Els comparatius comparen alguna cosa amb una altra, pot ser més o menys alt, interessant, difícil, ros, etc. Els superlatius, per la seva banda, només ens diuen que aquell objecte o persona és el número 1 de la seva categoria (el més alt, la més interessant, la menys difícil, el menys ros, etc.)

Comparative adjectives compare things with one another. Something can be taller than, more interesting than, harder than or blonder than, etc. Superlative adjectives, on the other hand, only tell us that that object or person is the number one in its category (the tallest, the most interesting, the least hard, the least blond, etc.)

Per fer tot això, l’ anglès té dues maneres. La llarga i la curta. La llarga consisteix en no tocar la paraula i posar-li ‘more’ al davant i ‘than’ al darrera:

In order to do all this, English has got two ways. The long one and the short one. The long one consist of leaving the word alone and adding ‘more’ in front and ‘than’ after it:

• interesting = interessant
• more interesting than = més interessant que
• the most interesting = el més interessant

El mètode curt consisteix en afegir -er a l’ adjectiu i ‘than’ per fer el comparatiu. Per fer el superlatiu, fem servir ‘the’, seguit de l’ adjectiu acabat en ‘-est’ o ‘-st’.

The short way consists of adding -er and ‘than’ to make the comparative grade. In order to do the superlative grade, we use ‘the’ followed by the adjective ending in ‘-est’ or ‘-st’.

• long = llarg
• longer than = més llarg
• the longest = el més llarg.