Category Archives: classe

Indicacions, instruccions o materials accessoris per a classe.

Exemples escollits d’articles d’opinió (1)

Com aneu comprovant els alumnes de 1r de BAT, redactar un bon article d’opinió no és cosa fàcil. A més de dominar-ne l’estructura, cal tenir una opinió sobre el tema a tractar (tenir opinió implica tenir coneixements). A nivell d’estil, per exemple (i per no complicar-vos la vida), si no volem quedar com a nens de primària, haurem d’evitar expressions com «jo opino, jo crec, a mi em sembla» i les haurem de substituir per unes altres estratègies discursives.

No hi ha res millor, en aquestos casos, que aprendre dels mestres, de manera que vaig a anar proposant-vos autors i articles que paguen la pena: si els llegiu amb atenció, abans de dos anys (abans de les Proves d’Accés a la Universitat) estareu en condicions de redactar amb una certa maduresa. I no us deixeu enganyar: el factor que més influeix en els resultats de les PAU és la maduresa (la maduresa de preparar-s’hi bé, entre d’altres).

Per començar, us proposo l’article d’avui del Benjamí Villoslada, informàtic amb vocació de periodista que ens ofereix, al seu bloc Bitologies, agudes reflexions sobre el món de la tecnologia i, molt important, com afecta i com pot arribar a afectar a les nostres vides. Entre altres coses, i a un nivell més anecdòtic, és un gran innovador del llenguatge, i ha proposat i popularitzat termes com copiaferrar, bitaires, toter.

L’article d’avui, a més de ser de rabiosa actualitat, presenta una estructura original: comença amb aspecte de necrològica, però deriva molt ràpidament cap al gènere que ens ocupa, cap a l’article d’opinió. Llegiu-lo atentament i, després, fixeu-vos en els següents detalls:

  1. on són les marques de primera persona (flexió verbal, pronoms)?
  2. en què consisteix la introducció? quina mena d’informació ens hi dóna? és gaire extensa?
  3. com realitza la transició del primer paràgraf al segon? amb quin mecanisme o recurs textual?
  4. en els paràgrafs 3r i 4t, ens hi dóna informació sobre dues persones: per què? com i on ha creat la necessitat de donar aquestes informacions? és a dir, quina és la justificació d’aquests dos paràgrafs?
  5. quina és la funció del cinquè paràgraf? quina relació té amb els dos anteriors?
  6. quina és la funció del 6è i del 7è paràgrafs? és la mateixa?

Si podeu contestar el primer punt, anireu millorant en estil.

Si podeu contestar els punts del 2n al 6è, estareu comprenent millor el concepte de «cohesió textual»

L’article a llegir és Steve Jobs, porta data del 6 d’octubre. Tracteu de calcular quant de temps ha necessitat Villoslada per redactar aquest article i us fareu una idea del que significa «saber escriure». Insisteixo: teniu dos cursos per davant per millorar, i aquest és l’exemple a seguir; o el primer que us proposo, si més no.

Fer la vaga o fer el «vago»?

Aquesta falsa paronomàsia («vago» no és un mot català) és freqüent en les crítiques a les vages d’estudiants. Aprofitant que el Sindicat d’estudiants n’ha convocat una per al proper dijous, 6 d’octubre, cosa que us converteix en protagonistes de la notícia, podeu investigar-hi una mica i escriure un article d’opinió (d’entre 15 a 25 línies) per al dilluns, 10 d’octubre. Podeu agafar algun dels següents enfocaments (o qualsevol altre que us sembli adient):

  • Quin és l’origen de les vagues i en què s’assembla i en què es diferencia una vaga d’estudiants d’aquella idea original.
  • En què han consistit les darreres vagues d’estudiants i, de les coses que pretenien obtenir, quines han obtingut i quines no.
  • En les darreres vagues d’estudiants, quin seguiment (alumnes que no han anat a classe) s’ha obtingut? Aquest seguiment, en quin percentatge d’assistència a les movilitzacions (manifestacions) s’ha transformat? Si hi ha alguna discrepància, a què creus que es deu?
  • Aquesta vaga concreta, què pretén obtenir? El que es demana, justifica una vaga? Creus que la vaga pot ajudar a aconseguir-ho?
  • Si has fet vaga, si no has fet vaga, pots explicar els motius que t’han dut a prendre aquesta decisió.
  • Com ha interpretat la premsa aquesta vaga d’estudiants? Quin tractament hi han donat els periòdics, la televisió, la ràdio? Tots han opinat de la mateixa manera o hi heu pogut observar diferències?
  • Com ha interpretat la gent del vostre entorn (altres estudiants, els vostres amics i famílies) aquesta vaga?

Observeu que algunes de les propostes impliquen fer una mica de recerca: en casos així, podeu consultar les hemeroteques. Les versions digitals de la premsa ens faciliten molt aquesta feina, ja que solen incorporar cercadors temàtics i sempre estan ordenades cronològicament. Podeu començar per alguns periòdics en català: elPeriòdico.cat, El Punt Avui+, ara.cat.

Per als 1rs de BAT.

A Funny Thing Happened on the Way to the Forum

Doblada al castellà com a Golfus de Roma, ens ofereix una divertida versió de tres comèdies de Plaute (Pseudolus, Miles Gloriosus i Mostellaria) sota l’òptica desenfadada dels musicals de Broadway. Si llegiu els resums d’aquestes tres obres, podreu identificar quins dels seus elements apareixen a la pel·lícula?

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=pFaQvsIbung[/youtube]

Per als de Literatura universal.

Autoaprenentage del català: introducció al SALC

SALC, Servei d’Autoformació en Llengua Catalana, és un dels entorns més fiables per realitzar exercicis de llengua catalana. Creat per la Universitat Pompeu Fabra, té al darrera una llarga trajectòria, així com un equip de professionals de la docència de la llengua.

Per emprar aquest sistema, des de la pàgina principical fem clic sobre l’opció Treballa amb el SALC i creem una fitxa personal d’usuari (columna dreta) o, si ja en tenim una, accedim amb el nostre usuari (columna esquerra). Cal tenir en compte que, si no els fem servir, els usuaris són esborrats després d’un període prudencial.

El primer cop que hi accedim, trobem quatre opcions:

  • Avalua el teu nivell
  • Treball
  • Avaluació per aspectes
  • Autoavalua el teu progrés

La primera opció ens porta a realitzar un test general força complet que posarà de relleu les nostres mancances i ens orientarà en les activitats de formació. La segona, en canvi, en permet triar en seguir uns itineraris marcats (plans de treball, que inclouen preparació per als graus B, C i D, així com la possibilitat de treballar quatre àmbits diferents —ortografia, lèxic, morfosintaxi, vocabulari— a diversos nivells) o, bé, triar els exercicis que desitgem des d’una mena d’índex en forma de taula que ho abarca tot (exercicis lliures).

Els exercicis són autocorregits i, a més a més, en la major part dels casos se’ns ofereix un o més enllaços a textos de teoria que il·lustren l’aspecte tractat; tambe podem accedir al diccionari en línia d’Enciclopèdia Catalana (icones al marge esquerre). Cal destacar que els fragments de teoria mostrats procedeixen de manuals i gramàtiques ben reconeguts.

Dedicar mitja hora diària, un mínim de tres cops per setmana, us ajudarà molt a millorar en aspectes tan bàsics com ara l’ortografia, l’ús dels pronoms febles o el vocabulari.

Quin és el nivell de formació científica dels periodistes?

Durant els darrers dies, els medis han reproduït la notícia que, segons els experiments duts a terme per la CERN, algunes partícules subatòmiques, els neutrins, haurien viatjat a velocitats superiors a la de la llum.

Alguns medis s’han limitat a traduir la notícia, si fa no fa, tal i com l’oferien les agències internacionals (eldebat); altres han optat per titulars sensacionalistes i per les referències al geni caigut (elperiòdico) i, finalment, no ha faltat qui, després d’eliminar totes les explicacions tècniques, ha caigut en (o s’ha llençat a) les típiques i tòpiques al·lusions a la ciència ficció (ara.cat).

Podeu cercar i examinar què és el que hi han dit altres periòdics i cadenes i, després, redactar un article d’entre 15 i 20 línies centrat sobre algun d’aquests aspectes (o qualsevol altre que sigui del vostre interès):

  • a quin tipus de públic es dirigeix cada estratègia informativa;
  • quin és el nivell de formació científica dels periodistes;
  • quin és el nivell de formació científica del públic;
  • per què alguns medis se centren en la refutació de la teoria de la relativitat;
  • per què alguns medis se centren en la possibilitat dels viatges en el temps o en els viatges intergalàctics a gran velocitat;
  • en què consisteix el mètode empíric i quina és la part que no han entès (o no volen entendre) els medis sensacionalistes.

Si el tema us ve de gust, m’ho podeu lliurar el dilluns, 3 d’octubre.

Imatges de l’Apocalipsi

Sobre tot, els de Literatura universal, però a la resta de 1r de BAT també us aniria bé, podeu fer una ullada a imatges medievals sobre l’Apocalipsi. Podeu emprar el Google Images amb els mots “apocalipsi” i “collegiata san gimignano”; aquest darrer fa referència a una esglèsia que es troba a la Toscana (Itàlia) i és especialment famosa pels seus frescos.

Quins altres mots hi podeu emprar? Frescos, esglèsia, mural… I, és clar, podeu provar traduint-los a diverses llengües. Intenteu identificar les escenes que hi trobeu: quins personatges hi surten? a quina narració, a quin episodi fan referència?

Qui és el Quim Monzó?

D’aquí a un parell de setmanes, si fa no fa, farem un petit tast d’en Quim Monzó, autor català que els estudiants de 1r de BAT coneixereu de primera mà. No, no ens convidarà a sopar: n’haureu de llegir un llibre.

De moment, per fer boca, us passo alguns enllaços perquè, qui vulgui, s’acosti una mica a aquesta mala bèstia (en el sentit afectuós de l’expressió) de la literatura catalana més viva i actual:

Asíndeton i polisíndeton: què eren les conjuncions?

Avui veurem a classe les figures retòriques morfosintàctiques; entre elles apareixeran l’asíndeton i la polisíndeton. No podrem identificar i explicar aquestes figures si no recordem què eren les conjuncions, ja que és la seva absència i el seu excés a determinar quin d’aquells dos recursos tenim al davant. Aquí us deixo uns enllaços que us serviran per refrescar la memòria:

Reflexionant sobre els neologismes (1r BAT)

El Gabriel Bibiloni, lingüista, professor i blogaire de vella data (entre altres coses), publica una detallada reflexió sobre tres neologismes, actualment en disputa: tuitar, tuïtar, twittar. Deixant de banda les preferències personals, és útil seguir els seus raonaments per comprovar si els comprenem adequadament; en principi, repassant l’ortografia estudiada a cursos anteriors, els hauríem de comprendre tots. A veure:

  1. Què és un manlleu? Què és un calc semàntic?
  2. Segons l’autor, quins són els avantatges del manlleu?
  3. Quins són els avantatges del calc semàntic?
  4. Quina regla fonètica (amb repercussions ortogràfiques) desaconsella l’ús de «tuitar» i fa que l’autor prefereixi «tuïtar»?
  5. Quina és la diferència semàntica entre el sufix -ar (tuïtar) i el sufix -ejar (tuïtejar)?
  6. Quin dels dos sufixos prefereix Bibiloni en aquest cas? Quins són els seus arguments?
  7. Imagina que vols defensar l’ús del sufix contrari: quins arguments hi podries aportar?
  8. Reflexiona una mica:
    1. fins aquest moment, quin verb empraves?
    2. la teva opció cau dins de les que el professor Bibiloni considera acceptables?
    3. si la resposta a la pregunta anterior és negativa, quina seria l’opció acceptable més propera a la teva? creus que els teus interlocutors habituals t’entendran si canvies a aquesta altra opció?
  9. I, finalment, la gran pregunta: quin sentit té, en una llengua com el català, reflexionar sobre la millor manera de donar entrada als neologismes?

Aquesta és la primera proposta lliure de text creatiu. M’heu de lliurar un mínim de tres textos creatius cada trimestre. L’article d’opinió sobre el text d’Umberto Eco n’és el primer (però aquell no és lliure: és obligatori per tothom). Procuraré oferir-vos una proposta diferent cada setmana: mireu de triar les que us resultin més atractives (si al quart text no heu trobat res que us motivi a escriure, veniu a parlar amb mi).

Fixeu-vos, però, que quan dic «un mínim de tres» no em refereixo a tots els alumnes, sinó només a aquells que, amb aquests tres textos, ja em demostrin que tenen un nivell de català escrit acceptable; probablement, després de corregir el primer (que em lliurareu demà, 19 de setembre), hauré d’anunciar a més d’un vosaltres que, en el seu cas particular, el mínim ha pujat una mica. Ja en parlarem.

La data límit per lliurar-me l’article sobre els neologismes és el 26 de setembre (escrit a mà, com l’anterior).

(Recordeu que el qüestionari és per ajudar-vos a entendre l’article de Bibiloni i per oferir-vos un possible guió per al vostre article. Tanmateix, si us resulta més fàcil, no cal que el seguiu al peu de la lletra.)

NOTA BENE: Observeu que, en aquesta plantilla del WordPress, els enllaços apareixen com a text en negreta: en aquesta entrada, l’enllaç a l’article de Bibiloni es troba al final de la primera frase (per si algú no el veia).