conferencia la semana pasada, se me acercó una señora joven con dos hijos pequeños. Como también aquel día me habían preguntado lo del mundo que les vamos a dejar a nuestros hijos, ella me dijo que le preocupaba mucho más qué hijos íbamos a dejar a este mundo.

A la señora joven le sobraba sabiduría, y me hizo pensar. Y volví a darme cuenta de la importancia de los padres. Porque es fácil eso de pensar en el mundo, en el futuro, en lo mal que está todo, pero mientras los padres no se den cuenta de que los hijos son cosa suya y de que si salen bien, la responsabilidad es un 97% suya y si salen mal, también, no arreglaremos las cosas.

Y el Gobierno y las Autonomías se agotarán haciendo Planes de Educación, quitando la asignatura de Filosofía y volviéndola a poner, añadiendo la asignatura de Historia de mi pueblo (por aquello de pensar en grande) o quitándola, diciendo que hay que saber inglés y todas estas cosas.

Pero lo fundamental es lo otro: los padres. Ya sé que todos tienen mucho trabajo, que las cosas ya no son como antes, que el padre y la madre llegan cansados a casa, que mientras llegan, los hijos ven la tele basura, que lo de la libertad es lo que se lleva, que la autoridad de los padres es cosa del siglo pasado. Lo sé todo. TODO. Pero no vaya a ser que como lo sabemos todo, no hagamos NADA.

P.S.
1. No he hablado de los nietos, porque para eso tienen a sus padres.
2. Yo, con mis nietos, a merendar y a decir tonterías y a reírnos, y a contarles las notas que sacaba su padre cuando era pequeño.
3. Y así, además de divertirme, quizá también ayudo a formarles.

El colom de la pau

El divendres a la tarda tots els nens i nenes de l’escola vam pintar un trosset del colom de la pau i després entre tots vam haver de muntar el puzzle perquè quedés tot acolorit! Quan vam acabar-lo de muntar, el vam penjar a la porta d’entrada per recordar que la pau l’hem de promoure cada dia entre tots.

Uploaded with ImageShack.us

Conte de Nadal, un èxit

Aquí trobareu algunes fotos de l’obra de teatre que vam representar, una adaptació del Conte de Nadal de Charles Dickens i algunes opinions.

Els assajos eren molt pesats perquè l’obra era molt llarga, i encara més quan no ens ho sabíem perquè havíem de parar tota l’estona. Ens va costar bastant d’aprendre-nos-ho, però la veritat és que ens agrada molt fer obres llargues perquè tenim molt paper i és molt divertit!
El dia de l’obra dos companys no van poder venir perquè van tenir un gran problema i vam haver de substituir-los a últim moment, però l’obra en general va sortir molt bé!
Núria
El dia de l’obra de teatre tothom estava molt nerviós, fins i tot les mestres, sobretot perquè al matí ens van dir que dos nens no podien venir. Amb totes les hores que havíem passat repassant i amb tot l’esforç que hi havíem posat, quan vam saber que no venien no ens ho podíem creure… En fi,  jo crec que ens va sortir prou bé, al final ens va felicitar molta gent, i això suposo que vol dir que ho vam fer bé.
Berna

A mi em va agradar molt i m’hi vaig esforçar molt. Estava molt nerviós i algunes vegades m’equivocava però no passava res, i el to de veu… crec que vaig cridar força. Em agradar molt!
Bryan C.

Va ser molt divertida! Els assajos costaven molt, torna i torna a repetir fins que ens sortia bé, però al final ens va sortir molt bé!
Gonzalo

Aquest any no ha estat l’obra de teatre que més m’ha agradat perquè a mi m’agrada més fer els pastorets. No estava nerviós però quan em van dir que tenia que fer la presentació de l’obra, me’n vaig posar una mica.
Ignasi

El pessebre

Els nens i nenes de les 4 classes que hi ha a l’escola hem fet unes quantes figures de pessebre a base d’aigua, cola, paper de diari i cartró.

Cada figura medeix 1 metre aproximadament; les figures que hem fet són aquestes: la verge Maria, el Josep, i el nen Jesús els pastors i pastores, els tres reis, una mula, una vaca i ovelles. Els de p3 i p4 han fet les ovelles, els de p5 i 1r han fet els pastors i pastores , els de 2n i 3r han fet els tres reis i els de 4t, 5è, i 6è hem fet la verge Maria, el Josep i el nen Jesús.

Ens ha costat molt fer-ho però ens han quedat molt bé. Si el voleu veure està a l’entrada de l’escola, just davant del despatx.

 

Ignasi

 

La Castanyada

El divendres 29 a la tarda vam celebrar la castanyada. Vam tocar, cantar i ballar unes quantes cançons. Vam cantar La castanya em fa ballar, La castanyera i Per tot sants; vam ballar La Bolangera i L’hereu Riera. Després de ballar vam menjar castanyes i panellets, les castanyes ens les van portar dos castanyeres, l’Alba i la Plamenka!

Al cap d’una estona vam fer altres danses, la polca d’Ours i el Nyitus, l’Ignasi i el Pere tocaven mentre els altres ballàvem. Després vam poder jugar al que volguéssim.

Ignasi i Gina

Contes de por

El divendres de la Castanyada pel matí els de 4t, 5è i 6è vam representar uns contes de por. Érem tres grups i cada grup representava un conte diferent; el primer grup era Els follets, el segon El violí, el joc de cartes i el sac i el tercer El castell encantat.

Des de feia un parell de setmanes que havíem estudiant dies i dies i també cal dir que dins d’algun grup hi va haver algun conflicte. Hi havia algun dijous que a plàstica passàvem força estona treballant per crear objectes per l’obra i dies que ens quedàvem a la una a treballar i estudiar, però al final no ens va sortir pas malament. Berna

A mi fer l’activitat dels contes de por m’ha semblat molt divertit però he hagut de repassar molt a casa per aprendre’m bé el paper. Crec que al meu grup al final ens va sortir molt millor del que ens esperàvem, perquè els assajos anaven com podien…  Ignasi

M’ha agradat molt fer els contes de por. Jo vaig fer Una nit al castell encantat. Al principi no ens espavilàvem gaire bé: no portàvem el vestuari que necessitàvem, no portàvem el decorat, no ens ho sabíem de memòria… però després vam començar a espavilar-nos. Quan assajàvem hi havia vegades que ens entrebancàvem una mica però el dia de l’obra ens va sortir molt bé!    Gina

Fem panellets

El dia abans de la castanya els nens i nenes vam fer panellets. Va vindre la mare de la Núria a ensenyar-nos a fer panellets, i altres mares a ajudar. Desprès de fer la massa, ens en van donar per fer les boles i adornar-los amb coco, ametlles, codonyat i pinyons. A l’acabar de fer les boles, vam ficar-les en una plata i després al forn.