El dia 29 de maig vam fer la sortida que havíem organitzat amb els guanys obtinguts amb el projecte de la cooperaiva. I us donem les gràcies a tots els que vau adquirir algun dels nostres productes perquè sou els que heu fet possible aquesta esxcursió tan plena d’aventures i noves experiències.

El camí va ser llarg, anàvem veient que passàvem comarques i quan ja estàvem a prop fins i tot vam veure un cartell que deia “Aragó”, havíem sortit de Catalunya sense adonar-nos-en però de seguida hi tornaríem a entrar.

Quan vam arribar, el guia, el Benjamí, ja ens estava esperant. Després de molts revolts per un camí estret enmig de molta vegetació, des de lluny, ja vam veure la presa: era immensa!

Primer de tot vam anar al centre d’interpretació on ens va explicar el funcionament d’una central i els diferents tipus de construcció d’aquestes. Després vam sortir a fora i vam caminar fins al peu de la presa, feia molta impressió! Però més encara ens en va fer endinsar-nos per les galeries subterrànies. Corria l’aigua per tot arreu i cada pocs metres hi havia un aparell per controlar la pressió de l’aigua. Després vam anar a veure les tres turbines, giraven a tota potència i res tenia a veure amb els vídeos que havíem mirat pel youtube a la classe.

Ens va sorprendre molt que tota la central es controlés a través d’un ordinador, no ens ho podíem creure quan el Benjamí ens ho va explicar.

Després de dinar a la poca ombra que hi havia, vam pujar a dalt de tot de la presa, hi havia una vista fantàstica. La vam travessar i vam seguir un corriol que ens va portar fins a la cova Negra. Allà vam tornar a posar-nos cascos (no he dit que per entrar a la central també era obligatori portar casc), vam abraçar-nos a l’arbre que hi havia abans d’entrar a la cova per carregar-nos d’energia i vam entrar a la cova.

A l’anada, les llums estaven obertes. La cova estava plena d’estalactites i estalagmites, era molt impressionant. Però a la tornada, el guia va apagar les llums i només ens il·luminava la llum de les nostres llanternes. Per cert, la cova estava plena de ratpenats!

I per últim, i un cop vam haver acabat de visitar la cova, vam anar cap a Ivars d’Urgell per retrobar-nos amb el Ronaldo. Quan ens va veure es va posar molt content i a nosaltres també ens va agradar molt de tornar-lo a veure. Havia crescut molt! Li vam donar un àlbum de fotos que li havíem preparat i li vam regalar un llibre dels que vam escriure nosaltres. També ens vam fer alguna abraçada molt forta! Vam estar molt contents de tornar-lo a veure! i vam aprofitar de berenar a un parc molt bonic que hi ha a Ivars abans de tornar a pujar a l’aitocar per, ara sí, tornar cap a Montferrer.

Va ser un dia rodó i una sortida en la que vam fer moltes coses però per mi el més important és lo bé que ens ho vam passar tots junts!

Nens i nenes de 4t, 5è i 6è

Canelles, Tragó i Ivars 2015 from Escola Els Agols on Vimeo.