De Amore, de Andreas Capellanus

Massa tard per a aquest curs, però per fi he trobat una versió digitalitzada en català del Tractat sobre l’amor d’Andreu el Capellà, en la Biblioteca digital Joan Lluís Vives. Es tracta d’una traducció del segle XIV, de manera que cal fer un petit esforç per desxifrar el text; però, sens dubte, paga la pena: hi ha cap tema més important que aquest, en la vida?

Com a mostra, us deixo tot seguit la definició d’amor que es troba al principi d’aquest text clàssic.

 

De qu’es dit’Amor

Amor es dita d’una part que ha nom en lo amas, la qual part significha pendre o esser pres. Car aquell qui ama pres es ab ligams de lutxuria e’ncara desiga de pendre altre. Car axi com lo(s) peschador entenitat s’esforça de pendre los peix[es] ab los seus enganaments e encara ab los dels seus ams, e, con es pres ab tots sos blandiments, s’esforça de menar hi los altres, donchs amor de dues coses diuerses en hun corporal ligam acosta e les coses que son vnes acostades fa totstemps perdurar ensemps.

Bernat Metge: el primer humanista català

Hem escoltat a classe la “Medecina apropiada a tot mal” d’aquest autor:

 
Vós pendreu un badall d’estornell
e dues onces de besturri
mesclat ab un poc de gingurri
e dos diners de baquiqueu.
Si voleu haver un “m’ameu”
molt més ne valdrà composta;
e puix pendreu una almosta
de fum de palla remullada,
però feu que tota vegada
hi sia present En Ganet;
e feu-ho passar en lloc net,
cobert ab un tarararat;
e puix sia polvoritzat
e passat per un prim cedaç!
E si hi mescleu arriboràs,
millor sabor hi trobareu.
Ulls de moscats hi mesclareu,
e dos quarts de bon baldufai
e dels cabells d’En Mardufai
ab los queixals de Gedeon;
e de la barba d’Absalon
hi mesclareu, ab un pipiu;
e si llàgremes de Daviu
podeu trobar, no us sien cares.
E, puix, hajau dos pans de mares
que sien ben secats al sol.
Si mestre Bernat Oriol
vos vol prestar la gramalla blanca,
quítia serà tantost, e franca,
de tot mal la vostra persona;
e si mestre Germà vos dóna
un tros de la gramalla groga,
feu-ho tot picar ans que ploga
ab los materials prop dits,
los quals sien tots confegits;
e puix sia’n fet lletovari,
que al món no hi sé altre contrari
que el vostre mal faça fugir.

 

I l’estem estudiant amb el suport d’aquesta presentació: