Exemples escollits d’articles d’opinió (1)

Com aneu comprovant els alumnes de 1r de BAT, redactar un bon article d’opinió no és cosa fàcil. A més de dominar-ne l’estructura, cal tenir una opinió sobre el tema a tractar (tenir opinió implica tenir coneixements). A nivell d’estil, per exemple (i per no complicar-vos la vida), si no volem quedar com a nens de primària, haurem d’evitar expressions com «jo opino, jo crec, a mi em sembla» i les haurem de substituir per unes altres estratègies discursives.

No hi ha res millor, en aquestos casos, que aprendre dels mestres, de manera que vaig a anar proposant-vos autors i articles que paguen la pena: si els llegiu amb atenció, abans de dos anys (abans de les Proves d’Accés a la Universitat) estareu en condicions de redactar amb una certa maduresa. I no us deixeu enganyar: el factor que més influeix en els resultats de les PAU és la maduresa (la maduresa de preparar-s’hi bé, entre d’altres).

Per començar, us proposo l’article d’avui del Benjamí Villoslada, informàtic amb vocació de periodista que ens ofereix, al seu bloc Bitologies, agudes reflexions sobre el món de la tecnologia i, molt important, com afecta i com pot arribar a afectar a les nostres vides. Entre altres coses, i a un nivell més anecdòtic, és un gran innovador del llenguatge, i ha proposat i popularitzat termes com copiaferrar, bitaires, toter.

L’article d’avui, a més de ser de rabiosa actualitat, presenta una estructura original: comença amb aspecte de necrològica, però deriva molt ràpidament cap al gènere que ens ocupa, cap a l’article d’opinió. Llegiu-lo atentament i, després, fixeu-vos en els següents detalls:

  1. on són les marques de primera persona (flexió verbal, pronoms)?
  2. en què consisteix la introducció? quina mena d’informació ens hi dóna? és gaire extensa?
  3. com realitza la transició del primer paràgraf al segon? amb quin mecanisme o recurs textual?
  4. en els paràgrafs 3r i 4t, ens hi dóna informació sobre dues persones: per què? com i on ha creat la necessitat de donar aquestes informacions? és a dir, quina és la justificació d’aquests dos paràgrafs?
  5. quina és la funció del cinquè paràgraf? quina relació té amb els dos anteriors?
  6. quina és la funció del 6è i del 7è paràgrafs? és la mateixa?

Si podeu contestar el primer punt, anireu millorant en estil.

Si podeu contestar els punts del 2n al 6è, estareu comprenent millor el concepte de «cohesió textual»

L’article a llegir és Steve Jobs, porta data del 6 d’octubre. Tracteu de calcular quant de temps ha necessitat Villoslada per redactar aquest article i us fareu una idea del que significa «saber escriure». Insisteixo: teniu dos cursos per davant per millorar, i aquest és l’exemple a seguir; o el primer que us proposo, si més no.

Fer la vaga o fer el «vago»?

Aquesta falsa paronomàsia («vago» no és un mot català) és freqüent en les crítiques a les vages d’estudiants. Aprofitant que el Sindicat d’estudiants n’ha convocat una per al proper dijous, 6 d’octubre, cosa que us converteix en protagonistes de la notícia, podeu investigar-hi una mica i escriure un article d’opinió (d’entre 15 a 25 línies) per al dilluns, 10 d’octubre. Podeu agafar algun dels següents enfocaments (o qualsevol altre que us sembli adient):

  • Quin és l’origen de les vagues i en què s’assembla i en què es diferencia una vaga d’estudiants d’aquella idea original.
  • En què han consistit les darreres vagues d’estudiants i, de les coses que pretenien obtenir, quines han obtingut i quines no.
  • En les darreres vagues d’estudiants, quin seguiment (alumnes que no han anat a classe) s’ha obtingut? Aquest seguiment, en quin percentatge d’assistència a les movilitzacions (manifestacions) s’ha transformat? Si hi ha alguna discrepància, a què creus que es deu?
  • Aquesta vaga concreta, què pretén obtenir? El que es demana, justifica una vaga? Creus que la vaga pot ajudar a aconseguir-ho?
  • Si has fet vaga, si no has fet vaga, pots explicar els motius que t’han dut a prendre aquesta decisió.
  • Com ha interpretat la premsa aquesta vaga d’estudiants? Quin tractament hi han donat els periòdics, la televisió, la ràdio? Tots han opinat de la mateixa manera o hi heu pogut observar diferències?
  • Com ha interpretat la gent del vostre entorn (altres estudiants, els vostres amics i famílies) aquesta vaga?

Observeu que algunes de les propostes impliquen fer una mica de recerca: en casos així, podeu consultar les hemeroteques. Les versions digitals de la premsa ens faciliten molt aquesta feina, ja que solen incorporar cercadors temàtics i sempre estan ordenades cronològicament. Podeu començar per alguns periòdics en català: elPeriòdico.cat, El Punt Avui+, ara.cat.

Per als 1rs de BAT.

A Funny Thing Happened on the Way to the Forum

Doblada al castellà com a Golfus de Roma, ens ofereix una divertida versió de tres comèdies de Plaute (Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria) sota l’òptica desenfadada dels musicals de Broadway. Si llegiu els resums d’aquestes tres obres, podreu identificar quins dels seus elements apareixen a la pel·lícula?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pFaQvsIbung[/youtube]

Per als de Literatura universal.

Autoaprenentage del català: introducció al SALC

SALC, Servei d’Autoformació en Llengua Catalana, és un dels entorns més fiables per realitzar exercicis de llengua catalana. Creat per la Universitat Pompeu Fabra, té al darrera una llarga trajectòria, així com un equip de professionals de la docència de la llengua.

Per emprar aquest sistema, des de la pàgina principical fem clic sobre l’opció Treballa amb el SALC i creem una fitxa personal d’usuari (columna dreta) o, si ja en tenim una, accedim amb el nostre usuari (columna esquerra). Cal tenir en compte que, si no els fem servir, els usuaris són esborrats després d’un període prudencial.

El primer cop que hi accedim, trobem quatre opcions:

  • Avalua el teu nivell
  • Treball
  • Avaluació per aspectes
  • Autoavalua el teu progrés

La primera opció ens porta a realitzar un test general força complet que posarà de relleu les nostres mancances i ens orientarà en les activitats de formació. La segona, en canvi, en permet triar en seguir uns itineraris marcats (plans de treball, que inclouen preparació per als graus B, C i D, així com la possibilitat de treballar quatre àmbits diferents —ortografia, lèxic, morfosintaxi, vocabulari— a diversos nivells) o, bé, triar els exercicis que desitgem des d’una mena d’índex en forma de taula que ho abarca tot (exercicis lliures).

Els exercicis són autocorregits i, a més a més, en la major part dels casos se’ns ofereix un o més enllaços a textos de teoria que il·lustren l’aspecte tractat; tambe podem accedir al diccionari en línia d’Enciclopèdia Catalana (icones al marge esquerre). Cal destacar que els fragments de teoria mostrats procedeixen de manuals i gramàtiques ben reconeguts.

Dedicar mitja hora diària, un mínim de tres cops per setmana, us ajudarà molt a millorar en aspectes tan bàsics com ara l’ortografia, l’ús dels pronoms febles o el vocabulari.