L’ESCRIPTURA AMAGADA AL COS

Valoració de l’artista Mar Arza sobre el projecte En Residència al Monturiol

Aquests han sigut uns mesos d’aprenentatge i adaptació a una realitat educativa i unes dinàmiques de grup que em quedaven llunyanes del que és el meu entorn habitual a l’hora d’afrontar la creació. Hi ha un gran salt des de la pròpia feina solitària i silenciosa del taller, on s’opera un diàleg interior del tot inconscient per assimilat, a una aula plena d’alumnes, on construir ponts de comunicació que permetin establir una relació de confiança i, a partir d’aquí, estructurar un trajecte en grup encara que sigui sense un recorregut clar, al menys al principi, i amb un resultat més que incert.

Respecte al resultat, al projecte hi ha l’objectiu de concloure una obra que, a més, es senti com a pròpia. I aquest “propi” d’entrada em desencaixava amb la col·lectivitat, i em semblava el més difícil d’assolir. La qüestió de l’autoria és un debat obert a la reflexió i en aquest cas planteja interrogants interessants al fer partícip no sols un grup nombrós, si no també aliè als conceptes, a la terminologia, i en conseqüència, a les assumpcions establertes… però en canvi, totalment entregat a la intuïció. Per tant, un dels reptes era arribar a integrar tantes veus i compartir un camí en comú.

Des de un punt de vista personal resultava intrigant el fet d’experimentar fins on pot portar aquest procés, quina era la manera de restar oberta a la nova situació de translació de contextos i processos, i fins a quin punt el reblec podia portar a un resultat final inesperat fora d’una trajectòria reconeixible.

Les diferents propostes preliminars tenien aquest objectiu d’aproximació i coneixença per poder presentar i oferir el propi món, la manera de treballar i entendre el llenguatge com a eina de creació, transmetre la fascinació per la ressonància de les paraules i les múltiples capes de significació que poden albergar dins, i així poder enllaçar cultura escrita i cultura visual, alhora que donar eines per iniciar una relació més propera amb l’estructura i finalitat del llenguatge, que és en última instància el de fer-ne un ús propi i a mida. Salvant reticències a l’hora d’entendre l’art més enllà de la plàstica, va ésser sorprenent la resposta instintiva i espontània de tots i totes, i l’energia d’entrar de ple en el joc proposat amb llibertat.

Aquest procés va ser sobretot porta d’entrada a la capacitat de metaforitzar, perquè és aquesta la que ens ajuda a desenganxar-nos de la realitat per establir relacions insospitades, a imaginar, a donar-li un giravolt a la façana plana del que ens envolta, a albirar les llavors de la creativitat.

 

Però, a més, entre respostes encisadores, crec que es van obrir camins per seguir explorant al fil d’allò que va sorgir en conjunt. Es va crear un alfabet nou, que viatja cap una resposta tècnica que ens permetrà utilitzar aquest altre codi alternatiu de manera informatitzada. Un diccionari al país de les meravelles, on les paraules inventades i els seus usos i significats donaven una idea de la capacitat de fabulació d’un món més a la nostra mesura humana i personal. I, sobretot, la capacitat d’apropiació d’unes paraules més afins a partir de la intervenció i dessacralització d’un objecte intocable a la nostra cultura com és un llibre. És aquest moment d’atenció insospitada el meu preferit, quan un bisturí enfila el tall sobre les pàgines del llibre obert, i aquestes es separen del llom i emprenen el vol. Encara més quan es fa un silenci aclaparador en veure aquest tall que separa paraules com papallones tot fent formacions en l’aire despreocupat d’un cartró gris sobre la taula.

I com és que aquest silenci que arriba a crear una pàgina sola, que és absorbida d’un glop, no és l’inici d’una nova manera de encarregar la lectura d’un llibre de manera compartida i intercanviable?

De la mateixa manera, on cada un d’ells i elles, afronta una selecció de paraules properes, son capaços de escriure un vers lliure de ressò literari. Igualment objectiu assolible per immediat i juganer on les peces del trencaclosques encaixen lleugeres, voladisses amb tant sols un bufit.

Això em fa pensar que portem l’escriptura amagada al cos, i en qualsevol moment pot esclatar…

Una vegada es dóna lloc a aquesta capacitat combinatòria de les paraules, van començar uns certs dubtes cap a la idea inicial de l’obra que semblava concisa, però inviable. Va haver-hi un canvi, una evolució de la idea primera de treballar el paisatge com a font i matèria literària al desbordament d’aquest primer pensament. I el paisatge es va anar concretant cap al fragment, cap a l’acció que ens remiteix a un lloc determinat, cap a una recerca de sentiments que l’evoquen, cap a un mar de paraules rescatades per una xarxa o estat d’ànim. El mateix fet de triar dins un banc de textos ja era metàfora de l’acció de pescar.

Hi ha un procés de dubtes, de redefinició, reflexió i recerca que queda evidenciat. I aquesta és una vessant interessant del projecte en la que posar èmfasi, perquè la constància, la implicació i la intuïció del treball artístic, els mecanismes que fan rodar la creativitat, queden al descobert independentment del resultat. S’estableix aleshores un apropament i una comprensió amb el que construir un lligam emocional que revela la capacitat d’identificar allò inèdit en allò que abans ens semblava corrent o inclús ordinari. I aquí s’opera el canvi de percepció. La transformació rau en identificar la màgia (respirable i transitable) que no és sinó la pròpia capacitat d’astorament i relectura. I en aquest cas, l’educació com a procés de transformació i autoconsciència d’aquesta transformació és assolida, tal com queda reflectida en les valoracions dels estudiants.

L’objectiu comú com aglutinant, va fer d’aquest grup un cos viu que abraçava el fum d’una incertesa que anava concretant-se a mida que passaven les setmanes. I entre la intriga i el desconcert, s’anava modelant el caràcter col•lectiu del projecte. El punt on es va fer evident va ser aquest dia que baixàrem a recollir aigua de mar a la platja. Una literal captura del paisatge, una acció completa en sí mateixa que simbolitza la força amb la que un objectiu comú pot incidir en el grup. Entranya la llibertat d’imaginar petites realitats més abastables materialitzant el canvi amb aquest trasllat, gota a gota, d’una porció de mar ben entrada la terra.

També el dia de la pesca gran quan, ja amb tots els materials preparats i ormeig necessari, vam realitzar aquests grans papers que composen el tríptic final. Un dia més on l’aportació de cada un d’ells i elles era important i deixava no només un senyal visible, sinó també una empremta intangible en la subtil percepció de l’obra. Aquest intangible que es respira i nos es pot explicar nia i recolza el treball artístic.

Va ser preciós compartir aquest moment de força col•lectiva, de entesa, d’atzars… Veure com tots ballaven amb la mateixa melodia en aquesta escenografia on van teixir cada moviment, cada paraula, cada gest amb generositat. Vàrem submergir-nos, vàrem surar, vàrem escórrer emocions de la piscina intensa i particular de la vivència.

És per això precisament que l’experiència educativa roman clara, ja que el procés seguit aquests mesos aporta una metodologia integrada en la vivència, per tant assimilable de forma natural i intuïtiva. Allò viscut pertany ja a la nostra formació com a persones, aquella arran de pell que ens fa créixer la comprensió del món i de nosaltres mateixos. Aquella perdurable en el temps i en el racó últim de la memòria.

Va ser una bella coreografia sense assaig previ. Ha sigut un plaer treballar i aprendre amb tots i totes vosaltres.

Mar Arza

Des del cor ! Amb seny!

Valoració de l’experiència Mar Arza En Residència a l’institut Narcís Monturiol

Vuit mesos és molt de temps, i ara és hora de fer balanç. Em passen pel cap tantes coses…! Tinc molt recent els últims esdeveniments, el Sant Jordi, la presentació pública de l’obra… les valoracions dels alumnes… les emocions a flor de pell, vaja!
Que maco emocionar-se treballant, vull seguir tenint molts “nusets d’estómac”!!!
M’agrada la meva feina, em fascina l’art i crec que aquest projecte confirma que més enllà de les quatre parets de l’aula és possible trobar maneres de treballar diferents.

Us voldria explicar que ha representat aquest projecte pel nostre centre, des de la pràctica, des de l’experiència, la meva, una docent de plàstica.

Amb seny !

Seré fidel al títol d’aquest apartat, dir-vos que no pretenc fer teoria pedagògica del que ja està escrit, tan sols vull compartir amb vosaltres 7 punts que enumero des de l’experiència, el que crec que ha estat més rellevant del projecte, diríem els aspectes més pedagògics i conceptuals.

El projecte ha permès:

– Que l’art s’apropés a l’alumnat. No que els alumnes s’apropessin a l’art, que és una cosa molt diferent. Cada alumne i cada alumna s’ha endinsat en el món de l’art com a part implicada. A l’ inici, amb incerteses, però poc a poc els ha anat generant curiositat, il·lusió i ganes d’aprendre processos nous, una manera de fer que desconeixien, la manera de fer d’una artista. Aquest fet els ha fomentat l’ interès per aprendre, en definitiva els ha motivat. La “motivació”, aquell terme tant difícil d’aconseguir amb els adolescents d’avui…

– Realitzar un treball interdisciplinari, una manera diferent d’aprendre literatura, llengua catalana, tecnologia, música, i art. I també ha permès fer partícips del projecte a altres nivells educatius, 3r ESO i Batxillerat.
Quins projectes de l’ actual sistema educatiu promouen aquesta interdisciplinarietat real?

– Potenciar la creativitat del professorat i de l’alumnat. En aquest punt ha estat vital la presència de la Mar Arza. Una artista que ens ha mostrat un discurs sòlid i coherent, molt reflexiu i amb una execució tan delicada i precisa que ha estat una meravella observar-la treballar.
Penso que la creativitat no és innata, es pot aprendre, i una de les maneres d’aprendre és observar els processos que segueix una artista. Personalment sempre m’ha fascinat comprendre i gaudir del discurs d’una artista. M’ha servit com persona i com a docent. Ser creatiu, gaudint de creativitat.

– Afavorir la cultura de l’esforç i el rigor de la feina ben feta. Quan alguna cosa ens costa aconseguir-la i no té un resultat immediat, la valorem més. I sobretot ens fa sentir bé, perquè llavors som conscients que ens ha costat un esforç. El projecte no ha estat senzill, l’alumnat sap que ha costat, que ens ha calgut molt esforç, hem hagut de retallar moltes paraules, ens en calien moltes…

– Treballar conceptes aplicats. Hem elaborat un cartell i un punt de llibre: composició, color, enquadrament, tipografia, fotografia…. Hem fet poesia, hem fet paper, hem treballat el concepte de metàfora literària, de metàfora visual…Hem conegut nous autors: escriptors, fotògrafs, artistes…
Hem descobert paraules noves, hem treballat informàtica: el bloc, un power point (resum de 8 mesos de treball), hem aprés a resumir processos, a parlar en públic, a fer un guió del que vull dir… Conceptes necessaris des de la pràctica. El projecte ens ha portat a aprendre conceptes, no els conceptes ens han portat a fer la pràctica. Aquest tipus d’ensenyament es més significatiu per l’alumnat, sorgeix de la necessitat de conèixer, de saber com….

– Potenciar el treball en grup, el comprovar que ens cal estar units en totes les fases del procés per arribar a culminar l’obra, sobretot la implicació de tots per la presa de decisions.

Potenciar les diferents habilitats de l’alumnat, el “talent” de cadascun. 29 alumnes amb interessos diversos, tots ells amb unes habilitats pròpies, unes preferències, hem pogut potenciar-les. Ha estat important la participació del més hàbil en informàtica, de l’alumnat de tarannà més procedimental, l’alumnat més metòdic, els intrèpids, les més erudites en literatura…. tothom ha tingut un paper imprescindible per avançar en el projecte. I tots ells s’han sentit bé. S’han sentit una part important del projecte. Penso que potenciar les habilitats de cada alumne i cada alumna els fa avançar en la seva autoestima. Darrera aquesta manera d’entendre l’educació hi ha un model pedagògic que crec que hauríem de treballar molt més als instituts.

Afegir la importància que ha tingut l’existència del bloc en tot el procés, el dia a dia de l’ institut, el fet d’escriure el que fas, et fa reflexionar. Ha estat fonamental, per rellegir-ho amb els alumnes, per compartir-ho amb el món…..i sobretot, me n’adono ara, quan faig balanç, tenir escrit el que fas et permet avaluar amb més precisió.

També ha estat molt positiu explicar el projecte a tot el centre, reunir a professors i professores, a altres alumnes i compartir amb tots ells l’experiència, i sobretot que hagin estat els propis alumnes qui hagin fet aquesta exposició.

No tot ha estat un camí de roses. Alguns entrebancs!

No tot ha estat un camí de roses, fer un projecte d’aquestes característiques amb 29 alumnes de 4t d’ESO no ha estat fàcil. Primer per la feinada que això suposa a tots els nivells, i després per la dificultat de fer-los sentir un grup, una pinya !!

També dir-vos que tenim acostumats als alumnes a treballar per franges d’una hora, i a cada hora canviem d’activitat (català, castellà, mates, música, tecno…..) no estan acostumats a treballar molt de temps en una mateixa tasca. Tenen la necessitat de canviar d’activitat. Els hem acostumat així! Amb una mica de sort, connecten i desconnecten per hores, 5 dies a la setmana. Alguna part del projecte els ha estat feixuga. Retallar paraules va ser la part amb més dificultat, suposava molt d’esforç i concentració dia rere dia.

La organització hermètica dels centres, el que abans us deia, hora a hora, no facilita aquest tipus de projectes. Molts hem gaudit amb i del projecte però d’altres a l’ institut l’han patit, amb amor, però l’han patit. Si cada dijous tinc classe d’educació física al gimnàs i és l’únic dia que el puc fer servir i la Fanny i el seu projecte l’ocupa setmana rere setmana, què faig?
Gràcies a tots per haver acceptat aquests entrebancs amb alegria, sense vosaltres no ho haguéssim pogut fer. Llegiu-vos aquestes línies, espero que aquest balanç demostri que ha valgut la pena.

I … hauria d’anar acabant…, gràcies Núria i Laia, per moltes coses, moltíssimes, per la vostra iniciativa, pel vostre entusiasme, per ser tant competents, penso que hem fet un bon equip. Gràcies al professorat i al personal del Monturiol, som una pinya! i això es nota! Tots formeu un bocinet d’aquests PEIXOS D’ESTIMA!

Aquesta experiència ha anat més enllà, ho ha explicat molt bé en la seva valoració una alumna, la Núria Mallofré, hem aprés, hem viscut, hem fet viure i fem significatiu aquest aprenentatge per sempre.

I que dir-te Mar…, t’he deixat pel final, perquè se’m fa un nuset a l’estómac….Quin plaer veure’t treballar, pensar, gaudir amb el que fas…. ja saps, l’art es troba molt allunyat de les escoles inclús m’atreviria a dir de la societat, es te poc coneixement del procés que implica una obra d’art compromesa. Assistim a galeries, a museus i acostumem a veure resultats, i com hem comentat molts cops, que important és el procés…..! Gràcies des del cor, per compartir amb nosaltres el teu talent, et seguiré, m’interessa el teu discurs…!

Mar, et devia aquests dos fragments musicals, m’encanten…

Cliqueu mentre acabeu de llegir aquest escrit… música, poesia, art …PEIXOS D’ESTIMA !!!

  • Bach Harpsichord Concerto In FM
  • Ráida Women of Ireland

A tots, un mar de gràcies, que regni la vocació de transmetre passions !

El mar és una plaça,
l’horitzó que no cessa,
un llençol de paraules sense temps,
l’antic mirall del vent,
el somni alliberat.

El mar és l’oblit que retorna,
un núvol blau abans del núvol,
el gest de l’aigua i la sal ardent,
l’escenari on el cicle s’inicia
i un immens cementiri.

El mar és un color,
un misteri de llum que el silenci devora,
la dimensió on el tacte s’alenteix.

Carles Duarte

Fanny Figueras
Professora de Plàstica
Institut Narcís Monturiol Montbau !

Un petit tresor !

Valoracions de l’ alumnat sobre el projecte Mar Arza En Residència a l’Institut Narcís Monturiol

Aquí us mostro un buidat d’un treball molt ampli, son les valoracions que han fet els 29 alumnes de 4t d’ ESO que han participat en el projecte. Els vaig demanar un resum del que havíem fet durant els vuit mesos de treball amb la Mar, i sobretot els vaig remarcar que m’interessava que obrissin el cor, que m’expliquessin un valoració personal acurada de l’experiència viscuda.
Quin tresor !… és fantàstic, algunes de les seves paraules m’han emocionat !
Fixeu-vos amb els títols, cada alumne titula aquesta recopilació de sensacions i sentiments posant èmfasi en un o altre aspecte.
Em sento feliç, l’experiència els ha estat colpidora, i l’experiència és font de coneixement, per tant, objectiu complert !!!!

Fanny Figueras

PEIXOS D’ESTIMA Mar Arza
“Penso que aquest projecte ha estat molt interessant i maco de realitzar. El fet de treballar colze a colze amb una artista de veritat per crear una obra d’art és una cosa increïble, ja que a més, se surt de la rutina d’una classe per obrir-nos un nou món completament diferent al que havia viscut fins ara en una classe. A més les sortides al mar han estat molt divertides i he entrat una mica en el món de les llibreries de vell, un lloc al qual no havia estat mai i que m’ha sorprès. He aprés molt amb el pas de l’artista pel nostre institut i és una experiència que estaria bé tornar a repetir”.
Ariel Moreno

Treball del projecte
“Aquest projecte ha estat molt sorprenen per mi que mai havia fet una cosa semblant. També m’ha sorprès els passos que s’han de fer per poder fer una obra, has de tenir una idea, estudiar-la, veure si funcionarà… entre altres coses.
L’artista Mar Arza és una persona amb molta paciència i n’ha tingut molta amb nosaltres, ella mai havia estat amb tants nois i noies, ha estat un repte que hagi pogut fer amb nosaltres una obra tant bona. Tornaria a repetir l’experiència”.
Jose Vaca

PEIXOS D’ESTIMA
“Amb el projecte he après a ser més endreçat, i que quan et compromets a fer una cosa s’ha d’acabar, he après a ser col·laborador i m’ha agradat que en el projecte hi hagi participat tothom. Ara quan miri una obra d’art la miraré de forma més concreta amb més detall”
Toni López

L’artista i nosaltres
“He aprés ha valorar una obra d’art, quan abans veia fotos d’alguna o les veia en persona mai hagués pensat que comporta tant de treball i esforç. Nosaltres hem tardat un munt de mesos en saber que volíem fer i tot ha anat sorgint a poc a poc. També crec que ens ha ajudat ha treballar més en equip. M’agradaria començar de nou una experiència com aquesta”
Zoila Miguel

Mar de paraules
“Les tres pesques ens van portar temps, un matí sencer, però jo estic segura que va valdre la pena, ens ha quedat un resultat fantàstic.
…”Quan la Fanny ens va comunicar que exposaríem el projecte que hi havia gent interessada en veure el que havíem fet, vaig pensar que era una cosa important el que havíem fet. Mai pensava que ho hagués pogut fer, he estat orgullosa de tots nosaltres”
Judith LLevot

Projecte amb la Mar
“El projecte m’ha agradat i m’ha semblat interessant, hi ha hagut moments que m’han semblat cansats, per exemple lo de retallar paraules. He pogut comprovar el treball que porta fer un projecte així, ara quan vagi als museus em miraré les obres d’art d’una altre manera”
Maria Esteve

Projecte
Crec que ha estat una experiència molt bona, no m’imaginava que darrera una obra hi hagués tant de temps per acabar-la, no és gens fàcil. M’ha agradat molt la idea d’anar a buscar aigua de mar.
Ferran Castillo

Peixos d’estima
“M’ha agradat molt fer aquest projecte i penso que s’hauria de repetir més anys”
Laia Sunyer

Projecte amb la Mar Arza
“Aquesta activitat ha estat una molt bona idea. M’ha agradat molt. M’ha ensenyat una nova cara de l’art. Sense adonar-te’n vas aprenen un munt d’aspectes sobre l’art.
Quan varem fer la recerca de paraules em va agradar ser la persona que trobés PEIXOS D’ESTIMA i que fos la frase que li agradés a la Mar. Per a mi ha estat un privilegi que el títol de l’obra fos aquest.
També em va agradar ajudar a la Fanny a col·locar els vinils de la sala d’actes, eren frases fetes per nosaltres.
Ha estat molt emocionant i ho recordaré sempre, 120 persones a la platja a buscar aigua de mar, no havia pensat mai anar a buscar aigua de mar!
Ha estat una experiència per tornar-la a viure i en tindré sempre un record”
Anna Gonzàlez

Projecte En Residència i obra Peixos d’ Estima.
“El projecte m’ha agradat, he trobat la idea molt original i ens ha servit per trencar la rutina de les classes normals, aquest ha estat un projecte divertit i alhora aprenies coses”.
…..”He aprés que a l’art contemporani els detalls son molt importants, que has de mirar molt bé una obra per poder entendre-la, que el procés per fer l’obra és tant important com el resultat final”
Laura Malo

Peixos d’estima. Mar Arza
“La meva opinió es que hi ha diverses formes de fer art però també de veure’l”
El projecte m’ha servit també per veure una altre manera de fer literatura”
Asier Sànchez

En Residència
“Mai a l’ institut i a l’escola havia fet una activitat així i amb tanta continuïtat. Jo l’art contemporani el trobava estrany, sense sentit. Però una vegada has format part d’una obra, t’adones que tot té un perquè i els detalls son molt importants, sinó perquè hauríem d’anar a buscar aigua de mar? He explicat el projecte a alguns amics, la majoria feien cares rares o et deixaven anar “si això era el que fèiem a l’ institut avui en dia”. Ells no poden entendre que hi ha coses que no s’aprenen ‘empollant’ un llibre i després fent un examen. Estic segura que si la Fanny en hagués explicat la teoria de l’art contemporani la meitat no ho hagués entès i l’altre meitat s’ho hagués aprés de memòria i quan hagués acabat el curs pocs recordarien el que havien estudiat. Ara en canvi la majoria dels alumnes si els hi preguntes et respondran i quan acabi el curs encara ho sabran. Amb aquest projecte l’art s’ha apropat a nosaltres i n’hem format part. A mi personalment m’ha fet canviar la visió que tenia, ara quan vegi una obra me la miraré més detingudament, intentant interpretar-la…..
….”L’activitat que més m’ha agradat ha estat la de retallar paraules dels llibres, en funció del dia que tenies et sortien frases més optimistes o pessimistes, tot elles molt nostàlgiques”.
…..”Vaig trobar molt original la idea de la Mar de fer un paral·lelisme entre la pesca, la fabricació de paper i l’escriptura”.
…“ la Mar ha sabut transmetre’ns la seva passió per la poesia”
Núria Mallofré

Projecte en Residència
“Aquest projecte m’ha interessat per diferents motius, m’ha fet veure quin és el procés de creació d’una obra d’art ja que quan jo veia una obra d’art no em semblava res, però he vist que l’he de mirar amb atenció per poder veure que ens vol dir i pensar en el que ha costat fer-la. També he aprés veient el mar a l’ hivern i les botigues de llibres vells, m’ha servit per col·laborar amb el meus companys, ajudar-me a expressar i ha treballar en grup.”
Rubén Bravo

Procés del projecte: Peixos d’Estima
“Ha estat una experiència agradable poder formar part d’una obra d’art contemporani juntament amb una artista. Ha estat curiós com el projecte ha anat prenen forma fins arribar a l’obra final. Una obra plena de simbolisme i que hem anat fent entre tots plegats”
Sónia Santos

PEIXOS D’ESTIMA
“M’ha semblat molt interessant aquest projecte perquè és una activitat diferent a les activitats normals. La part que més m’ha agradat ha estat la part final, la part on teníem que pescar paraules a la piscina i amb la xarxa”
Ester Sánchez

Projecte En Residència
“Crec que després del projecte miraré les obres d’art d’una altre manera que una obra pot ser complicada encara que a simple vista no ho sembli.
M’ha agradat veure com pensa la Mar i aprendre coses noves”
Ivan Outumuro

PEIXOS D’ESTIMA
“Al començament quan va venir la Mar, recordo que no entenia molt bé el treball que anàvem a fer: un abecedari propi, un mar de paraules… tot em resultava diferent… De les primeres activitats em va agradar molt la idea de fer una frase i simplificar-la al màxim…..
La fase de retallar paraules també em va agradar molt, a més es feia silenci absolut….. Quan vam fer les proves a classe de l’obra final ja vaig veure clara la idea…. L’obra ha quedat molt bonica, molt millor del que tots imaginàvem…
M’ha agradat poder exposar el treball davant l’ institut, vaig veure que tots ens havíem involucrat molt en el projecte i que valia la pena representar-ho davant de tots”
Mateo Sesma

Un mar de paraules
“Crec que tots nosaltres hem estat molt afortunats, hem tingut la sort de compartir i fer classe amb una artista, tenir un altre punt de vista a l’hora de veure l’art. Per la meva banda jo he aprés molt, una experiència inoblidable.
Camilo Mina

PEIXOS D’ESTIMA
“Durant el període del projecte, he aprés coses de les quals mai m’hagués preguntat a mi mateix o mai m’hagués parat a raonar. Ara aprecio més el detall i em miraré les obres d’art d’una altra manera. Ha estat un experiència molt agradable i fabulosa. Crec que aquests treballs en grup són molt bons, faciliten la comunicació entre els companys. El resultat final ha estat una meravella, dona una sensació estranya, antiga, interessant”.
David Paniora

Proyecto Pesca
“La inspiración y la creatividad son las bases de esta gran obra, después de tanto trabajo se pudo llegar al objetivo. He aprendido que el empeño puede ser mucho para lograr lo que se quiere. He aprendido como varias ideas pueden estar ligadas en una de sola.
Daniela López (la Daniela s’incorpora al centre a la part final del projecte)

Projecte En Residència
“Amb el projecte he descobert les llibreries de vell, m’han interessat molt. També he aprés que ens hem de fixar més en els detalls, i així es pot entendre més l’art contemporani”
Jardiel Rodellas

En Residència
“Crec que el projecte és molt interessant i innovador, m’ha agradat molt com hem relacionat l’art i el mar. Destacaria la paciència i constància que s’ha de tenir per fer una obra d’art. Després del projecte em miraré les obres d’una altre manera per senzilles que semblin”
Alex Cóndor

Projecte
“Una obra d’art ara mateix no la miraria amb els mateixos ulls, perquè ser el treball que costa. El que més m’ha agradat es veure el procés, com arribar a l’últim punt de l’obra final”
Adrià Redolad

PEIXOS D’ESTIMA
“M’ha agradat molt l’abecedari propi que vàrem fer. També crec que t’apropa a l’art a través d’una artista, i que encara que no sàpigues interpretar una obra a simple vista és bo veure el procés i com s’ha arribat al final”
Carla Escudero

Projecte amb la Mar
“M’ha agradat molt la part final del projecte, sobretot posar la polpa a la piscina.
També ha estat emocionant tenir una persona com la Mar al costat que t’ensenya coses noves, maneres diferents de veure les coses”
Alba Guilera

Mar Arza al Monturiol
“El projecte m’ha agradat molt i m’agradaria que encara continués, m’ha apropat a una artista i m’ha canviat la manera de veure les obres d’art. Ara m’aturaré i intentaré interpretar el significat. El fet de treballar amb una artista ha fet que tingui més imaginació”
Kimberly Reyes

PEIXOS D’ESTIMA
“M’ha agradat molt fer aquest projecte ja que mai hagués pensat que jo podria fer una obra d’art.
Crec que aquest projecte es tindria que fer a tots els instituts ja que t’obre ells ulls i et fa veure que l’art no es aquella cosa avorrida que només mires i no et dona res, sinó que darrera de cada quadre hi ha persones amb molta il.lusió treballant i esforçant-se al màxim per que quedi el millor possible. Realment crec que la Mar ens ha obert els ulls a tots, ens ha fet sentir un equip, ens ha fet sentir emocions noves, interès per l’art. Cada vegada que miro l’obra PEIXOS D’ESTIMA em sento molt orgullosa d’haver participat en fer-la.”
Ada González

En Residència
“Aquest projecte ha estat una experiència inoblidable ja que aquestes coses no acostumen a passar cada dia. Que et portin una artista a l ’institut i que t’ensenyi lo dur que és fer una obra i el llarg procés que comporta.
Jo, sincerament m’ho he passat molt bé i m’ha servit per donar-me compte de que el que jo vull ser està relacionat amb l’art, i en part aquest interès ha estat a partir de veure que jo era capaç de tirar endavant i esforçar-me per fer aquest projecte.
M’ha encantat compartir amb els meus companys una obra que ja podem dir que és nostra i que hem aconseguit gràcies a estar tots units i treballant en equip que això és una cosa que no sempre podem aconseguir.”
Ariadna Artola.

Un “nuset d’estómac”…!

A tots els que us agrada l’art, a tots els que gaudiu amb la vostra feina, als que us agrada emocionar-vos… espero haver “pescat” les paraules adequades per descriure-us el meu “nuset d’estòmac” durant l’acte de dijous 5 de maig, la presentació pública de PEIXOS D’ESTIMA !

L’escenari, el Monturiol, a la sala d’actes, tot decorat per l’ocasió. A l’esquerra una exposició dels elements que ens han acompanyat durant l’estada de la Mar al nostre centre: l’abecedari, el que queda dels llibres retallats, una capseta de retalls de paraules, tres botelles: amb aigua de mar, amb polpa d’Abacà i amb polpa de llibre vell, els 29 cartrons treballats per retallar paraules i els treballs dels alumnes.

Al mig, l’escenari, la pantalla de projecció, i les parets decorades amb 14 frases de vinil, un recull de fragments poètics “pescats” pels alumnes, fruit d’unir els conceptes PEIXOS i d’ ESTIMA, llegiu-los són preciosos:

Pescar en un mar de llàgrimes
S’adormia bressolat de blavors
[…] tes mans arrels bategant de neguits
L’esperit viu de l’ona
[la mà dibuixant cap paraula eixuta]
LLIBERTAT ASSERENADA MAR ENDINS…
…el mar escopia les despulles de la presa
La set dels meus llavis és una mar pacífica
[Desig d’escata vermellosa]
Navegar la prosa àgil i persuasiva
grumejar llàgrimes

I a la dreta, un focus il.lumina la gran obra, PEIXOS D’ESTIMA !!!

Intervenen, la directora que presenta l’acte, la Laia, amb el seu tarannà segur, explica les Residències d’aquest curs i presenta de manera delicada, amb les paraules justes, intenses, la nostra Residència.

Em toca, les palpitacions s’intensifíquen, ho noto, però vull transmetre serenor…

Presento als alumnes, el Mateo, la Núria, la Sònia, el Camilo, l’Ariel i la Laura. Exposen, ajudats d’un power point, el procés seguit des de que va arribar la Mar a l’institut fins la culminació de l’obra… una música suggerent: “spiegel fur spiegel” d’Arvo Part, sons enregistrats del mar, i en la part final “al mar” del grup Manel…

  • “spiegel fur spiegel” d’Arvo Part
  • sons enregistrats del mar
  • “al mar” del grup Manel
Spiegel

Sons del mar

Al mar

Un clima suggerent …!

És l’hora de la Mar, la nostra artista, ens explica l’experiència viscuda, ho viu, ho sent…com l’obra mateixa: serena, càlida, ens atrapa en la seva “xarxa poètica de paraules”… Ens captiva!

Va més enllà, el projecte s’eixampla, ens explica que l’abecedari s’està convertint en l’alfabet Monturiol, una font d’escriptura….hi està treballant, que maco, tindrem un alfabet propi… ens el podrem descarregar!!! Ens mostra unes imatges de com les nostres lletres van agafant formes coherents…

Em torna a tocar, “el nuset” no se’n va, és l’hora de les valoracions, presento a l’Ariadna i a l’Ada ens llegiran un petit tresor, les seves reflexions, les seves emocions…:

“Aquest projecte ha estat una experiència inoblidable ja que aquestes coses no acostumen a passar cada dia. Que et portin una artista a l ’institut i que t’ensenyi lo dur que és fer una obra i el llarg procés que comporta. Jo, sincerament m’ho he passat molt bé i m’ha servit per donar-me compte de que el que jo vull ser està relacionat amb l’art, i en part aquest interès ha estat a partir de veure que jo era capaç de tirar endavant i esforçar-me per fer aquest projecte.
M’ha encantat compartir amb els meus companys una obra que ja podem dir que és nostra i que hem aconseguit gràcies a estar tots units i treballant en equip que això és una cosa que no sempre podem aconseguir”
Ariadna Artola.

“M’ha agradat molt fer aquest projecte ja que mai hagués pensat que jo podria fer una obra d’art.
Crec que aquest projecte es tindria que fer a tots els instituts ja que t’obre ells ulls i et fa veure que l’art no es aquella cosa avorrida que només mires i no et dona res, sinó que darrera de cada quadre hi ha persones amb molta il.lusió treballant i esforçant-se al màxim per que quedi el millor possible. Realment crec que la Mar ens ha obert els ulls a tots, ens ha fet sentir un equip, ens ha fet sentir emocions noves, interès per l’art. Cada vegada que miro l’obra PEIXOS D’ESTIMA em sento molt orgullosa d’haver participat en fer-la.”

Ada González

Ara el “nuset a l’estómac” creix, em sento bategar el cor i la tremolor de mans, son emocions que no puc controlar, però a la veu no es nota.
Agafo el micròfon i vull dir poques paraules, les valoracions senceres ja es llegiran al bloc, però he de dir alguna cosa, el que sento, el que vull que recordin tots, l’experiència d’una docent de plàstica.

Per acabar, llegeixo un fragment d’una alumna, resumeix molt bé el que esdevé aquest projecte, no desvetllo el nom, però el seu text m’emociona, vull compartir aquest moment amb els presents.
És el moment més intens, el que dona per acabat l’acte, agafo aire…:

“Mai a l’ institut i a l’escola havia fet una activitat així i amb tanta continuïtat. Jo l’art contemporani el trobava estrany, sense sentit. Però una vegada has format part d’una obra, t’adones que tot té un perquè i els detalls son molt importants, sinó perquè hauríem d’anar a buscar aigua de mar? He explicat el projecte a alguns amics, la majoria feien cares rares o et deixaven anar “si això era el que fèiem a l’ institut avui en dia”. Ells no poden entendre que hi ha coses que no s’aprenen ‘empollant’ un llibre i després fent un examen. Estic segura que si la Fanny en hagués explicat la teoria de l’art contemporani la meitat no ho hagués entès i l’altre meitat s’ho hagués aprés de memòria i quan hagués acabat el curs pocs recordarien el que havien estudiat. Ara en canvi la majoria dels alumnes si els hi preguntes et respondran i quan acabi el curs encara ho sabran. Amb aquest projecte l’art s’ha apropat a nosaltres i n’hem format part. A mi personalment m’ha fet canviar la visió que tenia, ara quan vegi una obra me la miraré més detingudament, intentant interpretar-la…..
….”L’activitat que més m’ha agradat ha estat la de retallar paraules dels llibres, en funció del dia que tenies et sortien frases més optimistes o pessimistes, tot elles molt nostàlgiques”.
…..”Vaig trobar molt original la idea de la Mar de fer un paral•lelisme entre la pesca, la fabricació de paper i l’escriptura”.
…“ la Mar ha sabut transmetre’ns la seva passió per la poesia”
Núria Mallofré

Que maco Núria, és molt gran el que has escrit!!!

Ha estat emocionant llegir-ho !

A poc a poc es desfà “el nuset d’estómac”… ara em queda el bon record d’un dia inoblidable !

Un mar de gràcies a tots per haver-ho fet possible !
Fanny

PUBLIQUEM UN CARTELL I UN PUNT DE LLIBRE !!!!

En relació amb el projecte i relacionat amb el procés de la Mar Arza, per commemorar els 30 anys del Sant Jordi del Monturiol hem creat un cartell:
SANT JORDI 2011, un mar de paraules. La fotografia és obra de la Núria Mallofré i la Laura Malo (alumnes 4t d’ ESO), i en la composició final del cartell han participat la Mar Arza, l’Octavi Ruiz i jo mateixa.
Com podeu veure, el tema del cartell està relacionat amb el tema de l’obra final: el mar.

cartell2011un-mar-de-paraules

En la mateixa línia també hem editat 500 punts de llibre, aquesta ha estat una manera de deixar un record inesborrable d’aquests 30 anys del Sant Jordi del Monturiol i de deixar constància del pas de la Mar Arza pel nostre centre dins el projecte d’En Residència. La fotografia del punt és de l’Octavi Ruiz, i en la composició han participat la Laia Sunyer, el Mateo Sesma (alumnes de 4t d‘ESO), la Mar Arza i jo mateixa.

Fanny Figueras

punt02rev_copiacontra

Presentació del procés de creació de ‘Peixos d’estima’

El dimecres 13 i el divendres 15 d’abril, per la commemoració dels 30 anys del Sant Jordi, es va presentar al nostre institut el procés de creació de l’obra PEIXOS D’ESTIMA realitzada amb la Mar Arza. En les anteriors entrades al bloc haureu vist el procés fins a les primeres proves de l’obra final. El power point que adjuntem va ser explicat pels alumnes de 4t participants al projecte. Preten ser un resum del procés i es veu la culminació de l’obra.

El dia de la gran pesca final !

Dijous 7 d’abril, 9h del matí, ja ho tenim tot apunt, preparem materials: polpa de paper d’Abacà, polpa de paper vell, aigua de mar, xarxa, paraules retallades.

Fem tres grups, per fer tres pesques, dos alumnes per cada costat de la piscina.

Buidem les garrafes d’aigua de mar a la piscina de 2 x 2 metres que hem instal·lat al pati de l’ institut.

I comença el procés!. Col·loquem al bastidor la xarxa mosquitera ho subjectem amb uns sergents i ho deixem surar a l’aigua.

Afegim la polpa de paper, la xarxa, la cola i col·loquem les paraules retallades entre la xarxa, tornem a afegir més polpa i la Mar afegeix la polpa de paper vell…

L’Anna González col.loca la frase PEIXOS D’ESTIMA, la seva gran troballa.

Aixequem tots plegats el bastidor i deixem que l’aigua s’escorri….

Després deixem reposar la pesca al terra perquè s’assequi.

Què emocionant!

Repetim el procés tres cops.

Aquest és el resultat final.

L’obra PEIXOS D’ESTIMA ens sorprèn !!!.

Us mostrem imatges de l’obra ja seca i col·locada sobre el bastidor de fusta

Quines textures !!! Què intensa !!! És fantàstica !!! Ens ha captivat a tots!!!!

Aigua de mar

Calen molts litres d’aigua de mar per a la gran pesca final. Els estudiants de tercer i quart d’ESO de l’institut van a la platja de la Barceloneta carregats amb 90 garrafes d’aigua. Tornen amb gairebé 500 litres d’aigua de mar.

La Mar Arza fa un vídeo de la sortida.

Paraules pescades!

Ja s’han assecat les tres proves, la polpa de paper sembla la brumera de l’aigua de mar, la xarxa, les paraules…

A classe observem les tres proves, ens agraden les textures, i el símil de l’art de la pesca enfront l’art d’escriure…

I continua la pesca…, representem la frase PESCA D’ESTIMA.

Concretem el retall de paraules en dos grups, dos columnes, sentiments positius que ens representaran la paraula “d’estima”, i paraules relacionades amb el mot “pesca” (mariner, pescador, peix, aigua de mar, nàufrag….)

Un cop fetes les columnes ens atrevim a construir frases que relacionin les dos columnes….

Involucrem a molts alumnes, tots els 60 de 4t d’ESO, els batxillerats de Literatura Catalana, Llengua catalana……necessitem moltes paraules per l’obra final!!!!

Surten frases molt poètiques, precioses!