Category Archives: Curs 2011-2012

Visitem l’Arxiu Comarcal

Avui hem anat a l’Arxiu Comarcal a veure una exposició de poesies d’autors de la comarca i autors d’Andorra. La Sra. Queralt  Perera i Parramon n’és un exemple.

Primer de tot hem anat a veure la Queralt Perera i Parramon, per qui  no la conegui, és mestra a l’escola La Valira  i quan té temps escriu poesies com, per exemple, Ja és primavera o Llunassa del cel. Per cert, aquestes poesies les hem treballat prèviament a classe durant aquests dies.

Després, hem anat a una gran sala, on hem vist un vídeo on s’explicava què és un arxiu comarcal i el seu funcionament i la seva organització per dins i també hem vist fotografies antigues en 3D amb unes ulleres especials.

Un arxiu comarcal és un lloc on guarden documents molt antics, com per exemple el pergamí on hi ha escrit el testament de Sant Ermengol. També ens han ensenyat diaris molt vells, fotos antigues, cintes de cassetes, diapositives, disquets d’ordinador i un llibre antic molt gran de vaixells de guerra.

Com anècdota, explicar que si s’omplís tot l’arxiu de documentació escrita i es posés en línia recta, arribaria a tenir una extensió de 8 Km de llarg!, és a dir, podria arribar des de l’arxiu fins al Pla de Sant Tirs o bé des de l’arxiu fins a la frontera d’Andorra.

Ha estat un matí diferent i molt interessant. Ens ho hem passat pipa!!!

Els nens i les nenes de cicle mitjà: Júlia, Bernat, Ashley, Catarina, Alexandra, Laura, Eric, Meritxell, Kati, Milena, Brian i Ronaldo.

Ens falten permisos i alguns papers

Avui ha vingut un noi que es diu Eduard Trepat que treballa a la Fundació del Món Rural i ens ha ajudat amb la Cooperativa. Ens ha vingut a explicar els permisos que necessitem i com ho tenim de fer per aconseguir-los. I ara sabem que necessitem un NIF, uns estatuts i una acta fundacional. Sort que la nostra secretària, la Júlia, ho ha anat anotant tot!
També ens ha aconsellat els productes que podem vendre.
Milena i Meritxell

Proposta d’esquí

Aquest any els nens i nenes de cicle superior hem fet la proposta d’esquí. Al principi vam pensar què divertit!  farem nosaltres la proposta d’esquí! Però quan vam començar a fer totes les operacions que calien fer, vam veure que era més difícil del que ens pensàvem.

Vam buscar a internet els preus de l’estació de Sant Joan de l’Erm i la Maria, la nostra professora, ens va dir el preu del transport.

Tothom va proposar de quedar-nos a dormir un dia, excepte dos persones. Però quan van sortir els preus vam veure que era molt car i, entre tots, vam decidir que no valia la pena quedar-nos a dormir -per molta il·lusió que ens fes- perquè d’aquí pocs mesos anirem de colònies i, al ser tan car, molta gent no podria venir a esquiar.

Al final vam decidir baixar cada dia a dormir a casa.

Núria i Gina

Emprendre a la meva escola

Aquest curs hem començat el projecte Emprendre a la Meva Escola amb els alumnes de primària, de 1r a 6è. El Rai descriu una de les darreres sessions que hem fet.

Divendres 13 vam fer emprendre a la meva escola i vam ester treballant el que era una empresa i els diferents tipus d’empresa que hi ha. Hem après moltes coses. La Maria ens ha dit que farem una empresa. Vam votar quin tipus d’empresa volíem, vam fer votacions i va sortir cooperativa, tot i que algú va votar per formar una societat anònima o ser autònom. Ens ha dit que penséssim que volíem vendre o quin servei podríem donar. Hi havia nens que deien de fer creps, altres de fer manualitats i d’altres de vendre les joguines velles dels nens. Hi havia moltes idees. També la Maria ens ha dit que teníem  que pagar diners per l’empresa (el capital inicial) per poder comprar les matèries primeres que necessitarem per fabricar els nostres productes  i, entre tots, hem decidit d’aportar 5 euros i ho em dit tot als pares per si hi estaven d’acord. Rai Suñé Rius

 

Obra de teatre

Aquest any vam representar el conte El que fa el vell de casa sempre està bé de Hans Christian Andersen. L’argument era senzill però l’obra era llarga i plena de personatges acompanyats pels seus animalons. Els papers eren llargs i tots els nens i nenes van haver de fer un gran esforç, no només havien de recordar el seu text sinó també saber en quin moment de l’obra havien de sortir a l’escenari.

Per part de tots els mestres, us volem felicitar pel gran esforç que tots i totes hi vàreu posar i, com no podia ser d’altra manera, per la gran posada en escena que vàreu fer el dia de la representació malgrat els nervis!

Moltes felicitats a tots i a totes! I molt especialment a la Berna, el nostre Jaio. Enhorabona!

Ens hagués agradat deixar-vos amb alguns imatges més però la il·luminació no ens va permetre fer bones fotografies… si algun familiar va poder fer bones fotos li agrairem moltíssim que ens les faci arribar.

A continuació alguns fragments de les valoracions que els actors i actrius han fet de tot el procés:

Gina, narradora: Va passar la primera setmana i només em sabia les dos primeres pàgines, cada dimecres fèiem  grups i assajàvem per grups. Quan només faltava una setmana ja em sabia tot el paper i començava a estar nerviosa. Però quan ja era el dia ens va sortir molt bé!

Berna, Jaio: El dia de l’obra tots estàvem molt nerviosos i no sabíem si ens sortiria bé, però les professores ens van calmar i, almenys a mi, em va anar molt bé que em fessin d’apuntador perquè hi havia cops que ens quedàvem en blanc.

Finalment tothom ens va felicitar. Va ser una experiència inoblidable ja que després de tot estem molt contents i satisfets.

Núria, dona del Jaio: El primer dia jo estava molt nerviosa perquè no sabia si em tocaria el paper que jo voldria, però al contrari, em va encantar, era la dona del protagonista.

I el paper no em va costar gaire aprendre-me’l, però al posar expressió i fer-ho junts em va costar molt més.

Ivan, jugador de cartes: Quan va arribar el dia de l’obra de teatre estàvem molt nerviosos perquè hi havia molta gent. Desprès vam acabar i els nostres pares ens van dir molt bé.

Rai, Xerrola de Cal Xerrola i jugador de cartes: L’obra ens va queda genial  però alguna cosa no tan, als pares els va encantar igual que a nosaltres. Va ser molt divertit i molt difícil però ens vam esforçar força, moltes disfresses eren molt originals i altres no tant, les originals quedaven molt bé!!! I les altres tambè!!!!!!!!

Tots podeu afegir els vostres comentaris i valoracions! Esperem rebre’ls! Només heu de deixar un comentari que publicarem tan aviat com el rebem.

Esmorzar per la Marató

Avui tots els nens i nenes de l’escola hem portat un euro per participar amb la Marató. El pare de l’Agusí ens ha portat unes caixes de fruita i els més grans les hem pelat i tallat a trossets petits. A l’hora del pati, tots hem esmorzat una macedònia boníssima!

La Castanyada

El dia de la Castanyada va ploure així que no vam poder-ho celebrar al pati de l’escola com d’altres anys però per sort vam poder utilitzar la sala de l’Ajuntament i com que és prou gran vam poder fer-hi les danses i tot igual.

Primer els nens i nenes de cicle inicial van trencar el gel cantant una cançó molt bonica de la tardor que acompanyaven amb gestos, després cada classe va anar sortint a ballar la dansa que havia estat preparant: La Castanyera els més petits, Pet Patum la classe de p-4 i p-5, el Ball del Rogle els nens de 1r, 2n i 3r i els Nans Vells de la Patum de Berga els de 4t, 5è i 6è. Felicitats a tots i a totes perquè ho vau fer molt i molt bé!!

Després dos castanyeres autèntiques ens van venir a repartir les castanyes calentetes i els panellets que havíem fet dos dies abans. I que bons que ens van sortir!

Per acabar, tots i totes, pares, mares, padrins i padrines, mestres i nens i nenes vam ballar el Ball del Rogle plegats. Mireu quin goig que feia tota la sala plena de gent!

Els contes de por

El dijous anterior a la Castanyada els alumnes de cicle superior vam representar dos contes que tractaven el tema de la mort, donat que el dia 1 de novembre és Tots Sants, el dia dels difunts. El procés per preparar-los no va ser fàcil, primer havíem de fer dos grups, un per conte.

Jo crec que podríem haver fet nosaltres els grups però els va fer la Maria perquè no ens posavam d’acord. Vam fer dos contes que tractaven el tema de la mort, un es titulava El cavaller al clot de l’infern i l’altre El pobre i la mort.

Només teníem una setmana i mitja per preparar-los, com que va ser una proposta nostra, tots teníem moltes ganes de fer-los, del contrari no els podríem pas haver fet. Vam deicar-hi moltes hores, a classe i també a casa estudiant-nos el paper. Qui va poder aprofitar bé les estones per assajar a la classe li va sortir bastant bé però qui no les va aprofitar ni es va esforçar no li va sortir gaire bé.

Durant els dies vam anar aprenent-nos el text i alhora anàvem portant vestuari i objectes que necessitaríem per la representació.

Quan va arribar el dia, vam muntar un escenari improvisat al menjador i ens vam preparar. Ens ho vam passar molt bé i ens van venir a veure tots els nens i nenes de l’escola, i els va agradar molt!

Gina