Durant el Modernisme, la literatura i la pintura convivien en estreta relació. No s’entenen com a activitats separades, sinó com a formes diferents d’expressió artística. Per tant, allò que les diferenciava eren les eines amb què es realitzaven, per bé que evoquessin el mateix, ja que les obres literàries i pictòriques són la conseqüència del pensament i l’actitud de l’artista davant de la societat. Així, per exemple, el tema de la grisor o negror de la societat d’aquella època la podem trobar reflectida en quadres d’Isidre Nonell com Captaires a París, Pobres esperant la sopa,etc, on trobem individus desarrelats, desclassats, que han estat deixats de banda per la seva societat.
Captaire a París
Pel que fa a la relació entre la pintura i l’obra de Puig i Ferreter Aigües encantades, hi ha quadres que poden representar la figura de la protagonista, la Cecília. Un exemple pot ser Madeleine, de Ramon Casas, que ens mostraria un tipus de dona diferent al que la societat li imposa. Madeleine bé podria ser Cecília abans de tornar al poble. Una dona amb pensaments propis, amb identitat, que sap el que vol i com actuar, que participa en la societat; és la dona moderna que s’introdueix en l’espai públic del cafè, terreny abonat al diàleg, la conversa, la tertúlia. Que no té por de ser observada, que es vesteix bé, a la moda … Observa els moviments de primera mà, no com nosaltres, que coneixem la vida del cafè només reflectida al mirall del quadre.
Madeleine, de Ramon Casas
Més informació a la introducció a Aigües encantades, de l’editorial Castellnou, clàssics catalans.
