Un trepitjador de fulles, inclòs en el seu poemari “Una serralada més llunyana”.Per a Frost, la poesia havia de baixar dels llimbs i ser prou àgil per parlar de “qualsevol moment o atzar de la vida”. La gran majoria dels seus poemes tenen la natura com a escenari , concretament la natura com es manifesta a Nova Anglaterra.
He estat trepitjant fulles tot el dia i, com la tardor, em sento
cansat.
Déu sap els colors i formes de fulles que he trepitjat i que he
enfangat.
Potser hi he posat massa empenta i la por m’ha fet posar
furiós.
He deixat ben aixafades per terra les fulles d’una altra tardor.
Tot l’estiu s’han estat allà dalt, enlairades, damunt del meu
cap.
Per atènyer el seu últim destí m’havien de passar pel costat.
Tot l’estiu m’ha semblat que sentia el seu alè amenaçador.
I, quan queien, diríeu que volien endur-se’m amb elles a la
mort.
Tal com parla una fulla amb una altra, parlaven al meu cor
fugitiu.
Tustant-me les parpelles i els llavis em convidaven a sofrir.
Però que elles haguessin d’anar-se’n no és motiu perquè jo
me n’hagués d’anar.
Aixeca’t, doncs, genoll, i salva’m de la neu d’un altre any.
Gebre i sal. Antologia poètica. Quaderns Crema. 2003
