Avui hem anat a l’Arxiu Comarcal a veure una exposició de poesies d’autors de la comarca i autors d’Andorra. La Sra. Queralt  Perera i Parramon n’és un exemple.

Primer de tot hem anat a veure la Queralt Perera i Parramon, per qui  no la conegui, és mestra a l’escola La Valira  i quan té temps escriu poesies com, per exemple, Ja és primavera o Llunassa del cel. Per cert, aquestes poesies les hem treballat prèviament a classe durant aquests dies.

Després, hem anat a una gran sala, on hem vist un vídeo on s’explicava què és un arxiu comarcal i el seu funcionament i la seva organització per dins i també hem vist fotografies antigues en 3D amb unes ulleres especials.

Un arxiu comarcal és un lloc on guarden documents molt antics, com per exemple el pergamí on hi ha escrit el testament de Sant Ermengol. També ens han ensenyat diaris molt vells, fotos antigues, cintes de cassetes, diapositives, disquets d’ordinador i un llibre antic molt gran de vaixells de guerra.

Com anècdota, explicar que si s’omplís tot l’arxiu de documentació escrita i es posés en línia recta, arribaria a tenir una extensió de 8 Km de llarg!, és a dir, podria arribar des de l’arxiu fins al Pla de Sant Tirs o bé des de l’arxiu fins a la frontera d’Andorra.

Ha estat un matí diferent i molt interessant. Ens ho hem passat pipa!!!

Els nens i les nenes de cicle mitjà: Júlia, Bernat, Ashley, Catarina, Alexandra, Laura, Eric, Meritxell, Kati, Milena, Brian i Ronaldo.

Aquest any els nens i nenes de cicle superior hem fet la proposta d’esquí. Al principi vam pensar què divertit!  farem nosaltres la proposta d’esquí! Però quan vam començar a fer totes les operacions que calien fer, vam veure que era més difícil del que ens pensàvem.

Vam buscar a internet els preus de l’estació de Sant Joan de l’Erm i la Maria, la nostra professora, ens va dir el preu del transport.

Tothom va proposar de quedar-nos a dormir un dia, excepte dos persones. Però quan van sortir els preus vam veure que era molt car i, entre tots, vam decidir que no valia la pena quedar-nos a dormir -per molta il·lusió que ens fes- perquè d’aquí pocs mesos anirem de colònies i, al ser tan car, molta gent no podria venir a esquiar.

Al final vam decidir baixar cada dia a dormir a casa.

Núria i Gina