Tag Archives: amor

VISIÓ AMOROSA DE L’EDUCACIÓ

Ahir vaig anar a una trobada de mestres, possiblement molts d’ells pares i mares d’infants fantàstics, per fer la presentació del nou llibre de la Rebeca Wild, “Etapas del desarrollo humano”. Va ser una trobada molt instructiva per part de centres privats i públics que estan portant a terme la filosofia pedagògica dels Wild’s; una pedagogia alternativa humana que cada vegada m’agrada i em convenç més.

Volia deixar constància d’algunes de les frases que penso us faran reflexionar i pensar pel que fa a la importància de l’afecte, els vincles i l’estimació per aprendre i créixer:

  • No hi ha comprensió sense amor.
  • Estimar els alumnes per potenciar l’aprenentatge.
  • Mirar més i amb amor als infants.
  • El clima de benestar és bàsic per aprendre.
  • Escoltar de forma plena
  • L’infant és el protagonista!
  • El temps dels nens és més llarg que el temps dels adults.
  • Els límits i l’ordre són necessaris.
  • Coherència, processos de vida, respecte, amor i autonomia.

L’Olga Arnedo de la Fundació  Laura Luna de Pamplona; centre privat on porten a terme una educació autodidacta, va  acabar la seva ponència amb una frase de la Rebeca Wild que em va semblar fantàstica:

CADA NIÑO NOS INVITA A CRECER CON ÉL

Posem-nos-hi al costat deixem i respectem el seu ritme, el seu temps i el seu talent. Acompanyem-los esperant, escoltant, mirant com prenen decisions, preparant i anticipant què necessiten i actuant qual faci falta. Observem com creixen i es fan persones equilibrades, sanes i en harmonia.

 

 

 


 

Tus hijos

Us deixo un poema per reflexionar sobre els fills;una visió i un concepte.

Tus hijos no son tus hijos

son hijos e hijas de la vida

deseosa de sí misma.

No vienen de ti, sino a través de ti

y aunque estén contigo

no te pertenecen.

Puedes darles tu amor,

pero no tus pensamientos, pues,

ellos tienen sus propios pensamientos.

Puedes abrigar sus cuerpos,

pero no sus almas, porque ellas,

viven en la casa del mañana,

que no pueden visitar

ni siquiera en sueños.

Puedes esforzarte en ser como ellos,

pero no procures hacerlos semejantes a ti

porque la vida no retrocede,

ni se detiene en el ayer.

Tú eres el arco del cual,  tus hijos, como flechas vivas, son lanzados.

Deja que la inclinación

en tu mano de arquero

sea para la felicidad.           

Khalil Gibran