Un poema de Robert Frost

Un trepitjador de fulles, inclòs en el seu poemari “Una serralada més llunyana”.Per a Frost, la poesia havia de baixar dels llimbs i ser prou àgil per parlar de “qualsevol moment o atzar de la vida”. La gran majoria dels seus poemes tenen la natura com a escenari , concretament la natura com es manifesta a Nova Anglaterra.

He estat trepitjant fulles tot el dia i, com la tardor, em sento

        cansat.

Déu sap els colors i formes de fulles que he trepitjat i que he

       enfangat.

Potser hi he posat massa empenta i la por m’ha fet posar

       furiós.

He deixat ben aixafades per terra les fulles d’una altra tardor.

Tot l’estiu s’han estat allà dalt, enlairades, damunt del meu

       cap.

Per atènyer el seu últim destí m’havien de passar pel costat.

Tot l’estiu m’ha semblat que sentia el seu alè amenaçador.

I, quan queien, diríeu que volien endur-se’m amb elles a la

       mort.

Tal com parla una fulla amb una altra, parlaven al meu cor

       fugitiu.

Tustant-me les parpelles i els llavis em convidaven a sofrir.

Però que elles haguessin d’anar-se’n no és motiu perquè jo

        me n’hagués d’anar.

Aixeca’t, doncs, genoll, i salva’m de la neu d’un altre any.

                                Gebre i sal. Antologia poètica.  Quaderns Crema. 2003

Aquest article ha estat publicat en SELECCIÓ POÈTICA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *