MARIA DEL MAR BONET CANTA ROSSELLÓ-PÒRCEL

RONDA AMB FANTASMES

A E. Nicol

Les filles del silenci present i vigilant
em porten sempre a la perversa llunyania,
saben el meu espant, el meu instant d’espant,
d’isolament, malenconia i agonia.

Oh ciutat dels terrors! Entre les avingudes
estèrils – arbres lívids de la tardor! – viuré
l’hora impura deles aspres angúnies mudes,
amb la por de morir tot sol en el carrer.

Terror entre les sales buides, quan veig el llit
amb el mort, viu entre els llençols, i serenades
a la plaça, i remor de ganivets, enfora,

més terrible per tantes coses endevinades
durant la fuga, per les fosques, allà on plora
l’esquelet mossegat pels gossos de la nit.

Aquest article ha estat publicat en POESIA. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *