La necessitat de llegir la lletra petita (si no voleu que us pispen la vostra llibertat)

Aquesta setmana, Apple ha donat a conèixer una nova eina, iBooks Author, destina a facilitar que els seus clients puguin crear i difondre llibres electrònics sense necessitat de ser experts en edició digital ni en distribució o comercialització a través de la xarxa. Apple sempre s’ha caracteritzat per posar les coses fàcils, molt fàcils, als seus clients, cosa que unida a una estètica molt acurada i a la fama de l’alta qualitat tècnica dels seus productes li ha permès conquistar una part important del sector. Aquest nou producte ha estat presentat, entre altres coses, com una possibilitat perquè els docents puguin crear materials d’estudi específics per als propis alumnes, en una maniobra on la multinacional de Cupertino tracta d’apoderar-se del mercat educatiu, el més important del món editorial.

Una altra característica d’Apple, però, ha estat sempre l’escassa (nul·la) llibertat que donava als seus clients: no només els seus programes són privatius (el codi font és sempre un secret, l’usuari no pot esbrinar mai què és el que fa realment un programa o si realitza alguna acció no documentada que vagi en contra dels seus interessos), també el maquinari és exclusiu i només pot ser reparat pels serveis tècnics oficials d’Apple, i només s’hi poden emprar peces de recanvi oficials de la mateixa marca. Fins i tot, la limitació a les llibertats de l’usuari s’ha disparat amb les darreres iCoses (iPad, iPod i similars) fins al punt que l’empresa determina quines aplicacions permet que els usuaris instal·len en llurs pròpies màquines, i quines no.

En aquesta línia de limitar les llibertats dels clients, no ens pot sorprendre la petita sorpresa que amaga la llicència de l’iBooks Author: si els autors de llibres electrònics que emprin aquesta eina els volen comercialitzar, només ho podran fer a través dels diversos canals controlats per Apple i després d’haver-hi signat un acord individual. És a dir, que si feu servir iBooks Author amb la intenció de distribuir la vostra feina a canvi d’una remuneració, estareu obligats a recórrer als serveis d’Apple com a distribuïdor, sota les condicions que Apple us vulgui imposar; entre les quals condicions hi ha, oh, sorpresa, la potestat de no distribuir la vostra obra si no ho considera convenient i sense haver de justificar de cap manera aquesta decisió.

Vistes així les coses, trobo molt alarmant el desembarcament d’Apple en mercat editorial educatiu, sobretot en una faceta emergent com és la dels e-llibres. Trobo molt preocupant que, a través de la lletra petita de la llicència d’iBooks Author, tracti de controlar el treball de milers d’autors innocents i desprevinguts. Trobo molt perillós, cada cop més, l’avanç del programari privatiu (i, en aquest cas, les pràctiques clarament abusives) en el món educatiu. Un cop meu, em veig obligat a demanar als meus companys professors que, abans de posar-se al coll les cadenes d’or d’empreses com aquesta, i abans de posar-les al coll de llurs alumnes, reflexionin una mica sobre la societat d’esclaus-consumidors que estan ajudant a crear: aquestes complicitats no estan justificades per cap moda.

Tot i que siguin d’or, continuen sent cadenes.

2n ESO A, B, C: feina per la setmana del 23 de gener

Exercicis que corregirem el primer dia de classe de la setmana:

2n ESO A

  • 122 / 13 – 15
  • 129 / 2 – 6

2n ESO B

  • 122 / 13 – 15
  • 129 / 2 – 6

2n ESO C

  • 122 / 13 – 15
  • 125 / 1, 2
  • 129 / 2 – 6

——————————–

Recordeu tots els grups que, a més a més, qui no m’hagi el text instructiu redactat en grup, me’l deixar en la sala de professors fins dilluns, 23 de febrer (i no oblideu posar-hi nom i cognoms de tots els membres del grup redactor).

 

Segona tongada de temes per als articles d’opinió

Segona tongada de propostes per als articles d’opinió. Recordeu que m’heu de lliurar un mínim de dos, aquest trimestres; a alguns alumnes els demanaré que en facin un tercer, però això serà després d’acabar aquesta segona ronda.
  • Com et relaciones amb la tecnologia? Com afecten a la teva vida els gadgets de moda? Has observat en tu algun dels efectes que descriure aquest article? Com creus que afecta, o que pot afectar, al teu rendiment acadèmic?
  • A Mafalda, el més famós personatge del dibuixant Quino, no li agradava la sopa. Estem segurs que, avui, la SOPA encara li agradaria menys; que en saps, d’aquest tema? Quines, d’entre les pàgines i serveix d’Internet que fas servir habitualment, creus que veurien afectades (clausurades, censurades) si aquesta llei s’arribés a aprovar? Creus que no t’afecta en res la llei Sinde? T’agradaria veure com comencen a desaparèixer continguts de la xarxa?
  • Què és l’humor? Contar acudits que hem aprés en un llibre o que hem escoltat a la ràdio —o que hem trobat a la xarxa? Riure dels demés quan ensopeguen amb una pela de plàtan? Riure de nosaltres mateixos? O trobar un enfocament divertit als problemes de la vida? Té l’humor alguna utilitat?
  • I a tu, quin dels dos t’agrada més? (Evidentment, la pregunta és una altra; si no saps quina és la pregunta, si et plau, no tornis a venir a les meves classes.)
  • El 18 de gener, molts llocs web i blocs van tancar en protesta contra una llei (SOPA) que el govern d’USA està estudiant aprovar, una llei que permetria tancar, sense cap garantia judicial, qualsevol pàgina o bloc que contingués, no ja material amb copyright protegit, sinó simplement enllaços a aquest tipus de material. El 30 de desembre de 2011, l’actual govern espanyol va aprovar la llei Sinde, que és molt similar a les anteriors (i que ha estat creada sota pressió americana). Per a molts experts en Internet, això amaga diversos mecanismes per exercir la censura. I a tu, et va afectar gaire la jornada de vaga a Internet? T’agrada que et censurin, que t’impedeixin trobar els productes o les informacions que cerques a la xarxa?

 

Recordeu que podeu escriure sobre qualsevol d’aquests temes, o sobre qualsevol dels que he suggerit fins ara, o, millor encara, sobre qualsevol tema que sigui del vostre interès, sempre que el text tingui les característiques dels articles d’opinió.

Entre festa i festa…

Espero que ho estareu passant molt bé aquests dies, que el pare Noel (o el Tió) us hauran regalat molts llibres (ja sabeu: una novel·la de 300 pàgines a la setmana durant els quatre anys anteriors i fareu un batxillerat tranquil i brillant) i alguna d’aquestes maquinetes que serveixen per connectar-se a la xarxa i cercar material d’estudi. Doncs, bé, això us deixo aquí: material d’estudi.

Si us deixeu caure per la pàgina de cursos d’idiomes d’OpenCulture, en trobareu uns quants, tots ells gratuïts. Aquí en teniu un tast:

  • Anglès: BBC Learning English. Davant de la BBC, cal treure’s el barret (i, fins i tot, fer una genuflexió reverent); famosa per la qualitat dels seus programes, sigui de ràdio, sigui de televisió, també és un pes pesant en la producció de materials educatius. En aquesta pagina, ofereix materials molt diversos: articles, vídeos, gravacions sonores (sovint complementades per la transcripció dels textos). L’apartat de dubtes gramaticals és imprescindible. Paga la pena d’anar explorant-lo.
  • Anglès: Better at English. Dissortadament, aquest bloc porta dos anys inactiu; tanmateix, la col·lecció de material que ofereix (gravacions complementades amb textos, fonamentalment) és tan extensa que no podem passar-la per alt.
  • Anglès: English as a Second Language Podcast. Enregistraments breus sobre temes variats; si empreu algun gestor de podcasts, no us haureu ni de preocupar per descarregar-los i passar-los a l’mp3 (o mp4, o 5, o 6…). Això sí, si voleu descarregar-vos-en també les guies didàctiques, us hi heu de registrar ($).

Libreoffice (i OpenOffice): inserir un full de càlcul en un document

1 – obre els dos documents (el treball i el full de càlcul), cadascun en una finestra;
2 – en el treball, vés a l’última pàgina i crea un full en blanc al final (Ctrl+Enter);
3 – en aquell full en blanc, crea un parell o tres de línies més; situa el cursor en la penúltima;
4 – canvia a la finestra del full de càlcul;
5 – selecciona (amb el ratolí o amb el cursor) TOT el contingut del full de càlcul, des de la fila 1 a la 190, des de la columna A a la L;
6 – copia el fragment seleccionat (Ctrl+C);
7 – torna al document del treball, a l’últim full, segona línia;
8 – aplica la «còpia especial»: Ctrl+Maj+V; s’obrirà una finestra;
9 – en la finestra que s’haurà obert, clica sobre l’opció «Text sense format» i després sobre «D’acord».

Se t’haurà copiat el contingut de tota la taula en format de text simple; ara, ho transformarem tot en una taula.

10 – Sempre en el document del treball, selecciona TOT el text que acabes de copiar;
11 – en el menú superior, selecciona Taula / Converteix / Text a taula; s’obrirà una altra finestra;
12 – la finestra té dues seccions: «Delimitador en text» i «Opcions»; ara hauràs de seleccionar diverses opcions:
13 – en «Delimitador de text», has de marcar «Tabuladors»; has de desmarcar «Amplada igual per a totes les columnes»;
14 – en «Opcions» has de marcar: «Encapçalament», «Repeteix encapçalament», «Les primeres 1 files», «Vora»; has de desmarcar «No divideixis la taula» (així, ocuparé correctament diverses pàgines);
15 – fes clic en «D’acord» i ja ho tens.