Fa dies una mare va escriure en aquest bloc i m’exposava el seu desànim educant al seu fill. M’explicava com el seu fill feia tot al contrari del que ella li ensenyava.

Us deixo aquí mateix la meva resposta per crear consciència de que la llavors que plantem està fent el seu procés, s’està resguardant, està esperant que arribi el seu moment per sortir, veure la llum del sol i decidir que ja ha arribat el moment de créixer amb tota la força

Crec que els pares eduquen als fills educant i fent allò que saben i poden fer, amb la seva pròpia experiència i fent de model.

El teu escrit em fa pensar en que els nens necessiten provar el contrari del que els ensenyem, però això no vol dir que no s’estiguin impregnant d’allò que els ensenyem els adults. Cal esperar, cal confiar en que allò que ensenyem germinarà, segur!

Em fas pensar en que els nens ens posen a prova cada dia però que alhora necessiten de nosaltres i no podem tirar cap tovallola perquè sabem, del cert, que ens necessiten.

Em fas pensar que les provatures que fan els infants són un pas necessari per créixer; a vegades per constatar que ens tenen al costat per salvar-los de qualsevol situació.

Em fas pensar que és fàcil que ens desanimem com a pares però que no ho hauríem de fer i que aprendre estratègies per saltar situacions conflictives ens anirien bé. Deixa passar els minuts, les hores o els dies abans de decidir alguns càstigs, algunes actituds amb els fills.

I quan calgui, perquè és molt gros el que trobem que han fet, cal actuar; sense cridar, però de forma clara i inamovible.

Em fas pensar que reflexionis i que no li donis més importància del que pot tenir el cas que m’expliques.

Em fas pensar en la importància del diàleg i la negociació.

Em fas pensar en que creïs consciència en el teu fill i li preguntis el per què de les coses; el per què de les seves actuacions.

Em fas pensar en que cal dir als fills que els estimem.

El Carles Parellada  m’ha passat aquest power que em sembla un tresor en tots els sentits.

En veure’l i llegir-lo una acaba pensant que defineix l’escola i el món que jo voldria. Em fa pensar que tenim la possibilitat de continuar treballant en aquesta línia per educar persones sentint la vida i construir el món que, possiblement, tots volem. Un material magníficament ben pensat i sensible que ens obre els ulls per mirar més enllà, sentir el què i el com de l’educació i caminar per viure la vida de forma conscient. Caminar per senders rics, plantant llavors significatives i amb sentit i fer-ho acompanyats amb persones que estimen la vida. Persones que volen millorar el món igual que nosaltres; respectuoses, amb energia i sentit d’humor, que miren les meravelles de la vida amb positivisme i actuen amb harmonia, plenitud i coherència, que cooperen i treballen per canviar sistemes buits i erronis que només ens poden portar a la confusió.

Obrim els ulls i mirem les grans possibilitats de viure la vida amb alegria i feliços.

Gràcies a qui de manera tan sàvia ha pogut fer un recull colpidor. UN TRESOR ORIENTADOR.

[vimeo]http://vimeo.com/11243365[/vimeo]

Sense comentaris

Us convido a veure el següent vídeo:

http://www.tv3.cat/mestres

Aprenem junts!

La web del Departament d’Ensenyament ha publicat un decàleg per a pares i mares que us adjuntem a continuació. És necessari refrescar què podem fer i de quina manera podem col·laborar per tal que els infants se sentin acompanyats i puguin formar-se i crèixer de la millor manera.

Acompanyament escolar a casa

1. Tenim cura que el nostre fill vagi a l’escola cada dia i puntualment.
2. Reservem un espai a casa per a l’estudi amb totes les condicions necessàries.
3. Parlem amb el nostre fill de la importància que té esforçar-se per treure resultats més bons a l’escola.
4. Ajudem el nostre fill a planificar-se el temps d’estudi i a fer deures segons les seves necessitats.
5. Confiem en les capacitats del nostre fill per aprendre i li ho fem saber.
6. Ens interessem per tot el que aprèn el nostre fill a l’escola i intentem que ho apliqui a la vida diària (participant a l’hora de comprar, redactant el menú de la setmana…).
7. Tenim cura que el nostre fill faci els deures, l’orientem si cal, però entenem que és important que sigui ell qui realitzi les tasques escolars.
8. Animem el nostre fill a llegir cada dia i afavorim oportunitats per llegir plegats.
9. No parlem malament d’un docent davant el nostre fill; és important que mantingui un respecte envers ells. Quan detectem un possible problema amb un docent hi parlem directament.
10. Parlem amb el nostre fill sobre els seus interessos acadèmics i l’ajudem a prendre decisions de futur tenint en compte els seus interessos, les seves capacitats i les orientacions que hem compartit amb el seu tutor o tutora.

En la tasca d’educar

1. Som un model positiu per al nostre fill, per als altres i per a nosaltres mateixos.
2. Pare i mare procurem compartir els mateixos criteris respecte a l’educació del nostre fill i mostrar coherència entre què diem i què fem.
3. Eduquem el nostres fill perquè sigui responsable de les seves accions.
4. Ajudem el nostre fill a prendre decisions a curt termini i a llarg termini, a aprendre dels errors i a acceptar, sense reserves, les seves equivocacions, limitacions i frustracions.
5. Ens interessem per les relacions que el nostre fill té amb els seus companys i companyes i amb els adults amb qui està en contacte.
6. Procurem trobar el moment oportú per parlar amb els nostres fills i per escoltar-los, mantenint una actitud comprensiva i positiva, però també ferma i amb criteris clars.
7. Ens assegurem que el nostre fill surti de casa ben esmorzat i s’endugui un petit entrepà a l’escola.
8. Procurem que el nostre fill dormi les hores necessàries per a la seva edat i establim l’hora d’anar a dormir i de llevar-se.
9. Procurem que el nostre fill participi en activitats de lleure i compromís cívic.
10. Coneixem allò que el nostre fill veu a la televisió i a Internet i, si cal, l’orientem.

En la participació i el funcionament del centre educatiu

1. Entenem que l’escola és la institució encarregada de l’aprenentatge acadèmic, un lloc on el nostre fill ha d’aprendre a relacionar-se i a interactuar de manera positiva amb els altres.
2. Hem compartit a casa els continguts de la carta de compromís educatiu i l’hem retornat signada al centre educatiu.
3. Tenim coneixement del funcionament del centre i dels projectes que s’hi desenvolupen.
4. Assistim a les reunions convocades per l’escola o per l’institut.
5. Mantenim contacte regular amb l’escola i amb el tutor o tutora.
6. Compartim amb el tutor el seguiment dels nostres fills, ens posem d’acord per actuar de manera coherent família i escola i donem suport a les mesures que aquesta determina.
7. Participem en l’elecció dels nostres representants en les eleccions del consell escolar del centre i ens informem sobre les decisions que s’hi prenen. Coneixem els representants de mares i pares i les seves funcions.
8. Formem part de l’AMPA de l’escola o de l’institut i hi participem de manera activa.
9. Sempre que és possible, ens oferim a l’escola o a l’institut de manera voluntària per col·laborar amb tot el que calgui.
10. Participem en la formació de mares i pares que es fa en el centre educatiu. La formació ens ofereix eines per educar millor.

Ahir mentre treballava vaig treure el cap per la finestra de l’escola i vaig sentir una agradable sorpresa. Al pati hi havia el grup d’infants de 5 anys de l’escola amb la mestra i alguns pares i mares. Feien un castell de catró; disseny, finestres, pintura, etc. Va ser agradable observar com a l’escola és possible respirar un ambient distés i col·laborador. Els infants estaven contents; els que treballaven amb els seus pares i els que ho feien amb els pares dels altres. Anaven d’un lloc a l’altre amb plena lliberat, preguntant, dient, comentant, …creant amb il·lusió!

Aquest és el clima que volem en aquesta escola, construir, educar i crèixer junts.

El pensament crea la nostra realitat i això vol dir que el nostre pensament ja està preparat per educar junts. És un fet.

Us adjunto un article que he trobat interessant a la revista virtual AULA. L’autor és de Juan Carlos Hueso. Continuem avançant! 

Juan Carlos, un padre “veterano” y entusiasta de la Casa de Niños de Rascafría, comparte sus ideas y sensaciones. Desde jugar con el viento en el aula y mandarnos cartas de hombre pájaro que vuela en ala delta encima del cole, hasta enseñarnos los trucos de las máquinas, pasando por hacernos disfrutar con maletas llenas de música…

Ejemplos que nos animan a seguir abriendo puertas.

El centro al que asistió mi hijo mayor es el mismo donde se encuentra actualmente el pequeño de la casa, es un lugar donde siempre se ha invitado a las familias a que se incorporen de forma activa, aportando y llevando a cabo ideas dentro del aula. He tenido la fortuna de participar en alguna de ellas. En concreto, una que se dedicó a presentar las posibilidades que tenemos de realizar música y fabricar con nuestras manos instrumentos musicales, ayudados de elementos que empleamos de forma rutinaria con otro finalidad muy distinta. Resulta interesante no sólo por el hecho de reproducir o imitar sonidos, sino más bien por el de experimentar y estimular la curiosidad de los niños y niñas, buscando un sentido lúdico a descubrir una utilidad diferente para objetos cotidianos y para otros extraños e inusuales. Por ejemplo, la elaboración de un divertido slide whistle (una flauta de émbolo) con una jeringa de veterinaria, de las que usan para curar a las vacas. O algo tan fácil y clásico como tocar con una cuchara una sencilla canción infantil con varios vasos, en los que previamente se han colocado gotas de distintos colorantes alimentarios, para que cuando los rellenemos de agua obtengamos el efecto mágico del cambio de color en cada uno. La sorpresa está garantizada.

Con diversos materiales sencillos, un poco de paciencia, algo de imaginación y sobre todo mucha ilusión, se puede conseguir que durante un espacio de tiempo, que en estas edades no puede ser largo, los niños disfruten con la presencia de alguien que, siendo conocido para todos, no deja de ser un extraño en el aula. Además, por nuestros conocimientos profesionales o nuestras aficiones podemos abrir puertas a espacios desconocidos, incluso para el profesorado, enriqueciendo actividades en las que la participación y la estimulación de los sentidos garantizan la sonrisa o el asombro, tanto del que es más dispuesto y participativo como del tímido.

Tras la realización de la actividad, intento reflexionar sobre el nivel de implicación o interés de los niños y niñas; creo que siempre es alto, pero me siento inseguro sobre si habrán disfrutado. Lo que sí tengo muy claro es lo bien que lo he pasado yo y lo agradecido que estoy con el equipo educativo por su buena disposición y el buen sabor de boca que me queda al dejarme participar con tanta libertad.

L’Xtec disposa actualment d’una nova web interessant per a famílies que he linkat en aquest bloc; a la part dreta del bloc,  per tal de facilitar la seva visita i consulta.

Es diu: FAMÍLIA I ESCOLA. JUNTS PER L’EDUCACIÓ i és molt interessant.

L’adreça és: http://www20.gencat.cat/portal/site/familiaescola/

De moment hi podeu fer consultes i trobareu el calendari escolar, un decàleg per als pares i mares, activitats per fer amb els fills, etc.

Esperem que us sigui útil.

La responsabilitat

El sistema educatiu, en general, està canviant de forma significativa; i, amb aquest canvi, mestres, pares, mares i alumnes han de resituar la vida quotidiana a les escoles i dins les famílies. Cal actuar en una mateixa línia i de forma efectiva per millorar l’educació dels infants i educar per a la vida, tot superant inseguretats d’uns i altres. Però per on començar? Primer de tot és imprescindible que es defineixi el què, com, quan, fins a on… per constatar que tots parlem del mateix i en un mateix llenguatge.

Quan es parla de treballar i educar junts, de qui estem parlant? Últimament s’ha ampliat el camp de mira i s’entén l’educació amb una visió molt més oberta i àmplia. Eduquen els pares i mares, els mestres, els veïns, el companyes i amics del barri, el tiet, el monitor d’esplai,…. El concepte d’educació surt de l’escola i amplia el ventall i possibilitats d’activitats i espais. Eduquen les famílies, l’escola i la societat. Una educació per a la vida.

Però, en aquest moment ens referirem únicament a la relació entre pares, mares i mestres dins l’àmbit familiar i escolar formal. Quin tipus de relació cal establir entre les famílies i els mestres i com organitzar-nos per educar junts?

Comencem a reflexionar junts!

Quan un mestre demana col·laboració a una família, al pare o a la mare, està pensant només en activitats purament acadèmiques? Quan un pare o una mare demanen col·laboració a un mestre, ho fan des de la necessitat inconscient perquè aquest solucioni el problema? Deu ser això treballar conjuntament?

El mestre domina, coneix i educa des del treball escolar perquè és la seva feina, però, quan li demana a un pare o a una mare que facin de mestre perquè ha d’ajudar al seu fill a fer els deures de matemàtiques, per exemple, no està augmentant la inseguretat que ja de per sí tenen una gran majoria de pares i mares dins l’àmbit educatiu familiar?

El pare i la mare realitzen els seus rols dins l’àmbit familiar fent tasques domèstiques igualment educatives i molt importants per educar els infants. Cal posar límits i normes, ensenyar els fills a fer-se responsables, establir vincles afectius per educar-los amb autoestima i seguretat, solucionar els conflictes familiars de forma assertiva, serena, etc.

Són rols i tasques complementàries? Sí. Treballar conjuntament vol dir que, si es pretén aconseguir que un infant sigui responsable, cal treballar les responsabilitats a l’escola i les responsabilitats a casa. Un mateix objectiu per desenvolupar en diferents àmbits. El mestre pot exigir que els deures arribin fets a l’escola i això és educar la responsabilitat. Un pare o mare, dins la família, poden controlar que els deures que han d’arribar a l’escola es facin i també que el fill o filla que pari la taula o es faci el llit. D’aquesta manera, tant els pares com els mestres estaran fomentant la responsabilitat de l’infant.

No oblidem que l’infant ha de ser el protagonista de la seva pròpia responsabilitat i que quan de forma espontània fa quelcom de forma responsable cal felicitar-lo. Que senti la companyia de l’adult. Un adult que confia en ell cada vegada que fa alguna tasca, que prèn una decisió i la porta a terme, que col·labora amb projectes d’altres persones, etc.

Podem treballar conjuntament; pares, mares, mestres i infants. Cadascú en el seu rol. Amb ordre, sentint que tothom forma part i és imprescindible, amb amor i respecte. Treballant junts, creixerem junts.

No podem desvincular la responsabilitat de l’esforç necessari per a fer qualsevol projecte, tasca o decisió. Els infants fan tasques, creixen i es fan grans sentint-se satisfets d’allò que saben fer, unes vegades sols i altres acompanyats. I aquesta satisfacció personal és la que li dóna seguretat personal, satisfacció i autoestima. Saber que té punts forts, qualitats i fortaleses per fer quelcom és necessari per créixer feliç.

A continuació us deixo un llistat, classificat per edtas, de possibles tasques que els infants poden fer a casa per a fer-se’n responsables: (llista recomanada per la FAPAC)

QUÈ PODEN FER ELS INFANTS DE 4-6 ANYS:

• Desar al calaix una part de la seva roba plegada: mitjons, calces, calçotets…
• Ocasionalment ajudar a la cuina: batre ous, triar mongetes…
• Ajudar a acabar de fer el llit: posar el coixí, desar el pijama…
• Servir-se una part de l’esmorzar: cacau, melmelada…
• Posar la seva roba bruta al cubell de la roba per rentar.
• Endreçar les seves joguines, la motxilla, l’abric…
• Després de menjar, portar el plat a la pica o al rentaplats.
• Endreçar el bany després de banyar-se.

QUÈ PODEN FER ELS INFANTS DE 7-12 ANYS:

• Endreçar l’habitació i fer el llit amb ajuda.
• Baixar les escombraries i anar a llençar les bosses de reciclatge.
• Anar a comprar coses concretes i ajudar a endreçar la compra grossa.
• Col·laborar en petites reparacions: posar una bombeta, cosir un botó, enllustrar unes sabates…
• Preparar-se l’esmorzar: fer l’entrepà, servir-se la llet, parar o desparar taula…
• Ajudar a la cuina: batre ous, ratllar tomàquets, remenar, arrebossar…
• Participar en una de les tasques del cicle de la roba: posar a rentar, estendre, plegar, desar…
• Deixar el bany net i endreçat després de fer-lo servir.
• Ajudar en alguna de les feines de neteja generals: treure la pols, passar l’escombra o l’aspiradora, fer els vidres, fregar, regar les plantes…

Continuem treballant i indagant exactament què vol dir educar junts.