Author Archives: mrodr628

Colònies al Delta de l’Ebre

Diari de les colònies al Delta de l’Ebre, dies 21, 22 i 23 de març.

DIMECRES

El dimecres al matí estava molt nerviosa, no havia sonat el despertador que jo ja estava a la dutxa. En deu minuts ja estava a fora, neta, vestida i molt nerviosa. Després vaig despertar a la meva mare perquè es dutxés i jo em vaig anar a acabar d’arreglar i vaig despertar a la Vio, la meva germana. Vaig anar a esmorzar, no tenia gana però la Maria ens havia dit que esmorzéssim bé, per tant, vaig esmorzar mentre pensava que no em deixés res. Quan totes vam estar preparades, vam marxar perquè ja era tard. Gina

En arribar a la gasolinera, vaig veure l’autocar que arribava i vaig dir a la meva mare qu anés ràpid perquè sinó marxarien sense mi. Però vam poder aparcar i vaig pujar a l’autocar. Estava molt nerviosa. Em vaig asseure al darrere de tot amb la Gina, la Berna, l’Ivan i l’Agustí. Quan l’autocar va arrencar, vaig començar a fer fotos als companys que volien. En arribar a mig camí, vam parar a esmorzar, vaig poder estirar les cames i anar al lavabo. Després d’esmorzar, vam tornar a pujar a l’autocar i l’Agustí amb la música, va començar a ballar i jo i la Gina ens vam posar a riure sense parar.

En arribar a la casa de colònies estava plovent i vam haver de sortir corrents i entrar a la casa. A l’entrar-hi, feia una olor molt estranya però era emocionant! Quan les monitores d’allà van començar a parlar, era molt guai perquè parlaven amb la “o”. Després de presentar-se les monitores, els nens i nenes vam fer uns jocs per coneixer-nos. El joc final era de mímica, les mestres ens deien un animal i ens havíem de trobar amb els nens que representaven el mateix animal, els grups que es van crear eren els grups d’habitació. A mi, les habitacions, em van agradar molt.Vaig conéixer unes nenes molt maques i estava molt contenta. Núria

Vam dinar a la Casa Victòria i després vam tenir temps lliure i jo, el Bryan i les meves amigues i els meus amics vam jugar a l'”escondite”, vam estar saltant i jugant pels tobogans… Després vam tornar a la casa de colònies i allà ens va venir a buscar un carro amb un cavall i vam anar a veure els arrossars i tota la pesca. Després vam anar a empastifar-nos (vam entrar dintre un arrossar), i jo que deia que feia fàstic… però quan m’hi vaig ficar, m’hi vaig ficar de ple! I vaig sortir amb la samarreta tota mullada!

Més tard vam anar a la casa Victòria a berenar i vam anar a fer una descoberta pel poble. Vam anar per grups d’habitacions i va ser un rotllo. Més tard vam fer els jocs de nit i tampoc em van agradar… ho endevines? eren per grups d’habitació! Quan vam acabar, vam anar a sopar a la casa Amadeo, i el menjar estava boníssim! Rai

DIJOUS

L’endemà al matí ens vam aixecar a les set, ens vam arreglar i fins a les vuit vam estar parlant. Els mestres van venir a les vuit i ens van dir que no podíem parlar tant fort, llavors ens vam aixecar i vam anar al menjador a jugar al Gran Dictat. Jo estava nerviosa i contenta alhora perquè no ens havien dit que hi jugaríem i llavors em van cridar a mi i a l’Ian, els dos vam deletrajar bé la paraula i van triar a una altra parella. A les nou vam anar a esmorzar. Gina

Després vam anar a buscar les bicicletes, eren molt guais! Jo estava nerviosa perquè no sabia cap a on aniríem, però quan vam arrencar ja estava contenta. Quan vam arribar a la platja del Trabucador, vam deixar les bicis i vam començar a caminar. Vam pujar a un mirador que es trobava just a la Barra del Trabucador, des d’on vèiem el mar a banda i banda, i vam fer moltes fotos.

Després vam caminar fins a la vora de l’aigua i tornant cap a les bicis, vam trobar un dofí mort a l’arena, ens van dir que el deuria haver arrossegat el mar. Després vam continuar la ruta amb bicicleta. Vam parar a un mirador, des d’on veiem flamencs i altres aus. Vam beure aigua i vam descansar del mal al cul de la bicicleta! Jo ja estava cansada.

Després amb les bicicletes vam tornar a la casa de colònies i vam dinar fideuà i pera. Havent dinat, vam tornar a agafar les bicicletes i vam anar a visitar la casa de fusta i em va agradar molt, sobretot els animals dissecats. Després vam veure un vídeo de fauna i vam tornar amb la bicicleta a la casa. Núria

Quan vam arribar teníem temps lliure i ens vam dutxar amb aigua gelada. Ens vam posar guapos per la festa i llavors vam anar a sopar, tots molt elegants.

Tots vam sopar molt ràpid perquè teníem ganes de marxar, i quan vam haver acabat, vam anar a la festa. Va estar molt bé, era com una discoteca de veritat! Gina

El Rai pensa ben diferent: La discoteca va ser un rotllo total! diu en el seu diari.

L’endemà em vaig despertar una mica trista perquè l’últim dia i m’ho estava passant molt bé. Em vaig vestir amb roba còmoda, vaig fer la maleta i després vam anar a esmorzar. Gina

DIVENDRES

Per esmorzar ens va tocar un croissant i llet amb colacao, estava molt bo! Després vam anar caminant fins on hi havia les barques de perxar. El monitor ens deia moltes mentides, deia que a l’aigua hi havia caimans i sirulos. Ivan

Primer ens van fer una explicació de perquè servien les barques de perxar antigament i després hi vam pujar. Al principi no ens anava gaire bé i jo patia perquè la barca es movia molt, però després ja vam començar a anar bé.

Va ser molt divertit. Rai

Després vam anar a dinar, estava super bo! Vam menjar: pica-pica, paella i gelat. En acabar vam agafar l’equipatge, el vam carregar a l’autocar i vam marxar cap a casa. Núria

A l’autobús ens ho vam passar molt bé i vam disfrutar del moment fins que vam arribar al cole, on ens vam haver d’acomiadar. Gina

El camí se’m va fer molt curt perquè parlàvem i l’Agustí em feia riure. En arribar a Montferrer vaig fer-li una abraçada a la meva mare i un petonàs i vam marxar cap a casa. Núria

Van ser unes colònies entretingues i emocionants. I per alguns, una mica amoroses i tot! Gina

 

 

Esquí

Ahir dia 22 de febrer vam anar a esquiar a Sant Joan de l’Erm! Els nens i nenes de segon ens expliquen com va anar…

M’ho vaig passar molt bé quan estàvem jugant i esquiant. Vam pujar una pujada i desprès el professor ens va posar branques i havíem de saltar-les i tornar a la traça.
Desprès vam dinar al refugi i com que feia molt sol, alguns nens van dinar a fora.
A l’autobús vam mirar la pel·licula del Rei Leon.
Carles

M’ha agradat anar a esquiar i jugar amb el trineu.
La meva monitora es deia Laia.
Aida

Vam baixar per una baixada i tots els nens queien de cara a la neu.
Quan volíem pujar també quéiem tota l’estona i vam fer una muntanya de nens.
Alan

Primer vam anar amb pals i desprès vam anar sense. Desprès de dinar vam jugar a tirar boles de neu i ja vam tornar al cole.
Aquest any només hem pogut anar a esquiar un dia perquè no ha nevat gaire i hi ha molt poca neu.
Jordi

Visitem l’Arxiu Comarcal

Avui hem anat a l’Arxiu Comarcal a veure una exposició de poesies d’autors de la comarca i autors d’Andorra. La Sra. Queralt  Perera i Parramon n’és un exemple.

Primer de tot hem anat a veure la Queralt Perera i Parramon, per qui  no la conegui, és mestra a l’escola La Valira  i quan té temps escriu poesies com, per exemple, Ja és primavera o Llunassa del cel. Per cert, aquestes poesies les hem treballat prèviament a classe durant aquests dies.

Després, hem anat a una gran sala, on hem vist un vídeo on s’explicava què és un arxiu comarcal i el seu funcionament i la seva organització per dins i també hem vist fotografies antigues en 3D amb unes ulleres especials.

Un arxiu comarcal és un lloc on guarden documents molt antics, com per exemple el pergamí on hi ha escrit el testament de Sant Ermengol. També ens han ensenyat diaris molt vells, fotos antigues, cintes de cassetes, diapositives, disquets d’ordinador i un llibre antic molt gran de vaixells de guerra.

Com anècdota, explicar que si s’omplís tot l’arxiu de documentació escrita i es posés en línia recta, arribaria a tenir una extensió de 8 Km de llarg!, és a dir, podria arribar des de l’arxiu fins al Pla de Sant Tirs o bé des de l’arxiu fins a la frontera d’Andorra.

Ha estat un matí diferent i molt interessant. Ens ho hem passat pipa!!!

Els nens i les nenes de cicle mitjà: Júlia, Bernat, Ashley, Catarina, Alexandra, Laura, Eric, Meritxell, Kati, Milena, Brian i Ronaldo.

Ens falten permisos i alguns papers

Avui ha vingut un noi que es diu Eduard Trepat que treballa a la Fundació del Món Rural i ens ha ajudat amb la Cooperativa. Ens ha vingut a explicar els permisos que necessitem i com ho tenim de fer per aconseguir-los. I ara sabem que necessitem un NIF, uns estatuts i una acta fundacional. Sort que la nostra secretària, la Júlia, ho ha anat anotant tot!
També ens ha aconsellat els productes que podem vendre.
Milena i Meritxell

Proposta d’esquí

Aquest any els nens i nenes de cicle superior hem fet la proposta d’esquí. Al principi vam pensar què divertit!  farem nosaltres la proposta d’esquí! Però quan vam començar a fer totes les operacions que calien fer, vam veure que era més difícil del que ens pensàvem.

Vam buscar a internet els preus de l’estació de Sant Joan de l’Erm i la Maria, la nostra professora, ens va dir el preu del transport.

Tothom va proposar de quedar-nos a dormir un dia, excepte dos persones. Però quan van sortir els preus vam veure que era molt car i, entre tots, vam decidir que no valia la pena quedar-nos a dormir -per molta il·lusió que ens fes- perquè d’aquí pocs mesos anirem de colònies i, al ser tan car, molta gent no podria venir a esquiar.

Al final vam decidir baixar cada dia a dormir a casa.

Núria i Gina

Emprendre a la meva escola

Aquest curs hem començat el projecte Emprendre a la Meva Escola amb els alumnes de primària, de 1r a 6è. El Rai descriu una de les darreres sessions que hem fet.

Divendres 13 vam fer emprendre a la meva escola i vam ester treballant el que era una empresa i els diferents tipus d’empresa que hi ha. Hem après moltes coses. La Maria ens ha dit que farem una empresa. Vam votar quin tipus d’empresa volíem, vam fer votacions i va sortir cooperativa, tot i que algú va votar per formar una societat anònima o ser autònom. Ens ha dit que penséssim que volíem vendre o quin servei podríem donar. Hi havia nens que deien de fer creps, altres de fer manualitats i d’altres de vendre les joguines velles dels nens. Hi havia moltes idees. També la Maria ens ha dit que teníem  que pagar diners per l’empresa (el capital inicial) per poder comprar les matèries primeres que necessitarem per fabricar els nostres productes  i, entre tots, hem decidit d’aportar 5 euros i ho em dit tot als pares per si hi estaven d’acord. Rai Suñé Rius