En un document ja antic, però encara vigent, el Departament d’Ensenyament explica quines són les seves polítiques en matèria d’estàndards de documents (s’entén, en format electrònic), i quines en són les motivacions.

En resum, rebutja expressament els formats privats, tancats, propietat d’empreses que els controlen en exclusiva (com els formats de Microsoft: doc, docx, xls, xlsx, etc.) i adopta els formats estàndards oberts.

Els motius són senzills: emprar formats que són propietat d’empreses privades implica córrer el risc que aquestes empreses deixen de produir els programes que els manipulen, o canvien els formats fent que les versions antigues dels programes no puguin emprar els nous formats (aquesta estratègia obliga els usuaris a pagar llicències de les noves versions; és el que va fer Microsoft quan va canviar el format doc pel docx), o que hi introdueixin propietats desconegudes per a l’usuari i lesives per als seus interessos.

L’administració pública no pot deixar en mans d’una multinacional la seva política de documents; a més a més, tampoc no és ètic obligar els usuaris a emprar programes d’una determinada marca (que és el mateix que obligar-los a pagar-ne les llicències, o que induir-los a emprar els programes de forma irregular).

Per aquest motiu, el Departament d’Ensenyament adopta els següents formats de documents:

• per a l’intercanvi de documents (que no han de ser modificats per l’usuari): PDF (Portable Document Format);
• per als documents ofimàtics que puguin ser modificats per l’usuari: Open Document Format (ODF), en les variants de:
  • ODT: OpenDocument Text per a documents de text.
  • ODP: OpenDocument Presentation per a presentacions/diapositives.
  • ODS: OpenDocument Spreadsheet per als fulls de càlcul.
  • ODG: OpenDocument Graphics per als gràfics.
• per als formats gràfics:
  • Portable Network Graphics (PNG), del tipus mapa de bits (bitmap) amb compressió sense pèrdua d’informació;
  • JPEG/JPG, del tipus mapa de bits amb pèrdua d’informació;
  • SVG, de tipus vectorial;
• per als formats audiovisuals:
  • OGG és el format adreçat a l’edició, la creació i la manipulació d’arxius multimèdia (àudio, vídeo, subtítols i metadades);
• per a la creació i a la publicació de pàgines web:
  • Hypertext Markup Language (HTML) i Extensible HTML (XHTML) per als documents;
  • fulls d’estil (CSS). per a la capa de disseny del document.

En les matèries de Llengua catalana i literatura i Literatura universal, seguirem aquestes recomanacions. Així, els documents que els alumnes lliurin al professor hauran d’estar, segons el cas, en format ODT (si no es tracta d’un treball definitiu, acabat) o PDF (si es tracta de la versió definitiva d’un treball).

El alumnes poden descarregar i emprar el següent programari lliure (gratuït i de llicència oberta, amb la qual cosa no incorreran en cap ús il·legítim) per produir documents en aquests formats:

• LibreOffice, suite ofimàtica que inclou processador de textos, full de càlcul, editor de presentacions, gestor de base de dades, editor de gràfics;
• OpenOffice.org, versió antiga de l’anterior (menys actualitzada, menys recomanable);
• Abiword, processador de textos lleuger (per a màquines antigues o amb pocs recursos); disposa de l’opció «Collaborative», per a l’edició col·laborativa de textos;
• Gnumeric, editor de fulls de càlcul lleuger (per a màquines antigues o amb pocs recursos); la seva col·lecció de funcions matemàtiques és una de les més extenses en aquest tipus de programa.

Tots aquests programes poden exportar directament a format PDF; a més a més, tenen una bona compatibilitat amb els formats privatius i tancats d’altres productes (doc, docx, xls, xlsx). Existeixen versions d’aquests programes (en català, i amb correctors ortogràfics per a català i per a desenes d’idiomes més) per a les plataformes més populars (GNU/Linux, MacOSX, Windows).

D’altra banda, tots aquests programes tenen versions per a les PortableApps: us els podeu instal·lar a la unitat USB i emprar-los sobre qualsevol màquina.