Curricul… què?

El que parece un perfecto imbécil en su interacción vía Twitter suele ser porque, en mayor o menos medida, es un perfecto imbécil, y el interés por incorporarlo a tu compañía o por trabajar a su lado debe seguramente reducirse en consecuencia.

Per les coses que he pogut llegir en alguns dels vostres articles d’opinió, els alumnes de batxillerat —si més no, alguns— esteu preocupats pel vostre encaix en el mercat laboral (atenció a aquesta expressió: en realitat, qui n’és la mercaderia?). Alguns us esforceu per aconseguir un bon currículum vitae que millori les vostres expectatives; d’altres, però, fa temps que heu llençat la tovallola i penseu que la formació acadèmica no suposa un avantatge important en aquest camp.

Als uns i als altres, però, crec que us pot aportar alguna cosa aquest article d’Enrique Dans, d’on procedeix el fragment de més amunt. Enrique Dans és professor de Sistemes d’Informació en IE Business School, entre altres moltes coses, però és especialment conegut pels articles que publica al seu bloc, articles que parlen sobre tecnologia i, més especialment, sobre com la tecnologia afecta a la societat.

Com haureu imaginat, la idea central de l’article en qüestió és que les empreses, que no s’han cregut mai això dels currículums, ara tenen una eina magnífica per esbrinar el currículum real dels aspirants, una eina anomenada Google.

(En canvi, els que estudieu perquè us agrada estudiar —o perquè aspireu a formar-vos de la manera més completa possible com a persones— no us heu d’amoïnar per aquestes bajanades del currículum o de la feina.)

 
Editat 8 de febrer, 16.45

En la mateixa línia de l’anterior, aquest altre article, sempre d’Enrique Dans.

 

Ús legal de les xarxes P2P

Arran de la caiguda de l’estàtua de la Llibertat, o del tancament de Megaupload per la censura de l’FBI, els usuaris d’aquell lloc de descàrregues es pregunten d’on aconseguir els continguts que abans els oferia. La xarxa hi ha respost fent un pas enrere (en el temps) per tal de no haver de fer un pas enrere (en l’accés als continguts): les xarxes P2P estan recuperant la popularitat que tenient a principi de segle.

P2P és l’acrònim per l’expressió anglesa peer to peer, que podem traduir per d’igual a igual, un sistema de compartició de fitxers a través de la xarxa que prescindeix de qualsevol servidor centralitzat i on els continguts que volem descarregar es troben en els ordenadors d’altres usuaris com nosaltres. A diferència dels servidors centralitzats (com Megaupload), aquí sí que s’està compartint el contingut: allò que un usuari ha descarregat passa a estar a l’abast de la resta d’usuaris (fins que, de forma deliverada, ho eviti); i, a més a més, fa que aquests serveis siguin molt més difícils de clausurar.

El sistema judicial espanyol ha deixat clar, a través de diverses sentències, que l’ús de les xarxes P2P és totalment legal, així com la publicació d’enllaços a qualsevol tipus de contingut. Una altra cosa, però, seria el fet de descarregar continguts protegits per copyright, i això s’hauria de veure cas per cas.

Molts dels usuaris que s’han incorporat a Internet en els darrers cinc o vuit anys desconeixen l’ús i el funcionament de les xarxes P2P; així, és normal que, aquests dies, s’hagin popularitzat els tutorials i els vídeotutorials que n’expliquen l’entrellat. Per tal d’orientar-vos-hi una mica, aquí us en deixo un parell sobre dues de les xarxes més populars, BitTorrent i eMule; estan realitzats pensant en els usuaris de Windows: els qui emprem sistemes GNU/Linux ho tenim encara més fàcil, ja que la instal·lació dels programes és molt més senzilla (i, en molts casos, ja vénen instal·lats per omissió).

BitTorrent

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=54Z2dW04TUg[/youtube]

 

eMule

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=H82KZfRA8qY[/youtube]

 

I, per als més atrevits, un tutorial sobre la configuració del router: com obrir els ports per augmentar la velocitat de descàrrega de l’eMule.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=KNFDZQAIKp8[/youtube]

 

Recordeu, però, que l’ús d’aquestes xarxes és legal només per descarregar continguts legals: material sota llicències lliures, de domini públic, o que n’hagin caducat els drets d’autor. Sigueu responsables, doncs.

Docuciencia

Tot i que les males llengües s’entesten a dir que Internet és el cau del Diable i el bressol de tots els mals, vet aquí que continua sent una font inexhaurible de coneixements en les més variades formes i sobre totes les temàtiques imaginables. No fa gaire, per exemple, he descobert un portal que recull documentals sobre temes científics, tot un canal de divulgació que, en un primer examen, m’ha semblat digne de confiança: astronomia, biologia, tecnologia, o qualsevol altre camp del saber humà que us pugui interessant, es troba representat en aquest recull. El podeu trobar a http://www.docuciencia.es/ .

I, ja que hi som, per als que puguin sentir curiositat pel sistema operatiu que faig servir, aquí teniu un documental, Código Linux, que narra la història dels sistemes GNU/Linux i en descriu les característiques més importants. És una mica antic (2001, crec), però en dóna una visió més que acceptable.

Ja sabeu: la curiositat és la mare de la ciència.

Directori de cultura lliure

A través del Google+ (que em sembla que ha obert l’accés als majors de 13 anys –en Espanya, potser dels 14), m’ha arribat el següent enllaç, un directori de cultura lliure. Es tracta d’una llista de projectes que ofereixen productes culturals (llibres, música, pel·lícules, jocs…) sota llicències lliures; és a dir, que els podeu descarregar de franc i no estareu cometent cap delicte ni falta.

La llista s’organitza per categories i ens mostra les icones de cada servei; en posar-hi el ratolí a sobre, ens apareix el nom del servei i alguna indicació més, molt breu. Tot plegat, minimalista, però amb una potencialitat considerable. Endavant.

La visió de l’univers a finals de l’edat mitjana

Al llarg dels textos que hem llegit, tant de poesia com de prosa, d’autors de l’edat mitjana, ens hem trobat, de vegades, amb fragments difícils de comprendre sense un coneixement mínim sobre la visió que de l’univers tenien aquestes societats i cultures. A classe, ja hem aclarit alguns dels conceptes bàsics; tanmateix, per qui en vulgui conèixer alguna cosa més, aquí us enllaço un article força complet.

La cosmovisión medieval en March y en Corella. Josep Lluís Martos

Imatge procendent de http://historyrockscom.wordpress.com

Proveu a interpretar el següent poema de Joan Roís de Corella tenint present la imatge anterior:

De la TRAGÈDIA DE CALDESA 

Mourà's corrent la tramuntana ferma
e tots ensems los cels cauran en trossos,
tornarà fred lo foc alt en l'esfera,
i, en lo més fons, del món veuran lo centre,
tinta de sang se mostrarà la lluna
e, tot escur, lo sol perdrà la forma,
ans que jamés de mi siau servida;
e lo meu cos, del prim cabell fins l'ungla,
mirant-ho vós, sia partit en peces,
e, tornat pols, no prenga sepultura,
ni reba el món tan celerada cendra,
ni es puga fer algú gire la llengua
a dir «Bon pos!» a l'ànima maleita,
si Déu permet mos ulls vos puguen veure.
E, si és ver vos diguí mai senyora,
no es trobe en l'any lo jorn de ma naixença,
mas lo meu nom, a tots abominable,
no sia al món persona que l'esmente;
ans, del tot ras de les penses humanes,
sia passat com un vent lo meu ésser,
tinguen per fals lo que fon de mon viure,
e res de mi en lo món no hi romanga.
E si, per cas, del meu cos gens ne resta,
sia menjar als animals salvatges:
prenga'n cascú la part d'una centil·la,
perquè en tants llocs sia lo meu sepulcre
que, el món finit, no es trobe la carn mia
ni es puga fer que mai jo ressuscite.