Després de la lectura d’Aigües encantades, i tenint en compte que a les classes s’ha esmentat força el nom del dramaturg noruec Henrik Ibsen, us deixo un breu fragment del segon acte de la seva conegudíssima obra Un enemic del poble. El cinquè i darrer acte ja el llegirem sencer a classe i en comentarem les diferències i les semblances amb l’obra de Puig i Ferreter.
[…]
BATLLE
(Entrant per la porta del vestíbul.) Bon dia!
STOCKMANN
Benvingut, Peter
SRA STOCKMANN
Bon dia! Com estàs?
BATLLE
D’aquella manera, gràcies! (Al Doctor Stockmann.) Ahir, després de les hores d’oficina, vaig rebre la teva relació sobre les condicions de l’aigua del balneari.
STOCKMANN
Sí, l’has llegida?
BATLLE
L’he llegida.
STOCKMANN
I què te’n sembla?
BATLLE
(Indicant els altres amb la mirada.) Hum…
Sra STOCKMANN
Petra, anem. (Surten totes dues per l’esquerra.)
BATLLE
(Al cap d’un moment.) Quina necessitat hi havia de fer totes aquestes investigacions a la meva esquena?
STOCKMANN
Tota, mentre no tingués l’absoluta seguretat que …
BATLLE
I creus que ja la tens?
STOCKMANN
Naturalment. No n’has quedat convençut tu mateix?
BATLLE
Tens la intenció de fer arribar aquesta exposició a la Junta del Balneari com un dictamen oficial?
STOCKMANN
Naturalment. Alguna cosa s’ha de fer, i de pressa!
BATLLE
Com de costum, adoptes expressions molt dures en el teu informe. Entre altres coses, dius que, als hostres del balneari, no els oferim res més que metzines a raig fet.
STOCKMANN
Sí, Peter, però com ho diries, si no? Pensa-hi: és aigua enverinada, tant si se’n fa un ús intern com extern! I l’administrem als pobres malalts que vénen a corrua feta i que ens paguen sumes desmesurades per recobrar la salut.
BATLLE
Així arribes a la conclusió que hem de fer una claveguera per eliminar la suposada putrefacció de Molledal i que s’ha de renovar tota la conducció de les aigües.
STOCKMANN
Efectivament. Que potser tens alguna altra solució? Jo, no.
BATLLE
Aquest matí m’he buscat un pretext per veure l’enginyer municipal. I, mig de per riure, he tret a col.lació el problema d’aquestes modificacions, en què segurament caldria pensar temps a venir.
STOCKMANN
Temps a venir?
BATLLE
La meva pretesa extravagància l’ha fet riure, naturalment. T’has pres la molèstia de considerar què costarien totes aquestes modificacions? Segons les meves notícies, les despeses públiques pujarien, probablement, a alguns centenars de milers de corones.
STOCKMANN
Tant?
BATLLE
Sí. I ara ve el pitjor. Les obres durarien uns dos anys; això tirant baix.
STOCKMANN
Dos anys dius? Dos anys sencers?
BATLLE
Tirant baix. I què en faríem, del balneari, mentrestant? Tancar-lo? Quin remei ens tocaria! O que potser et creus que vindrà ningú, si corre la brama que aquestes aigües són pernicioses per a la salut?
STOCKMANN
És que ho són, Peter!
BATLLE
I tot ara… justament ara que els banys fan la puja. Hi ha ciutats veïnes que reuneixen les condicions per convertir-se en centres termals. No creus que s’afanyarien immediatament per atreure tota aquesta allau de forasters? Ja ho crec que sí, no en dubtessis pas gens! I nosaltres, què? Doncs que hauríem d’abandonar, segurament, aquesta empresa tan cara; d’aquesta forma hauries arruïnat la teva ciutat natal.
STOCKMANN
Jo… arruïnat?
BATLLE
És purament i simplement gràcies al balneari que la ciutat té un cert futur digne d’aquest nom. Ho saps tan bé com jo mateix.
STOCKMANN
Doncs què s’hauria de fer, segons tu?
BATLLE
El teu informe no m’ha convençut. No m’acabo de creure que les aigües del balneari estiguin tan malament com tu assegures.
STOCKMANN
Pitjor estan, perquè ho sàpigues! O ho estaran a l’estiu, quan es farà sentir la calor.
BATLLE
Com deia, crec que has exagerat considerablement. Un bon metge hauria de saber estar al cas: adés trobant la manera d’evitar-ne els efectes perjudicials, adés posant-hi remei, si es veien massa descaradament.
STOCKMANN
Ah sí…? I què més…?
BATLLE
L’actual ordenació de les aigües de balneari és una realitat pura i simple, i com a tal s’ha de considerar. Ara, la direcció probablement no es negaria pas, temps a venir, a prendre en consideració la possibilitat d’introduir-hi algunes millores, sempre que els costos fossin raonables.
STOCKMANN
Mai no participaré en una estafada com aquesta, no t’ho creguessis pas!
BATLLE
Una estafada?
STOCKMANN
Sí, seria una estafada, una falsedat, una trafolleria, una autèntica infàmia contra el públic i contra tota la societat!
BATLLE
Doncs jo no m’he pogut convèncer, com ja he fet observar, que ens amenaci cap perill imminent.
STOCKMANN
Com que no! Si no hi ha escapatòria! La meva relació és ben clara i ben exacta, ho sé molt bé! I tu també te n’has adonat perfectament, Peter. El que passa és que no ho vols admetre. Com que fores tu qui va decidir l’emplaçament i la disposició actuals del balneari i les seves aigües! I és justament això, aquest maleït esguerro teu, el que no vols reconèixer. Au, home, que no creus que no t’he ben calat?
BATLLE
I què? Si vetllo, tal vegada amb un cert desfici, pel meu prestigi, ho faig pel bé de la ciutat. Sense autoritat moral no podria dirigir ni administrar els afers de la manera que considero més convenient per al bé general. És per aquesta raó, i algunes més, que resulta importantíssim per a mi que la teva exposició no sigui sotmesa a la Junta del Balneari. Cal retirar-la pel bé del comú. Més endavant, ja sotmetré el cas a discussió i farem, sense soroll, el millor que sabrem. Sobretot, però, que res d’aquest desgraciat assumpte no arribi a coneixement públic; ni piu!
STOCKMANN
Ja no es pot evitar, estimat Peter.
BATLLE
Doncs s’ha d’evitar i s’evitarà!
STOCKMANN
Et dic que no pot ésser; hi ha massa gent que ho sap.
BATLLE
Que se sap? Qui ho sap? Mai dels mais aquells mestres de “La Veu del Poble”, espero…
STOCKMANN
Aquells ho saben, sí. La premsa independent i liberal ja maldarà perquè vosaltres compliu les vostres obligacions.
BATLLE
(Després d’una petita pausa.) Ets un home massa arrauxat, Tomas. No has pensat en les conseqüències que això podia tenir per a tu mateix?
STOCKMANN
Conseqüències? Per a mi?
BATLLE
Per a tu i els teus, efectivament.
STOCKMANN
Què dimoni vol dir això?
BATLLE
Crec que tota la vida he demostrat que t’era un germà servicial i útil…
STOCKMANN
Sí que ho has estat, i n’estic molt agraït.
BATLLE
Deixem-ho estar. En part, també he hagut d’actuar d’aquesta manera en interès propi. Sempre amb l’esperança que d’alguna manera et podria tenir a ratlla, si t’ajudava a millorar la teva situació econòmica.
STOCKMANN
Que què? Que només ho feies per interès propi!…
BATLLE
En part, he dit. És molt penós per a una alta autoritat que el seu parent més pròxim vagi per aquests mons de Déu ficant-se en compromisos cada vegada.
STOCKMANN
I et sembla que això és el que faig, oi?
BATLLE
Per desgràcia, sí; i tu ni te n’adones. Ets esvalotat, agressiu i revolter de mena. I a sobre, amb aquesta desgraciada mania de publicar-ho tot, tant si plou com si neva. Quan t’agafa la dèria, correm-hi tots!, a escriure un article als diaris o a fer un pamflet.
STOCKMANN
Doncs sí! O és que els ciutadans no tenen el deure d’informar el públic sobre qualsevol idea nova que puguin tenir?
BATLLE
El públic no n’ha de fer ben res, de les idees noves! El públic va més ben servit amb les idees velles, bones i provades, que ja té.
STOCKMANN
I ho dius així, sense embuts!
BATLLE
Sí, alguna vegada t’havia de parlar sense embuts, a tu. Fins ara he mirat d’evitar-ho, sabent que ets tan susceptible com ets; però ara, Tomas, t’he de cantar les veritats. No tens ni idea del mal que et fas amb les teves rampellades. Et queixes de les autoritats; fins i tot del govers… més encara, les estripes de dalt a baix… pretens que t’han deixat de banda, que t’han hostilitzat. Però, què més podies esperar… un busca-raons com tu!
STOCKMANN
Vaja… ara resulta que sóc un busca-raons, també!
BATLLE
Sí, Tomas, ets un busca-raons desenfrenat, i no hi ha manera de treballar amb tu. N’he pagat l’experiència.Passes per sobre de tota consideració. Sembla que hagis oblidat totalment que és a mi, a qui has d’agrair el càrrec de responsable mèdic del balneari.
STOCKMANN
Dret hi tenia! Jo i ningú més! Vaig ésser el primer a dir que la ciutat es podia convertir en un magnífic centre termal. I era l’únic a dir-ho, en aquella època. Tot sol, vaig lluitar per aquesta idea durant anys i panys, escrivint sense parar.
BATLLE
Sens dubte. Però aleshores els temps no havien madurat encara, ni de bon tros!, cosa que tu no podies apreciar, vivint com vivies en aquell racó de món d’allà dalt. Ara, així que els temps van madurar, jo… i els altres vam posar mans a l’obra…
STOCKMANN
Sí, vau esguerrar el meu esplèndid projecte! Apa, que ara es veu massa, el talent que tots plegats vau demostrar!
BATLLE
El que em penso que es veu massa és que tornes a buscar excuses per a les teves ganes de moure brega. T’agrada envestir els teus superiors… un vell costum teu. No suportes que ningú et mani; mires de reüll qualsevol persona que estigui per sobre teu; la consideres un enemic personal… i del primer que et ve a les mans, en fas de seguida una arma. De totes maneres, ara ja t’he fet veure els interessos en joc, que afecten tota la ciutat i, per tant… també a mi. Per aquesta raó, mira què et dic, Tomas: seré inexorable en les meves exigències
STOCKMANN
Quines exigències?
BATLLE
Com que has estat prou bocamoll per comentar amb intrusos una qüestió tan delicada -essent així que s’havia de guardar com un secret oficial-, ara no es podrà amagar… S’escamparan a tort i a dret rumors de tota mena, i la gent que ens mira de mal ull els esventarà amb tot d’afegidures. Per tant, caldrà que desmenteixis públicament tots aquests rumors.
[…]
H.IBEN I A. STRINDBERG, Teatre. Edicions 62, Les millors obres de la literatura universal, 1985
