“NO TENGAS MIEDO”: DONAR VEU A LES VÍCTIMES

Ja fa uns mesos vaig veure una pel.lícula que es deia “No tengas miedo” del director basc Montxo Armendariz. N’havia vistes tres del mateix director, les excel.lents, al meu parer, “Tasio”, Secretos del corazón i Obaba. No m’hagués pogut imaginar en aquell moment que un dia la primera , No tengas miedo, em serviria com un recurs per complementar la lectura d’una obra que estaven llegint els alumnes de 4r d’ESO.
El llibre de Maite Carranza “Paraules emmetzinades” també parla com la pel.lícula dels abusos sexuals als menors. Són una mostra del compromís dels dos autors amb la seva societat , un des del vessant literari i l’altre des del cinematogràfic, de mostrar una realitat crua i desagradable ( el cert és que l’existència d’aquests “monstres” disfressats de respectables ciutadans resulta pertorbadora per a qualsevol persona normal), que fins fa poc era gairebé públicament inexistent. Quan es diu que molts cops la realitat supera la ficció, no s’està exagerant. Tant la novel.la com la pel.lícula neixen d’històries reals llegides o escoltades. Acabaré amb unes paraules del mateix Armendariz-un passatge llarg, però que val molt la pena de llegir- que mostren la gènesi de la seva obra i la motivació per dur endavant el seu projecte cinematogràfic:
“Un día escuché la historia de un joven que sufrió abusos sexuales por parte de su profesor de música. Otro día el de una adolescente que llevaba varios años soportando las perversiones de su abuelo. Me las contaron amigos terapeutas que atienden a personas que han sufrido –o sufren– este tipo de abusos. Y quise saber más. Así empezó esta historia.
Contacté con varias víctimas y hablé con ellas. Quedé consternado al escuchar sus relatos, al conocer las secuelas que les había producido tan irracional agresión. Y, sobre todo, sentí una profunda admiración al comprobar el valor y el coraje con que se enfrentaban diariamente a la necesidad de rehacer sus vidas.
Durante más de un año conviví con su dolor y sus ilusiones, hablé con los profesionales que les atendían, e intenté alejarme de los tópicos que rodean el tema para analizar sin prejuicios la complejidad de algunos comportamientos humanos. Y así fui descubriendo la gran riqueza dramática y personal que había tras las vivencias que escuchaba: historias de silencios, de culpabilidades, de manipulaciones y dependencias. Pero también de supervivencia, de lucha contra la adversidad, contra la humillación, contra el sometimiento.
Y de todo este material surgió NO TENGAS MIEDO. Una película sobre la determinación de enfrentarse a un traumático destino; sobre la voluntad de construir un futuro propio; sobre la necesidad de reflejar en la pantalla una oscura realidad que nuestra sociedad se empeña en ignorar”.

Si voleu més informació sobre la pel.lícula (per exemple la fitxa tècnica) cliqueu a no tengas miedo

Aquest article s'ha publicat dins de CINEMA i etiquetat amb , . Afegiu a les adreces d'interès l'enllaç permanent.

7 respostes a “NO TENGAS MIEDO”: DONAR VEU A LES VÍCTIMES

  1. Josep Salvador Amaro diu:

    A mi la pelicula em va agradar bastant, l’única cosa és que el final no em va agradar gaire, ja que va ser una mica estrany.

  2. Mar diu:

    Crec qe es una película que està força bé. La interpretació dels actors és molt bona i hi ha escenes més entenedores (tot i haver alguna part que no acabava d’entendre).
    Per a mi és una película forta en contingut però no en escenes, i això és el que fa que paris una atenció especial, fixante en la història que t’explica, i oblidant una mica que és pelicula.
    És un tema del qual no n’estava gaire al corrent, i m’ha agradat poder-la veure.

  3. Iván Rio Romo diu:

    A mi la película m’ha agradat molt, el contingut era molt fort i els actors molt bons. Jo ja l’havia vist abans peró encara m’ha impactat, sobretot el final que es una mica estrany.

  4. Sergi Borrega Vega diu:

    Aquesta pel.licula m’ha semblat molt interessant, ja que aquests temes no els acostumem a viure. Hi ha hagut una part que m’ha impactat molt, que és quan la protagonista torna a casa del seu pare perquè li faci pessigolles. I el que m’ha impactat molt també ha sigut el final, ja que me l’esperava d’una altra manera.

  5. yamina diu:

    Ami la veritat es qè m’ha agradat més el la història del llibre perquè l’he entès molbé encara que no l’havia llegit sencera, que no pas la pel·lícula perquè han hagut unes quantes escenes que no les he acabat d’entendre, encara que la històra m’ha fet reflexionar sobre les persones en situacions similars i aquest fet m’ha fet connmoure molt.

  6. Marina Abad diu:

    La película no esta malament, no és de les que m’agraden a mi per la tornaria a veura si cal. Jo crec que li falta una mica d’acció i el final tindria que passar alguna cosa entenedora, el pare a la presó o amb un ull morat,…

  7. Héctor Pascual diu:

    En general, m’ha agradat força la pel.lícula per totes les similituds que poden trobar amb l’historia del llibre encara ser una crònica totalment aïllada a la d’aquest Em sembla realment sorprenent que en els dos casos succeeixin patrons tan semblants. D’altra banda, el final no m’ha agradat força, m’hauria semblat més correcte que es fes justicia amb el pare.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *