Aquest any vam representar el conte El que fa el vell de casa sempre està bé de Hans Christian Andersen. L’argument era senzill però l’obra era llarga i plena de personatges acompanyats pels seus animalons. Els papers eren llargs i tots els nens i nenes van haver de fer un gran esforç, no només havien de recordar el seu text sinó també saber en quin moment de l’obra havien de sortir a l’escenari.

Per part de tots els mestres, us volem felicitar pel gran esforç que tots i totes hi vàreu posar i, com no podia ser d’altra manera, per la gran posada en escena que vàreu fer el dia de la representació malgrat els nervis!

Moltes felicitats a tots i a totes! I molt especialment a la Berna, el nostre Jaio. Enhorabona!

Ens hagués agradat deixar-vos amb alguns imatges més però la il·luminació no ens va permetre fer bones fotografies… si algun familiar va poder fer bones fotos li agrairem moltíssim que ens les faci arribar.

A continuació alguns fragments de les valoracions que els actors i actrius han fet de tot el procés:

Gina, narradora: Va passar la primera setmana i només em sabia les dos primeres pàgines, cada dimecres fèiem  grups i assajàvem per grups. Quan només faltava una setmana ja em sabia tot el paper i començava a estar nerviosa. Però quan ja era el dia ens va sortir molt bé!

Berna, Jaio: El dia de l’obra tots estàvem molt nerviosos i no sabíem si ens sortiria bé, però les professores ens van calmar i, almenys a mi, em va anar molt bé que em fessin d’apuntador perquè hi havia cops que ens quedàvem en blanc.

Finalment tothom ens va felicitar. Va ser una experiència inoblidable ja que després de tot estem molt contents i satisfets.

Núria, dona del Jaio: El primer dia jo estava molt nerviosa perquè no sabia si em tocaria el paper que jo voldria, però al contrari, em va encantar, era la dona del protagonista.

I el paper no em va costar gaire aprendre-me’l, però al posar expressió i fer-ho junts em va costar molt més.

Ivan, jugador de cartes: Quan va arribar el dia de l’obra de teatre estàvem molt nerviosos perquè hi havia molta gent. Desprès vam acabar i els nostres pares ens van dir molt bé.

Rai, Xerrola de Cal Xerrola i jugador de cartes: L’obra ens va queda genial  però alguna cosa no tan, als pares els va encantar igual que a nosaltres. Va ser molt divertit i molt difícil però ens vam esforçar força, moltes disfresses eren molt originals i altres no tant, les originals quedaven molt bé!!! I les altres tambè!!!!!!!!

Tots podeu afegir els vostres comentaris i valoracions! Esperem rebre’ls! Només heu de deixar un comentari que publicarem tan aviat com el rebem.