Ja una mica cansat d’ agafar el tren per aixecar-me aviat i tornar a l’ hora de ficar-me al llit, el dissabte decideixo ser insostenible i m’ enfilo cap a Barcelona a sobre de la meva lleial i infatigable Leonardo 250cc.

• Vuitena sessió: el portugués Veríssimo Toste ens parla de com fer atractiva la lectura als nostres alumnes i de com trencar el cercle viciós que fa que no trobin cap plaer en la lectura. Proposa que siguin els alumnes mateixos qui decideixin les preguntes de l’ examen i que es tractin els llibres com llibres, i no com una excusa per fer vocabulari o gramàtica.  A més a més, ens ofereix la pàgina de BritLit, on podem escollir entre 30 textos amb idees per tractar-los a classe. Els professors assistents sortim amb uns quants dubtes sobre l’ efectivitat del que fem a l’ aula amb les nostres lectures.
• Novena sessió: una de les més pocs relacionades amb el tema de l’ anglès, però per això menys interessant. Anne Dwyer, qui ja havia participat en alguna edició anterior de la convenció de l’ APAC, parla de les diferències generacionals dels nostres alumnes, la nostra o la dels nostres pares i avis. Arriba a la conclusió de què són molt diferents, i que o bé ens hi adaptem nosaltres o bé ells mai ho faran. Entre les seves idees, com no, aprofitar al màxim els ordinadors a l’ aula (?) i oferir-los apunts directament per via informàtica.
• Desena i última sessió. Ja cansat arriba la darrera conferència, aquesta vegada sobre l’ ús de la informàtica a l’ aula. Moltes idees, però només aplicables el moment en què el finançament de la Conselleria d’ Educació ens permeti tenir ordinador a classe.

I finalment cap a casa, això sí, amb una carpeta plena d’ apunts, idees i referències a materials que vull llegir. A part d’ això, el bon record de trobar-me amb antics companys de feina, facultat i oposicions. Dilluns… tornada a les aules.