Ell surt de sota l’aigua
amb unes quantes ostres
que ha arrencat de les roques.
Ella,
nua a la cala.
Amb la navalla,
ell va obrint les valves
i tots dos xuclen
la carn de cada ostra.
Lentament, sota el sol,
després es llepen
l’un a l’altre
la pell salada i tòrrida
que reté encara algunes gotes
d’aigua del bany recent
en una mar perfecta.
Respiro fondo:
cap conclusió.
Me gusta la forma que tiene de definir los acontecimientos; lo cuida al detalle sin saltarse palabra alguna, como no quisiera dejar que el lector se perdiese nada.