Avui hem anat a l’Arxiu Comarcal a veure una exposició de poesies d’autors de la comarca i autors d’Andorra. La Sra. Queralt  Perera i Parramon n’és un exemple.

Primer de tot hem anat a veure la Queralt Perera i Parramon, per qui  no la conegui, és mestra a l’escola La Valira  i quan té temps escriu poesies com, per exemple, Ja és primavera o Llunassa del cel. Per cert, aquestes poesies les hem treballat prèviament a classe durant aquests dies.

Després, hem anat a una gran sala, on hem vist un vídeo on s’explicava què és un arxiu comarcal i el seu funcionament i la seva organització per dins i també hem vist fotografies antigues en 3D amb unes ulleres especials.

Un arxiu comarcal és un lloc on guarden documents molt antics, com per exemple el pergamí on hi ha escrit el testament de Sant Ermengol. També ens han ensenyat diaris molt vells, fotos antigues, cintes de cassetes, diapositives, disquets d’ordinador i un llibre antic molt gran de vaixells de guerra.

Com anècdota, explicar que si s’omplís tot l’arxiu de documentació escrita i es posés en línia recta, arribaria a tenir una extensió de 8 Km de llarg!, és a dir, podria arribar des de l’arxiu fins al Pla de Sant Tirs o bé des de l’arxiu fins a la frontera d’Andorra.

Ha estat un matí diferent i molt interessant. Ens ho hem passat pipa!!!

Els nens i les nenes de cicle mitjà: Júlia, Bernat, Ashley, Catarina, Alexandra, Laura, Eric, Meritxell, Kati, Milena, Brian i Ronaldo.

Aquest any els nens i nenes de cicle superior hem fet la proposta d’esquí. Al principi vam pensar què divertit!  farem nosaltres la proposta d’esquí! Però quan vam començar a fer totes les operacions que calien fer, vam veure que era més difícil del que ens pensàvem.

Vam buscar a internet els preus de l’estació de Sant Joan de l’Erm i la Maria, la nostra professora, ens va dir el preu del transport.

Tothom va proposar de quedar-nos a dormir un dia, excepte dos persones. Però quan van sortir els preus vam veure que era molt car i, entre tots, vam decidir que no valia la pena quedar-nos a dormir -per molta il·lusió que ens fes- perquè d’aquí pocs mesos anirem de colònies i, al ser tan car, molta gent no podria venir a esquiar.

Al final vam decidir baixar cada dia a dormir a casa.

Núria i Gina

Aquest any vam representar el conte El que fa el vell de casa sempre està bé de Hans Christian Andersen. L’argument era senzill però l’obra era llarga i plena de personatges acompanyats pels seus animalons. Els papers eren llargs i tots els nens i nenes van haver de fer un gran esforç, no només havien de recordar el seu text sinó també saber en quin moment de l’obra havien de sortir a l’escenari.

Per part de tots els mestres, us volem felicitar pel gran esforç que tots i totes hi vàreu posar i, com no podia ser d’altra manera, per la gran posada en escena que vàreu fer el dia de la representació malgrat els nervis!

Moltes felicitats a tots i a totes! I molt especialment a la Berna, el nostre Jaio. Enhorabona!

Ens hagués agradat deixar-vos amb alguns imatges més però la il·luminació no ens va permetre fer bones fotografies… si algun familiar va poder fer bones fotos li agrairem moltíssim que ens les faci arribar.

A continuació alguns fragments de les valoracions que els actors i actrius han fet de tot el procés:

Gina, narradora: Va passar la primera setmana i només em sabia les dos primeres pàgines, cada dimecres fèiem  grups i assajàvem per grups. Quan només faltava una setmana ja em sabia tot el paper i començava a estar nerviosa. Però quan ja era el dia ens va sortir molt bé!

Berna, Jaio: El dia de l’obra tots estàvem molt nerviosos i no sabíem si ens sortiria bé, però les professores ens van calmar i, almenys a mi, em va anar molt bé que em fessin d’apuntador perquè hi havia cops que ens quedàvem en blanc.

Finalment tothom ens va felicitar. Va ser una experiència inoblidable ja que després de tot estem molt contents i satisfets.

Núria, dona del Jaio: El primer dia jo estava molt nerviosa perquè no sabia si em tocaria el paper que jo voldria, però al contrari, em va encantar, era la dona del protagonista.

I el paper no em va costar gaire aprendre-me’l, però al posar expressió i fer-ho junts em va costar molt més.

Ivan, jugador de cartes: Quan va arribar el dia de l’obra de teatre estàvem molt nerviosos perquè hi havia molta gent. Desprès vam acabar i els nostres pares ens van dir molt bé.

Rai, Xerrola de Cal Xerrola i jugador de cartes: L’obra ens va queda genial  però alguna cosa no tan, als pares els va encantar igual que a nosaltres. Va ser molt divertit i molt difícil però ens vam esforçar força, moltes disfresses eren molt originals i altres no tant, les originals quedaven molt bé!!! I les altres tambè!!!!!!!!

Tots podeu afegir els vostres comentaris i valoracions! Esperem rebre’ls! Només heu de deixar un comentari que publicarem tan aviat com el rebem.

Avui tots els nens i nenes de l’escola hem portat un euro per participar amb la Marató. El pare de l’Agusí ens ha portat unes caixes de fruita i els més grans les hem pelat i tallat a trossets petits. A l’hora del pati, tots hem esmorzat una macedònia boníssima!