GAUDIR DEL PRESENT: “CARPE DIEM”

la bacanalEl temps és implacable. Davant l’evidència que la bellesa i el plaer són efímers i que l’arribada de la mort resulta imprevisible, hi ha una postura vital que s’afirma en la recerca dels limitats, però no per això menspreables, plaers que el món ens ofereix. Aquesta vindria a ser l’opció de l’artista renaixentista, la del vitalisme. Aquesta posició prové de l’escriptor Horaci, que va escriure en un dels seus versos el famós carpe diem (disfruta del dia). Amb el Barroc, aquesta concepció renaixentista es tenyirà de pessimisme.
Aquí podem contemplar el quadre de Tiziano, La bacanal.

Publicat dins de IMATGES | Etiquetat com a , , | Deixa un comentari

EL BARROC: L’ACTITUD ASCÈTICA

la tornada del fill pròdigDe la mateixa manera que en la paràbola evangèlica del fill pròdig, recreada en aquest quadre del pintor Murillo, la culpabilitzada consciència religiosa de l’escriptor barroc l’impulsa a retornar, penedit ja dels seus errors mundans, als braços del Pare. És molt important entendre que la concepció desenganyada de la vida a la qual ha arribat l’autor del Barroc acostuma a traduir-se en un pessimisme existencial que, a la vegada, desemboca fàcilment en posicions de naturalesa ascètica. El món és un lloc de misèries on l’ésser humà expiarà el seu pecat original.

Publicat dins de IMATGES | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

BERENGUER DE PALOU: “TANT M’ABELIS”

Podem escoltar musicat el poema de Berenguer de Palou que vam llegir l’últim dia a classe.

Publicat dins de MÚSICA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

BRAD MEHLDAU: LA PASSIÓ DEL JAZZ

Mehldau és un dels pianistes de jazz més destacats dels últims anys. Interpreta tant composicions pròpies com clàssics del jazz i música popular. Conegudes són les versions que ha fet de cançons de grups de rock com Radiohead i Els Beatles. Aquí en tenim una mostra.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

GEORGE GERSHWIN: UN COMPOSITOR POPULAR

George Gershwin (1898-1937) fou un compositor nord-americà provinent de la música lleugera i del jazz. Va saber adaptar els gèneres populars a l’entorn clàssic. Als Estats Units la seva obra és valorada i reconeguda amb homenatges, festivals i concursos de composició. Una de les seves obres més conegudes és Rhapsody in blue de l’any vint-i-quatre.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a | Deixa un comentari

SERGÉI RAJMÁNINOV: EL LLEGAT D’UN GRAN PIANISTA

Rajmáninov(1873-1943) fou un compositor, pianista i director d’oquestra rus, potser un dels últims grans compositors romanticistes de música clàssica europea i considerat un dels pianistes més influents del segle XX. Aquí podem escoltar una rapsòdia sobre un tema de Paganini.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

DREAM THEATER: “EL TEATRE DELS SOMNIS”

Aquí us deixo amb una de les cançons de la gran banda de rock Dream Theater, una balada anomenada Hollow years, tocada en directe.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

ARNOLD SCHÖNBERG: INVENTOR DEL DODECAFONISME

Schönberg (1874-1951, nascut a Àustria) fou l’inventor del dodecafonisme i mestre , per exemple, d’Alban Berg. Passà d’un estil postromàntic a imposar un atonalisme que va adquirir forma definitiva en el mètode de composició dodecafònica el 1923, considerat un dels principals elements de l’expressionisme. Aquí podem escoltar aquesta peça per a piano.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

ALBAN BERG: L’ESCOLA DEL DODECAfONISME

Berg (Alemanya, 1885-1935) va ser un dels principals representants de l’escola del dodecafonisme. Va ser alumne d’Schönberg en el terreny de l’experiment atonal i potser el més romàntic del grup. Ja el 1913 estrenà alguna de les seves innovadores composicions, les quals no foren gaire ben rebudes per part del públic. Aquí podem escoltar una de les seves composicions per a piano.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari

BELA BARTÓK: EL NACIONALISME MUSICAL

Bela Bartók (Hongria, 1881-1945) és un dels representants del que s’ha anomenat música nacionalista. Aquesta està inspirada en el floklore. Introdueix ritmes, instruments, melodies, etc, propis de cada país. El mateix Bartók assegurà que havia nascut dues vegades: la segona, en sentir el cant d’una criada mentre netejava. Va decidir visitar el lloc d’on provenia la melodia i altres regions d’Hongria allunyades de la ciutat. En prenia nota i les gravava. Més tard les va difondre. Aquí veurem una de les danses romaneses.

Publicat dins de MÚSICA CONTEMPORÀNIA | Etiquetat com a , | Deixa un comentari