El dijous 23 de maig els nens i nenes de 5è i 6è de la ZER Urgellet i de la ZER Narieda vam anar a Arsèguel i Pont de Bar.

Cap a les 10:30 del matí ens va venir a buscar un autocar. Vam deixar les motxilles  i vam pujar a l’autocar on ens vam trobar tota la ZER i ens vam assentar amb ells. Vam anar fins a Castellciutat, on vam carregar uns nens i vam continuar fins Alàs on vam recollir dos nens més, van pujar i vam marxar cap Arsèguel.

Quan vam arribar vam agafar les motxilles i ens en vam anar a esmorzar a un parc. Quan vam acabar vam anar amb l’Isidre  Domenjó que ens feia de guia. Allà ens vam dividir, la nostra ZER vam anar a visitar el museu de l’acordió i els altres van anar amb l’Isidre.

Quan vam entrar al museu se’ns va presentar l’Artur Blasco, que és el propietari del museu i qui ens va fer de guia. Primer vam mirar el museu pel nostre comte i després ens va començar a explicar com sonava cada instrument i va treure una guitarra, una corneta, un tambor i una harmònica. Ens va dir que la guitarra sonava perquè tocàvem les cordes, la corneta perquè bufàvem i l’harmònica igual i el tambor perquè picàvem.

Tot seguit ens va explicar la història de l’acordió. Deia que l’acordió el van inventar perquè volien tocar l’harmònica però alhora cantar, va ser llavors quan es van inventar la manxa i va néixer l’acordió.

Després vam baixar al pis de sota del muses, allà hi havia més acordions i allà ens va tocar algunes peces de diferents països amb l’acordió perquè ens adonéssim que amb l’acordió es pot tocar tipus de música molt variats.

Un cop vam sortir del museu, vam anar amb l’Isidre Domenjó i ens va explicar la història del Joanot Cadell. Es veu que el Joanot Cadell era un bandoler que anava llogant molts bandolers perquè robessin a la gent i feia servir el castell de Arsèguel com a protecció.

Un dia el rei va ordenar que fessin un setge que era que tots els guàrdies del rei envoltessin tot el castell i que no entrés ni sortís ningú perquè no els hi arribés el menjar fins que es rendissin. Però en Joanot i alguns homes es van poder escapar  i van continuar robant fins que el rei va fer un segon setge i en Joanot, aquest cop, no es va poder escapar i el van posar a la presó.

A continuació vam anar a fer una volta per al poble i vam agafar l’autocar per anar cap al pont d’ Arsèguel.

Allà, el Jordi Dalmau, ens va explicar que aniríem caminant fins a Pont de Bar i així ho vam fer. Pel camí ens va explicar moltes coses sobre la vegetació i la fauna.

Quan vam arribar a la carretera, l’autocar ens va portar fins a Pont de Bar nou, on vam dinar.

Després de dinar, l’Isidre ens va dir que els que havíem acabat anéssim amb ell a visitar el museu de la vinya i després hi van anar els altres. En acabar, vam tornar cap a l’escola.

Meritxell

Els nens i nenes de primer a sisè vam anar amb bici fins a la Seu d’Urgell per anar al parc del Segre. Els nens i nenes de cinquè i sisè ens vam tirar pel canal d’aigües braves, amb la barca inflable, la resta de nens van fer piragües a les aigües tranquil•les.
Primer de tot, ens vam reunir a l’escola. Cadascú portava la seva bici, però hi havia algun nen/a que no entenia, així doncs que alguns nens/es van haver de portar més d’una bici, com el meu cas, per deixar-los-hi.
La ruta va ser així: vam anar per un camí que hi ha paral•lel a la carretera nacional 260, que passa per darrere del càmping Gran sol i després pel polígon. Vam seguir-lo fins que vam arribar just a baix de Castell Ciutat, a la primera entrada que hi ha, vam pujar la pujada i vam arribar a la plaça de Castell Ciutat. Vam baixar per la baixada que dóna a la Seu, i vam arribar a l’Horta de la Valira. Allà vam girar a la primera rotonda cap a l’esquerra. Vam seguir i al primer desviament que s’anava cap a l’esquerra i vam arribar al parc de Sta Magdalena. Vam baixar per la baixada que dóna al pont de la Palanca, que passa per sobre del riu Segre, però no vam passar pas per sobre del pont, sinó que abans vam girar a l’esquerra i vam arribar a l’entrada del parc del Segre.
Un cop vam arribar, vam deixar les bicicletes en un garatge i també, evidentment els cascos. Ens vam dividir en dos grups, els de cinquè i sisè per una banda, i els de primer, segon, tercer i quart, per l’altra. Com abans us he dit, els nens/es de tercer a quart van fer piragües i la resta, ràfting.
Ens van presentar en Valen, que és una de les persones que fa de monitor a la gent que vol practicar un dels dos esports que es practiquen al parc del Segre. Gràcies al Valen, que també es el pare d’un alumne de l’escola, l’Ian, els de cinquè i sisè vam poder baixar pel canal d’aigües braves.
Un moment després el Valen ens va dir que anéssim amb l’Edu, que ell també és monitor del parc, i amb ell va ser amb qui ens vam tirar pel canal. Abans de tirar-nos, ens va explicar unes quantes coses, com ara com s’ha d’agafar un rem, com remar, que hem de fer si ens caiem… Coses que ens servirien.
Finalment, vam agafar entre tots la barca i cadascú el seu rem. Vam agafar la barca i la vam posar en un petit canal que serveix per arrossegar les barques per tornar-se a tirar pel canal. Al final del mini canal, hi havia una cinta que ens arrossegava fins a les aigües tranquil•les, i després ja vam baixar per primera vegada pel canal. Tots els nens/es que estàvem a la barca, vam començar a cridar, ho quasi tots! Ens va encantar, i donava molta adrenalina, però en alguns moments com a l’última rampa que se’n diu “la mala p…” feia moltíssima por, perquè semblava que ens anéssim a volcar!!!
A la primera baixada que vam fer, no ho vam fer molt bé, però després ja dominàvem bastant.
Una de les coses més divertides va ser quan un company, l’Agustí es va caure de la barca, però com que no es va fer res, ens va fer gràcia.
Després de fer les quatre baixades, que eren les que ens pertanyien fer, vam deixar la barca i ens vam tirar a l’aigua, encara que estava supermegaultragelada!!!! Però no ens vam tirar pas pel canal, sinó en un lloc on no hi ha corrent.
Vam anar ràpid als vestidors, on havíem deixat la roba i les motxilles i ens vam anar a dutxar, i l’aigua estava super bé! Després d’aquella aigua tan freda s’estava molt bé! Quan vam acabar de dutxar-nos ens vam vestir i vam agafar les motxilles, i vam sortir a fora a esmorzar.
Quan vam acabar d’esmorzar, vam agafar les bicicletes i els cascos i ens vam posar en camí.
De tornada, va ser bastant divertit, però la llàstima és que se’ns va posar a ploure i va caure pedra i tot! Però aquest cop no vam fer el mateix recorregut que havíem fet a l’anada, sinó que vam anar pel camí del costat del riu, el camí Ral. Vam seguir el camí fins que vam arribar a Arfa, al poble on jo i el meu germà, el Dan ens vam quedar allà, perquè és on vivim.
La sortida va ser molt divertida, i també vam poder aprendre molt!
Rai

Colonies 2013 by mariarodriguezficapal3756

El dimarts 14 de maig els alumnes d’educació infantil de la ZER Urgellet vam anar d’excursió al CDA de la Noguera a Sant Llorenç de Montgai.

Vam realitzar activitats relacionades amb la prehistòria. Ens van presentar el Pic i la Puc, dos titelles prehistòrics, i ens van anar explicant com vivia la gent en aquella època.

Ens van explicar com es feia foc amb el sílex, i vam comprovar que picant dos pedres de sílex, sortien guspires. Ens van explicar com pintaven, i també vam pintar nosaltres amb aquestes pintures. Només hi havia tres colors: el groc, el vermell i el negre. Tots ells sortien de trencar pedres d’aquests colors molt petites, i barrejar-ho amb aigua.

Després vam dinar tots junts.