Ja podeu descarregar quatre documents relacionats amb la sessió d’avui, la que tindrem demà i algunes més que seguiran: UD 1 – Sessions 1 i 2.

Els documents que hi trobareu (dins d’un arxiu zip) són:

• presentació de la matèria (projectada avui a classe);
• article «Com copiar d’Internet», d’Umberto Eco;
• qüestionari sobre l’article d’Umberto Eco;
• esquema sobre les figures retòriques.

El primer, us servirà de recordatori.

El segon i el tercer us orientaran de cara a l’article d’opinió que m’heu de lliurar dilluns, 19 de setembre; llegiu i contesteu (mentalment o per escrit) el qüestionari abans de començar a redactar: això us ajudarà. Si no se us acut un enfocament més original, podeu emprar alguna (o algunes) de les cinc últimes preguntes com a punt de partida.

El quart us servirà per orientar-vos mentre estudiem les figures retòriques. Aquest esquema també us servirà a la matèria de Llengua catalana i literatura: ens hem repartit els recursos retòrics, de manera que en veureu l’aplicació en totes dues assignatures, però la major de les figures només les explicarem en una de les dues.

Per demà, poseu-vos les piles: la placidesa i tranquil·litat d’avui només han estat un miratge.

Novel·les d’Umberto Eco ambientades en l’edat mitjana (molt recomanables per qui no hagi estudiat bé aquesta època):

• El nom de la rosa. Guillem de Baskerville, sacerdot franciscà, i el seu deixeble Adso de Melk, novici benedictí, s’apleguen a una famosa badia benedictina, perduda en les muntanyes del nord d’Italia, a principis del segle XIV, per participar en un encontre molt delicat on s’hauran d’enfrontar a monjos dominicans. Hi arriben poc després de la mort d’un dels monjos més brillants del monestir, un miniaturista de fama mundial, i l’abad demana a Baskerville, antic inquisidor, que esbrine si hi ha hagut intervenció del diable en aquesta mort. Però aquesta mort no serà l’última, i el franciscà haurà d’enfrontar-se a unes forces tenebroses que volen mantenir el món (el reduït món de la saviesa dels monjos) sotmés a la ignorància.

• Baudolino. A cavall entre els segles XII i XIII, un nen entremaliat amb un extraordinari do de llengües, i que manté un curiós equilibri entre la realitat i la ficció, per un atzar, esdevé protegit de l’emperador Frederic I Barba-roja. Gràcies al seu senyor, arribarà a estudiar a la Sorbona, la universitat de Paris, seu de la saviesa del món occidental, i acabarà viatjant al mític país del Preste Joan. El seu viatge el durà a la real Bisanci, més extraordinària encara, i acabarà mostrant-nos que la realitat, si fa no fa, és allò que volem que sigui.

Si us fa goig, però només teniu temps per llegir-ne una, us recomano la primera. La pel·lícula que en van fer l’any 1986 està força bé, és una alternativa acceptable per qui no tingui temps de llegir-ne cap.