Friday’s sessions at the APAC convention

Tercera sessió: Michael Mcarthy es pregunta què és el que realment ensenyem a les aules i ho contrasta amb els resultats analitzats per ordinador que demostren que les paraules més freqüents no són normalment les que surten als llibres.
Quarta sessió: en Marc Olmedo, company d’ universitat i de feina a l’ Hospitalet, mostra juntament amb altres professors de l’ escola oficial d’ idiomes com es poden utilitzar els tòpics culturals per ensenyar anglès. Entre els tòpics, la religió, el futbol, el menjar i… com no, el te. D’ aquest últim val la pena veure aquest rap descarat sobre els costums anglesos que porta el títol de ‘Motherfucking tea’.

Cinquena sessió: una manera diferent d’ ensenyar com es fa el futur en anglès és la de la professora Sarah Bishop, qui després d’ analitzar la teoria i els exercicis que ofereixen els llibres conclou que tots són plens d’ incongruències i excepcions inexplicables. La solució? L’ hauran de jutjar els alumnes de 3r d’ ESO, amb qui posaré a proba la seva teoria.
Sisena sessió: Gerard McLoughlin parla de com els llibres s’ allunyen de l’ anglès real i proposa textos extrets de la vida mateixa.
Setena sessió i última del divendres: Josh Goldsmith ens demana que aprofitem els coneixements de català i castellà que tenen els alumnes per aprofundir en l’ anglès. De fet, posa en dubte que les classes íntegres en anglès siguin millors que les classes en què la llengua materna dels alumnes sigui present.

Bloc d’ anglès a Cubelles