PER QUÈ ENS CONVÉ TENIR CURA DELS BOSCOS?

Per què ens convé tenir cura dels boscos?

En el marc de l’Any Internacional dels Boscos i amb l’objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre la gestió sostenible i la conservació dels boscos, el Centre UNESCO de Catalunya, amb el suport de l’Obra Social Catalunya Caixa, ha elaborat diverses publicacions.

III Jornades Cultura de Mediació: Desenvolupant eines i construint pràctiques

L’Institut de Ciències de l’Educació de la Universitat de Barcelona té prevista la realització de les III Jornades Cultura de Mediació: Desenvolupant eines i construint pràctiques.

Us demanem, si us plau, que feu difusió d’aquesta informació entre el professorat del centre. Més informació

Per a informació de la resta d’activitats que organitza l’Institut consulteu el web:
http://www.ub.edu/ice

Mestres grans amb criatures petites

Mestres grans amb criatures petites.

Aquest és el nom d’un nou fòrum a la web de Graó.

En aquesta ocasió, proposen que opinem a partir de l’article de la Clara Guindulain. Quina és es la teva experiència? Què en penses, de la situació que es planteja?

Accés al fòrum: www.grao.com/forums/mestres-grans-criatures-petites

Jornada Estatal sobre Llegim en parella

El Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI), informen de la celebració, el propers dies 4 i 5 de maig, de la Jornada Estatal sobre Llegim en parella, organitzada per l’ICE de la Universitat Autònoma de Barcelona, amb el suport del Departament d’Ensenyament de la Generalitat de Catalunya.

L’objectiu de la jornada és servir de punt de trobada i reflexió sobre la pràctica i el coneixement construït per les xarxes de centres que a Catalunya, Euskadi i Aragó han implementat el programa Llegim en parella i com una oportunitat per presentar-lo a la comunitat educativa en general.

Informació sobre Llegim en parella: grupsderecerca.uab.cat/grai/content/llegim-en-parella-0

La jornada està oberta a professionals de l’educació interessats en l’aprenentatge entre iguals, la participació familiar i la lectura.

Informació la jornada i el termini d’inscripció: ice2.uab.cat/llegim_parella.

Grup de Recerca sobre Aprenentatge entre Iguals (GRAI): grupsderecerca.uab.cat/grai
Equip adherit a SINTE www.sinte.es
Departament de Psicologia de l’EducacióUniversitat Autònoma de Barcelona

Jornada sobre Avaluar els resultats educatius

En aquesta jornada es buscaran respostes a les següents preguntes:

  1. Què ens preguntem el professorat sobre les proves d’avaluació dels resultats dels alumnes?
  2. Serveixen per a la millora qualitativa a les aules?

Dades de la jornada

  • Lloc: Teatre Auditori de Salou (Advocat Gállego, 2, 43840 Salou)
  • Dissabte: 5 de maig, de 9 a 14 h
  • Preu: col·legiats gratuït, no col·legiats 15 €
  • Informació i inscripcions www.cdl.cat/actividades/jornada

Any Europeu de l’envelliment actiu i la solidaritat intergeneracional

El 2012 és l’Any Europeu de l’Envelliment actiu i la Solidaritat entre generacions.

La unió Europea ha posat a l’abast dels centres educatius i de les institucions dels estats membres diferents iniciatives per a col·laborar amb idees engrescadores, accions solidàries i pràctiques de referència i qualitat en aquest tema.

Podeu penjar les vostres iniciatives en la base de dades internacional sobre Any Europeu de l’Envelliment actiu i la Solidaritat entre generacions.

Fins el 20 d’Abril 2012 també es poden enviar breus articles amb exemples de bones pràctiques:satge tant per si teniu pràctiques a aportar com si per si us és interessant donar un cop d’ull al que fan altres centres.

Informació al bloc Accions de coordinació per a l’Impuls de les llengües

Una migdiada de dotze anys

Article de Carles Capdevila (Periodista) publicat al diari Avui, el 25-10-2009

Educar deu ser una cosa semblant a espavilar els marrecs i frenar els adolescents. Just al contrari del que fem: no és estrany veure nanos de quatre anys amb cotxet i xumet parlant pel mòbil, ni tampoc ho és veure’n de catorze sense hora de tornar a casa.

N’hem dit sobreprotecció, però és la desprotecció més absoluta: el nen arriba a l’insti sense haver anat a comprar una trista barra de pa, just quan un amic ja s’ha passat a la coca.

Sorprèn que hi hagi tanta literatura mèdica i psicopedagògica per afrontar l’embaràs, el part i el primer any de vida, i es faci un buit fins als llibres de socors per a pares d’adolescents de títols suggerents com El meu fill em pega o El meu fill es droga. Els nens d’entre dos i dotze anys no tenen qui els escrigui.

Des que abandonen el bolquer (ja era hora!) fins que arriben les compreses (i que durin), des que els desenganxes del xumet fins que t’ensumes que s’han enganxat al tabac, els pares fem una cosa fantàstica: descansem. Reposem forces de l’estrès d’haver-los parit i ensenyat a caminar i ens en desentenem fins que tocarà anar-los a buscar de matinada a la disco. Ara que per fi tornem a poder dormir, i fins que la por a l’accident de moto ens torni a desvetllar, fem una migdiada educativa de deu o dotze anys.

Algú s’esgarrifarà pensant que aquest període és precisament el moment clau per educar-los. Tranquil, que per alguna cosa els portem a l’escola. I si arriben immadurs a primer d’ESO que ningú no pateixi, allà els esperen els col·legues de batxillerat que ens els sobreespavilaran en un curs i mig, màxim dos. Al model de pares que sobreprotegeix els petits i abandona els adolescents ningú no els podrà acusar d’haver fracassat educant els seus fills. No ho han ni intentat.

L’article al bloc del Carles Capdevila

Hi ha una versió en castellà, més llarga però no n’he pogut comprovar l’autenticitat dels fragments “afegits”:

Educar debe de ser una cosa parecida a espabilar a los niños y frenar a los adolescentes. Justo lo contrario de lo que hacemos: no es extraño ver niños de cuatro años con cochecito y chupete hablando por el móvil, ni tampoco lo es ver algunos de catorce sin hora de volver a casa.
Lo hemos llamado sobreprotección, pero es la desprotección más absoluta: el niño llega al insti sin haber ido a comprar una triste barra de pan, justo cuando un amigo ya se ha pasado a la coca.

Sorprende que haya tanta literatura médica y psicopedagógica para afrontar el embarazo, el parto y el primer año de vida, y que exista un vacío que llega hasta los libros de socorro para padres de adolescentes, esos que lucen títulos tan sugerentes como Mi hijo me pega o Mi hijo se droga . Los niños de entre dos y doce años no tienen quien les escriba.

Desde que abandonan el pañal (¡ya era hora!) hasta que llegan las compresas (y que duren), desde que los desenganchas del chupete hasta que te hueles que se han enganchado al tabaco, los padres hacemos una cosa fantástica: descansamos. Reponemos fuerzas del estrés de haberlos parido y enseñado a andar y nos desentendemos hasta que toca irlos a buscar de madrugada a la disco. Ahora que al fin volvemos a poder dormir, y hasta que el miedo al accidente de moto nos vuelva a desvelar, hacemos una siesta educativa de diez o doce años .

Alguien se estremecerá pensando que este período es precisamente el momento clave para educarlos. Tranquilo, que por algo los llevamos a la escuela. Y si llegan inmaduros a primero de ESO que nadie sufra, allá los esperan los colegas de bachillerato que nos los sobreespabilarán en un curso y medio, máximo dos. Al modelo de padres que sobreprotege a los pequeños y abandona los adolescentes nadie los podrá acusar de haber fracasado educando a sus hijos. No lo han intentado siquiera.

Los maestros hacen algo más que huelga o vacaciones, y la educación es bastante más que un problema.

Pido perdón tres veces: por colocar en un título tres palabras tan cursis y pasadas de moda, por haberlo hecho para hablar de los maestros, y, sobre todo sobre todo, porque mi idea es -lo siento mucho- hablar bien de ellos.

Sé que mi doble condición de padre y periodista, tan radical que sus siglas son PP, me invita a criticarlos por hacer demasiadas vacaciones (como padre) y me sugiere que hable de temas importantes, como la ley de educación (es lo mínimo que se le pide a un periodista esta semana).

Pero estoy harto de que la palabra más utilizada junto a escuela sea ‘fracaso’ y delante de educación acostumbre a aparecer siempre el concepto ‘problema’, y que ‘maestro’ suela compartir titular con ‘huelga’. La escuela hace algo más que fracasar, los maestros hacen algo más que hacer huelga (y vacaciones) y la educación es bastante más que un problema. De hecho es la única solución, pero esto nos lo tenemos muy callado, por si acaso.

Mi proceso, íntimo y personal, ha sido el siguiente: empecé siendo padre, a partir de mis hijos aprendí a querer el hecho educativo, el trabajo de criarlos, de encarrilarlos, y, mira por donde, ahora aprecio a los maestros, mis cómplices. ¿Cómo no he de querer a una gente que se dedica a educar a mis hijos?

Por esto me duele que se hable mal por sistema de mis queridos maestros, que no son todos los que cobran por hacerlo, claro está, sino los que son, los que suman a la profesión las tres palabras del título, los que mientras muchos padres se los imaginan en una playa de Hawai están encerrados en alguna escuela de verano, haciendo formación, buscando herramientas nuevas, métodos más adecuados.

Os deseo que aprovechéis estos días para rearmaros moralmente. Porque hace falta mucha moral para ser maestro. Moral en el sentido de los valores y moral para afrontar el día a día sin sentir el aprecio y la confianza imprescindibles. Ni los de la sociedad en general, ni los de los padres que os transferimos las criaturas pero no la autoridad.

¿Os imagináis un país que dejara su material más sensible, las criaturas, en sus años más importantes, de los cero a los dieciséis, y con la misión más decisiva, formarlos, en manos de unas personas en quienes no confía?

Las leyes pasan, y las pizarras dejan de ensuciarnos los dedos de tiza para convertirse en digitales. Pero la fuerza y la influencia de un buen maestro siempre marcará la diferencia: el que es capaz de colgar la mochila de un desaliento justificado junto a las mochilas de los alumnos y, ya liberado de peso, asume de buen humor que no será recordado por lo que le toca enseñar, sino por lo que aprenderán de él.

La CGT Ensenyament fa una crida al boicot del Saló de l’Ensenyament

La CGT Ensenyament fa una crida al boicot del Saló de l’Ensenyament.

En circumstàncies com l’actual de fortes retallades a l’educació pública, el Saló de l’Ensenyament és una nova agressió  per la seva potenciació  del mercantilisme.

És un atac més al concepte d’ educació pública, gratuïta, de gestió democràtica i  de qualitat que moltes i molts de nosaltres defensem a diari en els nostres centres.

Per això, la CGT Ensenyament fem  una crida a no programar cap activitat al Saló de l’Ensenyament i us convidem a participar activament al Saló Alternatiu de l’Ensenyament els dies 21 i 24 de març a l’AV. Mª Cristina.

CCOO Informa

CCOO informa en el seu últim missatge de l’actualitat en l’ensenyament públic:

1) Darrera informació sobre la mesa sectorial del dia 12/02/12. El Departament planteja noves retallades: eliminació dels càrrecs específics de Formació Professional, pèrdua dels drets econòmics dels estadis no sol·licitats en el moment de l’assoliment…Podeu consultar la info aquí.

2) A més… Mas anuncia una altra retallada del 2% dels sous al desembre. A més…Les retallades que se sumaran a les que s’aprovaran el proper 14 de març al Parlament i que suposaran el major retall de drets econòmics, socials i laborals dels treballadors/es de la funció púbica en democràcia:

Concentració unitària 14M, a les 17:30, a Barcelona. Treballadors/es de lafunció pública davant Governació (Via Laietana, 26)

3) De com ens afectaran totes aquestes retallades el curs vinent, parlarem a CCOO. El dia 15 de març, a les 18h, a la sala d’actes (Via Laietana 16). Inscripcions a la xerrada:

4) A més… La Reforma laboral!! Vols saber com t’afecta la reforma laboral?:

Vídeos suggerents:

5) Calendari de mobilitzacions