Quin és el nivell de formació científica dels periodistes?

Durant els darrers dies, els medis han reproduït la notícia que, segons els experiments duts a terme per la CERN, algunes partícules subatòmiques, els neutrins, haurien viatjat a velocitats superiors a la de la llum.

Alguns medis s’han limitat a traduir la notícia, si fa no fa, tal i com l’oferien les agències internacionals (eldebat); altres han optat per titulars sensacionalistes i per les referències al geni caigut (elperiòdico) i, finalment, no ha faltat qui, després d’eliminar totes les explicacions tècniques, ha caigut en (o s’ha llençat a) les típiques i tòpiques al·lusions a la ciència ficció (ara.cat).

Podeu cercar i examinar què és el que hi han dit altres periòdics i cadenes i, després, redactar un article d’entre 15 i 20 línies centrat sobre algun d’aquests aspectes (o qualsevol altre que sigui del vostre interès):

  • a quin tipus de públic es dirigeix cada estratègia informativa;
  • quin és el nivell de formació científica dels periodistes;
  • quin és el nivell de formació científica del públic;
  • per què alguns medis se centren en la refutació de la teoria de la relativitat;
  • per què alguns medis se centren en la possibilitat dels viatges en el temps o en els viatges intergalàctics a gran velocitat;
  • en què consisteix el mètode empíric i quina és la part que no han entès (o no volen entendre) els medis sensacionalistes.

Si el tema us ve de gust, m’ho podeu lliurar el dilluns, 3 d’octubre.

Imatges de l’Apocalipsi

Sobre tot, els de Literatura universal, però a la resta de 1r de BAT també us aniria bé, podeu fer una ullada a imatges medievals sobre l’Apocalipsi. Podeu emprar el Google Images amb els mots “apocalipsi” i “collegiata san gimignano”; aquest darrer fa referència a una esglèsia que es troba a la Toscana (Itàlia) i és especialment famosa pels seus frescos.

Quins altres mots hi podeu emprar? Frescos, esglèsia, mural… I, és clar, podeu provar traduint-los a diverses llengües. Intenteu identificar les escenes que hi trobeu: quins personatges hi surten? a quina narració, a quin episodi fan referència?

Qui és el Quim Monzó?

D’aquí a un parell de setmanes, si fa no fa, farem un petit tast d’en Quim Monzó, autor català que els estudiants de 1r de BAT coneixereu de primera mà. No, no ens convidarà a sopar: n’haureu de llegir un llibre.

De moment, per fer boca, us passo alguns enllaços perquè, qui vulgui, s’acosti una mica a aquesta mala bèstia (en el sentit afectuós de l’expressió) de la literatura catalana més viva i actual:

Asíndeton i polisíndeton: què eren les conjuncions?

Avui veurem a classe les figures retòriques morfosintàctiques; entre elles apareixeran l’asíndeton i la polisíndeton. No podrem identificar i explicar aquestes figures si no recordem què eren les conjuncions, ja que és la seva absència i el seu excés a determinar quin d’aquells dos recursos tenim al davant. Aquí us deixo uns enllaços que us serviran per refrescar la memòria:

Reflexionant sobre els neologismes (1r BAT)

El Gabriel Bibiloni, lingüista, professor i blogaire de vella data (entre altres coses), publica una detallada reflexió sobre tres neologismes, actualment en disputa: tuitar, tuïtar, twittar. Deixant de banda les preferències personals, és útil seguir els seus raonaments per comprovar si els comprenem adequadament; en principi, repassant l’ortografia estudiada a cursos anteriors, els hauríem de comprendre tots. A veure:

  1. Què és un manlleu? Què és un calc semàntic?
  2. Segons l’autor, quins són els avantatges del manlleu?
  3. Quins són els avantatges del calc semàntic?
  4. Quina regla fonètica (amb repercussions ortogràfiques) desaconsella l’ús de «tuitar» i fa que l’autor prefereixi «tuïtar»?
  5. Quina és la diferència semàntica entre el sufix -ar (tuïtar) i el sufix -ejar (tuïtejar)?
  6. Quin dels dos sufixos prefereix Bibiloni en aquest cas? Quins són els seus arguments?
  7. Imagina que vols defensar l’ús del sufix contrari: quins arguments hi podries aportar?
  8. Reflexiona una mica:
    1. fins aquest moment, quin verb empraves?
    2. la teva opció cau dins de les que el professor Bibiloni considera acceptables?
    3. si la resposta a la pregunta anterior és negativa, quina seria l’opció acceptable més propera a la teva? creus que els teus interlocutors habituals t’entendran si canvies a aquesta altra opció?
  9. I, finalment, la gran pregunta: quin sentit té, en una llengua com el català, reflexionar sobre la millor manera de donar entrada als neologismes?

Aquesta és la primera proposta lliure de text creatiu. M’heu de lliurar un mínim de tres textos creatius cada trimestre. L’article d’opinió sobre el text d’Umberto Eco n’és el primer (però aquell no és lliure: és obligatori per tothom). Procuraré oferir-vos una proposta diferent cada setmana: mireu de triar les que us resultin més atractives (si al quart text no heu trobat res que us motivi a escriure, veniu a parlar amb mi).

Fixeu-vos, però, que quan dic «un mínim de tres» no em refereixo a tots els alumnes, sinó només a aquells que, amb aquests tres textos, ja em demostrin que tenen un nivell de català escrit acceptable; probablement, després de corregir el primer (que em lliurareu demà, 19 de setembre), hauré d’anunciar a més d’un vosaltres que, en el seu cas particular, el mínim ha pujat una mica. Ja en parlarem.

La data límit per lliurar-me l’article sobre els neologismes és el 26 de setembre (escrit a mà, com l’anterior).

(Recordeu que el qüestionari és per ajudar-vos a entendre l’article de Bibiloni i per oferir-vos un possible guió per al vostre article. Tanmateix, si us resulta més fàcil, no cal que el seguiu al peu de la lletra.)

NOTA BENE: Observeu que, en aquesta plantilla del WordPress, els enllaços apareixen com a text en negreta: en aquesta entrada, l’enllaç a l’article de Bibiloni es troba al final de la primera frase (per si algú no el veia).