Orozco, Jorge (2008) . “Haba – México”
Un cambrer que servia a la Núria la segona porció que havia demanat del deliciós gelat que havien pres per postres, va interrompre el monòleg, i, de sobte, la bonhomia de què havien gaudit fins llavors desaparegué quan la veïna de taula va dir a la Núria mentre aquesta es cruspia el gelat:
– Veient-te menjar, no m’estranya que estiguis com una vaca. T’has menjat dos plats de cada cosa!
La cullera curulla del deliciós gelat que estava a punt d’empassar-se va quedar com glaçada a mig camí cap a la boca durant una bona estona, i a l’últim va retornar a la copa d’on havia sortir. La Núria va restar bocabadada i emmudida uns instants, dubtant de si engegar o no la cruel interlocutora a la merda, però, de sobte, conscient de la raó i el sentit comú del que acabava de sentir, que reflectia el que ella ja sabia, així com el sentiment de culpabilitat que la colpia des de feia temps per aquell fet, la mirà fixament, contenint amb prou feines les llàgrimes.
– Que ens tens, de raó! En Joan i jo mengem massa, i ens hauríem d’aprimar molt. Fa temps que volem fer-ho, però no sabem ben bé com començar.
Sense deixar de fumar ni un instant, la Fina la mirà de dalt a baix amb petulància i digué:
– Poseu-vos a les meves mans i d’aquí a tres mesos no us reconeixereu.
Foto: Orozco, Jorge (2008) . “Haba – México” .
Un altre conte de Ferran Reñaga: El vell ferit
Recepta: Faves a la catalana
